|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
radioscopia : examèn d'un còrs o d'un organ als rais
X. radioscopic, -a : relatiu, -iva a una radioscopia. radiosensibilitat : sensibilitat de las cellulas als rais X. radiosensible, -bla : que fa pròva de sensibilitat als rais X. radiosonda : instrument meteorologic sus un balonsonda. radiosondatge : sondatge de l'atmosfèra amb una radiosonda. radiotaxi nm, cf Ubaud Dicort :
« radio-taxi » (Per Noste) radiotecnia nf, cf Ubaud Dicort :
« radiotechnie » (Rapin) radiotecnic, -a : relatiu, -iva a la radiotecnica. radiotecnica nf (v. Ubaud Dicc. scient. p. 278) : tecnica de transmission a distància per ondas radioelectricas o ertzianas. radiotecnician, -a n, cf Ubaud Dicort : « radiotechnicien,
-enne » (Sèrras-Ess.) radiotelecomunicacion : comunicacion per ràdio. radiotelefòn nf : telefòn mobil. radiotelefonia : telefonia radioelectrica amb de telefòns mobils. radiotelefonic, -a : relatiu, -iva a la radiotelefonia. radiotelefonista (m. e f.) : especialista de radiotelefonia. radiotelegraf : telegraf sens fials (fils) radiotelegrafia : telegrafia sens fials (fils) radiotelegrafiar (v. tr.) : mandar un radiotelegrama. radiotelegrafic, -a : relatiu, -iva a la radiotelegrafia. radiotelegrafista : persona que radiotelegrafia. radiotelegrama : messatge mandat per radiotelegrafia. radiotelescòpi nm : instrument per captar las radiacions del cosmòs. radiotelevisat, -ada : transmés, -esa a l'encòp per radiodifusion sonòra e television. radiotelevision : installacions, servicis, programas... de radiodifusion sonòra e de television. radioterapeuta (m. e f.) : especialista de radioterapeutica. radioterapeutic, -a : relatiu, -iva a la radioterapeutica. radioterapeutica (abs. Dicort) : tractament de las malautiás amb los rais X, o amb d'autras formas de radioactivitat. (v. radioterapia) radioterapia : terapia pels rais X. radioterapic, -a : relatiu, -iva a la radioterapia. radiotermia : utilizacion terapeutica de la calor radianta o de las emanacions calentas de substàncias radioactivas. radiotransmetor : aparelh per far una
radiotransmission. radiotransmission : transmission per ondas
radioelectricas. radio-umeral, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al radi [ràdius] e a l'úmer [umèrus]. radís : brancas entrelaçadas dins una
cleda per far abric.
(v. Alibert) radissar (v. tr.) : far un radís. radiumterapia :
usatge del radi a de fins terapeuticas. ràdius nm, cf Ubaud Dicort : « radius » (Per Noste, Laus) radja (abs. Dicort) : del mot sanscrit ràdjha que vòl dire rei, en Índia. (v. rajà) Menar una vida de radja. radob : reparacion d'una carcassa de nau ; airal que i se fa aquela reparacion. radobaire, -aira : persona que radoba. radobar (v. tr.) : doblet d'adobar / de petaçar / d'aplechar en general ; aprestar un plat, un repais ; coroçar ; tustassar / tanar / tabassar ; crestar / castrar ; sebelir ; reparar la carcassa d'una nau. Me pòdes radobar aquelas cauças ? I s'entendiá per radobar de carn de buòu. Se degun t'a pas encara radobat, te radobarai ! Radobar un defuntat. Radobar un naviri. radobar (se) : se tornar petaçar. radociment : accion o resulta de radocir o de se radocir ; accion o resulta d'adoçar o de tornar adoçar. radocir 1 (v. tr.) : tornar adocir. radocir 2 (v. intr.) : tornar adoçar. radocir (se) : se tornar adocir ; tornar adoçar. radon : element gasós radioactiu. rafa nf : « petite tablette
triangulaire, suspendue au mur par un clou, et sur laquelle on place un verre
à boire pour les étrangers de distinction ; paquet
qu’on porte derrière le dos » ; desca granda
d'ancian rafièr v. rafièr ; rasca / rasqueta /
crostas de lach (malautiá de la pèl dels nenons) ; tinha
(malautiá de la pèl). (v. TdF ‘rafo’) Portar en rafa, porter en travers les épaules, comme un havre-sac. (v. Ubaud Dicort e TdF) De rifla o
de rafa (Ubaud Dicort) : v. rifla Aquel paure nenon s'es trapada la rafa ! Rafaèl [veire Rafèl, cf Ubaud Dicort] - Rafaèla (veire Rafèla) / Rafèl - Rafèla : prenoms. rafajós, -osa : perilhós, -osa. |
|
