|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
rata 1 : feme del rat ; mirga ; musaranha ; peis sant Pèire : (Zeus faber) / Lepadogaster bimaculatus) rata corta nf, cf Ubaud Dicort : « mulot, campagnol, v. rat cort » (v. TdF ‘rato-courto’) rata d'aiga : (Sorex vulgaris) « musaraigne d’eau » TdF rata de tèrra nf, cf Ubaud Dicort : « musaraigne » TdF rata pennada [rata penada ~ ratapenada nf, cf Ubaud Dicort] (v. R. V, 45 ‘ratapen(n)ada’ e R. IV, 491 ‘pennat’) : boliscauda. rata 2 nf / ratèla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « rate, viscère » TdF jos ‘rato 1’. « rata » / « ratèla son pas d'occitan : v. mèlsa. rata de pergamin nf, cf Ubaud Dicort : « rate infatigable » TdF jos ‘rato 1’ ratada : portada de rats ; airal rosegat pels rats. ratadura : rosegadura de rat. ratafià [ratafiat, cf Ubaud Dicort] nm : liquor (mescla d'aigardent e de chuc de rasim) ratairòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit faucon, tiercelet, v. esparvièr ; martinet noir, oiseau, v. arcbalestièr ; hirondelle de rivage » (v. TdF jos ‘rateiròu’). ratairòl / rateiròl (abs. Dicort) : v. ratièr 1. « ratalet » : v. rei petit [reipetit]. ratalha (la -) nf sing (pej.) : los rats en general. ratamala nf, cf Ubaud Dicort : « vieille barque ; bateau plat » (v. TdF ‘rato-malo’) ratamiaula (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en rampant, à quatre pattes, en tapinois » (v. TdF) ratapart nf, cf Ubaud Dicort : v. rata-porcion. (v. TdF jos ‘rato-pourcion’) « ratapenada » (ratapenada nf) - « rataplena » e mots similars : v. rata pennada (abs. Dicort) . ratapenadassa nf, cf Ubaud Dicort : « vampire, énorme chauve souris » (Brun Glossari Oc-Fr) rataplan nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du son du tambour » TdF rata-porcion nf, cf Ubaud Dicort : « portion afférente, prorata » TdF ‘rato-pourcion’ ratar (v. tr. e intr.) (v. TdF) : rosegar (rat) ; cercar a trapar de rats ; se manjar de rats (cat) ; córrer coma un rat. ratàs : rat gròs. ratàs lavaire (abs. Dicort) : (Procyon lottor) ratasabent nm, cf Ubaud Dicort : « faux savant, demi-savant, ignorant prétentieux » TdF ‘rato-sabènt’ ratasoira nf, cf Ubaud Dicort : « vieux chien pelé, qui n’est plus bon à rien ; vieille patraque, fainéant, pleutre ; vieux renard, vieux matois » (v. TdF ‘rato-souiro’) ratassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse souris, vilaine souris » TdF ratat, -ada (p.p. de ratar) : rosegat o passit pels rats. De trufas ratadas : de trufas rosegadas pels rats. De fen ratat : de fen passit pels rats. ratatet nm, cf Ubaud Dicort : « petit grimpereau, v. ratet » TdF « ratatinar » v e derivats (fr) : v. acrochonir. ratatolha nf, cf Ubaud Dicort : « ratatouille, galimafrée, salmigondis, rogatons » TdF rateiròl (abs. Dicort) : v. ratairòl –ratièr 1. ratèla nf, cf Ubaud Dicort (R. V, 46) : « rate, viscère [v. rata 2] ; quenotte, dent d’enfant, v. rateta » (v. TdF ‘ratello’) ratet nm : rat pichon ; « petit grimpereau, oiseau ; sittelle, oiseau ; battement de cœur » TdF. rateta nf : mirga ; dent de drollon. « ratial » nm : v. retial (abs. Dicort). raticida nm, cf Ubaud Dicort : « raticide » (Rapin) ratièira nf : aplech per trapar de rats ; « trou de rat » TdF. ratièirament adv, cf Ubaud Dicort : « à la manière des rats, en catimini (vieux) » (v. TdF) ratièr 1 nm : aucèl de rapina que se manja de rats (Falco tinnuculus) ; (Accipiter nisus) ; (Inebrae aves) ; (Astur parvus) ratièr 2, -ièira adj : frequentat pels rats ; que caça los rats ; capriciós, -osa ; trucaluna (m. e f.) ; restiu, iva (R. V, 88). Valat ratièr. Can ratièr. Persona ratièira. ratificacion nf (R. V, 46) : aprovacion ; confirmacion ; acte juridic (accion o resulta de ratificar) ratificador, -airitz (abs. Dicort) : persona o document que ratifica. Una