ranhada : engraunhada / arpada / escarraunhada.

ranhar (v. tr.) : engraunhar / arpar / escarraunhar.

rani (< indi) nf, cf Ubaud Dicort : « rani » (Per Noste)

ranices (f. pl.) : brins de cambe que demòran sus la penche.

ranissar v, cf Ubaud Dicort : « v ntr, traîner, languir, peiner » TdF

ranoncle (plt.) : (Ranunculus arvensis)

ranonculièr (plt.) : casses (Chrysanthemum)

ran-plan / ran-plan-plan nm, cf Ubaud Dicort :

Ran-plan-plan, los soldats se’n van, a la guèrra van. (v. TdF jos ‘ran’)

Lo ran-plan d’aquela musica. (v. TdF jos ‘ran’)

ranquejar (v. intr.) : garrelejar.

Sas fedas ranquejavan totas, qu'avián la ranquièira.

ranquet 1 nm  : « petit rocher [v. ranc 1] » TdF ‘ranquet 1’ ; costalon / arrapalhon ; còsta.

ranquet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : un pauc garrèl, -a.

Aver un pè ranquet.

Jogar al pèranquet  [ / a pè ranquet], cf Ubaud Dicort  (loc. adv.) : a sautacambeta.

ranquièira : garrelièira de las fedas.

ranquilha : mièja-litra de vin. v. litra.

ranquilhada : ròca.

ranquilhós, -osa : garrèl, -a.

ranquin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « inquiet, ète, chagrin, ine ; hargneux » (v. TdF jos ‘ranchin’)

ranquipoteina [ranquipotèina] adj e n (m. e f.) , cf Ubaud Dicort : garrèl, -a.

ran-ran nm, cf Ubaud Dicort : « mouvement que semble faire le soleil à son coucher » TdF

ranselhar / ransilhar [veire ranselhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : semenar d'un biais inegal a causa del vent. (v. Alibert)

rantèl (v. TdF) [rantel (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : mena de vel que trebola los uèlhs de qualqu'un que trabalha a la mòrt.

rantèla [(modèrne), veire rantela (classic), cf Ubaud Dicort] nf : telaranha (tèla d'aranha) ; fial (fil) d'aranha carrejat pel ventolin ; nivoleta (nivol leugièira)

rantelar (v. tr.) : enrantelar (cobrir de telaranhas)

Las aranhas an rantelada la cambra.

rantelar (se) : se trebolar, « se voiler, en parlant des yeux des mourants [v. rantel] » ; se cobrir de nivols leugièiras. (v. TdF)

Los uèlhs de l'ibronha se rantelèron de roge.(v. rantelat 1)

Dins un pas res lo cèl se rantelèt.

rantelat 1, -ada : p.p. de rantelar, « couvert de toiles d’araignées ; nuageux, euse ; qui a la vue trouble, en parlant d’un ivrogne » TdF jos ‘rantela’.

rantelat 2 (subs. m.) : telaranha (f.)

rantelejar (v. tr.) : frequentatiu de rantelar ; « [v intr] être voilé, nuageux » (Alibert).

rantelejar (se) : frequentatiu de se rantelar.

rantelir v, cf Ubaud Dicort : v. rantelar. (v. TdF jos ‘rantela’)

rantelós, -osa : cobèrt, -a de telaranhas.

Estable rantelós.

ranura nf, cf Ubaud Dicort : « rainure » (Laus)

ranurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rainurer » (Sèrras)

ranuratge nm, cf Ubaud Dicort : « rainurage » (Rapin)

ranviaire, -aira n : musardejaire, -a.

ranviar (v. intr.) : musardejar ; rodar / passar país / barrutlar.

ranvit nm, cf Ubaud Dicort : « t. de jeu, renvi » TdF

ranvitar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. de jeu, renvier » TdF

Raols : prenom.

raon / raonatge nm : mescla de segal amb de froment.. ; « mélange de grains qu’on sème ensemble » (Alibert).

Ai semenat un raon de froment e de segal.

rap 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. arrap (v. TdF jos ‘arrap’)

rap 2 nm (angl. que vòl dire charrar / barjacar) : recitacion d'una votz monocòrda, sus una musica populara e a un ritme rapid e repetitiu, de tèxtes de tota mena, amb manipulacion de disques e mescladissa de sonoritats e d'improvisacions divèrsas.

rapaç 1 (subs. m.) : aucelàs rapaç / aucelàs de rapina.

rapaç 2, -a adj : avid, -ida per agafar sa presa (t. a.)

Los aucèls de rapina son fòrt rapaces.

L'agla, lo milan, la tartana, lo moisset son rapaces.

Un usurièr es un òme rapaç.

rapaçament : amb rapacitat.

rapacitat nf : aviditat d'un animal a se getar sus sa presa ; aviditat de q.q. qu'aima tròp l'argent.

La rapacitat del tigre, de l'aglàs...

rapada : raspet (vin que forteja passat sus de rasim fresc per l'empachar de se picar complètament) ; grapon (rasim fresc utilizat per melhorar un vin que forteja)

rapaire 1, -aira (lo que rapa [v. rapar 1]) n, cf Ubaud Dicort : « nm, ravisseur » (R. V, 42) ; v. arrapaire.

rapaire 2, -aira : persona que fa de rap. v. pus naut (rap 2), « rappeur, -euse » (Basic).

rapalassa nf, cf Ubaud Dicort : « bardane » (Carrasco)

rapalhon nm : arrapalhon / ranquet / costalon.

