raseta : mena de sòc pichonèl aplechat (margat) sus la camba de la mossa o del brabant per copar las èrbas abans de las enterrar ; rascleta de tornièr ; « petite rasade » TdF.

A rasetas, à pleins bords. (v. Ubaud Dicort e TdF)

rasetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « cardeur de laine ; toréador provençal » TdF, « raseteur, celui qui rasète. Nom donné à l’homme habillé de blanc, qui se mesure au taureau dans le jeu du raset » (ABCDaire de la bouvine)

rasetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, carder la laine ; t. de toréador » TdF, « raseter, courir en ‘rasant’ le taureau pour lui ravir ses attributs » (ABCDaire de la bouvine)

rasibus [rasibús 1, cf Ubaud Dicort] (prep.) (R. V, 36) : a ras de ;

Rasibús de las possessions, rasibus des possessions. (v. R.)

Rasibus lo meu ostal : al ras de mon ostal.

rasibús 2 (adv.) : ras de ras.

La tondèron rasibus : la tondèron a ras.

rasibús 3 nm, cf Ubaud Dicort : « Faire lo rasibús, verser une rasade ». (v. TdF jos ‘rasibus’)

Beure a rasibús, boire a rasades. (v. Ubaud Dicort e TdF)

rasic nf : raiç (f.) / racina.

rasièira nf : besal / besalièira ; mena d'araire o de cotrièr (arc.) per bicar lo milh.

rasièr 1 nm : anciana mesura de capacitat ; ancian aplech agricòla de doas lamas. (v. TdF ‘rasié 2’)

rasièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « planche de semis, quantité, fourré, Quercy » (Alibert)

rasièr 3, -ièira adj : qu'a butada sa darrièira dent ; de nivèl amb lo sòl / plen a ras bòrd. (v. TdF ‘rasié 1’)

Caval rasièr.

Feda rasièira.

Valat rasièr.

rasigon / rasigòt nm : tanòc de dent ; racina pichonèla.

Ai un rasigòt de dent que me dòl.

rasim nm (plt.) : (Vitis vinicola) « raisin, grappe » TdF ‘rasin’

Totas las menas de rasim de taula m'agradan.

rasim bastard (plt.) : (Sedum album)

rasim d’America nm, cf Ubaud Dicort : « phytolaque, plante originaire d’Amérique » TdF ‘rasin-d’Americo’

rasim de colòbra (plt.) : (Muscari)

rasim de farda (plt.) : (Phylolacca decandra)

rasim de la Magdalena nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc, très hâtif, à grains moyens, ronds et serrés, cultivée en treille » (v. TdF jos ‘madalenen’)

rasim de lop (plt.) : (Solanum nigrum)

rasim de mar (plt.) : (Ephedra distachya)

rasim de Sant Joan nm, cf Ubaud Dicort : « groseille, v. grosèla » (v. TdF ‘rasin-de-Sant-Jan’)

rasim de Santa Magdalena (abs. Dicort) : rasim madur pel 22 de julhet. (v. rasim de la Magdalena)

rasim de sèrp (plt.) : pè de vedèl (Arum maculatum) ; rasim fèr (Sedum album)

rasim de tèrra (plt.) : (Sedum annum) ; (S. caespitosum) ; (S. brevifolium) ...

rasim de teulissa (plt.) : (Sedum acre) (v. çai jos)

rasim del diable nm, cf Ubaud Dicort : « orpin brûlant, sedum acre, plante » TdF jos ‘rasin-de-teulisso’

rasimada nf : çò rapugat / çò rapilhat. v rapugar / rapilhar.

rasimadura nf, cf Ubaud Dicort : « grappillon » (Laus). (v. rapuga)

rasimar (v. tr.) : rapugar / rapilhar (culhir los rasims oblidats) far de grapas ; florir (en parlant dels olius)

rasimat nm : còpapasta ; rascladoira de fornièr [v. raimag] ; confitura de chuc de rasim amb d'autra frucha ; most de rasim cuèch en confitura.

