raspilhar 1 (v. intr. e tr.) : èsser ruf al tocar ; èsser aspre ; frelhar l'aiga amb las alas ; escarlimpar ; « arracher, enlever » (v. TdF jos ‘raspigna’).

As una barba que raspilha fòrça ! Vai te rasar !

Aquel vin raspilha.

Las irondèlas raspilhan las aigas del lac.

Raspilhèt per una branca d'arbre.

raspilhar 2 (v. tr.) : rastelar. (v. raspilhar 3)

raspilhar 3 / raspinar  (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. tr.) : amassar de buscalha amb la raspina.

raspilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. raspinhós. (v. TdF jos ‘raspignous’)

raspina nf : anciana mena de rastèl de puas de fust, « ce râteau est monté obliquement sur le manche » (Alibert) ; anciana mena de ròsse.

raspinaire, -aira n : sarrat, -ada / ladre, -a (avar, -a)

raspinar (v. tr.) : rastelar [v. jos raspilhar 3] ; rossegar ; sarrar d'argent mal a propaus ; sarrar de tot, desonèstament.

raspinhada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on racle en une fois, éraflure » TdF

raspinhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. raspinaire. (v. TdF jos ‘raspignaire’)

raspinhal : escarraunhada. (v. TdF jos ‘raspignado’)

raspinhar v, cf Ubaud Dicort : v. raspilhar 1. (v. TdF jos ‘raspigna’)

raspinhós ~ raspinós, -osa adj : « rude, raboteux, euse, happant, ante » (v. TdF jos ‘raspignous’)

Lenga raspinhosa, langue happante. (v. TdF)

raspir (v. tr.) : v. raspiar.

raspós, -osa / raspinós, -osa : rufe, -a ; rascanhut, -uda. (v. TdF jos ‘raspignous’)

raspura : raspadura (resulta de çò raspat)

rasquet : lo dròlle pus jove de la familha.

rasqueta : crosta de lach (malautiá de la pèl)

rasquilha : bren de rèssa ; rafatum en general.

rassa nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : còca de milh dels grans enculhits o mosits triada per balhar al bestial ; rafatum ; rassada [v. rassada].

En rassa, en bloc, tous ensemble. (v. Ubaud Dicort e Alibert)

rassa (far -) (v. intr. e tr. indir.) : far plaça ; far plaça a, « faire reculer la foule, ouvrir le passage ». (v. TdF jos ‘rasso’)

Fai-me rassa : tira-te de pels passes !

rassada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) / rassa (abs. TdF) : serrada / trata (Lacertus ocellata)

rassar (v. tr.) : destriar ; estraçar (servar pas / metre al rafatum) ; far tirar q.q. de pels passes / far rassa / far de plaça.

Rassar las còcas de milh enculhidas.

rassasiar (non preconizat Dicort) (v. tr.) : doblet de ressasiar (repasimar / assadolar)

rassasiar (se) (non preconizat Dicort) : doblet de se ressasiar.

« rassèga » : v. rèssa e ressèga (v. çai jos).

« rassegar » e derivats : v. ressegar e derivats.

« rassegum » : v. ressegum.

rassegurant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rassurant, -e » (Laus)

rassegurar (v. tr.) : apasiar ; rasserenar.

Aquela bona novèla rassegurèt la paura maire.

rassegurar (se) : s'apasiar ; se rasserenar.

