rasat 1 nm : mena de peis (Raia aspera) (v. raja 2)

rasat 2, -ada : p.p. de rasar.

Òme rasat de fresc.

Prat rasat.

Vila rasada.

Carta de froment rasada.

Paret rasada.

Aiga rasada per las irondèlas.

Feda qu'a rasat : qu'a perdudas totas sas dents de marca.

Caval qu'a rasat : caval de uèch ans.

Pairòl rasat. (v. rasar)

rasatèrra (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « rez terre [= à ras de terre, au niveau du sol (TLFi)], v. ras de sòl » (v. TdF ‘raso-terro’)

rasatge : accion de rasar ; prètz de pagar per se far rasar.

rasca : arna, tinha, ronha ; crosta de lach (malautiás de la pèl) ; rasca / tinha de las abelhas ; tortoira (plt.) : (Cuscuta)

rascaç 1 (abs. Dicort)  : crostassa de ronha, de tinha, d'arna ; crostassa de lach. (v. rascàs 2)

rascaç 2 nm / rascaça (v. rascaça) : peirada de riu o de vabre ; paret de terrassa ; empeirament d'abeurador « ... au bord d’un cours d’eau » (Alibert) ; arc de fustam, de pèira o de metal « arceau de maçonnerie.. » (Azaïs) al dessús d'una pòrta, d'una fenèstra..., per sosténer la maçonariá ; lausàs (granda pèira plana) ; cloca (pèira plana o mortièr que cobrisson una paret de clausura) (v. TdF ‘rascas 3’) ; rengada de pèiras per delimitar doas proprietats [v. rascaça].

Rascaç de pòrta.

Rascaç de fenèstra.

rascaça nf : « pierrée de défense contre une rivière, v. peirada ; rangée de pierres qui délimite deux propriétés ; arceau de maçonnerie pratiqué au-dessus d’une porte ou d’une fenêtre pour en décharger le linteau, arrière-voussure » (v. TdF ‘rascasso 2’) (# rascassa)

rascaçada nf, cf Ubaud Dicort : « chaussée, empierrement » TdF ‘rascassado’

rascaçar (v. tr.) : empeirar un bord de riu o de ribièira ; bastir una peirada contra las aigas ; bastir un arc de dessús de pòrta o de fenèstra ; arrasar o recobrir la cima d'una paret de clausura.

rascaçum (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « par ricochet » TdF ‘rascassun’

rascaire, -aira n : rasclaire, -a v. pus bas.

rascal nm : envolopa verda de la nose ; clòsc de nose, d'amètla « noix couverte de son brou, en Querci, v ; escalh ; noix dépouillée de son brou, en Rouergue, v. nogalhon » (v. TdF) ; segonda pèl de la castanha ; calòfa ; tanc.

rascala : mena de gròssa nose.

rascalada (plt.) : froment non fichut (Triticum sativum)

rascalaire, -aira n : descloscaire, -a de noses, d'amètlas... « celui qui écale » (v. TdF)

rascalar / rascalhar [veire rascalar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : enlevar la segonda pèl de las castanhas ; descloscar de noses, d'amètlas.... « écaler des noix, des amandes, en Languedoc, v. pelhar » ; tondre ras. (v. TdF jos ‘rascala’)

Rascalar de castanhas rostidas.

Rascalar de noses.

Rascalar lo cap de q.q. : lo tondre plan ras.

rascalat, -ada : rasat, -ada ; rasclat, -ada.

rascalau : nose seca ; mena de pruna.

rascalet : castelet / quilhet de quatre noses en piramida que cal desquilhar de luènh amb una autra nose (jòc de dròlles)

Jogar al rascalet : jogar al quilhet, jogar al castelet.

rascalha (abs. Dicort) : rasclum ; rafatalha / rafatum / paucvalum (t.a.)

rascalhar 1 (v. tr.) (non preconizat Dicort) : doblet de rascalar.

« rascalhar » 2 (per dire « carpar) : v. rascoalhar.

rascalhar 3 (v. intr.) (abs. Dicort) : ivernar amb tot çò culhit a la bona sason « passer l’hiver (en parlant des fruits, du vin, etc.) » (Alibert).

rascalon nm : nose sens son envolopa verda, « la noix sèche [v. rascalau] » (Mouly, Esping, 252).

rascanha (subs. m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : persona sarrada (avar, -a)

rascanhadura : escarraunhada / engraunhada.

rascanhar (v. tr.) : escarraunhar / engraunhar.

rascanhós, -osa / rascanhut, -uda adj  (los 2,  Ubaud Dicort e Alibert) : grossièr, -ièira ; aspre, -a ; rude, -a al tocar ; raspós, -a ; rabotós, -a ; escalabrós, -a ; escarpe, -a / escarpat, ada.

