radioscopia : examèn d'un còrs o d'un organ als rais X.

radioscopic, -a : relatiu, -iva a una radioscopia.

radiosensibilitat : sensibilitat de las cellulas als rais X.

radiosensible, -bla : que fa pròva de sensibilitat als rais X.

radiosonda : instrument meteorologic sus un balonsonda.

radiosondatge : sondatge de l'atmosfèra amb una radiosonda.

radiotaxi nm, cf Ubaud Dicort : « radio-taxi » (Per Noste)

radiotecnia nf, cf Ubaud Dicort : « radiotechnie » (Rapin)

radiotecnic, -a : relatiu, -iva a la radiotecnica.

radiotecnica nf (v. Ubaud Dicc. scient. p. 278) : tecnica de transmission a distància per ondas radioelectricas o ertzianas.

radiotecnician, -a n, cf Ubaud Dicort : « radiotechnicien, -enne » (Sèrras-Ess.)

radiotelecomunicacion : comunicacion per ràdio.

radiotelefòn nf : telefòn mobil.

radiotelefonia : telefonia radioelectrica amb de telefòns mobils.

radiotelefonic, -a : relatiu, -iva a la radiotelefonia.

radiotelefonista (m. e f.) : especialista de radiotelefonia.

radiotelegraf : telegraf sens fials (fils)

radiotelegrafia : telegrafia sens fials (fils)

radiotelegrafiar (v. tr.) : mandar un radiotelegrama.

radiotelegrafic, -a : relatiu, -iva a la radiotelegrafia.

radiotelegrafista : persona que radiotelegrafia.

radiotelegrama : messatge mandat per radiotelegrafia.

radiotelescòpi nm : instrument per captar las radiacions del cosmòs.

radiotelevisat, -ada : transmés, -esa a l'encòp per radiodifusion sonòra e television.

radiotelevision : installacions, servicis, programas... de radiodifusion sonòra e de television.

radioterapeuta (m. e f.) : especialista de radioterapeutica.

radioterapeutic, -a : relatiu, -iva a la radioterapeutica.

radioterapeutica (abs. Dicort) : tractament de las malautiás amb los rais X, o amb d'autras formas de radioactivitat. (v. radioterapia)

radioterapia : terapia pels rais X.

radioterapic, -a : relatiu, -iva a la radioterapia.

radiotermia : utilizacion terapeutica de la calor radianta o de las emanacions calentas de substàncias radioactivas.

radiotransmetor : aparelh per far una radiotransmission.

radiotransmission : transmission per ondas radioelectricas.

radio-umeral, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al radi [ràdius] e a l'úmer [umèrus].

radís : brancas entrelaçadas dins una cleda per far abric. (v. Alibert)

radissar (v. tr.) : far un radís.

radiumterapia : usatge del radi a de fins terapeuticas.

ràdius nm, cf Ubaud Dicort : « radius » (Per Noste, Laus)

radja (abs. Dicort) : del mot sanscrit ràdjha que vòl dire rei, en Índia. (v. rajà)

Menar una vida de radja.

radob : reparacion d'una carcassa de nau ; airal que i se fa aquela reparacion.

radobaire, -aira : persona que radoba.

radobar (v. tr.) : doblet d'adobar / de petaçar / d'aplechar en general ; aprestar un plat, un repais ; coroçar ; tustassar / tanar / tabassar ; crestar / castrar ; sebelir ; reparar la carcassa d'una nau.

Me pòdes radobar aquelas cauças ?

I s'entendiá per radobar de carn de buòu.

Se degun t'a pas encara radobat, te radobarai !

Radobar un defuntat.

Radobar un naviri.

radobar (se) : se tornar petaçar.

radociment : accion o resulta de radocir o de se radocir ; accion o resulta d'adoçar o de tornar adoçar.

radocir 1 (v. tr.) : tornar adocir.

radocir 2 (v. intr.) : tornar adoçar.

radocir (se) : se tornar adocir ; tornar adoçar.

radon : element gasós radioactiu.

rafa nf : « petite tablette triangulaire, suspendue au mur par un clou, et sur laquelle on place un verre à boire pour les étrangers de distinction ; paquet qu’on porte derrière le dos » ; desca granda d'ancian rafièr v. rafièr ; rasca / rasqueta / crostas de lach (malautiá de la pèl dels nenons) ; tinha (malautiá de la pèl). (v. TdF ‘rafo’)

Portar en rafa, porter en travers les épaules, comme un havre-sac. (v. Ubaud Dicort e TdF)

De rifla o de rafa (Ubaud Dicort) : v. rifla

Aquel paure nenon s'es trapada la rafa !

Rafaèl [veire Rafèl, cf Ubaud Dicort] - Rafaèla (veire Rafèla) / Rafèl - Rafèla : prenoms.

rafajós, -osa : perilhós, -osa.

 

 

rafalar 1  (v. intr.) (De confondre pas amb raufelar) : « râler, respirer avec peine » ; rondinar de plaser (v. Alibert).

