rata 1 : feme del rat ; mirga ; musaranha ; peis sant Pèire : (Zeus faber) / Lepadogaster bimaculatus)

rata corta nf, cf Ubaud Dicort : « mulot, campagnol, v. rat cort » (v. TdF ‘rato-courto’)

rata d'aiga : (Sorex vulgaris) « musaraigne d’eau » TdF

rata de tèrra nf, cf Ubaud Dicort : « musaraigne » TdF

rata pennada [rata penada ~ ratapenada nf, cf Ubaud Dicort] (v. R. V, 45 ‘ratapen(n)ada’ e R. IV, 491pennat’) : boliscauda.

rata 2 nf / ratèla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « rate, viscère » TdF jos ‘rato 1’.  « rata » / « ratèla » son pas d'occitan : v. mèlsa.

rata de pergamin nf, cf Ubaud Dicort : « rate infatigable » TdF jos ‘rato 1’

ratada : portada de rats ; airal rosegat pels rats.

ratadura : rosegadura de rat.

ratafià [ratafiat, cf Ubaud Dicort] nm : liquor (mescla d'aigardent e de chuc de rasim)

ratairòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit faucon, tiercelet, v. esparvièr ; martinet noir, oiseau, v. arcbalestièr ; hirondelle de rivage » (v. TdF jos ‘rateiròu’).  ratairòl / rateiròl (abs. Dicort) :. v. ratièr 1.

« ratalet » : v. rei petit [reipetit].

ratalha (la -) nf sing (pej.) : los rats en general.

ratamala nf, cf Ubaud Dicort : « vieille barque ; bateau plat » (v. TdF ‘rato-malo’)

ratamiaula (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en rampant, à quatre pattes, en tapinois » (v. TdF)

ratapart nf, cf Ubaud Dicort : v. rata-porcion. (v. TdF jos ‘rato-pourcion’)

« ratapenada » (ratapenada nf)  - « rataplena » e mots similars : v. rata pennada (abs. Dicort) .

ratapenadassa nf, cf Ubaud Dicort : « vampire, énorme chauve souris » (Brun Glossari Oc-Fr)

rataplan nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du son du tambour » TdF

rata-porcion nf, cf Ubaud Dicort : « portion afférente, prorata » TdF ‘rato-pourcion’

ratar (v. tr. e intr.) (v. TdF) : rosegar (rat) ; cercar a trapar de rats ; se manjar de rats (cat) ; córrer coma un rat.

ratàs : rat gròs.

ratàs lavaire (abs. Dicort) : (Procyon lottor)

ratasabent nm, cf Ubaud Dicort : « faux savant, demi-savant, ignorant prétentieux » TdF ‘rato-sabènt’

ratasoira nf, cf Ubaud Dicort : « vieux chien pelé, qui n’est plus bon à rien ; vieille patraque, fainéant, pleutre ; vieux renard, vieux matois » (v. TdF ‘rato-souiro’)

ratassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse souris, vilaine souris » TdF

ratat, -ada (p.p. de ratar) : rosegat o passit pels rats.

De trufas ratadas : de trufas rosegadas pels rats.

De fen ratat : de fen passit pels rats.

ratatet nm, cf Ubaud Dicort : « petit grimpereau, v. ratet » TdF

« ratatinar » e derivats (fr) : v. acrochonir.

ratatolha nf, cf Ubaud Dicort : « ratatouille, galimafrée, salmigondis, rogatons » TdF

rateiròl (abs. Dicort) : v. ratairòl –ratièr 1.

ratèla nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 46) : « rate, viscère [v. rata 2; quenotte, dent d’enfant, v. rateta » (v. TdF ‘ratello’)

ratet nm : rat pichon ; « petit grimpereau, oiseau ; sittelle, oiseau ; battement de cœur » TdF.

rateta nf : mirga ; dent de drollon.

« ratial » nm : v. retial (abs. Dicort).

raticida nm, cf Ubaud Dicort : « raticide » (Rapin)

ratièira nf : aplech per trapar de rats ; « trou de rat » TdF.

ratièirament adv, cf Ubaud Dicort : « à la manière des rats, en catimini (vieux) » (v. TdF)

ratièr 1 nm : aucèl de rapina que se manja de rats  (Falco tinnuculus) ; (Accipiter nisus) ; (Inebrae aves) ; (Astur parvus)

ratièr 2, -ièira adj : frequentat pels rats ; que caça los rats ; capriciós, -osa ; trucaluna (m. e f.) ; restiu, iva (R. V, 88).

Valat ratièr.

Can ratièr.

Persona ratièira.

ratificacion nf (R. V, 46) : aprovacion ; confirmacion ; acte juridic (accion o resulta de ratificar)

ratificador, -airitz (abs. Dicort) : persona o document que ratifica.

