rairon nm : esquina de rastèl.

rais nm / raissesa nf  (v. Ubaud Dicort e  Alibert) : èrm / frau / pòja (terren incult). (# raiç)

raïs (< arab) nm, cf Ubaud Dicort : « raïs »

raissa 1 nf : ramada / pissada / delavaci / salsada (fòrta pluèja) ; brava revolumada de vent (t. tecn. de mar.) ; rega de lana laissada sus l'esquina d'una feda tonduda ; lèsa / faissa ; beleg / liuç ;

Una raissa de pluèja me trapèt que me tracèt.

Una raissa de vent brandiguèt la nau.

Una raissa de lana.

Una raissa de tèrra.

Una raissa de fùoc.

raissa 2 nf : cracinada de rèssa, de ròda, de fusòl (d'aissèl)

Raissa de carrèla mal onchada.

Menar de raissa : cracinar ; reganhar / se lanhar.

Raissac : nom d'airal (Arièja, Aude, Tarn...) o de persona.

raissada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « ondée de pluie ; rossée ; coup de vent » TdF ‘reissado 1’

raissada 2 nf : rodal o rega de ròcs de camin en mal estat ; cada trantalh (ressaut) que ne resulta.

Qué de raissadas suls camins empeirats o pas !

raissagòl, -òla : persona sortida de Raissac.

raissal [ / raissalh ? , cf Ubaud Dicort] nm : plec d'un vestit per ont s'abena.

raissalhada nf, cf Ubaud Dicort : « ravine, fossé creusé par les eaux torrentielles qui s’introduisent dans les terres cultivées » TdF ‘reissaiado’

raissalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, creuser des ravines, raviner, en parlant des torrents » TdF ‘reissaia’.

raissar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, pleuvoir à verse ; zébrer, rayer » ; mal tondre las fedas en fasent de raissas de lana sus las esquinas (v. TdF ‘reissa 1’) ;

raissar 2 (v. tr.) : ressautar, « v intr et tr, crier, cahoter, en parlant d’une voiture ; faire avancer un corps lourd au moyen d’un rouleau ou tout autre point d’appui » (v. TdF ‘reissa 2’)

raissàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse averse, lavasse » TdF jos ‘reissas’

raissejadís nm, cf Ubaud Dicort : (v. raissejaire e raissejar)

raissejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « barguigneur, euse » TdF jos ‘reissejaire’

raissejar (v. intr.) : plòure per ramadas ; ressautar ; cracinar ; èsser en dificultat ; contestar / reganhar / mercandejar ; balançar / esitar.

Las carretas raissejavan suls camins d'autres còps.

raissesa nf : v. rais.

raisset nm, cf Ubaud Dicort : « petit rayon, en Languedoc, v. raion » (v. TdF)

raisseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite ondée de pluie, v. aigadina » (v. TdF jos ‘reisseto’)

raisson nm, cf Ubaud Dicort : « petite averse » TdF jos ‘reissoun’

raissum : raissa / ramada / pissada.

raita nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de capilotade faite avec du poisson frit à la poêle, auquel on ajoute une sauce au vin et aux câpres, mets provençal dont on fait particulirement usage la veille de Noël ; morue à la sauce aux câpres ; manière d’apprêter la raie, court-bouillon » TdF

raium nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. rai 2 + - UM)

raivada nf / raivadissa nf, cf Ubaud Dicort : « rêvasserie, long rêve » (v. TdF jos ‘ravadis’)

raivar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, rêver, être en délire, divaguer » TdF jos ‘rava’. « raivar » (fr.) : v. somiar.

raivariá nf, cf Ubaud Dicort : « rêverie ; délire » TdF ‘ravarié’

raivassejaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF ‘ravassejaire’) : « rêvasseur, -euse » (Sèrras-Ess.)

raivassejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, rêvasser, rêver » TdF ‘ravasseja’

raivassós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘ravassous’) : « rêvasseur, -euse » (Sèrras-Ess.)

raive nm, cf Ubaud Dicort : « rêve, v. pantais, songe » (v. TdF ‘raive’).  « raive »  (fr.) : v. somi.

raivejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rêvasser, délirer, radoter » TdF ‘raveja’

raja 1 nf : « rayonnement, trait de lumière, radiation du soleil, v. dardalh » (v. TdF ‘rajo 1’), ardor del solelh. v. arrajar,

La raja veniá d’espelir, le soleil commençait à paraître. (v. TdF)

A la raja del caud : a las oras pus caudas.

