rafinatge [ ~ refinatge 3] nm : accion de rafinar.

rafir (v. tr.) : fronzir / rufar / plecar ; neblar ; rimar ; rabastinar ; vielhir ; passir / marcir.

Rafir una estòfa : i far de plecs, de fronziduras.

Rafir las ussas : fronzir (sarrar) las cilhas.

Rafir lo nas, los pòts : rufar (sarrar) lo nas, las pòtas.

Las tubas an rafits los froments : ... an neblats...

Lo grand fuòc a rafida la carn : ... a rimada...

Lo gèl a rafidas las plantas : ... a rabastinadas...

Lo vielhum rafís la pèl, rufa la cara, vielhís la cara.

Lo soledre rafís las flors : ... passís / marcís...

rafir (se) : se fronzir / se rufar / se plecar... t. a. çaisús.

Son nas se rafís, marca que s'encolerís.

rafissar (v. tr.) (v. Alibert) : ardre / arsar / tressecar / cremar / rostir ; brausir / taurir / frauminar / brutlar / rostumar / socarrar / brutlar.

Lo solelh d'agost o rafissa tot.

rafissós, -osa : tròp minimós / tròp pimpilhós.

rafit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « havi, ie ; froncé, ridé, ratatiné, chiffonné, ée » TdF jos ‘rafi’

rafitè (arc.) : sofla / emplastre / carpan. (v. TdF)

rafla nf / rafle nm : accion de raflar t. a. çaijós.

raflaire nm, -a : que rafla t. a. çaijós.

raflar / rafar [veire raflar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : sasir e enlevar al brutle ; raubar / panar ; rasar / rasejar / aflorar / passar lis / frelhar.

Los panaires an rafladas totas las pèças de valor.

La polícia a raflats totes los qu'èran aquí.

Las irondèlas raflan lo dessús del lac.

rafle nm : v. rafla.

rafrairament nm, cf Ubaud Dicort : « renforcement des liens fraternels » (Brun Glossari Oc-Fr)

rafting (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « rafting » (Sèrras-Ess.)

rag : gèt de liquid ; fil de l'aiga / corrent ; accion de rajar.

S'agradan las trochas dins los rages d'aiga.

A rag de tina, au jet de la cuve. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rai 2’)

ragach (abs. Dicort) / regach nm : v. ragàs 2.

ragadís : fretadís / accion de fretar.

raganit, -ida adj : arredut, -uda / anequelit, -ida / abenat, -ada.

ragar (v. tr.) : fretar (R. III, 393) fòrt ; usar (R. V, 453) a dich de fretar (a fòrça de fretar) ; usar per fretadís (t. tecn de mar.)

Còrda ragada.

Cable ragat.

ragàs 1 [veire regàs 2, cf Ubaud Dicort] nm : clòp / avenc (traucàs de causse que las aigas i se pèrdon)

De ragasses, totes los causses ne son traucats.

ragàs 2 nm / ragassa (v. ragassa) / ragasson (v. ragasson) : persona grossièira ; malensenhat, -ada « goujat d’armée » ; gafet de molinièr ; gardaire de piòts ; pastron, « aide-berger » ; vailet de bòria ; persona reguèrga, romegaira (v. TdF ‘ragas 1’).

De ragasses o de ragassas ne coneissèm totes.

ragassa nf, cf Ubaud Dicort : serventa de bòria ; gardaira de piòts (v. TdF) ; pastreta ; persona reguèrga, romegaira.

ragasset nm, cf Ubaud Dicort : « petit garçon, v. drollon, garçonet » (v. TdF)

ragasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit goujat, valet de cavalier ; apprenti monnayeur ; apprenti » TdF

ragassum nm sing, cf Ubaud Dicort : « petits enfants, marmaille » TdF

ragatge 1 (avenc) nm, cf Ubaud Dicort : « gouffre dans lequel les eaux se perdent, v. aven, ragàs 1 ; grotte sous-marine, trou dans lequel le poisson se réfugie sur les bords de la mer » (v. TdF ‘ragage 1’)

ragatge 2 : traça de fretadís.