Una signatura ratificairitz. [v. ratificatiu]

ratificar (R. V, 46) (v. tr.) : aprovar; confirmar juridicament.

ratificatiu, -iva adj : « ratificatif, -ive » (v. Rapin, Palay)

ratigàs : ramanhòl / caprici / fantasiá.

ratina nf, cf Ubaud Dicort : « ratine, étoffe frisée » (v. TdF)

ratinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr ratiner du drap, le soumettre à la machine à friser » TdF

ratinhòl : rat pichon.

ratinhòla : rata pichona ; mirga.

ratoira nf, cf Ubaud Dicort : « râteau de jardin, ratissoire » TdF

ratolha nf, cf Ubaud Dicort : « personne grêlée » TdF

raton nm : « raton, petit rat ; souriceau ; petite dent, v. ratona ; homme qui cherche partout, furet ; nom qu’on donne au chat » ; qualificatiu afectiu balhat a un drollon. (v. TdF)

ratona nf : « petite souris, v. fureta, mirgueta » ; qualificatiu afectiu balhat a una drolleta ; dent de drollon o de drolleta. (v. TdF)

ratonada nf : nisada de rats.

ratonalha nf sing : las mirgas en general.

ratonar (v. tr.) : donar naissença a una portada de rats.

ratonejar (v. intr.) : furgar pertot ; metre son nas pertot.

ratonèl, -a (subs.) : diminutiu afectiu de drollon de drolleta.

ratoneta : mirga pichonèla ; dent de drollon o de drolleta ; tèrme afectiu de noiriça per una nenòta.

ratonièira : airal que de rats i demòran ; catonièira (v. Alibert).

ratòri nm, cf Ubaud Dicort : « rétoire, ruptoire, cautère » TdF

ratòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. rateta)

rats nm pl (v. Alibert e TdF jos ‘rat’) (plt.) :  (Panicum verticillatum)

ratuenha (abs. Dicort) : v. ratunha.

ratuga nf : mirga. (v. TdF)

ratugar (v. tr.) : rosegar (mirga)

ratugon nm, cf Ubaud Dicort : (v. ratuga)

ratum nm sing : los rats en general ; degalhs faches pels rats ; sentor a rats [v. ratumat] ; cròtas de rats.

ratumat nm : sentor a rats.

ratunha (la -) nf sing / ratuenha (la -) (abs. Dicort) : los rats en general. (v. ratum e ratalha)

 

 

rau ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « patatras, onomatopée du bruit que fait une chose qui tombe ou d’un fracas quelconque » TdF ‘rau 2’

rau 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ra, coup de baguettes, roulement de tambour » TdF ‘rau 3’

rau 3 nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : renadissa / ronadissa / repotèc / repotegada ; raufèl [v. rauc 3].

rauba : vestit de dòna (femna) o de filha ; vestits en general ; airal que los agricultors i pausavan lors vestits e lor tèrcia pendent lor trabalh (arc.) ; pelatge ; tòga de jutge, d'avocat.

Rauba longa.

Rauba rasapet.

Rauba d'estiu.

Rauba d'ivèrn.

Rauba de cambra.

Rauba de caval.

raubadís, -issa : que pòt èsser raubat (panat) ; de bon raubar.

Tot çò mal reclamat es raubadís.

raubador 1 nm, cf Ubaud Dicort, raubairitz nf (abs. Dicort) : raubaire, -a (panaire, -a) de profession ; « ravisseur » (Alibert, v. TdF)

raubador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « ravissant ; attrayant, v. raubatiu » (v. TdF jos ‘raubadou’)

raubaformatge n, cf Ubaud Dicort : « voleur de fromage » TdF ‘raubo-froumage’

raubagalina n, cf Ubaud Dicort : « (voleur de poules) maraudeur, homme déguenillé, pillard » TdF ‘raubo-galino’

raubaire, -aira adj e n : panaire, -a (persona que rauba quicòm o qu'enlèva q.q.)

Òme raubaire : qu'enlèva una joventa o una femna.

Filha raubaira : qu'enlèva un nenon o una nenòta.

raubairitz nf : v. raubador 1.

raubalong adj m e nm, cf Ubaud Dicort, -a : persona que se carga una tòga (R. V, 368), « homme de robe longue, robin » (v. TdF ‘raubo-long’; persona que se cargava la sotana (prèire).

