|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ranhada : engraunhada / arpada / escarraunhada. ranhar (v. tr.) : engraunhar / arpar / escarraunhar. rani (< indi) nf, cf Ubaud Dicort : « rani » (Per
Noste) ranices (f. pl.) : brins de cambe que demòran sus la penche. ranissar v, cf Ubaud Dicort :
« v ntr, traîner, languir, peiner » TdF ranoncle (plt.) : (Ranunculus arvensis) ranonculièr (plt.) : casses (Chrysanthemum) ran-plan / ran-plan-plan nm, cf Ubaud Dicort :
Ran-plan-plan,
los soldats se’n van, a la guèrra van. (v. TdF jos ‘ran’) Lo ran-plan d’aquela musica. (v. TdF jos ‘ran’) ranquejar (v. intr.) : garrelejar. Sas fedas ranquejavan totas, qu'avián la ranquièira. ranquet 1 nm : « petit rocher [v. ranc 1] » TdF ‘ranquet 1’ ; costalon / arrapalhon ; còsta. ranquet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : un pauc garrèl, -a. Aver un pè ranquet. Jogar al pèranquet [ / a pè ranquet], cf Ubaud Dicort (loc. adv.) : a sautacambeta. ranquièira : garrelièira de las fedas. ranquilha : mièja-litra de vin. v. litra. ranquilhada : ròca. ranquilhós, -osa : garrèl, -a. ranquin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« inquiet, ète, chagrin, ine ; hargneux » (v. TdF jos ‘ranchin’) ranquipoteina [ranquipotèina] adj e n (m. e f.) , cf Ubaud Dicort : garrèl, -a. ran-ran nm, cf Ubaud Dicort :
« mouvement que semble faire le soleil à son
coucher » TdF ranselhar / ransilhar [veire ranselhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : semenar d'un biais inegal a causa del vent. (v. Alibert) rantèl (v. TdF) [rantel (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : mena de vel que trebola los uèlhs de qualqu'un que trabalha a la mòrt. rantèla [(modèrne), veire rantela (classic), cf Ubaud Dicort] nf : telaranha (tèla d'aranha) ; fial (fil) d'aranha carrejat pel ventolin ; nivoleta (nivol leugièira) rantelar (v. tr.) : enrantelar (cobrir de telaranhas) Las aranhas an rantelada la cambra. rantelar (se) : se trebolar,
« se voiler, en parlant des yeux des mourants [v. rantel] » ; se cobrir de nivols leugièiras. (v. TdF) Los uèlhs de l'ibronha se rantelèron de roge.(v. rantelat 1) Dins un pas res lo cèl se rantelèt. rantelat 1, -ada : p.p. de rantelar, « couvert de toiles d’araignées ; nuageux, euse ; qui a la vue trouble, en parlant d’un ivrogne » TdF jos ‘rantela’. rantelat 2 (subs. m.) : telaranha (f.) rantelejar (v. tr.) : frequentatiu de rantelar ; « [v intr] être voilé, nuageux » (Alibert). rantelejar (se) : frequentatiu de se rantelar. rantelir v, cf Ubaud Dicort :
v. rantelar. (v. TdF jos
‘rantela’) rantelós, -osa : cobèrt, -a de telaranhas. Estable rantelós. ranura nf, cf Ubaud Dicort :
« rainure » (Laus) ranurar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rainurer » (Sèrras) ranuratge nm, cf Ubaud Dicort :
« rainurage » (Rapin) ranviaire, -aira n : musardejaire, -a. ranviar (v. intr.) : musardejar ; rodar / passar país / barrutlar. ranvit nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de jeu, renvi » TdF ranvitar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, t. de jeu, renvier » TdF Raols : prenom. raon / raonatge nm : mescla de segal amb de froment.. ; « mélange de grains qu’on sème ensemble » (Alibert). Ai semenat un raon de froment e de segal. rap 1 nm, cf Ubaud Dicort :
v. arrap (v. TdF jos ‘arrap’) rap 2 nm (angl. que vòl dire charrar / barjacar) : recitacion d'una votz monocòrda, sus una musica populara e a un ritme rapid e repetitiu, de tèxtes de tota mena, amb manipulacion de disques e mescladissa de sonoritats e d'improvisacions divèrsas. rapaç 1 (subs. m.) : aucelàs rapaç / aucelàs de rapina. rapaç 2, -a adj : avid, -ida per agafar sa presa (t. a.) Los aucèls de rapina son fòrt rapaces. L'agla, lo milan, la tartana, lo moisset son rapaces. Un usurièr es un òme rapaç. rapaçament : amb rapacitat. rapacitat nf : aviditat d'un animal a se getar sus sa presa ; aviditat de q.q. qu'aima tròp l'argent. La rapacitat del tigre, de l'aglàs... rapada : raspet (vin que forteja passat sus de rasim fresc per l'empachar de se picar complètament) ; grapon (rasim fresc utilizat per melhorar un vin que forteja) rapaire 1, -aira
(lo que rapa [v. rapar 1]) n, cf Ubaud Dicort : « nm,
ravisseur » (R.
