raportar (v. tr.) : portar ; tornar portar ; ajustar ; anullar ;

Rapòrta-me quicòm de la fièira.

Me raportaràs lo libre que te prestèri ?

Raportar d'estòfa per alongar una rauba.

Raportar de tèrra al pè d'un arbre.

Raportar una lei.

Raportar : decelar / denonciar.

raportar (se) : aver un rapòrt amb quicòm mai.

Lo pronom relatiu se rapòrta a son antecedent.

raportièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « rapporteur, euse, qui fait des rapports, des cancans » (TdF ‘rapourtié’)

Los raportièrs son los enfants del diable. (v. TdF)

raprochament [rapròchament] nm : accion o resulta de raprochar o de se raprochar.

raprochar (v. tr.) : metre pus prèp ; metre en rapòrt ; comparar.

L'avion rapròcha bravament totas las distàncias.

Lor dòl los a raprochats.

Raprochar dos tèxtes.

raprochar (se) : venir pus prèp ; se tornar petaçar ; se comparar.

Se son raprochats un de l'autre (t. a.)

Totas las lengas romanicas se pòdon raprochar.

rapsòde : contaire qu'anava de vila en vila per recitar de poèmas epics.

Omèr passa per èsser estat un rapsòde famós.

rapsodia : cant o poèma epic.

rapsodic, -a : relatiu, -iva a una rapsodia.

rapsodista nm : autor de rapsodias.

rapt [rapte] nm : enlevament de q.q. per violéncia o seduccion.

rapuga nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rasim de rèirasason ; rasim desgrunat ; rafatum ; femna mal famada.

rapugaire, -aira [~ -airitz] n : rapilhaire, -a. v. pus naut.

rapugar (v. tr.) : rapilhar. v. pus naut.

rapugon nm, cf Ubaud Dicort (v. rapuga) : « grappillon, reste de grappe ; fruit de l’olivier rapuguièr » (v. TdF)

rapugueta nf, cf Ubaud Dicort : « petit grappillon ; variété d’olive » TdF

rapuguièr adj masc, cf Ubaud Dicort : « variété d’olivier, remarquable par ses grappes d’olives » TdF

raput, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui s’accroche » TdF

raquejaire, -aira n : persona que neteja la raca de rasim per ne far de verdet, de raspet (vin de raca / vin verdolet)

raquejar (v. tr.) : netejar la raca de rasim per ne far de raspet, de verdet, de piqueta.

Raquèl / Raquèla : prenoms femenins.

raqueta : aplech per jogar al tennís (angl.), al ping-pong (angl.) ; aplech per caminar sus la nèu mòla.

Aquel jogaire es una bona raqueta.

RAQUI- : forma prefixada del grèc rhákhis (rastèl de l'esquina)

raquial, -a : relatiu, -iva al rastèl de l'esquina.

Canal raquial.

Nèrvis raquials.

raquialbuminomètre : aparelh per mesurar l'albumina del liquid cefaloraquial.

raquialgia : dolor dins lo rastèl de l'esquina.

raquialgic, -a : relatiu, -iva a una raquialgia.

raquianalgesia / raquianestesia : anestesia de la partida inferiora del còrs per injeccion dins lo liquid cefaloraquial.

raquicentesi : ponccion per evacuar lo liquid cefaloraquial.

raquidian, -a : relatiu, -iva al rastèl de l'esquina.

raquigraf : instrument per determinar los contorns del rastèl de l'esquina e n'enregistrar las deviacions.

RAQUIO- : v. RAQUI-

raquiopatia : dolor del rastel de l'esquina.

raquis (del grèc rhákhis, adonc servar l'accentuacion sus ra-) [raquís, cf Ubaud Dicort] nm : rastèl de l'esquina ; axe central d'una fuèlha compausada o d'una fronda de falguièira ; axe principal d'una inflorescéncia ; axe d'una pluma d'aucèl.

raquisquisi (f.) : malformacion del raquis.

raquiti (f.) : inflamacion del rastèl de l'esquina.

raquitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : persona que patís de raquitisme.

raquiticament : d'un biais raquitic.

raquitigèn, -a : que favorís o qu'amòda lo raquitisme.

Alimentacion raquitigèna.

raquitisme : endec (desformacion del rastel de l'esquina) ; desvolopament incomplet d'una planta.

raquitòm : instrument per obrir lo canal raquial.

raquitomia : seccion del rastèl de l'esquina.

rar, -a : que s'es arrarit (que se tròba pas pus aisidament) ; en pichon nombre ; qu'arriba pas sovent ; clarsemenat, -ada.

Un libre rar.

Qualques raras practicas.

Es puslèu rar de capitar tot çò que l'òm fa.

D'ont mai montam, d'ont mai las flors venon raras.

rara nf, cf Ubaud Dicort : « clairière, endroit dégarni ; sentier qui sépare les champs, petite allée ; limite » (v. TdF)

 

 

rarament : pas sovent.

rarc (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « sans labour préalable » TdF

rarefaccion nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (R. V, 44) : accion de venir rar.

