|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
racordar (v. tr.) : connectar / far una connexion (R. IV, 330) ; establir un ligam estrech entre causas de meteissa natura ; establir un contacte electric entre dos conductors ; establir un contacte entre doas maquinas, entre dos mecanismes... racorniment : resulta de racornir o de se racornir. Racorniment de las plantas per la secada, pel gèl. racornir (v. tr.) : donar la consisténcia de la còrna. La calor del fuòc racornís lo cuèr. racornir (se) : venir dur e telhut ; venir insensible. La carn carbonada se racornís. racornit, -ida : vengut,-da sec,-a e insensible,-a. Son còr d'avar s'es racornit. racós, -osa : sarrat, -ada (avar, -a) racròc : racòrd / connexion (R. IV, 330). racrocar (v. tr.) : tornar acrocar ; racordar ; connectar. racrocar (se) : se tornar acrocar ; se racordar ; se connectar. racuenha nf, cf Ubaud Dicort : « racaille, chose de rebut, v. racalha ; terme de mépris » (v. TdF ‘racuegno’) racum nm sing, cf Ubaud Dicort : « matières vomies, dégobillis, v. racadura » (v. TdF ‘racun’) rada : baia naturala o artificiala que pòt abrigar de naus. radabèl nm, cf Ubaud Dicort : « riblette, petite tranche de lard qu’on met dans une omelette » (v. TdF ‘radabèl, rodobèl [rouerg.]’) ; « rillette ; porc salé mêlé de gras et de maigre » (Alibert). « radabèl » : v. rodabèl. « radable » : v. redable. radada nf, cf Ubaud Dicort : « petite pluie de courte durée, v. blasin » (v. TdF) radal : joanada (fuòc) de romes o de boissonalha ; fuòc de Sant Joan ; fuòc de jòia. A ! los polits radals de Sant Joan ! radalosa nf (arc.) : rotladoira per netejar lo cerealum (v. Alibert). radar 1 nm (angl.) : Radio detection and ranging) : dispositiu per calcular la posicion, la distància, la velocitat... radar 2 (v. tr. e intr.) : arrasar una mesura comola ; frelhar ; planar. Autres còps, radavan una carta de froment. Las irondèlas radavan l'aiga de l'estanhòl. Una tartana radava, amont, rada que radaràs. radassa nf, cf Ubaud Dicort : « écouvillon, vadrouille, faubert, balai fait avec de vieux cordages, dont on se sert pour pour nettoyer le pont d’un vaisseau ; chose vile ou usée ; longue corde à laquelle sont attachés de petits filets, servant à la pêche des oursins ; rossinante, mazette, v ròssa ; vaurien, fainéant » (v. TdF ‘radasso’) radassaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui passe la vadrouille, qui balaie avec le faubert ; ouvrier qui nettoie avec un écouvillon les barriques d’huile » TdF radassar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de radar2, « balayer avec la vadrouille ; fainéanter » TdF radassièr nm, cf Ubaud Dicort : « canapé, sofa » TdF suppl. (v. radassar) radavèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir, cultivée dans le Gard » TdF Radegonda : prenom. radèl / rasèl nm (los 2, Ubaud Dicort e TdF jos ‘radèu’) / radèu (abs. Dicort) : carràs (ensemble de fustas e de fustam ligats ensemble per navigar) ; iscla / illa sus un estanh. Navigavan sus un radèl. radèla nf, cf Ubaud Dicort : « ridelle de charrette, v. ridèla plus correct » (v. TdF ‘radello’) ; « grand chariot entouré de claies, servant au transport de la paille » TdF suppl radelada : carcassa d'un radèl ; contengut d'un radèl. radelièr nm, -ièira : persona que mena un radèl. (v. TdF ‘radelié’) radent nm, cf Ubaud Dicort : « t. de maçonnerie, harpe, pierre d’attente » TdF radi 1 metal) nm, cf Ubaud Dicort : element metallic bravament radioactiu. radi 2 nm (Laus ; abs Dicort) : òs long que forma la partida extèrna de l'esquelèt de l'avantbraç. (v. ràdius) radiacion : accion o resulta de radiar de sus una lista ; emission de particulas o de rais. Radiacions del solelh. Radiacions nuclearas. radial, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva al radi de l'avantbraç ; dispausat, -ada en forma de rai ; relatiu, -iva a un rai ; que se propaga per radiacion ; qu'emet de radiacions ; t. tecn. de fisica. Nèrvi radial. Artèria radiala. Rota radiala. Longor radiala. Camp radial (t. tec. mat.) Calor radiala. Color radiala. Una radiala : via que partís d'un centre. radiamètre : aparelh per mesurar las radiacions nuclearas. radiança : emission energetica de lutz. radiant 1, -a :qu'emet de radiacions ; que resplendís. Aparelh radiant. Mineral radiant. Calor radianta. Color radianta.