ragent, -a adj (v. Alibert ; abs. Dicort): trempat, -ada. (veire rajant 1, v. TdF ‘ragent’)

ragentada nf (v. Alibert ; abs. Dicort) : ramada / pissada. (veire rajantada)

ragentar (v. tr.) (Alibert) [veire rajantar, cf Ubaud Dicort] : banhar ; trempar ; far venir rajant.

raggamuffin nm, cf Ubaud Dicort : « (musique) raggamuffin »

ragièira : besal per asagar.

ragilha nf, cf Ubaud Dicort : « petite racine, filament de racine, v. racineta » (v. TdF jos ‘ragiho’)

ragina nf, cf Ubaud Dicort : « toupie, v. baudufa » (v. TdF)

raglan nm, cf Ubaud Dicort : « raglan » (Laus)

ragòl nm (v. TdF ‘ragol’ e Vayssier ‘rogol’) / ragon nm  (Alibert): tregan pichon / gòbi pichon (Gobius)

ragonhassa : ragost marrit que te ven pas per gost.

ragossejada nf, cf Ubaud Dicort : « querelle, rixe, v. brèga » TdF. « ragossejada » : v. rabossejada.

ragost : plat de carn, de legums o de peis copats a tròces e cuèches dins una salsa.

Un ragost de vedèl, de moton...

ragostant, -a : plasent, -a ; apetissent, -a.

ragostar (v. tr.) : metre en apetís, « ragoûter, remettre en appétit ». (v. TdF ‘ragousta’)

ragostar (se) v pron : « se ragoûter », se tractar delicadament (v. TdF jos ‘ragousta’).

ragostejar (v. tr.) : cosinar / aprestar.

ragostièira : cosinièira ; femna qu'aprestava lo repais dels segaires.

ragostós, -osa : gostós, -osa / apetissent, -a.

ragòt 1 nm, cf Ubaud Dicort : « chicot de dent, v. dentilhon » (v. TdF ‘ragot 1’). « ragòt » : v. rasigòt.

ragòt 2 -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « ragot, e, court et fort, v. rabasset, taboisson ; nom qu’on donne à certains mulets » TdF ‘ragot 2’

ragoton, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit ragot, v. trapòt » (v. TdF suppl)

raguejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pêcher à la ligne, en parcourant les cavités que fréquentent le poisson » TdF

Raguèl / Raguhèl / Racoèl (v. p. 508 e 588) : nom d'arcàngel bufèc.

ragusa : besala de molin ; aiga qu'amòda la ròda del molin.

rai 1 (adv.) : a la bona ora (loc. adv.)

Ara, rai : tot anarà plan.

Se plòu, rai.

Aquò rai / rai d'aquò : i a pas cap de problèma.

Ieu, rai : me'n tirarai.

L'argent, rai : lo trobarem.

Los òmes rai, que son pas de plànher, que son pas de mal trobar,

e que se'n tiran totjorn !

Mas que venga, rai : s'agís que venga. 

rai 2 (subs.) : raia / rega / linha luminosa ; cadun dels barrons de fust d'una ròda de carreta ; caduna de las barretas de metal d'una ròda de bicicleta.

Rai de luna.

Rai de solelh.

Rai de carreton.

rai 3 nm (plt.) : « panic verticillé, panic vert, plantes à épi radié » TdF, (Panicum viride) ; (P. verticillatum)

rai (de –) / de raire (loc adv) : « en retard ; tardif » (Vayssier jos ‘ray’

Anhèl vengut de rai. (v. jos beral 1)

Aquel arbre es de rai, cet arbre est tardif. (v. Vayssier)

raia 1 nf : rega / linha / rai ; benda tèunha.

Per far una raia plan drecha cal una règla.

Una raia de laurada.

Una raia de lutz.

Aquel caval a una raia negra sus l'esquina.

raia 2 ~ raiada 1 (peis de mar) nf, cf Ubaud Dicort : v. raja 2. (v. TdF jos ‘rajado )

 

 

raiada 2 nf, cf Ubaud Dicort : v. rajada 1. (v. TdF jos ‘rajado’ e v. Fettuciari)

raiadís nm, cf Ubaud Dicort : « rayonnement, v. raja 1 plus usité » TdF ‘raiadis 2’

raiadura : doblet de raia.

Raiadura d'estòfa.

