|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
rafinatge [ ~ refinatge 3] nm : accion de rafinar. rafir (v. tr.) : fronzir / rufar / plecar ; neblar ; rimar ; rabastinar ; vielhir ; passir / marcir. Rafir una estòfa : i far de plecs, de fronziduras. Rafir las ussas : fronzir (sarrar) las cilhas. Rafir lo nas, los pòts : rufar (sarrar) lo nas, las pòtas. Las tubas an rafits los
froments : ... an
neblats... Lo grand fuòc a rafida la carn : ... a rimada... Lo gèl a rafidas las plantas : ... a rabastinadas... Lo vielhum rafís la pèl, rufa la cara, vielhís la
cara. Lo soledre rafís las flors : ... passís / marcís... rafir (se) : se fronzir / se rufar / se plecar... t. a. çaisús. Son nas se rafís, marca que s'encolerís. rafissar (v. tr.) (v. Alibert) : ardre / arsar / tressecar / cremar / rostir ; brausir / taurir / frauminar / brutlar / rostumar / socarrar / brutlar. Lo solelh d'agost o rafissa tot. rafissós, -osa : tròp minimós / tròp pimpilhós. rafit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« havi, ie ; froncé, ridé, ratatiné,
chiffonné, ée » TdF jos ‘rafi’ rafitè (arc.) : sofla / emplastre / carpan. (v. TdF) rafla nf / rafle nm : accion de raflar t. a. çaijós. raflaire nm, -a : que rafla t. a. çaijós. raflar / rafar [veire raflar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : sasir e enlevar al brutle ; raubar / panar ; rasar / rasejar / aflorar / passar lis / frelhar. Los panaires an rafladas totas las pèças de valor. La polícia a raflats totes los qu'èran aquí. Las irondèlas raflan lo dessús del lac. rafle nm : v. rafla. rafrairament nm, cf Ubaud Dicort :
« renforcement des liens fraternels » (Brun Glossari Oc-Fr) rafting (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« rafting » (Sèrras-Ess.) rag : gèt de liquid ; fil de l'aiga / corrent ; accion de rajar. S'agradan las trochas dins los rages d'aiga. A rag de tina,
au jet de la cuve. (v.
Ubaud Dicort e TdF jos ‘rai 2’) ragach (abs. Dicort) / regach nm : v. ragàs 2. ragadís : fretadís / accion de fretar. raganit, -ida adj : arredut, -uda / anequelit, -ida /
abenat, -ada. ragar (v. tr.) : fretar (R. III, 393) fòrt ; usar (R. V, 453) a dich de fretar (a fòrça
de fretar) ; usar per fretadís (t. tecn de mar.) Còrda ragada. Cable ragat. ragàs 1 [veire regàs 2, cf Ubaud Dicort] nm : clòp / avenc (traucàs de causse que las aigas i se pèrdon) De ragasses, totes los causses ne son traucats. ragàs 2 nm / ragassa (v. ragassa) / ragasson (v. ragasson) : persona grossièira ; malensenhat, -ada « goujat d’armée » ; gafet de molinièr ; gardaire de piòts ; pastron, « aide-berger » ; vailet de bòria ; persona reguèrga, romegaira (v. TdF ‘ragas 1’). De ragasses o de ragassas ne coneissèm totes. ragassa nf, cf Ubaud Dicort :
serventa de bòria ; gardaira de piòts (v. TdF) ;
pastreta ; persona reguèrga, romegaira. ragasset nm, cf Ubaud Dicort :
« petit garçon, v. drollon, garçonet » (v. TdF) ragasson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit goujat, valet de cavalier ; apprenti monnayeur ;