|
|
radiant 2 nm : (matematica) « radian » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 121) radiar 1 (v. intr.) : emetre de rais / resplendir / dardalhar ; sortir en forma de rais. (v. dardalhar) radiar 2 (v. tr.) : suprimir q.q. o quicòm de sus un registre o d'una tièira (lista) Radiar un defuntat de sus la lista electorala. radiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot. e zool.) radié, -e » (v. Rapin) ; « (disposé en étoile) rayonné, -e ; radiaire » (Per Noste) radiator : aparelh de calfatge ; aparelh per refrescar l'aiga cauda d'un motor. Radiator de calfatge. Radiator d'automobila. radical 1 nm : partida d'un mot sens sas desinéncias ; t. tec. de matematicas o de quimia. Lo radical inicial de cantar es lo gallés CAN- Son radical segondari es lo latin CANT- radical 2, -a (adj.) : relatiu, -iva a la racina ; que concernís lo fons de la natura d'una persona o d'una causa ; qu'ataca lo mal dins sa racina ; qu'es d'una eficacitat sobeirana. Fuèlhas radicalas de la cocuta. Càmbiament radical. Mesuras radicalas. Remèdi radical. radical 3, -a (subs.) : persona que volonta lo càmbiament de las institucions d'un biais republican, democratic e laïc. radicalalha nf, cf Ubaud Dicort (v. radical 3) : « radicaille, démagogie » TdF ‘radicaio’ radicalha nf : v. radicalalha, cf Ubaud Dicort. radicalament : d'un biais radical. radicalisme : sistèma politic d'esquèrra ; sistème filosofic : Radicalisme filosofic. radicalizacion : accion o resulta de venir intransigent. radicalizar (v. tr.) : far venir intransigent. radicalizar (se) : venir radical. La situacion s'es radicalizada. radical-socialisme : partit politic d'esquèrra. radical-socialista adj e n (m. e f.) : persona del partit radical-socialista. radicant, -a : qu'a de racinas sus la longor de sa camba. L'èdra es una planta radicanta. radicèla : racina pichonèla nascuda de la principala. RADICI- : forma prefixada del latin radix, -icis (raiç / racina) radicicòla (m. e f.) : que viu sus o entremièg de racinas. radicifòrme, -ma : de la forma d'una raiç ; que revèrta una raiç. radicivòr, -a : que se manja de raiçes / que viu de racinas. RADICO- : forma prefixada del latin radix, -icis (raiç / racina) radicotomia : seccion d'una racina de nèrvi dolorós. RADICUL- : forma prefixada del latin radicula (radicèla) radicula : radicèla ; rudiment radical de l'embrion. radiculalgia : irritacion dolorosa de la racina d'un nèrvi. radicular, -a : relatiu, -iva a de racinas o de radicèlas. Creissença radiculara. Anestesia radiculara. radiculiti (f.) : inflamacion de la racina d'un nèrvi. RADICULO- : forma prefixada del lat. radicula (radicèla) radiculoneuriti (f.) : polineuriti dels nèrvis periferics. radiculopatia : dolor radiculara. « radièr / redièr, -ièira ; radièirament » : v. darrièr, -ièira ; darrièirament. radiestesia : facultat d'unas personas de captar d'unas radiacions. radiestesista : persona capabla en radiestesia. RADIO- : forma prefixada del lat. radius (rai ; radiacion) que dintra dins la composicion de tot un fum de mots sabents ; forma prefixada del lat. radius (radi) ràdio nf : aparelh receptor de radiodifusion. radioactiu, -iva : dotat, -ada de radioactivitat. radioactivitat nf : qualitat de çò radioactiu. radioalinhament : dispositiu per guidar un avion o un naviri lo long d'un axe balisat per doas emissions radiofonicas. radioaltimètre : aparelh per senhalar la nautor d'un vòl. radioamator, -tritz : persona titulària d'una licéncia per far de radiocomunicacions a usatge privat. radioastronòm, -a : especialista (m. e f.) de radioastronomia. radioastronomia : branca de l'astronomia. radiobalisa : dispositiu radioelectric que difusa de senhals. radiobalisar (v. tr.) : senhalar un itinerai amb de radiobalisas. radiobalisatge : senhalisacion per radiobalisas. radiobiologia : sciéncia qu'estúdia los efèctes de las radiacions suls organismes vius e lors mecanismes amodaires. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|