|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
raseta : mena de sòc pichonèl aplechat (margat) sus la camba de la mossa o del brabant per copar las èrbas abans de las enterrar ; rascleta de tornièr ; « petite rasade » TdF. A rasetas, à pleins bords. (v. Ubaud Dicort e TdF) rasetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « cardeur de laine ; toréador provençal » TdF, « raseteur, celui qui rasète. Nom donné à l’homme habillé de blanc, qui se mesure au taureau dans le jeu du raset » (ABCDaire de la bouvine) rasetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, carder la laine ; t. de toréador » TdF, « raseter, courir en ‘rasant’ le taureau pour lui ravir ses attributs » (ABCDaire de la bouvine) rasibus [rasibús 1, cf Ubaud Dicort] (prep.) (R. V, 36) : a ras de ; Rasibús de las possessions, rasibus des possessions. (v. R.) Rasibus lo meu ostal : al ras de mon ostal. rasibús 2 (adv.) : ras de ras. La tondèron rasibus : la tondèron a ras. rasibús 3 nm, cf Ubaud Dicort : « Faire lo rasibús, verser une rasade ». (v. TdF jos ‘rasibus’) Beure a rasibús, boire a rasades. (v. Ubaud Dicort e TdF) rasic nf : raiç (f.) / racina. rasièira nf : besal / besalièira ; mena d'araire o de cotrièr (arc.) per bicar lo milh. rasièr 1 nm : anciana mesura de capacitat ; ancian aplech agricòla de doas lamas. (v. TdF ‘rasié 2’) rasièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « planche de semis, quantité, fourré, Quercy » (Alibert) rasièr 3, -ièira adj : qu'a butada sa darrièira dent ; de nivèl amb lo sòl / plen a ras bòrd. (v. TdF ‘rasié 1’) Caval rasièr. Feda rasièira. Valat rasièr. rasigon / rasigòt nm : tanòc de dent ; racina pichonèla. Ai un rasigòt de dent que me dòl. rasim nm (plt.) : (Vitis vinicola) « raisin, grappe » TdF ‘rasin’ Totas las menas de rasim de taula m'agradan. rasim bastard (plt.) : (Sedum album) rasim d’America nm, cf Ubaud Dicort : « phytolaque, plante originaire d’Amérique » TdF ‘rasin-d’Americo’ rasim de colòbra (plt.) : (Muscari) rasim de farda (plt.) : (Phylolacca decandra) rasim de la Magdalena nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc, très hâtif, à grains moyens, ronds et serrés, cultivée en treille » (v. TdF jos ‘madalenen’) rasim de lop (plt.) : (Solanum nigrum) rasim de mar (plt.) : (Ephedra distachya) rasim de Sant Joan nm, cf Ubaud Dicort : « groseille, v. grosèla » (v. TdF ‘rasin-de-Sant-Jan’) rasim de Santa Magdalena (abs. Dicort) : rasim madur pel 22 de julhet. (v. rasim de la Magdalena) rasim de sèrp (plt.) : pè de vedèl (Arum maculatum) ; rasim fèr (Sedum album) rasim de tèrra (plt.) : (Sedum annum) ; (S. caespitosum) ; (S. brevifolium) ... rasim de teulissa (plt.) : (Sedum acre) (v. çai jos) rasim del diable nm, cf Ubaud Dicort : « orpin brûlant, sedum acre, plante » TdF jos ‘rasin-de-teulisso’ rasimada nf : çò rapugat / çò rapilhat. v rapugar / rapilhar. rasimadura nf, cf Ubaud Dicort : « grappillon » (Laus). (v. rapuga) rasimar (v. tr.) : rapugar / rapilhar (culhir los rasims oblidats) far de grapas ; florir (en parlant dels olius) rasimat nm : còpapasta ; rascladoira de fornièr [v. raimag] ; confitura de chuc de rasim amb d'autra frucha ; most de rasim cuèch en confitura. rasimatge nm, cf Ubaud Dicort : « grappillage [v. rapugatge] » (Laus) rasim-cerièira nm, cf Ubaud Dicort : « raisin-cerise » TdF ‘rasin-cerieso’ rasimèla : rasim verd / rasim vispre. rasimièira : vinha nauta ; trelha ; cep apevat contra un arbre ; vinha salvatja. rasinàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros raisin, mauvais raisin » TdF rasinat / rasinèia (los 2, abs. Dicort) : most de rasim cuèch en confitura. (v. rasimat) rasinet / rasinòt nm : grapa pichonèla ; pinèla d'olivas; capelet / corona (grana d'èdra) ; rasimat ; rasim de sèrp (Sedum album) rasinòl nm / rasinòla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : grapa de rasim pichonèla. rasinòt nm, cf Ubaud Dicort : v. rasinet. rasir v, cf Ubaud Dicort : « v tr » (v. TdF jos ‘rasi’) (v. rasar) Me rasissi lo pél. (v. TdF) rasis (a -) [rasís (a -), cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : a ras. rasoira : rasadoira. v. pus naut. rasoirar (v. tr.) : arrasar lo contengut d'una mesura de capacitat. rason nf : facultat que permet a l'òme de destriar çò verai de çò fals, çò ben de çò mal... e de se decidir d'après aquò ; lo perqué d'un acte ; argument per provar o justificar quicòm ; t. tecn. de matematicas ; « sujet, propos, parole, v. paraula ; droit, v. drech ; mesure, v. mesura ». (v. TdF jos ‘resoun’) Es la rason que destria l'òme de las bèstias. Atge (R. III, 235) de rason Me demandavi la rason de sa colèra. A totjorn de bonas rasons per se tirar de davant. Rason dirècta. Rason invèrsa. (t. tecn. de mat.) Trabalhar a rason de dètz oras per jorn. Aver rason : aver pas tòrt. As pas rason, que siás dins ton tòrt. Aver de rasons : aver disputa amb q.q. Far la rason : far çò just a q.q. Cresi que fumas mai que de rason. Me soi facha una rason, que fumi pas pus. Per rason : rasonablament. Ditz per sas rasons / per sa rason que, il donne pour raison que. (v. TdF jos ‘resoun’) |
|
rasonablament : d'un biais rasonable. Se sap pas menar rasonablament. rasonable, -bla : qu'a la facultat de rasonar ; convenable, -a ; que passa pas l'òsca. L'òme, de còps que i a, es un animal rasonable. Siás pas rasonable de far la tralla tota la nuèch ! Me faguèt pagar un prètz plan rasonable. La nòstra (ma femna) es totjorn rasonabla. rasonada nf, cf Ubaud Dicort (v. rasonar) : « grognement (d’une personne) » (Per Noste) rasonador nm : defensor dels interèsses d'autrú. (v. TdF ‘resounadou’) rasonaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'a la tissa de o voler tot rasonar. Los rasonaires, Dieu te'n garde ! rasonament : accion o biais de rasonar. Qué son totes aqueles rasonaments ? rasonar (v. intr. e tr) : se servir de sa rason ; argumentar ; « interpeller ; prendre la défense de quelqu’un ; murmurer, grommeler » (v. TdF ‘resouna’). Rasonar coma un esclòp : rasonar mal, rasonar de travèrs. rasonassa nf, cf Ubaud Dicort : « vilaine parole, gros mot, propos obscène » TdF ‘resounasso’ rasoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite parole, menus devis » TdF ‘resouneto’ rasor nm : aplech per se rasar ; mena de peis de mar (Eoryphna novacula). (v. TdF ‘rasour’) raspa : aisina rascanhuda e trauquilhada per raspar legums o formatges ; aplech rascanhut de trabalhador ; aplech per netejar un naviri ; còpapasta ; persona