racordar (v. tr.) : connectar / far una connexion (R. IV, 330) ; establir un ligam estrech entre causas de meteissa natura ; establir un contacte electric entre dos conductors ; establir un contacte entre doas maquinas, entre dos mecanismes...

racorniment : resulta de racornir o de se racornir.

Racorniment de las plantas per la secada, pel gèl.

racornir (v. tr.) : donar la consisténcia de la còrna.

La calor del fuòc racornís lo cuèr.

racornir (se) : venir dur e telhut ; venir insensible.

La carn carbonada se racornís.

racornit, -ida : vengut,-da sec,-a e insensible,-a.

Son còr d'avar s'es racornit.

racós, -osa : sarrat, -ada (avar, -a)

racròc : racòrd / connexion (R. IV, 330).

racrocar (v. tr.) : tornar acrocar ; racordar ; connectar.

racrocar (se) : se tornar acrocar ; se racordar ; se connectar.

racuenha nf, cf Ubaud Dicort : « racaille, chose de rebut, v. racalha ; terme de mépris »  (v. TdF ‘racuegno’)

racum nm sing, cf Ubaud Dicort : « matières vomies, dégobillis, v. racadura » (v. TdF ‘racun’)

rada : baia naturala o artificiala que pòt abrigar de naus.

radabèl nm, cf Ubaud Dicort : « riblette, petite tranche de lard qu’on met dans une omelette » (v. TdF ‘radabèl, rodobèl [rouerg.]’) ; « rillette ; porc salé mêlé de gras et de maigre » (Alibert).  « radabèl » : v. rodabèl.

« radable » : v. redable.

radada nf, cf Ubaud Dicort : « petite pluie de courte durée, v. blasin » (v. TdF)

radal : joanada (fuòc) de romes o de boissonalha ; fuòc de Sant Joan ; fuòc de jòia.

A ! los polits radals de Sant Joan !

radalosa nf (arc.) : rotladoira per netejar lo cerealum (v. Alibert).

radar 1 nm (angl.) : Radio detection and ranging) : dispositiu per calcular la posicion, la distància, la velocitat...

radar 2 (v. tr. e intr.) : arrasar una mesura comola ; frelhar ; planar.

Autres còps, radavan una carta de froment.

Las irondèlas radavan l'aiga de l'estanhòl.

Una tartana radava, amont, rada que radaràs.

radassa nf, cf Ubaud Dicort : « écouvillon, vadrouille, faubert, balai fait avec de vieux cordages, dont on se sert pour pour nettoyer le pont d’un vaisseau ; chose vile ou usée ; longue corde à laquelle sont attachés de petits filets, servant à la pêche des oursins ; rossinante, mazette, v ròssa ; vaurien, fainéant » (v. TdF ‘radasso’)

radassaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui passe la vadrouille, qui balaie avec le faubert ; ouvrier qui nettoie avec un écouvillon les barriques d’huile » TdF

radassar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de radar2, « balayer avec la vadrouille ; fainéanter » TdF

radassièr nm, cf Ubaud Dicort : « canapé, sofa » TdF suppl. (v. radassar)

radavèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir, cultivée dans le Gard » TdF

Radegonda : prenom.

radèl / rasèl nm (los 2,  Ubaud Dicort e TdF jos ‘radèu’) / radèu (abs. Dicort)  : carràs (ensemble de fustas e de fustam ligats ensemble per navigar) ; iscla / illa sus un estanh.

Navigavan sus un radèl.

radèla nf, cf Ubaud Dicort : « ridelle de charrette, v. ridèla plus correct » (v. TdF ‘radello’) ; « grand chariot entouré de claies, servant au transport de la paille » TdF suppl

radelada : carcassa d'un radèl ; contengut d'un radèl.

radelièr nm, -ièira : persona que mena un radèl. (v. TdF ‘radelié’)

radent nm, cf Ubaud Dicort : « t. de maçonnerie, harpe, pierre d’attente » TdF

radi 1 nm, cf Ubaud Dicort : element metallic bravament radioactiu.

radi 2 nm (Laus) : òs long que forma la partida extèrna de l'esquelèt de l'avantbraç. (v. ràdius)

radiacion : accion o resulta de radiar de sus una lista ; emission de particulas o de rais.

Radiacions del solelh.

Radiacions nuclearas.

radial, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva al radi de l'avantbraç ; dispausat, -ada en forma de rai ; relatiu, -iva a un rai ; que se propaga per radiacion ; qu'emet de radiacions ; t. tecn. de fisica.

Nèrvi radial.

Artèria radiala.

Rota radiala.

Longor radiala.

Camp radial (t. tec. mat.)

Calor radiala.

Color radiala.