apprenti » TdF ragassum nm sing, cf Ubaud Dicort : « petits enfants,
marmaille » TdF ragatge 1 (avenc) nm, cf Ubaud Dicort : « gouffre dans lequel les eaux
se perdent, v. aven, ragàs 1 ; grotte sous-marine, trou
dans lequel le poisson se réfugie sur les bords de la mer » (v. TdF ‘ragage 1’) ragatge 2 : traça de fretadís. ragent, -a adj (v. Alibert ; abs. Dicort): trempat, -ada. (veire rajant 1, v. TdF ‘ragent’) ragentada nf (v. Alibert ; abs. Dicort) : ramada / pissada. (veire rajantada) ragentar (v. tr.) (Alibert) [veire rajantar, cf Ubaud Dicort] : banhar ; trempar ; far venir rajant. raggamuffin
nm, cf Ubaud Dicort :
« (musique) raggamuffin » ragièira : besal per asagar. ragilha nf, cf Ubaud Dicort :
« petite racine, filament de racine, v. racineta » (v. TdF jos ‘ragiho’) ragina nf, cf Ubaud Dicort :
« toupie, v. baudufa » (v. TdF) raglan nm, cf Ubaud Dicort :
« raglan » (Laus) ragòl nm (v. TdF
‘ragol’ e Vayssier ‘rogol’) / ragon nm (Alibert): tregan pichon / gòbi pichon (Gobius) ragonhassa : ragost marrit que te ven pas per gost. ragossejada nf, cf Ubaud Dicort : « querelle, rixe, v. brèga » TdF. « ragossejada » : v. rabossejada. ragost : plat de carn, de legums o de peis copats a tròces e cuèches dins una salsa. Un ragost de vedèl, de moton... ragostant, -a : plasent, -a ; apetissent, -a. ragostar (v. tr.) : metre en apetís, « ragoûter, remettre en appétit ». (v. TdF ‘ragousta’) ragostar (se) v pron : « se ragoûter », se tractar delicadament (v. TdF jos ‘ragousta’). ragostejar (v. tr.) : cosinar / aprestar. ragostièira : cosinièira ; femna qu'aprestava lo repais dels segaires. ragostós, -osa : gostós, -osa / apetissent, -a. ragòt 1 nm, cf Ubaud Dicort : « chicot de dent, v. dentilhon » (v. TdF ‘ragot 1’). « ragòt » : v. rasigòt. ragòt 2 -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « ragot, e,
court et fort, v. rabasset, taboisson ; nom qu’on donne
à certains mulets » TdF ‘ragot 2’ ragoton, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« petit ragot, v. trapòt » (v. TdF suppl) raguejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, pêcher à la ligne, en parcourant les
cavités que fréquentent le poisson » TdF Raguèl / Raguhèl / Racoèl (v. p. 508 e 588) : nom d'arcàngel bufèc. ragusa : besala de molin ; aiga qu'amòda la ròda del molin. rai 1 (adv.) : a la bona ora (loc.
adv.) Ara, rai : tot anarà plan. Se plòu, rai. Aquò rai / rai d'aquò : i a pas cap de problèma. Ieu, rai : me'n tirarai. L'argent, rai : lo trobarem. Los òmes rai, que
son pas de plànher, que son pas de mal trobar, e que se'n tiran totjorn ! Mas que venga, rai : s'agís que venga. rai 2 (subs.) : raia / rega / linha luminosa ; cadun dels barrons de fust d'una ròda de carreta ; caduna de las barretas de metal d'una ròda de bicicleta. Rai de luna. Rai de solelh. Rai de carreton. rai 3 nm
(plt.) : « panic verticillé, panic
vert, plantes à épi radié » TdF, (Panicum viride) ; (P.