Ni per tos dires, soi pas brica rassegurat.

rasserenar (v. tr.) : tornar a q.q. calm e serenitat.

rasserenar (se) : s'apasiar ; se rassegurar.

rasset : repassa (bren gròs) ; ressilha / ressegum (bren de rèssa) (l. p.)

rassièira 1 nf, cf Ubaud Dicort (fem. de rassièr 1) : « Pan de rassièira, pain de cuisson, pain de ménage » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rassié 2’)

rassièira 2 adj f, cf Ubaud Dicort : « Pèira rassièira, moellon » (TdF jos ‘rassié 2’).

rassièr 1, -ièira n : practica de fornièr, « celui, celle qui fait cuire habituellement son pain au même four » (Avril), « chaland, ande, v. candolièr », mena de nau (beta / galupa / gabarra) (v. TdF ‘rassié 2’;

Forn que a fòrça gròsses rassièrs, four qui a beaucoup de bonnes pratiques. (v. Avril)

rassièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : pichona pèira de bastir picada (trabalhada), « moellon, pierre brute » TdF ‘rassié 1’

rassilhon : recòpa de bren.

rassís, -isa adj [racís, cf Ubaud Dicort p. 157] : qu'a lo pel o la lana corta. (v. racís 1)

rassisa 1 [veire racisa, cf Ubaud Dicort] nf : frau / èrm / fotja / frachiva (tèrra inculta)

rassisa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF jos ‘rassis 2’

« rassolar » : v. ressolar.

rasson nm, cf Ubaud Dicort : « maïs avorté » TdF ‘rassou’

rast [raste], -ta adj : sec, -a / arid, -a / sens vegetacion.

rastanga nf, cf Ubaud Dicort : « raie pastenague, poisson de mer, v. pastenaga 2 » (v. TdF)

raste, -ta adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. rast.

rastega nf, cf Ubaud Dicort : « espèce d’actinie, genre de polypes, v. ortiga de mar » (v. TdF)

rasteganha : rastelum ; sequèlas darrièiras de malautiá ; buscalhas ; bordufalha / bordilhas rebaladas per las aigas. (v. TdF)

Las aigas rebalan totjorn de rasteganha.

rastegar / rastugar [veire rastegar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : rastelar ; rebalar.

 

 

rastegue n e adj m (v. TdF  e Ubaud Dicort) : « animal décharné, homme maigre et chagrin, charnaigre » TdF

Ase rastegue, âne maigre. (v. TdF)

rastèl : aplech amb de puas de fèrre cortas e un margue long per trabalhar l'òrt ; aplech de puas de fust de cada part d'una pichona travèrsa margada long per amassar lo fen escampilhat ; croc per tirar lo fems ; costèlas de moton ; corona de paret ; cabra de cordièr.

Rastèl per trabalhar l'òrt.

Rastèl pel fen.

Rastèl tirat per un tractor.

Rastèl pel fems.

Rastèl de pescaire.

Rastèl de moton.

Rastèl d'un peis.

Rastèl de television (l.p.) : antena

Lo rastèl d'aquela paret es una sisa de mortièr.

rastèl de l'esquina : cadena vertebrala.

rastèla nf (arc.) : maquina sus ròdas, amb de puas longas e corbadas per encordar lo fen.

rastelada : còp de rastèl o de rastèla. ; rosta / tanada / tabassada.

rasteladís nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui a été ramassé au râteau » (Carrasco). (v. rasteladura)

rasteladura : rastelum (çò amassat amb un rastèl)

rastelaire, -aira : persona que rastèla amb un rastèl o una rastèla (maquina de rastelar)

rastelanha nf, cf Ubaud Dicort : v. rasteladura. (v. TdF jos ‘rasteladuro’)

rastelar (v. tr.) : trabalhar amb un rastèl (t. a. de rastèl)

rastelat nm : rastèl de l'esquina ; « bâton de laboureur, armé d’un bout d’une corde à fouet et de l’autre d’un curoir pour nettoyer le soc » TdF.

rastelatge : accion de rastelar.

rastelejaire, -aira : persona qu'estàlvia tròp ; persona tròp minimosa.

rastelejar (v. intr.) : estalviar tròp ; èsser tròp minimós.

rastelenc adj m, cf Ubaud Dicort : « Fil rastelenc, maladie des brebis » (v. TdF‘rastelen’ e Vayssier ‘rostelenc’), malautiá de las fedas.