V, 42) ; v. arrapaire. rapaire 2, -aira : persona que fa de rap. v. pus naut (rap 2), « rappeur, -euse » (Basic). rapalassa nf, cf Ubaud Dicort :
« bardane » (Carrasco) rapalhon nm : arrapalhon / ranquet / costalon. |
|
rapar 1 [ ~ arrapar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : sasir ; emportar ; extorquir. rapar (se) [ ~ s’arrapar] v pron : s'arrapar ; s'acrocar ; escarlimpar ; montar per un pendís escalabrós (escarpat) rapar 2 (v. intr.) : far de rap. rapatalha [veire rafatalha (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rafataio’)] : racalha / rossalha / marmalha / cacibralha. rapataplan
nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du battement de tambour » (v. TdF) Rapaton : escaisnom del diable. rapèl nm, cf Ubaud Dicort :
« rappel » (Rapin, Basic) rapelaire nm, cf Ubaud Dicort :
v. rampelaire. (v. TdF jos ‘rampelaire’) rapelar (v. tr.) : tornar apelar (t. a.) ;
apelar per far tornar ; rapelar q.q. d'absent ; rememoriar / remembrar / recordar ; semblar /
revertar. Quora te pòdi rapelar ?-- Rapèla-me a cinc oras. Avèm rapelada l'actritz quatre o cinc còps. An fach rapelar lo
mètge (medecin) Es estat rapelat al pè de sa femna malauta. Rapelat jols drapèus. Rapelar un ambaissador. Rapelar q.q. a l'òrdre.
Rapelar q.q. a la vida. Dieu l'a rapelat a el. Rapelatz-me vòstre nom. Me rapèla q.q. que coneissi : sembla / revèrta q.q... rapelar (se) : se rememoriar / se remembrar / se recordar ; se sovenir de. Me rapèli plan nòstre encontre primièr. Se rapelèt subran qu'aviá promés de telefonar. Rapèla-te ta sortida primièira. rapiada : rapina. rapiamus [rapiàmus] (subs. inv. de l.p.) : « rafle » TdF ‘rapiàmus’ ; se ditz de q.q. plen de rapacitat. Faire rapiàmus, faire rafle, emporter tout. (v. TdF) Es rapiamus. Son rapiamus de paire en filh. rapiar (v. tr.) : rapinar / raubar /
panar. rapid [ ~ rapide], -da adj, cf Ubaud Dicort : que fa bravament de camin dins un pas res ; que raja vitament (R. V, 558) ; escalabrós, -osa / escarpat, -ada ; que se fa en pauc de temps ; que compren sulcòp ; que se fa amb velocitat ; expeditiu, -iva / entanchivol, -ivola (v. -ÍVOL) Caval rapid. Corrent rapid. Flanc de montanha rapid. Trabalhaire rapid. Lectura rapida. Esperit rapid. Decision rapida. Escorreguda rapida. rapidament : amb rapiditat. rapiditat nf : velocitat. rapièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la manie de
mâcher un habit, du linge, en parlant des bêtes à
cornes »
(Vayssier). (v. drapièr 2 e repièr) rapilha (a la -) loc adv
: « à la
gribouillette » (v. TdF ‘rapiho’) Getar de dragèas a la rapilha : ... a la volada. (v. repimpinada) rapilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que rapilha. rapilhar (v. tr.) : reculhir de rèstas çà e là ; manjar o beure dins un cafè sens pagar ; panar. Rapilhar de rasims, de prunas, de cerièiras... A la tissa de rapilhar : ... de s'enanar sens pagar. Rapilha tot çò qu'es mal estremat. rapilhatge : accion de rapilhar. rapilhejar (v. tr.) : frequentatiu de rapilhar. rapin nm , -a : escalaire, -a ; arrapiant, -a / panaire adrech, panaira adrecha ; pendard, -a ; arpalhand, -a. rapina nf : raubariá / panatòri. Viure de rapina. Aucèls de rapina. rapinaire, -aira n : rapilhaire, -a / panaire, -a / raubaire, -a. rapinar (v. tr.) : rapilhar / panar / raubar. Pensa pas qu'a rapinar ! rapinariá : rapina / raubariá / raubatòri. rapinèl : astoret (Astur palumbarius) ; (Buteo buteo) ; moisset (Falcon tinnunculus) ; (Accipiter nisus) rapinós, -osa : qu'a la tissa de rapinar. rapon : bonda de fust aplechada d'un tròç d'estòfa. raponchon nm (abs. Dicort) (De confondre pas amb reponchon) (plt.)
: « raiponce » (Alibert), mena de campanula que sa
raiç e sas fuèlhas se manjan en ensalada (Campanula
rapunculus) (v.
reponchon) rapòrt (L. 323) : repòrt / relat / compte rendut ; revengut ; revèrt / semblança ; rot (emission de gases per la boca) (v. TdF ‘raport’) Rapòrt de gendarma /
« verbal » (l.p.) Aquel camp fa pas ges de rapòrt. I a fòrça rapòrts entre latin e occitan. Los cogombres m'amòdan de rapòrts : me fan rotar. « per rapòrt a » (fr.) : v. al regard de / al respècte de. raportador nm : (matematica)
« rapporteur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 121) raportaire, -aira [~ - airitz] n / raportièr, -ièira (v. raportièr) : que fa de denóncias, « rapporteur, euse, qui fait un rapport » TdF ‘rapourtaire’ ; Lo
raportaire d’un concors. (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|