verticillatum) rai (de –) / de raire (loc adv) : « en
retard ; tardif » (Vayssier jos ‘ray’ Anhèl vengut de rai. (v. jos beral 1) Aquel arbre es de rai, cet arbre est tardif. (v. Vayssier) raia 1 nf : rega / linha / rai ; benda tèunha. Per far una raia plan drecha
cal una règla. Una raia de laurada. Una raia de lutz. Aquel caval a una raia negra sus l'esquina. raia 2 ~ raiada 1 (peis de mar) nf, cf Ubaud Dicort : v. raja 2. (v. TdF jos ‘rajado ) |
|
raiada 2 nf, cf Ubaud Dicort : v. rajada
1. (v. TdF jos
‘rajado’ e v. Fettuciari) raiadís nm, cf Ubaud Dicort :
« rayonnement, v. raja 1 plus usité » TdF ‘raiadis 2’ raiadura : doblet de raia. Raiadura d'estòfa. Raiadura de pel o de pèl. raiar (v. tr.) : far una raia o de raias (t. a.), « rayer, régler, biffer, radier, v. barrar, escafar ; rayonner, darder, jaillir, couler, v. rajar plus usité » (v. TdF ‘raia 1’) Raiar la carcassa d'una
veitura. Raiar un tèxt d'un
còp de gredon. Raiar q.q. de dins una tièira. raiar (se) v pron : « se rayer » (v. çai sus) La pintura se raia aisidament. raiàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grosse pluie, averse, v. lavassi, raissa 1 » (v. TdF) raiassa nf, cf Ubaud Dicort :
« gouttière, gargouille, v. degotièira » (v. TdF) raiassòla nf, cf Ubaud Dicort : « petita averse, v. raisseta » (v. TdF) raiat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « chair de cochon
salé, v. bacon, carnsalada »
(v. TdF
‘raiat 2’) raiat 2 (m.) : mena d'estòfa raiada. raiat 3, -ada adj : marcat, -ada d'una rega. Feda esquinaraiada / esquinaregada : feda grassa que lo rastèl de son esquina fa una raia encavada. raiç (f.) : racina. (v. raices).
(# rais) raiç
carrada nf : (matematica) « racine
carrée »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 120) raiç
cubica nf : (matematica)
racine cubique »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 120) raiç
d’espina nf :
« scolyme d’Espagne, plante épineuse dont on mange
les racines, v. cardon »
(v. TdF Additions) raiça
nf : v. raiç, cf Ubaud Dicort.
raiçar (v. tr.) : racinar / rasigar. (# raissar) raices (f. plur. de raiç) : Las raices d'una planta. raiçfòrt nm, cf Ubaud Dicort : « raifort cultivé, radis, petite
rave » TdF ‘rais-fort’ raiçgràs nm, cf Ubaud Dicort : « ray-gras, espèce
d’ivraie » TdF ‘rais-gras’ raicinejar (v. intr.) : rastelejar / mesquinejar (èsser avar) raicivada (m. e f.) : que rai una mesura comola (avar, -a.) v. raire. raiçpassit nm, cf Ubaud Dicort : « (racine flétrie) euphraise
à feuille de lin, plante ainsi nommée parce qu’on la vend
sèche chez les herboristes »
TdF ‘rais-passi’ raiçum nm (abs. Dicort) : racinum (ensemble de racinas), « les racines » (Fettuciari). (# raissum) raida 1 nf : tòcasenh / batsenh / campana-martèl / òrda / senh màger. Sonar la raida per senhalar un encendi. raida 2 (peis de mar) nf, cf Ubaud Dicort :
v. raja 2. (v. TdF jos ‘raido’) raidar (v. intr.) : s'escapar / se trascondre / fugir. raide, -da adj : rapid, -a. raièira 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite gorge de montagne,
ravin, ruisseau, v. gaudre, gorgueta » (v. TdF ‘‘raiero 2’) raièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « jet de lumière
à ravers les nuages, v. esclarzida, esluc » (v. TdF ‘‘raiero 1’) raigal nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : raiç gròssa. railà (abs. Dicort) (m.) : tèla / tela / retial (envolopa del peritòni parietal que las maselièiras n'estropan fetjons e bonhetas) raimag nf : rascleta de
fornièr. (v. rasclamag) raimajaduras nf pl, cf Ubaud Dicort :
(v. raimajar) raimajar (v. tr.) : rasclar la mag après aver prestit. raina / rana nf (v. Ubaud Dicort e TdF) / raineta (v. raineta): mena de granhòta (Hyla viridis) ; cracinèla : pichona cracina de glèisa. rainald nm, cf Ubaud Dicort : v. rainard.