 

 

rapar 1 [ ~ arrapar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : sasir ; emportar ; extorquir.

rapar (se) [ ~ s’arrapar] v pron  : s'arrapar ; s'acrocar ; escarlimpar ; montar per un pendís escalabrós (escarpat)

rapar 2 (v. intr.) : far de rap.

rapatalha [veire rafatalha (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rafataio’)] : racalha / rossalha / marmalha / cacibralha.

rapataplan nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du battement de tambour » (v. TdF)

Rapaton : escaisnom del diable.

rapèl nm, cf Ubaud Dicort : « rappel » (Rapin, Basic)

rapelaire nm, cf Ubaud Dicort : v. rampelaire. (v. TdF jos ‘rampelaire’)

rapelar (v. tr.) : tornar apelar (t. a.) ; apelar per far tornar ; rapelar q.q. d'absent ; rememoriar / remembrar / recordar ; semblar / revertar.

Quora te pòdi rapelar ?-- Rapèla-me a cinc oras.

Avèm rapelada l'actritz quatre o cinc còps.

An fach rapelar lo mètge (medecin)

Es estat rapelat al pè de sa femna malauta.

Rapelat jols drapèus.

Rapelar un ambaissador.

Rapelar q.q. a l'òrdre.

Rapelar q.q. a la vida.

Dieu l'a rapelat a el.

Rapelatz-me vòstre nom.

Me rapèla q.q. que coneissi : sembla / revèrta q.q...

rapelar (se) : se rememoriar / se remembrar / se recordar ; se sovenir de.

Me rapèli plan nòstre encontre primièr.

Se rapelèt subran qu'aviá promés de telefonar.

Rapèla-te ta sortida primièira.

rapiada : rapina.

rapiamus [rapiàmus] (subs. inv. de l.p.) : « rafle » TdF ‘rapiàmus’ ; se ditz de q.q. plen de rapacitat.

Faire rapiàmus, faire rafle, emporter tout. (v. TdF)

Es rapiamus.

Son rapiamus de paire en filh.

rapiar (v. tr.) : rapinar / raubar / panar.

rapid [ ~ rapide], -da adj, cf Ubaud Dicort : que fa bravament de camin dins un pas res ; que raja vitament (R. V, 558) ; escalabrós, -osa / escarpat, -ada ; que se fa en pauc de temps ; que compren sulcòp ; que se fa amb velocitat ; expeditiu, -iva / entanchivol, -ivola (v. -ÍVOL)

Caval rapid.

Corrent rapid.

Flanc de montanha rapid.

Trabalhaire rapid.

Lectura rapida.

Esperit rapid.

Decision rapida.

Escorreguda rapida.

rapidament : amb rapiditat.

rapiditat nf : velocitat.

rapièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la manie de mâcher un habit, du linge, en parlant des bêtes à cornes » (Vayssier). (v. drapièr 2 e repièr)

rapilha (a la -) loc adv : « à la gribouillette » (v. TdF ‘rapiho’)

Getar de dragèas a la rapilha : ... a la volada. (v. repimpinada)

rapilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que rapilha.

rapilhar (v. tr.) : reculhir de rèstas çà e là ; manjar o beure dins un cafè sens pagar ; panar.

Rapilhar de rasims, de prunas, de cerièiras...

A la tissa de rapilhar : ... de s'enanar sens pagar.

Rapilha tot çò qu'es mal estremat.

rapilhatge : accion de rapilhar.

rapilhejar (v. tr.) : frequentatiu de rapilhar.

rapin nm , -a : escalaire, -a ; arrapiant, -a / panaire adrech, panaira adrecha ; pendard, -a ; arpalhand, -a.

rapina nf : raubariá / panatòri.

Viure de rapina.

Aucèls de rapina.

rapinaire, -aira n : rapilhaire, -a / panaire, -a / raubaire, -a.

rapinar (v. tr.) : rapilhar / panar / raubar.

Pensa pas qu'a rapinar !

rapinariá : rapina / raubariá / raubatòri.

rapinèl : astoret (Astur palumbarius) ; (Buteo buteo) ; moisset (Falcon tinnunculus) ; (Accipiter nisus)

rapinós, -osa : qu'a la tissa de rapinar.

rapon : bonda de fust aplechada d'un tròç d'estòfa.

raponchon nm (abs. Dicort) (De confondre pas amb reponchon) (plt.) : « raiponce » (Alibert), mena de campanula que sa raiç e sas fuèlhas se manjan en ensalada (Campanula rapunculus) (v. reponchon)

rapòrt (L. 323) : repòrt / relat / compte rendut ; revengut ; revèrt / semblança ; rot (emission de gases per la boca) (v. TdF ‘raport’)

Rapòrt de gendarma / « verbal » (l.p.)

Aquel camp fa pas ges de rapòrt.

I a fòrça rapòrts entre latin e occitan.

Los cogombres m'amòdan de rapòrts : me fan rotar.

« per rapòrt a » (fr.) : v. al regard de / al respècte de.

raportador nm : (matematica) « rapporteur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 121)

raportaire, -aira [~ - airitz] n / raportièr, -ièira (v. raportièr) : que fa de denóncias, « rapporteur, euse, qui fait un rapport » TdF ‘rapourtaire’ ;

Lo raportaire d’un concors. (v. TdF)