signatura ratificairitz. [v. ratificatiu] ratificar (R. V, 46) (v. tr.) : aprovar; confirmar juridicament. ratificatiu, -iva adj : « ratificatif, -ive » (v. Rapin, Palay) ratigàs : ramanhòl / caprici / fantasiá. ratina nf, cf Ubaud Dicort : « ratine, étoffe frisée » (v. TdF) ratinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr ratiner du drap, le soumettre à la machine à friser » TdF ratinhòl : rat pichon. ratinhòla : rata pichona ; mirga. ratoira nf, cf Ubaud Dicort : « râteau de jardin, ratissoire » TdF ratolha nf, cf Ubaud Dicort : « personne grêlée » TdF raton nm : « raton, petit rat ; souriceau ; petite dent, v. ratona ; homme qui cherche partout, furet ; nom qu’on donne au chat » ; qualificatiu afectiu balhat a un drollon. (v. TdF) ratona nf : « petite souris, v. fureta, mirgueta » ; qualificatiu afectiu balhat a una drolleta ; dent de drollon o de drolleta. (v. TdF) ratonada nf : nisada de rats. ratonalha nf sing : las mirgas en general. ratonar (v. tr.) : donar naissença a una portada de rats. ratonejar (v. intr.) : furgar pertot ; metre son nas pertot. ratonèl, -a (subs.) : diminutiu afectiu de drollon de drolleta. ratoneta : mirga pichonèla ; dent de drollon o de drolleta ; tèrme afectiu de noiriça per una nenòta. ratonièira : airal que de rats i demòran ; catonièira (v. Alibert). ratòri nm, cf Ubaud Dicort : « rétoire, ruptoire, cautère » TdF ratòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. rateta) rats nm pl (v. Alibert e TdF jos ‘rat’) (plt.) : (Panicum verticillatum) ratuenha (abs. Dicort) : v. ratunha. ratuga nf : mirga. (v. TdF) ratugar (v. tr.) : rosegar (mirga) ratugon nm, cf Ubaud Dicort : (v. ratuga) ratum nm sing : los rats en general ; degalhs faches pels rats ; sentor a rats [v. ratumat] ; cròtas de rats. ratumat nm : sentor a rats. ratunha (la -) nf sing / ratuenha (la -) (abs. Dicort) : los rats en general. (v. ratum e ratalha) rau ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « patatras, onomatopée du bruit que fait une chose qui tombe ou d’un fracas quelconque » TdF ‘rau 2’
|
|
rau 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ra, coup de baguettes, roulement de tambour » TdF ‘rau 3’ rau 3 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : renadissa / ronadissa / repotèc / repotegada ; raufèl [v. rauc 3]. rauba : vestit de dòna (femna) o de filha ; vestits en general ; airal que los agricultors i pausavan lors vestits e lor tèrcia pendent lor trabalh (arc.) ; pelatge ; tòga de jutge, d'avocat. Rauba longa. Rauba rasapet. Rauba d'estiu. Rauba d'ivèrn. Rauba de cambra. Rauba de caval. raubadís, -issa : que pòt èsser raubat (panat) ; de bon raubar. Tot çò mal reclamat es raubadís. raubador 1 nm, cf Ubaud Dicort, raubairitz nf (abs. Dicort) : raubaire, -a (panaire, -a) de profession ; « ravisseur » (Alibert, v. TdF) raubador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « ravissant ; attrayant, v. raubatiu » (v. TdF jos ‘raubadou’) raubaformatge n, cf Ubaud Dicort : « voleur de fromage » TdF ‘raubo-froumage’ raubagalina n, cf Ubaud Dicort : « (voleur de poules) maraudeur, homme déguenillé, pillard » TdF ‘raubo-galino’ raubaire, -aira adj e n : panaire, -a (persona que rauba quicòm o qu'enlèva q.q.) Òme raubaire : qu'enlèva una joventa o una femna. Filha raubaira : qu'enlèva un nenon o una nenòta. raubairitz nf : v. raubador 1. raubalong adj m e nm, cf Ubaud Dicort, -a : persona que se carga una tòga (R. V, 368), « homme de robe longue, robin » (v. TdF ‘raubo-long’) ; persona que se cargava la sotana (prèire). Los raubalongs : las gents de rauba. raubament nm (R. V, 47) : raubatòri / enlevament d'una persona ; pilhatge. raubamosca nm, cf Ubaud Dicort : « gobe-mouche, oiseau » (v. TdF ‘raubo-mousco’) raubamuòla nm, cf Ubaud Dicort : « (voleur de