(v. TdF
jos
‘reinard’). « rainal » / « rainard » e derivats (fr.) : v. guèine e volp. rainalda nf, cf Ubaud Dicort : v. rainarda. (v. TdF jos ‘reinardo’). « rainalda » / « rainarda » e derivats (fr.) : v. mandra. rainaldàs nm, cf Ubaud Dicort :
v. rainardàs. rainaldassa nf, cf Ubaud Dicort :
v. rainardassa. (v. TdF jos ‘reinardasso’) rainaldejar
v, cf Ubaud Dicort : v. rainardejar. (v. TdF jos ‘reinardeja’) rainaldièira
nf, cf Ubaud Dicort : v. rainardièira. (v. TdF jos ‘reinardiero’) rainaldon nm, cf Ubaud Dicort :
v. rainardon. (v. TdF jos ‘reinardoun’) rainar (v. intr.) : se gandilhar (s'esquivar a l'amagat) rainard nm,
cf Ubaud Dicort (L. 313) :
« renard, v. guèine,
volp ;
requin-renard ; porc marin, autre poisson de mer ; queue-de-renard,
v. coa de reinard ; t. de marine, croc de fer ;
tour d’une charrette avec engrenage, servant à serrer le
chargement ; palonnier de charrue ; fil à plomb, pierre
attachée au bout d’une ficelle et servant au même
usage ; rouleau de bois qui est au bas d’une grande scie et que
les deux scieurs empoignent pour la faire mouvoir ; menstrues des
femmes ; espèce de jeu de dames dans lequel un des pions
s’appelle renard ; homme rusé, chiche » (v. TdF ‘reinard’) rainarda nf, cf Ubaud Dicort :
« renarde, v. mandra ; agglomération de corde
sur la partie d’un câble qui a été
raccommodée » TdF ‘reinardo’ rainardàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros renard, vieux renard, méchant renard » TdF ‘reinardas’ rainardassa nf, cf Ubaud Dicort :
« personne très rusée » TdF ‘reinardasso’ rainardejar
v, cf Ubaud Dicort : « v intr, ruser, faire le renard » TdF ‘reinardeja’ rainardièira
nf, cf Ubaud Dicort : « renardière, tanière de renard ; appartement où il
fume ; cavité formée par un éboulement » (v. TdF ‘reinardiero’) rainardon nm, cf Ubaud Dicort :
« renardeau, jeune renard, v. mandrat ; jeu
d’enfants où a lieu un dialogue entre le renard et la
mère poule ; petit agglomération de corde sur un
câble raccommodé » TdF ‘reinardoun’ raineta nf, cf Ubaud Dicort :
« rainette, grenouille vert, v. granolheta ; crécelle à roue,
petite crécelle, v. cracineta ;
poulie d’un bac, v. carrèla
1 ; instrument... » (v. TdF jos ‘reineto 2’) Rainoard Just : lingüista occitan de Provença que faguèt tanben conéisser al mond entièr las òbras e la grafia de tot un fum de trobadors (1761-1836). raiòl (abs. Dicort) / raiòu [, -òla adj e n, cf Ubaud Dicort] (pej.) : desformacion de reial ; escais dels Cevenòls reialistas. (v. TdF ‘raiòu’) raiolada nf (pej.) : reialista cevenòl « naïveté qu’on attribue aux Raiòus ; chanson cévenole, chant populaire languedocien » TdF ‘raioulado’. raiolàs, -assa adj e n (pej.) : gavach, -a ; Cevenòl pataló, Cevenòla maladrechassa. raiolet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit Raiòu, jeune Raiòla » TdF ‘raioulet’ Ceba
raioleta, oignon des Cévennes. (v.
TdF) raion nm, cf Ubaud Dicort :
« petit rayon, trait de lumière, v. rai ; lieu
où le soleil frappe, v. raja 1 ; terme de
géométrie ; grateron, plante dont les feuilles sont
radiées » TdF Léva-te
del raion, ôte-toi du rayonnement.
(v. TdF) raiona nf, cf Ubaud Dicort :
« rayonne » (Rapin) raionament
nm, cf Ubaud Dicort :
« rayonnement, v. dardalh » (v. TdF) raionant,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« rayonnant, ante, v. rajant 1, radiós, treslusent » (v. TdF) raionar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, rayonner, v. rajar, treslusir » (v. TdF) raiós, -osa : que se propaga per radiacions. Calor raiosa. raiòu, -òla adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. raiòl. raire (v. tr. defect.) [Ce verbe, peu usité ailleurs qu’à l’infinitif, se conjuguait comme plaire ou traire. (v. TdF)] : mesurar ras / arrasar una mesura comola [v. ranar] ; planar. Raire lo blat, rader le blé. (v. TdF) La tartana rai sovent ; es capabla de raire un brieu. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|