La rarefaccion de quicòm augmenta sa valor.

rareficar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, raréfier » TdF

rarejar 1 (v. tr.) : rasejar / ribejar (passar al ras de)

rarejar 2 (v. intr.) : èsser sus limits.

raret, -a adj, cf Ubaud Dicort v. rar) : « recherché, ée, précieux, euse, assez rare » TdF

raretat nf : manca / caréncia (R. II, 331).

rarificacion (abs. Dicort) : v. rarefaccion.

rarificar (v. tr.) (R. V, 44) (abs. Dicort) : arrarir (far venir rar). (v. rareficar)

rarificar (se) (abs. Dicort) : s'arrarir (venir rar). (v. çai sus)

rarissim, -a : fòrt rar, fòrt rara.

rarum nm sing, cf Ubaud Dicort : « rareté, état de ce qui est clair--semé » TdF

N’aimi pas lo rarum, je n’aime pas les sauces trop liquides. (v. TdF)

ras 1, -a (p.p. de raire) : lo contrari de long, -a ; copat, -ada fòrt prèp de la pèl o del sòl ; arrasat, -ada ; plen, -a ; tondut, -a de prèp ; cobèrt, -a / nívol, nivola.

Onglas rasas : copadas fòrt cort.

I a de cans del pel long e de cans del pel ras.

Closca rasa : cap tondut complètament ras.

Carta de froment rasa : plena, mas arrasada.

Cèl ras : cèl cobèrt / cèl nívol (plen de nivols)

ras 2 (adv. ) : de fòrt prèp.

Copar ras.

Dalhar ras.

Segar ras.

ras a ras loc adv, cf Ubaud Dicort : « à ras de bord, en rasant » TdF jos ‘ras 3’

ras (al -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « auprès, à ras bord » TdF jos ‘ras 2’

ras de (al -) loc prep, cf Ubaud Dicort :

Al ras de  la glèisa : a tocar de la glèisa.

ras de (loc. prep.) : a rasis / a tocar de ; a ras de / al ras de / de ras / (tot prèp, tota prèpa ; tot plen, tota plena)

Ras de (al ras de) la glèisa : a tocar de la glèisa.

Ras de sòl, rez terre, rez pied [v. rasatèrra (a -)]. (v. TdF ‘jos ‘ras 3’)

Lo vin es a ras de tina : la tina es tota plena. (v. Alibert)

ras e ras loc adv (Alibert) : bòrd a bòrd.

ras 3 nm, cf Ubaud Dicort : « setier, mesure usité pour les grains, les amandes, les noix ; ras, sorte d’étoffe, v. rasa » (v. TdF ‘ras 2’)

Ras de Tula, ras de Tulle, étoffe qui se fabrique à Tulle, avec la laine des moutons du Lot. (v. Ubaud Dicort e TdF)

ras de marèia (v. p. 20, 2°, c) (m.) (abs. Dicort) : enòrma ondada de mar amodada per un seïsme josmarin. (v. èrsa giganta (Sèrras) / onda de mar (Basic))

rasa 1 nf : besal o valat que separa doas proprietats ; caminòl fons ; alèia d'òrt o de jardin ; riba / broal / talús ; terrassa de vinha ; paret que sosten una faissa de terren en penda ; mena d'estòfa de lana causida ; feda de cinc ans ; òrle / lisièira / limit.

Rasa de camin.

Rasa d'òrt.

Rasa de ribièira.

rasa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « résine, colophane » TdF ‘raso 2’

rasada 1 nf : veire plen ;

Rasada de vin.

rasada 2 nf : faissa de tèrra sostenguda per una paret ; broa / riba.

Una rasada de vinha.

rasadoira : randa / riòst (mena de rascleta per arrasar una mesura de capacitat)

Rasadoira de carta de froment, de mesuret.

rasador nm, cf Ubaud Dicort : « rasoir, v. rasor plus usité » (v. TdF)

rasadura : çò rasat (t. a de rasar) v. rasar e rasat.

rasafin nm, cf Ubaud Dicort : « nom burlesque par lequel on désigne un barbier » TdF ‘raso-fin’

rasaire, -aira [~ -airitz] n : obrièr, -ièira que trabalha al rasatge dels pels d'unas estòfas, d'unas pèls ; persona que rasa en general.

rasal nm : filat de pesca. (v. resal)

rasament nm, cf Ubaud Dicort : « rasement » TdF

rasamotas nm, cf Ubaud Dicort : « rase-mottes »

rasant, -a adj e prep : que passa ras ; qu'es plan plen, -a ; atenent, -a.

Tir rasant.

Veire rasant.

Desca rasanta.

Camin rasant lo riu.

Ostal rasant la glèisa.

Demòra rasant la glèisa, il demeure tout près de l’église (v. TdF)

rasaprim nm, cf Ubaud Dicort : v. rasafin. (v. TdF jos ‘raso-fin’)

rasar (v. tr.) : far la barba ; copar ras (t. a.) ; arrasar una mesura de capacitat ; arrasar la cima d'una paret ; sebelir / enterrar ; frelhar sens tocar ; marcar pas pus (aver pas pus las dents que permeton de dire l'atge (R. III, 235) d'un animal) ; martelar un pairòl per lo far pus polit [v. lentar]. v. rasat 2.

Lo perruquièr li a rasada la clòsca. (v. jos  rausar)

rasar (se) : se far la barba.

rasariá : art de rasar.