Los raubalongs : las gents de rauba.

raubament nm (R. V, 47) : raubatòri / enlevament d'una persona ; pilhatge.

raubamosca nm, cf Ubaud Dicort : « gobe-mouche, oiseau » (v. TdF ‘raubo-mousco’)

raubamuòla nm, cf Ubaud Dicort : « (voleur de mule) l’homme le moins considéré, le plus bas placé dans l’opinion » TdF ‘raubo-miolo’

raubar (v. tr.) : panar (se prene lo ben d'autrú) ; enlevar una joventa o una dòna (femna)

raubar (se) : se laissar enlevar (joventa o dòna) ; partir ensemble (amants (R. VI, 71)) per forçar un maridatge (v. TdF jos ‘rauba’) ; se desraubar a una obligacion.

raubarèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. raubaire. (v. TdF jos ‘raubaire’)

raubariá : vestit vièlhs / pelhas ; panada ; pilhatge.

raubasauma nm, cf Ubaud Dicort : « voleur d’ânesses » (v. TdF ‘raubo-saumo’)

Es bèstia coma un rabausauma, il est bête à manger du foin. (v. TdF)

raubasiblets nm, cf Ubaud Dicort : « chenapan » (Brun Glossari Oc-Fr)

raubatge : raubas de femnas ; accion de raubar.

raubatiu, -iva : polit, -ida que jamai e que l'òm auriá enveja de raubar.

Joièl raubatiu.

Filha raubativa.

Dòna raubativa.

raubatòri nm : rapt (enlevament d'una persona)

raubaver nm, cf Ubaud Dicort : « voleur de troupeau » TdF ‘raubo-avé’

raubeta : roba pichona de mainatge.

raubilha nf sing, cf Ubaud Dicort : vestit de dòna (femna)

Tota sa raubilha es a ran, tous ses vêtements sont éparpillés. (v. TdF ‘raubiho’)

raubon nm, cf Ubaud Dicort : « surtout en peau de mouton, à l’usage des pêcheurs du bassin d’Arcachon » TdF ; « gilet de berger, en peau d’agneau » (Palay)

rauc 1 [veire raus, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : mena de canavera (Phragmites communis)

rauc 2, -a adj / raucós, -osa : qu'a una votz aspra e velada.

Èsser rauc : aver la votz presa.

Parlava d'una votz rauca e desagradiva.

rauc 3 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo rauc, le râle, v. raume » (v. TdF jos ‘rau 1’)

raucalin, -a : un pauc rauc, -a ; un pauc enraucat, -ada.

raucament : d'una votz rauca.

raucar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rauquer (tigre) » (Laus)

raucós, -osa adj / rauc, -a : qu'a una votz aspra e velada.

Una femna que fuma fòrça a la votz raucosa.

raufèl : bruch anormal dins la respiracion de q.q. qu'a los paumons preses o de q.q. que va morir.

raufèla nf, cf Ubaud Dicort : « enrouement » TdF ‘róufello’

raufelar (v. intr.) : respirar coma q.q. que trabalha a la mòrt.

Un pòrc escotelat raufèla abans morir.

raufelejadís (abs. Dicort) : raufèl v. çaisús. (v. raufelejament)

raufelejament nm, cf Ubaud Dicort : « râlement, son rauque » TdF ‘róufelejamen’

raufelejar (v. intr.) : frequentatiu de raufelar.

Raufelejava coma feda gamada.

raufelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit râle, voix enrouée » TdF jos ‘róufelet’

Al raufelet : al trabalh de la mòrt / sus pas de la mòrt.

raufelós, -osa : qu'a lo votz presa ; que raufèla.

raufi, ràufia / raufinèl, -a adj (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : fòrt bon, -a / requist, -a.

raufinhar (v. tr. e intr.) : rosegar ; romegar / repotegar ; plorinejar ; cracinejar ; bramar.

Es totjorn a raufinhar quicòm !

E de raufinhar, raufinha que raufinharàs !

D'unas drolletas raufinhan sovent per un pas res.

La ròda de la carrèla quitava pas de raufinhar.

rauja (non preconizat Dicort) : ràbia / colèra. v. ràbia.

raujar [veire rabiar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : s'enrabiar (se metre en colèra)

raujòla / rosòla nf : pastisson rossèl, salat o sucrat, fach amb de frucha o de carn achiquetadas.

Raujòla de prunas.

Raujòla de rasims...

raujós, -osa (non preconizat Dicort) adj : rabiós, -osa (en colèra)

raulet : mena de canavera (Arundo phragmites) ; jonc marin (Armeria maritima)

raulir (v. tr.) : engrepir / engrepesir (engordir) de freg.

raulir (se) : s'engrepir / s'engrepesir de freg.

rauma (abs. Dicort) / rèuma nf : laganha / cassida del uèlhs (liquid vescós que vina de pels uèlhs) (v. rèuma 1) ; raumàs ; raufelejadís / raufèl (v. rèuma 2).