Una nose rascanhosa.

Una còsta rascanhosa.

rascar (v. tr.) : rasclar ; passar la tèrra amb un rastèl.

rascàs 1, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « teigneux, euse ; rude, raboteux ; malpropre, crasseux ; avare, ladre »  TdF ‘rascas 1’

rascàs 2 nm : crosta de tinha, de ronha, d'arna. (v. rascaç 1)

rascassa nf, cf Ubaud Dicort : « crapaud de mer, scorpoena porcus (Lin.), v. escorpena » (v. TdF ‘rascasso 1’).  (# rascaça)

rascassa blanca : peis de mar (Uranoscopus scaber)

rascassa roja : mena de peis (Scorpna porcus)

rascasset nm, cf Ubaud Dicort : « bois rabougri, broussaille » TdF suppl

rascasseta nf, cf Ubaud Dicort : « nom qu’on donne aux personnages d’un des jeux de la Fête-Dieu, à Aix, et à ce jeu lui-même. Les rascassetas sont des polissons qui vont se peignant les uns les autres et qui représentent les lépreux de l’ancienne loi ; enfant rachitique » TdF

rascassin nm, cf Ubaud Dicort : « petit teigneux, terme injurieux » TdF

rascassoira nf, cf Ubaud Dicort : « crapaud de mer, v. rascassa » (v. TdF)

rascasson, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. rascassòt. (v. TdF jos ‘rascassot’)

rascassós, -osa adj : arnós, -osa, tinhós, -osa, ronhós, -osa.

rascassòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit teigneux » TdF

rascat nm, cf Ubaud Dicort : « caniveau [v. gandòla] » (Laus)

rascla : rasca (v. pus naut) ; còpapasta (aplech de fornièr) ; rasclador o rascladoira v. pus bas.

rasclacèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. gratacèl)

rasclachimenèia [rasclacheminièira] (m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : ramonaire, -a ; « c’était le sobriquet, autrefois, des canonniers qui devaient souvent passer l’écouvillon dans le canon » (Palay).

 

 

rasclada : tanada / rosta / tabassada ; accès passadís.

Rasclada de gota.

rascladenièrs nm, cf Ubaud Dicort : « grippe-sou, grigou » (Sèrras-Ess.)

rascladoira : aplech per rasclar (t. a.) ; rasadoira v. pus naut.

Rascladoira de canon.

Rascladoira de mesuraire.

rasclador : aplech per rasclar en general (t. a.)

Rasclador de fusil.

Rasclador de sabatas.

rascladura : rasclum (çò rasclat) / rafatum.

rasclafornet (m. e f.) (abs. Dicort) : ramonaire, -a. (v. rasclacheminièira)

rasclaire, -aira n : persona que rascla ; marrit barbièr, marrida barbièira ; marrit jogaire de violon, marrida jogaira de violon ; escobilhaire, -a.

Rasclaire de carrièiras.

Rasclaire de valats.

Es pas un musician, es pas qu'un rasclaire !

rasclamag nm o nf, cf Ubaud Dicort : aplech per rasclar una mag.

rascla milhàs [rasclamilhàs / rasclamanols] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rasclo-manoul’)  (escaisnom m. e f.) : sarrat, -ada (avar, -a)

rasclamoneda n, cf Ubaud Dicort : « grippe-sou » (Sèrras-Ess.)

rasclamuralhas / rasclaparets 1 nm : « qui rase les murs, se dit d’un noctambule, d’un joueur qui rentre en rasant les murs » (v. Palay jos’rascle-murralhes)

rasclaparet [rasclaparets 2] (m. e f.) [nm  (v. Ubaud Dicort e TdF ‘rasclo-paret’)] : persona que rascla las parets per amassar de peirèla (plt.)

rasclapipa nm, cf Ubaud Dicort : « cure-pipe »

rasclapòrc (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘rasclo-porc’)] : persona que rasa un pòrc maselat.

rasclar (v. tr.) : rascar / rasclar ; passar la tèrra amb un rastèl ; rasar de prèp / passar lis ; rossegar / carrassar ; aplanar ; descloscar ; rasar lo pòrc maselat ; ramonar.

Rasclar un peis.

Rasclar un pòrc.

Rasclar l'òrt.

Rasclar una paret.