rastelet : anciana agulhada de lauraire aplechada d'una mena de foet (arc.) ; rastèl pichon ; brota corbada aplechada a la dalha per segar sens tròp palhejar (arc.) ; mena de planta utilizada un còp èra per tintar (Rubia tinctorium)

rastelièr : falsas dents ; pòrtamantèl ; cròcs de boquièr ; cleda suspenduda per rengar las tortas de pan (arc.) ; grépia pel bestial.

rastelitge : avarécia.

rastelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit râteau, v. rastelet ; hydne sinué, espèce de champignon, v. penchenilha » (v. TdF)

rastelum nm sing : rasteladura (çò amassat amb un rastèl)

rastenc, -a (abs. Dicort) : que s'engraissa pas / de mal engraissar.

rastolh (Alibert) [veire restolh, cf Ubaud Dicort] / restolh nm : restoble (tròces de cambas de palha que demòran quilhats après meissonar)

rastolha (Alibert) [veire restolha] nf : cambas de palha amb lors espigas escampilhadas pel camp.

rastolhada (Alibert) [veire restolhada] nf : laurada d'un rastolh ; semenada novèla sus un rastolh ; vianda d'aquela semenada.

rastolhaire (Alibert) [veire restolhaire], -aira n : lauraire, -a de rastolh.

rastolhar (Alibert) [veire restolhar] (v. tr. e intr.) : laurar un rastolh ; mudar en rastolh.

rastolhenca nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : repais de solenca après meissonar.

rastugar (non preconizat Dicort) (v. tr.) : doblet de rastegar.

rastum (Alibert) [veire rostum (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : sentor a rabinat / a rimat / a rabastinat.

rastumar (Alibert) [veire rostumar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : rabinar / rimar / rabastinar.

rastumat (Alibert) [veire rostumat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : rabinat, -ada / rimat, -ada.

Per una sopa rastumada, ni mai ni mens !

rasum-potum nm, cf Ubaud Dicort : « rasade, rouge-bord, v. rasada, rasibús » (v. TdF)

rasura nf, cf Ubaud Dicort : « râpure, raclure, rature (vieux), v. rascladura » (v. TdF)

rat nm : mamifèr rosegaire (Mus musculus) ; « caprice » ; escais d'òme rusat. (v. TdF)

Lo sonan Lo Rat.

Aver de rats en tèsta / dins lo cap, avoir des rats, des caprices. (v. TdF jos ‘rat’)

rat bufon [rat-bufon] nm : rat d'aiga / garri d'aiga ; grapaud.

rat cabironièr / rat teulissièr (v. rat teulissièr) nm : ratàs que viu jos las teuladas.

rat calhòl : rat taupièr / garri d'òrt.

rat coet (TdF ; abs. Dicort) : (Sorex vulgaris)

rat cort : rat de camp. (Mus campestris)

rat d'aiga : rat bufon.

rat de cava (abs. Dicort) : emplegat de las talhas indirèctas. v. secreta.

rat de glèisa : clergue.

rat dormeire / rat esquiròl [rat--esquiròl] nm : (Myoxus glis)

rat griule [rat-griule ~ rat--greule] nm : garri de la coa ramada.

rat liron [rat-liron] nm : mena de rat griule.

rat-miralh nm, cf Ubaud Dicort : v.  rat miralhièr. (Vayssier ‘miral 2’)

rat miralhièr nm : autra mena de rat griule, « lérot, loir à gorge blanche » (v. TdF).

rat pennat : v. rata pennada  (los 2, abs. Dicort). (v. rata penada)

rat taupièr [rat talpièr] / tat taupenc nm : garri d'òrt.

Lo rat taupièr trabalha pas per l'ortalièr.

rat teulissièr [ ~ rat teuladièr, cf Ubaud Dicort] / rat cabironièr nm: ratàs que viu jos las teuladas.