rasimatge nm, cf Ubaud Dicort : « grappillage [v. rapugatge] » (Laus)

rasim-cerièira nm, cf Ubaud Dicort : « raisin-cerise » TdF ‘rasin-cerieso’

rasimèla : rasim verd / rasim vispre.

rasimièira : vinha nauta ; trelha ; cep apevat contra un arbre ; vinha salvatja.

rasinàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros raisin, mauvais raisin » TdF

rasinat / rasinèia (los 2, abs. Dicort) : most de rasim cuèch en confitura. (v. rasimat)

rasinet / rasinòt nm : grapa pichonèla ; pinèla d'olivas; capelet / corona (grana d'èdra) ; rasimat ; rasim de sèrp (Sedum album)

rasinòl nm / rasinòla nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : grapa de rasim pichonèla.

rasinòt nm, cf Ubaud Dicort : v. rasinet.

rasir v, cf Ubaud Dicort : « v tr » (v. TdF jos ‘rasi’)  (v. rasar)

Me rasissi lo pél. (v. TdF)

rasis (a -) [rasís (a -), cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : a ras.

rasoira : rasadoira. v. pus naut.

rasoirar (v. tr.) : arrasar lo contengut d'una mesura de capacitat.

rason nf : facultat que permet a l'òme de destriar çò verai de çò fals, çò ben de çò mal... e de se decidir d'après aquò ; lo perqué d'un acte ; argument per provar o justificar quicòm ; t. tecn. de matematicas ; « sujet, propos, parole, v. paraula ; droit, v. drech ; mesure, v. mesura ». (v. TdF jos ‘resoun’)

Es la rason que destria l'òme de las bèstias.

Atge (R. III, 235) de rason

Me demandavi la rason de sa colèra.

A totjorn de bonas rasons per se tirar de davant.

Rason dirècta.

Rason invèrsa. (t. tecn. de mat.)

Trabalhar a rason de dètz oras per jorn.

Aver rason : aver pas tòrt.

As pas rason, que siás dins ton tòrt.

Aver de rasons : aver disputa amb q.q.

Far la rason : far çò just a q.q.

Cresi que fumas mai que de rason.

Me soi facha una rason, que fumi pas pus.

Per rason : rasonablament.

Ditz per sas rasons / per sa rason que, il donne pour raison que. (v. TdF jos ‘resoun’)

 

 

rasonablament : d'un biais rasonable.

Se sap pas menar rasonablament.

rasonable, -bla : qu'a la facultat de rasonar ; convenable, -a ; que passa pas l'òsca. 

L'òme, de còps que i a, es un animal rasonable.

Siás pas rasonable de far la tralla tota la nuèch !

Me faguèt pagar un prètz plan rasonable.

La nòstra (ma femna) es totjorn rasonabla.

rasonada nf, cf Ubaud Dicort (v. rasonar) : « grognement (d’une personne) » (Per Noste)

rasonador nm : defensor dels interèsses d'autrú. (v. TdF ‘resounadou’)

rasonaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'a la tissa de o voler tot rasonar.

Los rasonaires, Dieu te'n garde !

rasonament : accion o biais de rasonar.

Qué son totes aqueles rasonaments ?

rasonar (v. intr. e  tr) : se servir de sa rason ; argumentar ; « interpeller ; prendre la défense de quelqu’un ; murmurer, grommeler » (v. TdF ‘resouna’).

Rasonar coma un esclòp : rasonar mal, rasonar de travèrs.

rasonassa nf, cf Ubaud Dicort : « vilaine parole, gros mot, propos obscène » TdF ‘resounasso’

rasoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite parole, menus devis » TdF ‘resouneto’

rasor nm : aplech per se rasar ; mena de peis de mar (Eoryphna novacula). (v. TdF ‘rasour’)

raspa : aisina rascanhuda e trauquilhada per raspar legums o formatges ; aplech rascanhut de trabalhador ; aplech per netejar un naviri ; còpapasta ; persona sarrada (avar, -a) ; persona maldiseira ; panaire, -a ; messorguièr, -ièira ; marrit obrièr ; persona picanhaira ; rabeg (corrent rapid sus de rocasses) ; terren montuós e rocalhut de mal trabalhar.