N’i a a raja, il y en a à foison. (v. Ubaud Dicort e TdF)

raja 2 / rajada nf : clavelada (mena de peis) (Raia). (v. raia)

rajà (sobeiran en Índia) nm, cf Ubaud Dicort : « rajah » (Sèrras-Ess.)

Menar una vida de rajà. (v. radja)

rajada 1 nf : accion o resulta de rajar ; efusion de liquid (t. a.) ; bona mesura (una rajada de passa).

Una rajada d'aiga, d'òli, de vinagre, de vin...

Fasètz-me la rajada : fasètz-me bona mesura.

rajada 2 nf : v. raja 2.

rajador : solelhador (airal que lo solelh i dona plan)

rajadura : evacuacion.

As previst quicòm per la rajadura del tròp plen ?

rajal nm : «  jet d’eau, chute d’eau, cascade » ; vabre (lièch d'un ancian gaudre / d'un ancian torrent) (v. TdF)

Nos encontrèrem sus Larzac al Rajal del Gòrp.

rajant 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rayonnant ; ruisselant, ante » (v. TdF ‘rajant 1’)

rajant 2 nm, cf Ubaud Dicort : cascada ; raspa (cascada pichona) « tuyau de fontaine, canule de cuvier, v. bornèl » TdF ‘rajant 2’

rajantada nf, cf Ubaud Dicort : « averse, v. raissa » (v. TdF)

rajantar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tremper, rendre ruisselant » TdF

rajar (v. intr.) : sortir jos la forma d'un rag (en parlant d'un liquid)

La font rajava coma lo braç.

Lo sang li rajava del nas : li pissava del nas.

rajoinir [veire rejovenir, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : far tornar pus jove ; tornar pus jove.

Aquela rauba te rajoinís.

Rajoinir un ostal.

Rajoinir un vestit.

A ! se podiam rajoinir !

rajoinir [veire rejovenir] (se) v pron  : se renovelar ; se far passar per pus jove que son atge (R. III, 235).

D'unas femnas an tendéncia a se rajoinir.

rajòl : gèt de liquid ; canèl de font ; riu de carrièira ; corrent.

rajòla 1 nf : teule per pasimentar, per caladar(v. TdF ‘rajolo 2’) ;

Figura roja coma una rajòla. (v. TdF)

Veni de crompar aquelas polidas rajòlas blancas.

rajòla 2 nf : « éjaculation de chaleur, moment où le soleil darde avec le plus de force, v. dardalh ; jet de liquide, ruisseau, v. rajòl » (v. TdF ‘rajolo 1’) ; canal de rajadura (d'evacuacion) (v. Alibert)

rajolada nf : tot çò que rajòla en general ; rag en general, « filet de liquide, v. rajada » (v. TdF).

Una rajolada de vin lo reviscolèt.

rajolal nm, cf Ubaud Dicort : (v. rajolada)

 

rajolant, -a : que rajòla bravament.

rajolar 1 (v. intr.) : rajar bravament ; « rayonner, darder,v. dardalhar » (v. TdF;

La canal rajòla, marca que plòu quicòm.

rajolar 2 (v. tr.) (v. rajòla 1) :  pasimentar / caladar. (Alibert)

Vòli tornar rajolar la cosina.

rajolàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. rajòl)

rajolejar (v. intr.) : rajar prim e pas de contunh.

rajolen(c ?) nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc, cultivée dans le Lot » TdF ‘rajoulen’

rajolet : rajòl prim / rag pichon ; urètra :

A lo rajolet que lo fa patir

rajós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « rageur, euse, enragé, ée » (Azaïs) (v. rabiós)

rajustar (v. tr.) : tornar ajustar.

Rajustar los salaris al còst de la vida.

Rajusta ton vestit, qu'es tot amochonat !

rajustar (se) : tornar metre d'òrdre dins sos vestits.

Cabussèt, mas se tornèt quilhar per se rajustar.

ralega nf, cf Ubaud Dicort : « saindoux, v. graissa blanca » (v. TdF)

ralegrar (v. tr.) : tornar alegrar.

Aquel solelh d'estiu nos ralègra.

ralegrar (se) : se tornar alegrar.

Ralègra-te un pauc, que siás tot morrut !

ralentiment nm, cf Ubaud Dicort : « ralentissement [v. alentiment)] » (Laus)

ralentir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ralentir, v. alentir ; rendre mollasse, faire redevenir humide » TdF jos ‘relenti’

ralentit, -ida adj e nm, cf Ubaud Dicort : « ralenti ; ramolli, ie » TdF jos ‘relenti’

raleta nf, cf Ubaud Dicort : « sablière, pièce de bois qui reçoit le pied des chevrons du comble, en Limousin » TdF ; « faîte d’une maison » (Azaïs)

Sot las raletas, sous le faîte de la maison. (v. TdF)

raletar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : « se nicher sous les combles » TdF

ralh 1 nm : cascalh / babilh ;

ralh 2 nm : caduna de las barras de fèrre o d'acièr d'un camin de fèrre.