Rasclar un camp.

Rasclar de noses.

Rasclar la chimenèia.

Rasclar lo davant d'un ostal.

Rasclar la carrièira.

Rasclar una vinha : la deserbar.

rasclàs : balaja vièlha d'estable, de sòl o de carrièira.

Pren lo rasclàs, pas la balaja nòva !!

rasclat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « raclé ; ruiné, ée » TdF jos ‘rascla’

rasclatge : accion de rasclar t. a. çaisús.

rasclavalat nm, cf Ubaud Dicort : « racleur de fossés, pauvre hère » (Palay ‘rascle-baràts’)

rascle 1 nm : perdigal gris ; rei de catla (de calha) ; mascle de lèbre (v. TdF jos ‘rascle 2’) ;

rascle d'aiga nm : rascle de becassina (Rallus aquaticus)

rascle d'alauseta nm : rei d'alauseta, « râle de bruyère, marouette » (v. TdF jos ‘rascle 2’).

rascle de becassa nm (abs. Dicort) : « butor, oiseau » (v. TdF) / rascle de bruga (abs. Dicort , v. rascle d'alauseta) : rei de becassa (Ixobrychus minutus)

rascle de genèst nm [rascle de genèsta / rascle de calha] (v. Ubaud Dicort e TdF) : rei de catla / calha. (Crex crex), « râle des genêts » TdF

rascle 2 nm : arpe / ròsse / rossèc / carràs ; frau / bodiga / èrm /ermàs / chèstre / pòja (tèrras incultas) ; cracina / riga-raga.

rascle 3, -cla adj : glabre, -a (sens pels) / len, -a (R. IV, 44) ; sens vegetacion (R. V, 476).

Cara rascla.

Cuèissa rascla.

Tèrra rascla.

rasclet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « râle d’eau, oiseau ; mâle du lièvre, bouquin [v. jos rascle 1] ; vieux débauché » TdF.

rasclet 2 nm : rascladoira de canon ; rasclador de fusil ; cotèl parador / cotèl de paraire ; cracina / tarrabast.

rasclet ! 3 interj, cf Ubaud Dicort : « tu ne l’auras pas, tu ne m’attraperas pas, se dit en passant l’index de la main droite sur celui de la gauche ou en se passant le doigt sur le nez » (v. TdF jos ‘rasclet 2’)

Faire rasclet, damer le pion, faire la nique. (v. TdF)

rascleta : rasclador de ramonaire ; còpapasta de fornièr ; tròç de lama de dalha per rasar un pòrc maselat.

De rascleta (loc. adv.) : d'escarlimpeta ; de raspalheta.

rasclilhon : mena de rascle (Rallus stellatus)

rasclós, -osa : arnós, -osa, tinhós, -osa, ronhós, -osa.

rasclum : rascladura / rafatum (çò rasclat.

rascoalha nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : provisions d'ivèrn, « réserve, butin » TdF ‘rascoualho’.

Far rascoalha, butiner. (v. TdF)

rascoalhar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : carpar (acabar d'amadurar) sus la palha (en parlant de frucha)

rascòl nm : can magre e qu'a la ronha. (v. TdF)

A un pauc totjorn qualque can rascòl.

rascós, -osa : rascassós ; rascanhós, -osa / rascanhut, -uda ; ruf, -a.

Bajana rascosa : castanha seca qu'a encara una partida de sa segonda pèl.

rascum : buscalhas de randa, de tèrme.

ras-de-sòl nm : « rez-de-chaussée » (Sèrras-Ess.). (v. planpè)

rasejar (v. tr.) : passar ras / ribejar (passar al ras de...)

Rasejava las parets dels ostals per èsser pas vist.

Rasejar lo bòrd de l'aiga.

rasèl 1 nm : malhum ; telaranha. (v. TdF ‘rasèu’)

rasèl 2 nm : v. radèl.

rasenc, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : « limitrophe » TdF ‘rasen’

Los rasencs de la montanha, les voisins de la montagne. (v. TdF)

rasent de (al -) loc prep : « tout près de » TdF jos ‘rasen’

Al rasent del cementèri : al ras del...

raset 1 nm, cf Ubaud Dicort : « geste que fait le toréador provençal en passant devant le taureau et l’esquivant » TdF, « raset, action qui conduit le raseteur à frôler la tête du cocardier pour lui subtiliser les attributs à l’aide du crochet » (ABCDaire de la bouvine)

raset 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « presque ras, plein jusqu’aux bords » TdF ‘raset 2’