radiocaisseta : aparelh de ràdio que pòt enregistrar de caissetas e legir de caissetas enregistradas. radiocarbòni : carbòni 14. radiocobalt : isotòp radioactiu del cobalt / cobalt 60. radiocomanda : comanda a distància per ondas radio electricas. radiocomandament : telecomandament transmés per ràdio. radiocompàs : aparelh que permet a un avion o un naviri de servar sa direccion de mercé las indicacions d'una estacion emetritz sul pelsòl. radiocomunicacion : escambis de messatges per ràdio. radioconcentric, -a : que s'irràdia a partir d'un centre e que se religa a quicòm mai per de vias circularas concentricas. Artèrias de circulacion radioconcentricas. radioconductor : conductor que sa resisténcia vària jos l'accion de las ondas electromagneticas. radiocristallografia : branca de la fisica qu'estúdia l'estructura dels cristals, en se basant sus lor difraccion dels rais X, dels electrons, dels neutrons... radiocroïsme : proprietat dels còrs d'èsser mai o mens transparents als rais X. radiocronologia : tecnica de datacion dels minerals o de las ròcas. radiocubital, -a : relatiu, -iva al radi e al cubit. radiodermiti (f.) : lesions de la pèl amodadas per de radiacions ionizantas. radiodeteccion : deteccion de radiacions. radiodetector : radar. v. radar. radiodiagnostic : aplicacion dels rais X al diagnostic medical. radiodifusar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, radiodiffuser » (Laus) radiodifusion : transmission de novèlas per ràdio. radioelectric, -a : relatiu, -iva a la radioelectricitat. Ondas radioelectricas. radioelectrician, -a : tecnician, -a de radioelectricitat. radioelectricitat nf : tecnica de transmission per ondas electromagneticas. radioelectronic, -a : relatiu, -iva a un receptor d'ondas electronicas. radioelement : element quimic radioactiu. radiofar (m.) : estacion emetritz d'ondas radioelectricas que permeton a un avion o a un naviri de determinar lor posicion e de se descaminar pas. radiofisic, -a : relatiu, -iva a la radioelectricitat. Fenomèns radiofisics. radiofisica : estudi dels fenomèns radiofisics. radiofonia : sistèma de transmissions de sons per ondas ertzianas. radiofonic, -a : relatiu, -iva a la radiofonia. Emission radiofonica. Jòc radiofonic. radiofrequéncia : frequéncia d'una onda ertziana utilizada en radiocomunicacion. radiogalaxia : galaxia qu'emet una radiacion radio- electrica intensa. radiogèn, -a : qu'amòda una radiacion, mai que mai de rais X. radiogenic, -a : amodat, -ada per la radioactivitat. radiogoniomètre : aparelh per trobar la direccion d'un emetor radioelectric, çò que permet als avions e als naviris de determinar lor direccion e lor posicion. radiogoniometria : metòde per trobar la direccion e la posicion d'un emetor de ràdio. radiogoniometric, -a : relatiu, -iva al goniomètre o a la goniometria. radiografia : fotografia amb los rais X.		radiografiar (v. tr.) : fotografiar amb los rais X. radiografic, -a : relatiu, -iva a la radiografia. Examèn radiografic. radiograma nm, cf Ubaud Dicort : « radiogramme » (Rapin) radioguidar (v. tr.) : guidar un avion per ràdio. radioguidatge : guidatge d'un avion per ràdio. radio-immunologia (v. p. 20, N.B. 2) (radioimmunologia [coma radioisotòp]) nf : tecnica de recèrca e de dosatge de substàncias quimicas, de mercé un antigèn o un anticòrs amb un marcaire radioactiu. radio-isotòp (v. p. 20, N.B. 2) [radioisotòp, cf Ubaud Dicort] nm : radioelement. radiolari : protozoari marin provesit d'un esquelèt de silici que s'irràdia en fins pseudopòdes. radiolarita : ròca sedimentària de silici formada mai que mai de rèstas d'esquelèts de radiolaris. radiolesion : lesion amodada per de radiacions ionizantas. radiolisi (f.) : descomposicion de substàncias quimicas amodada per de radiacions. radiolocalizacion : localizacion per ondas radioelectricas. radiolocalizar (v. tr.) : dessobtar un objècte o un obstacle per ondas radioelectricas. radiològ, -a : especialista (m. e f.) de radiologia. radiologia : partida de la fisica que concernís los rais X ; partida de la medecina qu'utiliza los rais X ; aplicacions que ne son fachas. radiologic, -a : relatiu, -iva a la radiologia. radiologista (abs. Dicort) (m. e f.) : radiològ, -a. radioluminescéncia : luminescéncia amodada dins d'unas substàncias per de radiacions mai que mai d'ondas cortas. radioluminescent, -a : dotat, -ada de proprietats de radioluminescéncia. radiomessatjariá : servici de radiocomunicacion per la transmission de messatges cap a un terminal. radiomètre : aparelh per mesurar la fòrça d'una radiacion. radiometria : mesura de la fòrça d'una radiacion. radiometric, -a : relatiu, -iva a la radiometria. radionavigacion [radionavegacion] nf, cf Ubaud Dicort : tecnica de navigacion qu'utiliza de mejans radioelectrics. radionavigant (radionavegant (v. çai sus)), -a : operator, -tritz de ràdio sus un naviri o un avion. radionecròsi (f.) : ulcèra necrotica amodada pels rais X. radioneuriti (f.) : neuriti d'unas personas somesas un brieu als rais X. radiopelvimetria : examèn radiografic de la capacitat de la pelvis a de fins obstetricas. radioproteccion : ensemble dels mejans utilizats per s'aparar contra los rais X. radioquimic, -a : relatiu, iva a la radioquimia. radioquimia : estudi dels fenomèns quimics associats a la radioactivitat. radioreceptor : aparelh receptor de radiocomunicacions. radioreportatge : reportatge difusat per radiodifusion. radioresisténcia : estat de cellulas cancerosas vengudas insensibles (o que venon insensibles) a la radioterapia. radiorevelh : aparelh de ràdio aplechat d'un revelh electronic. radiós, -osa : qu'emet de rais bravament luminoses ; ensolelhat, -ada ; content, -a que jamai. Solelh radiós. Jornada radiosa. Persona radiosa. radiosarcòma (m.) : sarcòma amodat per l'aplicacions dels rais X o per de substàncias radioactivas.