Viatjar per ralh, par avion, per rota. v. * rota.

ralha nf, cf Ubaud Dicort : « conversation enjouée, entretien familier, propos joyeux ; badinage ; braiment » (v. TdF jos ‘raio 2’)

ralhada nf, cf Ubaud Dicort : « bavardage » (Palay)

ralhadís : convèrsa ; badinada ; calinhada.

ralhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : charraire, -a / parlaire, -a ; badinaire, -a / galejaire, -a / trufandièr, -ièira ; calinhaire.

Jès ! que siás ralhaire !

ralhament : accion de ralhar t. a. çaijós.

ralhar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘raia 2’) : se trufar ; badinar ; conversar ; far l'amor / calinhar ; bramar ; arnicar ; anilhar.

A la tissa de ralhar : se pòt pas empachar de...

Una vaca ralha (brama).

Un ase ralha (arnica)

Un caval, una cavala ralhan (anilhan)

ralhar (se) : se trufar de / se rire de.

Se ralha de tot e de totes.

ralharèl, -a adj e n : trufandièr, -ièira (qu'a la tissa de se ralhar)

Es totjorn estat un pauc ralharèl.

Degun aima pas gaire los ralharèls.

ralhariá : trufariá (accion de se ralhar, de se trufar)

La ralhariá es un marrida tissa.

raliament : accion de raliar o de se raliar.

Lo raliament dels maquisards a De Gaulle.

raliar (v. tr.) : amassar de personas escampilhadas ; rejónher q.q. o quicòm (t. a.) ; metre de son costat ; metre d'acòrdi ; tornar montar sus un naviri.

Lo galonat tornèt raliar totes sos soldats.

La patrolha tornèt raliar son unitat.

L'orator ralièt leu fach tot son auditòri.

De Gaulle ralièt totes los republicans liures.

Totes los marins an raliat lo bòrd.

raliar (se) : se metre del costat de q.q. o de quicòm.

Me soi raliat sulcòp a son punt de vista.

ralinga nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, ralingue, cordage cousu autour des voiles ou des filets pour en renforcer les bords » TdF

ralingar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de marine, ralinguer, merliner la voile pour en renforcer les bords » TdF

raliscar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : « arranger sa toilette, s’attifer » TdF

ralongar (v. tr.) : doblet d'alongar ; tornar alongar.

ralucar / ralumar (v. tr.) : tornar alucar / tornar alumar.

Raluca lo fuòc, que fa freg !

Raluques pas las vièlhas querèlas.

ralucar / ralumar (se) : se tonar alucar.

Lo fuòc se raluquèt tot sol.

ram : branca magencada (copada) d'un arbre.

Lo dimenge dels rams : Rampalm. (v. Rams)

rama 1 nf : fulham / brancas ; branca ; branca verda magencada (copada) ; brotas ; pampe.

Far de rama : far de brost.

Rama de fraisse.

Rama de garric.

Rama de sause.

Rama de pibola.

Rama de castanhièr.

Rama (branca) per ramar peses o mongetas.

rama 2 nf, cf Ubaud Dicort : « rame, vingt mains de papier ; nappe cardée de coton ; masse de suif ou de cire qui n’est pas fondue » TdF ‘ramo 2’

rama 3 nf, cf Ubaud Dicort : « rame, instrument en bois dont on se sert pour allonger et élargir les draps » TdF jos ‘ramo 1’

rama 4 (partida d’un batèl) nf : veire rema, cf Ubaud Dicort.

ramaconilh nm, cf Ubaud Dicort : « asperge sauvage » (v. TdF jos ‘roumanin-couniéu’). (v. espargue salvatge)

ramada 1 nf : brost (brancas verdas magencadas) ; tona / tonèla (R. V, 363) : cobèrta de fulham ; cambra de verdura ; mena de dança amb de cercles ; granda volada d'aucèls ; joncada de brancas verdas, de flors (v. TdF ‘ramado 1’;

Fa bon far, quand fa caud, jos una ramada.

ramada 2 nf :  fòrta pluèja passadissa.

Lo vent-pluèg amòda de bravas ramadas.

ramada 3 nf, cf Ubaud Dicort : « douleur d’une femme en travail d’enfant, tranchée ; besoin pressant » (v. TdF ‘ramado 2’)