Raiadura de pel o de pèl.

raiar (v. tr.) : far una raia o de raias (t. a.), « rayer, régler, biffer, radier, v. barrar, escafar ; rayonner, darder, jaillir, couler, v. rajar plus usité » (v. TdF ‘raia 1’)

Raiar la carcassa d'una veitura.

Raiar un tèxt d'un còp de gredon.

Raiar q.q. de dins una tièira.

raiar (se) v pron : « se rayer » (v. çai sus)

La pintura se raia aisidament.

raiàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse pluie, averse, v. lavassi, raissa 1 » (v. TdF)

raiassa nf, cf Ubaud Dicort : « gouttière, gargouille, v. degotièira » (v. TdF)

raiassòla nf, cf Ubaud Dicort : « petita averse, v. raisseta » (v. TdF)

raiat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « chair de cochon salé, v. bacon, carnsalada » (v. TdF ‘raiat 2’)

raiat 2 (m.) : mena d'estòfa raiada.

raiat 3, -ada adj : marcat, -ada d'una rega.

Feda esquinaraiada / esquinaregada : feda grassa que lo rastèl de son esquina fa una raia encavada.

raiç (f.) : racina. (v. raices). (# rais)

raiç carrada nf : (matematica) « racine carrée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 120)

raiç cubica nf : (matematica) racine cubique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 120)

raiç d’espina nf : « scolyme d’Espagne, plante épineuse dont on mange les racines, v. cardon » (v. TdF Additions)

raiça nf : v. raiç, cf Ubaud Dicort.

raiçar (v. tr.) : racinar / rasigar. (# raissar)

raices (f. plur. de raiç) :

Las raices d'una planta.

raiçfòrt nm, cf Ubaud Dicort : « raifort cultivé, radis, petite rave » TdF ‘rais-fort’

raiçgràs nm, cf Ubaud Dicort : « ray-gras, espèce d’ivraie » TdF ‘rais-gras’

raicinejar (v. intr.) : rastelejar / mesquinejar (èsser avar)

raicivada (m. e f.) : que rai una mesura comola (avar, -a.) v. raire.

raiçpassit nm, cf Ubaud Dicort : « (racine flétrie) euphraise à feuille de lin, plante ainsi nommée parce qu’on la vend sèche chez les herboristes » TdF ‘rais-passi’

raiçum nm (abs. Dicort) : racinum (ensemble de racinas), « les racines » (Fettuciari). (# raissum)

raida 1 nf : tòcasenh / batsenh / campana-martèl / òrda / senh màger.

Sonar la raida per senhalar un encendi.

raida 2 (peis de mar) nf, cf Ubaud Dicort : v. raja 2. (v. TdF jos ‘raido’)

raidar (v. intr.) : s'escapar / se trascondre / fugir.

raide, -da adj : rapid, -a.

raièira 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite gorge de montagne, ravin, ruisseau, v. gaudre, gorgueta » (v. TdF ‘‘raiero 2’)

raièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « jet de lumière à ravers les nuages, v. esclarzida, esluc » (v. TdF ‘‘raiero 1’)

raigal nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : raiç gròssa.

railà (abs. Dicort) (m.) : tèla / tela / retial (envolopa del peritòni parietal que las maselièiras n'estropan fetjons e bonhetas)

raimag nf : rascleta de fornièr. (v. rasclamag)

raimajaduras nf pl, cf Ubaud Dicort : (v. raimajar)

raimajar (v. tr.) : rasclar la mag après aver prestit.

raina / rana nf (v. Ubaud Dicort e TdF) / raineta (v. raineta): mena de granhòta (Hyla viridis) ; cracinèla : pichona cracina de glèisa.

rainald nm, cf Ubaud Dicort : v. rainard. (v. TdF jos ‘reinard’). « rainal » / « rainard » e derivats (fr.) : v. guèine e volp.

rainalda nf, cf Ubaud Dicort : v. rainarda. (v. TdF jos ‘reinardo’). « rainalda » / « rainarda » e derivats (fr.) : v. mandra.

rainaldàs nm, cf Ubaud Dicort : v. rainardàs.