Una maura, quand fa tetar, rafala.

rafalar 2 (v. intr.) (Alibert) : èsser tombat dins la misèria.

rafalar (se) : tombar dins la misèria.

rafalat, -ada adj : tombat, -ada dins la misèria ; « démodé ; échiné, ée ». (v. TdF jos ‘rafala’)

rafalejadís nm (De confondre pas amb raufelejadís) : rondinament de plaser.

Fasiá un rafalejadís de nenon content.

rafalejar [veire raufelejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : frequentatiu de rafalar 1, « grogner doucement et par petits coups répétés [porc] » (v. Vayssier ‘rofoleja 2).

rafanatge nm, cf Ubaud Dicort : « faux raifort, plante, v. ravanassa, ravaniscle » (v. TdF)

rafanèla : rabanèla (Raphanistrum arvens)

rafar v (non preconizat Dicort) : v. raflar.

rafard : muòl de mai de cinc ans ; vailèt de bòria (pej.) ; òme grossièr e brutal.

« rafastinar » : v. refastinar (non preconizat Dicort) (v. refastinhar)

rafastinhar v : veire refastinhar, cf Ubaud Dicort.

rafatalh nm / rafatalha (v. rafatalha) : v. rafatum.

rafatalha nf, cf Ubaud Dicort : « fretin, choses de rebut, restes, débris, ferraille ; racaille, lie du peuple » TdF ‘rafataio’

rafatejar (v. tr.) : petaçar ; trastejar (remenar / bolegar de trastes) ; menar bruch en trastejant.

rafatèl nm, cf Ubaud Dicort : v. rafatum. (v. TdF jos ‘rafatun’)

rafatilh nm (Alibert ; abs. Dicort) : v. rafatum.

rafatòri nm : bruch.

rafatum nm (rafa'tyn) :  trastes (causas sens valor / embarrasses) ; bricalha ; ferralha ; artifalha (ferralha vièlha) ; rascalha « fretin, rebut, racaille, v. fonzilhon, peissalha » (v. TdF jos ‘rafatun’).

rafaud : lebraudàs que serà lèu lèbre.

rafe 1 / rabe nm (plt.) : « radis » (Alibert) (Raphanus sativus)

rafe negre nm, cf Ubaud Dicort : v. rabe negre.

rafe salvatge nm, cf Ubaud Dicort : v. rabe salvatge.

rafe 2, -fa adj : vispre, -a (bravament acid, -a ; pas encara madur, -a)

rafec [veire rafet 2, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Cochlearia Armoracia)

rafega nf : Pèira de rafega,.pèira tendra que se desliecha coma la lausa. (v. TdF)

rafegaire, -aira [~ -airitz] n : nistassejaire / furgaire / furetaire, -a.

rafegar (v. tr.) : nistassejar / furgar / furetar.

Rafèl, Rafèla prenoms : v. jos Rafaèl.

rafet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « râle, enrouement, toux opiniâtre, en Forez, v. raufèl ; radotage, v. repepiatge » (v. TdF)

rafet 2 ~ rabet nm, cf Ubaud Dicort : « raifort, petite rave » TdF ‘rabet’

rafetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui tousse souvent, v. tosseire » TdF

rafetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, râler, tousser, v. raufelar, tossir » (v. TdF)

rafi nm, cf Ubaud Dicort : « valet de ferme, garçon de labour »  TdF ‘ràfi 1’

rafià [ràfia] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : mena de palmièr (Raphia) ; fibra textila d'aquel palmièr que servís a estacar o a trenar.

Ne trenèrem de rafià, quand èrem dròlles !

rafidura : rufa / fronzidura ; plec.

rafièr (arc.) : ancian vitrièr qu'anava d'ostal en ostal.

rafiment : plec.

rafinadament (abs. Dicort) : d'un biais rafinat.

rafinaire [ ~ refinaire], -aira n, cf Ubaud Dicort : persona que rafina. t. a. de rafinar, « nm, raffineur, prétentieux » (v. TdF ‘rafinaire’) : « (ouvrier) raffineur » (Rapin).

rafinament [ ~ refinament] nm, cf Ubaud Dicort  : qualitat o excès de çò rafinat.

Rafinament de voluptat, de crueltat (R. VI, 174).

rafinar 1 [ (fr., it.) ~ refinar (cat. esp.), cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far venir pus delicat, pus subtil ; far venir pus fin, pus blos.

A plan besonh de rafinar son biais de parlar.

Rafinar son estil.

Rafinar son gost, son art...

Rafinar la pasta a papièr.

Rafinar lo petròli brut.

Rafinar lo sucre.

Rafinar l'aur, l'argent...

rafinar 2 [ ~ refinar] (v. tr. indir.) : far una recèrca excessiva sus quicòm.

Aquel òme rafina sus tot.

rafinar (se) [ ~ refinar (se)] v pron : venir pus delicat, pus fin, pus subtil, pus blos.

rafinariá [ ~ refinariá] nf, cf Ubaud Dicort : airal que i se rafinan d'unas substàncias ; fabrica que lo petròli brut i se muda en produits finits ; operacion de rafinatge.

Rafinariá de sucre, de papièr, de petròli.

rafinat ( ~ refinat), -ada : p.p. de rafinar. t. a. çaisús.