Una radiala : via que partís d'un centre.

radiamètre : aparelh per mesurar las radiacions nuclearas.

radiança : emission energetica de lutz.

radiant 1, -a :qu'emet de radiacions ; que resplendís.

Aparelh radiant.

Mineral radiant.

Calor radianta.

Color radianta.

 

 

radiant 2 nm : (matematica) « radian » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 121)

radiar 1 (v. intr.) : emetre de rais / resplendir / dardalhar ; sortir en forma de rais. (v. dardalhar)

radiar 2 (v. tr.) : suprimir q.q. o quicòm de sus un registre o d'una tièira (lista)

Radiar un defuntat de sus la lista electorala.

radiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot. e zool.) radié, -e » (v. Rapin) ; «  (disposé en étoile) rayonné, -e ; radiaire » (Per Noste)

radiator : aparelh de calfatge ; aparelh per refrescar l'aiga cauda d'un motor.

Radiator de calfatge.

Radiator d'automobila.

radical 1 nm : partida d'un mot sens sas desinéncias ; t. tec. de matematicas o de quimia.

Lo radical inicial de cantar es lo gallés CAN-

Son radical segondari es lo latin CANT-

radical 2, -a (adj.) : relatiu, -iva a la racina ; que concernís lo fons de la natura d'una persona o d'una causa ; qu'ataca lo mal dins sa racina ; qu'es d'una eficacitat sobeirana.

Fuèlhas radicalas de la cocuta.

Càmbiament radical.

Mesuras radicalas.

Remèdi radical.

radical 3, -a (subs.) : persona que volonta lo càmbiament de las institucions d'un biais republican, democratic e laïc.

radicalalha nf, cf Ubaud Dicort (v. radical 3) : « radicaille, démagogie » TdF ‘radicaio’

radicalha nf : v. radicalalha, cf Ubaud Dicort.

radicalament : d'un biais radical.

radicalisme : sistèma politic d'esquèrra ; sistème filosofic :

Radicalisme filosofic.

radicalizacion : accion o resulta de venir intransigent.

radicalizar (v. tr.) : far venir intransigent.

radicalizar (se) : venir radical.

La situacion s'es radicalizada.

radical-socialisme : partit politic d'esquèrra.

radical-socialista adj e n (m. e f.) : persona del partit radical-socialista.

radicant, -a : qu'a de racinas sus la longor de sa camba.

L'èdra es una planta radicanta.

radicèla : racina pichonèla nascuda de la principala.

RADICI- : forma prefixada del latin radix, -icis (raiç / racina)

radicicòla (m. e f.) : que viu sus o entremièg de racinas.

radicifòrme, -ma : de la forma d'una raiç ; que revèrta una raiç.

radicivòr, -a : que se manja de raiçes / que viu de racinas.

RADICO- : forma prefixada del latin radix, -icis (raiç / racina)

radicotomia : seccion d'una racina de nèrvi dolorós.

RADICUL- : forma prefixada del latin radicula (radicèla)

radicula : radicèla ; rudiment radical de l'embrion.

radiculalgia : irritacion dolorosa de la racina d'un nèrvi.

radicular, -a : relatiu, -iva a de racinas o de radicèlas.

Creissença radiculara.

Anestesia radiculara.

radiculiti (f.) : inflamacion de la racina d'un nèrvi.

RADICULO- : forma prefixada del lat. radicula (radicèla)

radiculoneuriti (f.) : polineuriti dels nèrvis periferics.

radiculopatia : dolor radiculara.

« radièr / redièr, -ièira ; radièirament » : v. darrièr, -ièira ; darrièirament.

radiestesia : facultat d'unas personas de captar d'unas radiacions.

radiestesista : persona capabla en radiestesia.

RADIO- : forma prefixada del lat. radius (rai ; radiacion) que dintra dins la composicion de tot un fum de mots sabents ; forma prefixada del lat. radius (radi)

ràdio nf : aparelh receptor de radiodifusion.

radioactiu, -iva : dotat, -ada de radioactivitat.

radioactivitat nf : qualitat de çò radioactiu.

radioalinhament : dispositiu per guidar un avion o un naviri lo long d'un axe balisat per doas emissions radiofonicas.

radioaltimètre : aparelh per senhalar la nautor d'un vòl.

radioamator, -tritz : persona titulària d'una licéncia per far de radiocomunicacions a usatge privat.

radioastronòm, -a : especialista (m. e f.) de radioastronomia.

radioastronomia : branca de l'astronomia.

radiobalisa : dispositiu radioelectric que difusa de senhals.

radiobalisar (v. tr.) : senhalar un itinerai amb de radiobalisas.

radiobalisatge : senhalisacion per radiobalisas.

radiobiologia : sciéncia qu'estúdia los efèctes de las radiacions suls organismes vius e lors mecanismes amodaires.