rafalar 1 (v. intr.) (De confondre pas amb raufelar) : « râler, respirer avec peine » ; rondinar de plaser (v. Alibert). Una maura, quand fa tetar, rafala. rafalar 2 (v. intr.) (Alibert) : èsser tombat dins la misèria. rafalar (se) : tombar dins la misèria. rafalat, -ada adj : tombat, -ada dins la misèria ; « démodé ; échiné, ée ». (v. TdF jos ‘rafala’) rafalejadís nm (De confondre pas amb raufelejadís) : rondinament de plaser. Fasiá un rafalejadís de nenon content. rafalejar [veire raufelejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : frequentatiu de rafalar 1, « grogner doucement et par petits coups répétés [porc] » (v. Vayssier ‘rofoleja 2). rafanatge nm, cf Ubaud Dicort :
« faux raifort, plante, v. ravanassa, ravaniscle » (v. TdF) rafanèla : rabanèla (Raphanistrum arvens) rafar v (non preconizat Dicort) : v. raflar. rafard : muòl de mai de cinc ans ; vailèt de bòria (pej.) ; òme grossièr e brutal. « rafastinar » : v. refastinar (non preconizat Dicort)
(v. refastinhar) rafastinhar v : veire refastinhar, cf Ubaud Dicort. rafatalh nm / rafatalha (v. rafatalha) : v. rafatum. rafatalha nf, cf Ubaud Dicort : « fretin, choses de
rebut, restes, débris, ferraille ; racaille, lie du
peuple » TdF ‘rafataio’ rafatejar (v. tr.) : petaçar ; trastejar (remenar / bolegar de trastes) ; menar bruch en trastejant. rafatèl nm, cf Ubaud Dicort :
v. rafatum. (v. TdF jos ‘rafatun’) rafatilh nm (Alibert ; abs. Dicort) : v. rafatum. rafatòri nm : bruch. rafatum nm (rafa'tyn) : trastes (causas sens valor / embarrasses) ; bricalha ; ferralha ; artifalha (ferralha vièlha) ; rascalha « fretin, rebut, racaille, v. fonzilhon, peissalha » (v. TdF jos ‘rafatun’). rafaud : lebraudàs que serà lèu lèbre. rafe 1 / rabe nm (plt.) : « radis » (Alibert)
(Raphanus sativus) rafe negre nm, cf Ubaud Dicort : v. rabe negre. rafe salvatge nm, cf Ubaud Dicort :
v. rabe salvatge. rafe 2, -fa adj : vispre, -a (bravament acid, -a ; pas encara madur, -a) rafec [veire rafet 2, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Cochlearia Armoracia) rafega nf : Pèira de rafega,.pèira tendra que se desliecha coma la lausa. (v. TdF) rafegaire, -aira [~ -airitz] n : nistassejaire / furgaire / furetaire, -a. rafegar (v. tr.) : nistassejar / furgar / furetar. Rafèl,
Rafèla prenoms :
v. jos Rafaèl. rafet 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« râle, enrouement, toux opiniâtre, en Forez, v. raufèl ; radotage, v. repepiatge » (v. TdF) rafet 2 ~
rabet nm, cf Ubaud Dicort :
« raifort, petite rave »
TdF ‘rabet’ rafetaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui tousse souvent, v. tosseire » TdF rafetar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, râler, tousser, v. raufelar, tossir » (v. TdF) rafi nm, cf Ubaud Dicort : « valet de ferme,
garçon de labour »
TdF
‘ràfi
1’ rafià [ràfia] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : mena de palmièr (Raphia) ; fibra textila d'aquel palmièr que servís a estacar o a trenar. Ne trenèrem de rafià, quand èrem dròlles ! rafidura : rufa / fronzidura ; plec. rafièr (arc.) : ancian vitrièr qu'anava d'ostal en ostal. rafiment : plec. rafinadament (abs. Dicort) : d'un biais rafinat. rafinaire [ ~ refinaire], -aira n, cf Ubaud Dicort : persona que rafina. t. a. de rafinar, « nm, raffineur, prétentieux » (v. TdF ‘rafinaire’) : « (ouvrier) raffineur » (Rapin). rafinament [ ~ refinament] nm, cf Ubaud Dicort : qualitat o excès de çò rafinat. Rafinament de voluptat, de crueltat (R. VI, 174). rafinar 1 [ (fr., it.) ~ refinar (cat. esp.), cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far venir pus delicat, pus subtil ; far venir pus fin, pus blos. A plan besonh de rafinar son biais de parlar. Rafinar son estil. Rafinar son gost, son art... Rafinar la pasta a
papièr. Rafinar lo petròli
brut. Rafinar lo sucre. Rafinar l'aur, l'argent... rafinar 2 [ ~ refinar] (v. tr. indir.) : far una recèrca excessiva sus quicòm. Aquel òme rafina sus tot. rafinar (se) [ ~ refinar (se)] v pron : venir pus delicat, pus fin, pus subtil, pus blos. rafinariá [ ~ refinariá] nf, cf Ubaud Dicort : airal que i se rafinan d'unas substàncias ; fabrica que lo petròli brut i se muda en produits finits ; operacion de rafinatge. Rafinariá de sucre, de papièr, de petròli. rafinat ( ~ refinat), -ada : p.p. de rafinar. t. a. çaisús. |
|
|
|
|
|
|