mule) l’homme le moins considéré, le plus bas placé dans l’opinion » TdF ‘raubo-miolo’ raubar (v. tr.) : panar (se prene lo ben d'autrú) ; enlevar una joventa o una dòna (femna) raubar (se) : se laissar enlevar (joventa o dòna) ; partir ensemble (amants (R. VI, 71)) per forçar un maridatge (v. TdF jos ‘rauba’) ; se desraubar a una obligacion. raubarèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. raubaire. (v. TdF jos ‘raubaire’) raubariá : vestit vièlhs / pelhas ; panada ; pilhatge. raubasauma nm, cf Ubaud Dicort : « voleur d’ânesses » (v. TdF ‘raubo-saumo’) Es bèstia coma un rabausauma, il est bête à manger du foin. (v. TdF) raubasiblets nm, cf Ubaud Dicort : « chenapan » (Brun Glossari Oc-Fr) raubatge : raubas de femnas ; accion de raubar. raubatiu, -iva : polit, -ida que jamai e que l'òm auriá enveja de raubar. Joièl raubatiu. Filha raubativa. Dòna raubativa. raubatòri nm : rapt (enlevament d'una persona) raubaver nm, cf Ubaud Dicort : « voleur de troupeau » TdF ‘raubo-avé’ raubeta : roba pichona de mainatge. raubilha nf sing, cf Ubaud Dicort : vestit de dòna (femna) Tota sa raubilha es a ran, tous ses vêtements sont éparpillés. (v. TdF ‘raubiho’) raubon nm, cf Ubaud Dicort : « surtout en peau de mouton, à l’usage des pêcheurs du bassin d’Arcachon » TdF ; « gilet de berger, en peau d’agneau » (Palay) rauc 1 [veire raus, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : mena de canavera (Phragmites communis) rauc 2, -a adj / raucós, -osa : qu'a una votz aspra e velada. Èsser rauc : aver la votz presa. Parlava d'una votz rauca e desagradiva. rauc 3 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo rauc, le râle, v. raume » (v. TdF jos ‘rau 1’) raucalin, -a : un pauc rauc, -a ; un pauc enraucat, -ada. raucament : d'una votz rauca. raucar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rauquer (tigre) » (Laus) raucós, -osa adj / rauc, -a : qu'a una votz aspra e velada. Una femna que fuma fòrça a la votz raucosa. raufèl : bruch anormal dins la respiracion de q.q. qu'a los paumons preses o de q.q. que va morir. raufèla nf, cf Ubaud Dicort : « enrouement » TdF ‘róufello’ raufelar (v. intr.) : respirar coma q.q. que trabalha a la mòrt. Un pòrc escotelat raufèla abans morir. raufelejadís (abs. Dicort) : raufèl v. çaisús. (v. raufelejament) raufelejament nm, cf Ubaud Dicort : « râlement, son rauque » TdF ‘róufelejamen’ raufelejar (v. intr.) : frequentatiu de raufelar. Raufelejava coma feda gamada. raufelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit râle, voix enrouée » TdF jos ‘róufelet’ Al raufelet : al trabalh de la mòrt / sus pas de la mòrt. raufelós, -osa : qu'a lo votz presa ; que raufèla. raufi, ràufia / raufinèl, -a adj (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : fòrt bon, -a / requist, -a. raufinhar (v. tr. e intr.) : rosegar ; romegar / repotegar ; plorinejar ; cracinejar ; bramar. Es totjorn a raufinhar quicòm ! E de raufinhar, raufinha que raufinharàs ! D'unas drolletas raufinhan sovent per un pas res. La ròda de la carrèla quitava pas de raufinhar. rauja (non preconizat Dicort) : ràbia / colèra. v. ràbia. raujar [veire rabiar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : s'enrabiar (se metre en colèra) raujòla / rosòla nf : pastisson rossèl, salat o sucrat, fach amb de frucha o de carn achiquetadas. Raujòla de prunas. Raujòla de rasims... raujós, -osa (non preconizat Dicort) adj : rabiós, -osa (en colèra) raulet : mena de canavera (Arundo phragmites) ; jonc marin (Armeria maritima) raulir (v. tr.) : engrepir / engrepesir (engordir) de freg. raulir (se) : s'engrepir / s'engrepesir de freg. rauma (abs. Dicort) / rèuma nf : laganha / cassida del uèlhs (liquid vescós que vina de pels uèlhs) (v. rèuma 1) ; raumàs ; raufelejadís / raufèl (v. rèuma 2). |
|
|
|
|
|
|