rainaldassa nf, cf Ubaud Dicort : v. rainardassa. (v. TdF jos ‘reinardasso’)

rainaldejar v, cf Ubaud Dicort : v. rainardejar. (v. TdF jos ‘reinardeja’)

rainaldièira nf, cf Ubaud Dicort : v. rainardièira. (v. TdF jos ‘reinardiero’)

rainaldon nm, cf Ubaud Dicort : v. rainardon. (v. TdF jos ‘reinardoun’)

rainar (v. intr.) : se gandilhar (s'esquivar a l'amagat)

rainard nm, cf Ubaud Dicort (L. 313) : « renard, v. guèine, volp ; requin-renard ; porc marin, autre poisson de mer ; queue-de-renard, v. coa de reinard ; t. de marine, croc de fer ; tour d’une charrette avec engrenage, servant à serrer le chargement ; palonnier de charrue ; fil à plomb, pierre attachée au bout d’une ficelle et servant au même usage ; rouleau de bois qui est au bas d’une grande scie et que les deux scieurs empoignent pour la faire mouvoir ; menstrues des femmes ; espèce de jeu de dames dans lequel un des pions s’appelle renard ; homme rusé, chiche » (v. TdF ‘reinard’)

rainarda nf, cf Ubaud Dicort : « renarde, v. mandra ; agglomération de corde sur la partie d’un câble qui a été raccommodée » TdF ‘reinardo’

rainardàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros renard, vieux renard, méchant renard » TdF ‘reinardas’

rainardassa nf, cf Ubaud Dicort : « personne très rusée » TdF ‘reinardasso’

rainardejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr,  ruser, faire le renard » TdF ‘reinardeja’

rainardièira nf, cf Ubaud Dicort : « renardière, tanière de renard ; appartement où il fume ; cavité formée par un éboulement » (v. TdF ‘reinardiero’)

rainardon nm, cf Ubaud Dicort : « renardeau, jeune renard, v. mandrat ; jeu d’enfants où a lieu un dialogue entre le renard et la mère poule ; petit agglomération de corde sur un câble raccommodé » TdF ‘reinardoun’

raineta nf, cf Ubaud Dicort : « rainette, grenouille vert, v. granolheta ; crécelle à roue, petite crécelle, v. cracineta ; poulie d’un bac, v. carrèla 1 ; instrument... » (v. TdF jos ‘reineto 2’)

Rainoard Just : lingüista occitan de Provença que faguèt tanben conéisser al mond entièr las òbras e la grafia de tot un fum de trobadors (1761-1836).

raiòl (abs. Dicort) / raiòu [, -òla adj e n, cf Ubaud Dicort] (pej.) : desformacion de reial ; escais dels Cevenòls reialistas. (v. TdF ‘raiòu’)

raiolada nf (pej.) : reialista cevenòl « naïveté qu’on attribue aux Raiòus ; chanson cévenole, chant populaire languedocien » TdF ‘raioulado’.

raiolàs, -assa adj e n (pej.) : gavach, -a ; Cevenòl pataló, Cevenòla maladrechassa.

raiolet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit Raiòu, jeune Raiòla » TdF ‘raioulet’

Ceba raioleta, oignon des Cévennes. (v. TdF)

raion nm, cf Ubaud Dicort : « petit rayon, trait de lumière, v. rai ; lieu où le soleil frappe, v. raja 1 ; terme de géométrie ; grateron, plante dont les feuilles sont radiées » TdF

Léva-te del raion, ôte-toi du rayonnement. (v. TdF)

raiona nf, cf Ubaud Dicort : « rayonne » (Rapin)

raionament nm, cf Ubaud Dicort : « rayonnement, v. dardalh » (v. TdF)

raionant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rayonnant, ante, v. rajant 1, radiós, treslusent » (v. TdF)

raionar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rayonner, v. rajar, treslusir » (v. TdF)

raiós, -osa : que se propaga per radiacions.

Calor raiosa.

raiòu, -òla adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. raiòl.

raire (v. tr. defect.) [Ce verbe, peu usité ailleurs qu’à l’infinitif, se conjuguait comme plaire ou traire. (v. TdF)] : mesurar ras / arrasar una mesura comola [v. ranar] ; planar.

Raire lo blat, rader le blé. (v. TdF)

La tartana rai sovent ; es capabla de raire un brieu.