sarrada (avar, -a) ; persona maldiseira ; panaire, -a ; messorguièr, -ièira ; marrit obrièr ; persona picanhaira ; rabeg (corrent rapid sus de rocasses) ; terren montuós e rocalhut de mal trabalhar. Raspa de cosina. Raspa de menusièr, de plombièr. Raspa de ribièira. Raspas de montanhas. raspada nf : « ce qu’on râpe en une fois » ; tanada / rosta / tabassada. (v. TdF) Trapèt una brava raspada. raspadon nm, cf Ubaud Dicort : (v. raspada) raspadura : raspura (resulta de çò raspat) raspaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui râpe ; joueur habile » TdF raspalar [veire raspalhar 1, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : netejar amb una pala ; doblet de raspalhar. (v. TdF jos ‘raspaia’) Raspalar un estable. raspalh (R. V, 44) : espigas escampilhadas ; espigas rasteladas ; ventum de cerealum ; rasteladuras de fen demoradas pel prat ; rafatum de cambe ; rafatum en general ; balaja de rams. (v. Alibert). Netegi la carrièira amb un raspalh. raspalha adj e n (m. e f.) : longanha (m. e f.) / musardejaire, -a. raspalhada nf : çò raspalhat. t.a. del vèrb raspalhar. raspalhaire, -aira n : balajaire, -a ; glenaire, -a. raspalhar 1 (v. tr.) : balajar o rastelar palhas o espigas ; gratar ; raspar ; rasclar ; frelhar ; enlevar quicòm al brutle. Raspalhar l'estable. Raspalhar un rastolh. Raspalhar un prat. Raspalhar una castanhal. La polícia los te raspalhèt lèu fach e plan fach. raspalhar 2 (v. intr.) : trimar per pas gaire de revengut. Perqué t'encapriças a raspalhar per aqueles tèrmes ? raspalhejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de raspalhar tr. e intr. raspalheta nf, cf Ubaud Dicort : « ricochet » TdF ‘raspaieto’ De raspalheta, en effleurant, en glissant ; par ricochet. (v. Ubaud Dicort e TdF) raspalhon nm, cf Ubaud Dicort : « roidillon, montée glissante » TdF ‘raspaioun’ raspalhum (abs. Dicort) : ventum ; balajum. raspar (v. tr. e intr.) : netejar / gratar ; trimar ; se tirar de davant / gratar camin. raspassal : brandida / brandussada / rosta / tanada. raspassejar (v. tr.) : saber pas encara plan jogar d'un instrument de musica de còrdas, « en jouer mal » (Sèrras-Ess.). raspecon nm, cf Ubaud Dicort : « uranoscope, uranoscopus scaber (Lin.), poisson de mer » TdF jos ‘raspèto’ raspèla nf, cf Ubaud Dicort : « mâche, plante, v. doceta » (v. TdF) raspelar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, suinter, couler goutte à goutte, v. trespirar 2 » (v. TdF) raspelina nf, cf Ubaud Dicort : « sherardia arvensis, plante connue à Nice » TdF raspet 1 / raspec [veire raspet, cf Ubaud Dicort] nm : vin aspre passat sus la vendémia. raspet 2 nm : raspa (terren montuós e rocalhut de mal trabalhar) ; travèrs ; costilh ; costièira. raspeta (plt.) : tirassa (Asperugo procumbens) ; raspa pichona. raspeton nm, cf Ubaud Dicort : « petit coteau, v. raspalhon, costalet » (v. TdF) raspiar (v. tr.) : cufar q.q. (lo metre cuf, lo metre a sec) (v. TdF jos ‘raspi’) raspiat, -ada : cuf, -a. Un jogaire raspiat. raspièira : espasa vièlha ; dalha vièlha. raspilhada : tir a flor d'aiga dins la caça a la negrosa (mena d'anet d'aiga gròs) (Anas strepera) Tirar a la raspilhada : tirar en rasant l'aiga. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|