Raspa de cosina.

Raspa de menusièr, de plombièr.

Raspa de ribièira.

Raspas de montanhas.

raspada nf : « ce qu’on râpe en une fois » ; tanada / rosta / tabassada. (v. TdF)

Trapèt una brava raspada.

raspadon nm, cf Ubaud Dicort : (v. raspada)

raspadura : raspura (resulta de çò raspat)

raspaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui râpe ; joueur habile » TdF

raspalar [veire raspalhar 1, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : netejar amb una pala ; doblet de raspalhar. (v. TdF jos ‘raspaia’)

Raspalar un estable.

raspalh (R. V, 44) : espigas escampilhadas ; espigas rasteladas ; ventum de cerealum ; rasteladuras de fen demoradas pel prat ; rafatum de cambe ; rafatum en general ; balaja de rams. (v. Alibert).

Netegi la carrièira amb un raspalh.

raspalha adj e n (m. e f.) : longanha (m. e f.) / musardejaire, -a.

raspalhada nf : çò raspalhat. t.a. del vèrb raspalhar.

raspalhaire, -aira n : balajaire, -a ; glenaire, -a.

raspalhar 1 (v. tr.) : balajar o rastelar palhas o espigas ; gratar ; raspar ; rasclar ; frelhar ; enlevar quicòm al brutle.

Raspalhar l'estable.

Raspalhar un rastolh.

Raspalhar un prat.

Raspalhar una castanhal.

La polícia los te raspalhèt lèu fach e plan fach.

raspalhar 2 (v. intr.) : trimar per pas gaire de revengut.

Perqué t'encapriças a raspalhar per aqueles tèrmes ?

raspalhejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de raspalhar tr. e intr.

raspalheta nf, cf Ubaud Dicort : « ricochet » TdF ‘raspaieto’

De raspalheta, en effleurant, en glissant ; par ricochet. (v. Ubaud Dicort e TdF)

raspalhon nm, cf Ubaud Dicort : « roidillon, montée glissante » TdF ‘raspaioun’

raspalhum (abs. Dicort) : ventum ; balajum.

raspar (v. tr. e intr.) : netejar / gratar ; trimar ; se tirar de davant / gratar camin.

raspassal : brandida / brandussada / rosta / tanada.

raspassejar (v. tr.) : saber pas encara plan jogar d'un instrument de musica de còrdas, « en jouer mal » (Sèrras-Ess.).

raspecon nm, cf Ubaud Dicort : « uranoscope, uranoscopus scaber (Lin.), poisson de mer » TdF jos ‘raspèto’

raspèla nf, cf Ubaud Dicort : « mâche, plante, v. doceta » (v. TdF)

raspelar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, suinter, couler goutte à goutte, v. trespirar 2 » (v. TdF)

raspelina nf, cf Ubaud Dicort : « sherardia arvensis, plante connue à Nice » TdF

raspet 1 / raspec [veire raspet, cf Ubaud Dicort] nm : vin aspre passat sus la vendémia.

raspet 2 nm : raspa (terren montuós e rocalhut de mal trabalhar) ; travèrs ; costilh ; costièira.

raspeta (plt.) : tirassa (Asperugo procumbens) ; raspa pichona.

raspeton nm, cf Ubaud Dicort : « petit coteau, v. raspalhon, costalet » (v. TdF)

raspiar (v. tr.) : cufar q.q. (lo metre cuf, lo metre a sec) (v. TdF jos ‘raspi’)

raspiat, -ada : cuf, -a.

Un jogaire raspiat.

raspièira : espasa vièlha ; dalha vièlha.

raspilhada : tir a flor d'aiga dins la caça a la negrosa (mena d'anet d'aiga gròs) (Anas strepera)

Tirar a la raspilhada : tirar en rasant l'aiga.