rabostoire : embarràs ; rambalh ; enrambolh ; sarrabastal.

Quin rabostoire ! : quin sarrabastal !

rabòt 1 nm : aplech de menusièr, de rodièr... que servís per aplanar, aprimar, alisar de pòstes, de fustas, de cabirons...

rabòt 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « ragot, ote, v. rablòt  ; cheval court et épais, roussin » (v. TdF)

rabòta 1 nf : v. rabona, cf Ubaud Dicort.

rabòta 2 nf (abs. Dicort) / rabotilh nm : « [los 2] vairon » (Rapin), (peissum) gaidèla / garlesca... (Rhodeus amarus) ; (Cyprinus alburnus) ; (C. phoxinus)

rabotadet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « diminutif de rabotat » (Vayssier jos ‘roboutat))

rabotaira nf, cf Ubaud Dicort : « (techn) raboteuse » (Laus, Rapin)

rabotaire, -aira : persona que se servís d'un rabòt.

rabotar (v. tr.) : aplanar, aprimar, alisar amb un rabòt. (v. TdF)

rabotat, -ada : rabassòt, -a / cambacort, -a ; calossut, -uda.

rabotatge : accion de rabotar.

rabotilh nm, cf Ubaud Dicort : v. rabòta 2.

rabotós, -osa [ / rabotut, -uda] adj, cf Ubaud Dicort  : rascanhut, -uda.  (v. TdF jos ‘raboutu’)

rabrugar (se) : se rebrugassir / s'arrascassir coma de bruga ; se gamar ; venir noselut.

« rabugar » : v. rebugar.

rabugàs nm, cf Ubaud Dicort : « arbre ou arbrisseau rabougri, buisson rampant ; rustaud, grognon » TdF

rabugassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. arrabugassit.

rabum nm, cf Ubaud Dicort : « odeur de rave » TdF ‘rabun’

« rabusar » e derivats : v. rebusar 1 e 2. (v. TdF jos ‘rebusa’)

rabuscal : buscalha (busca, busqueta menuda)

rabuscle nm, cf Ubaud Dicort : « rapistre rugueux, plante » TdF

raca 1 nf (R. V, 29 - L. 313) (abs. Dicort) : ròssa / bèstia magra.

raca 2 [ ~ draca] nf, cf Ubaud Dicort : draca (marc de rasim) ; rapuga de rasim (grapa de rasim sens sos gruns) ; aigardent de marrida qualitat ; malandra ; malapèsta. (v. TdF jos ‘raco’)

Brutlar la raca : distillar la raca a la vapor.

Passar sus la raca : far de vin de raca.

Far la raca : menar bruch.

raça : mena ; linhada / ascendéncia. (# rassa)

racacòr nm, cf Ubaud Dicort : « répugnance » TdF ‘raco-cor’

racacòr (de - / a -) (v. Ubaud Dicort e Alibert) (loc. adv.) : de mal grat / de meissant grat.

O farai, mas de racacòr !

A racacòr / de racacòr : a rèirecòr.

racada / dracada nf : marc de rasim ; decoccion (R. II, 105) de marc o infusion de cade granat per lavar las barricas.

raçada : linhada / descendéncia.

racadenièr (Alibert) [racadenièrs, cf Ubaud Dicort] nm (arc.) : persona sarrada (avara) que jamai.

racadura 1 nf : accion de rapugar (grapilhar) ; çò rapugat (grapilhat) ;

racadura 2 nf : vòmit ; regolum (t. a.)

racaire 1, -aira n : rapugaire, -a / grapilhaire, -a ;

racaire 2, -aira n : persona que regola (que vomís) ; confleta ; messorguièr, ièira ; pauruc, -uga ; persona que raca / que recuola (s.f.)

racalha nf (pejoratiu de raca 1 (ròssa) ; o de l'aramèu RACÀ que vòl dire clòscabufèca [v. Evangèli de sant Matieu V, 22]) : rossalha ; cacibralha, « racaille, rebut, lie du peuple, crapule ; marmaille, progéniture » TdF ‘racaio’.

racalheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite racaille » TdF jos ‘racaieto’

racanejar v, cf Ubaud Dicort : « marchander, acheter à vil prix » (Brun Glossari Oc-Fr)

racanèl, -a (adj. e subs.) (v. TdF ‘Racanel’ ; abs. Dicort) : persona mai traça ; cachaniu /caganís : (lo darrièr nascut de la nisada) ; mièg-òme ; mendòla.

Ni per èsser racanèl s'es totjorn tirat de davant.

racanha nf / racaniá nf sg / racanilha nf sg (los 3, v. Ubaud Dicort e Alibert) : (doblets pejoratius de raca / ròssa) racalha ; marmalha ; rossalha ; cacibralha.

racar 1 (v. tr.) : rapugar / lambruscar (grapilhar) ; avinar la fustalha amb de most de marc (v. Alibert).

racar 2 (v. tr. e intr.) : regolar / vomir ; aver paur ; recuolar ; sangnar del nas.

Es totjorn estat un òme a racar pas davant res.

raçar (v. tr.) : far lo mestièr de racièr.

racassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvais marc de vin ; rebut, v. rafatalha » (v. TdF)

racassalha nf, cf Ubaud Dicort : (v. racassa)

racat 1, -ada adj : « vomi, ie » (v. TdF jos ‘raca 1’) ; mespresat, -ada.

racat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo racat, le vomissement » TdF jos ‘raca 1’

racatge 1 nm, cf Ubaud Dicort : « grappillage » TdF jos ‘racage 1’

racatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action de vomir » TdF jos ‘racage 1’

racatge 3 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, racage, espèce de collier composé de boules de bois, qu’on nomme pomas de racatge, et qu’on met autour d’un mât » (v. TdF ‘racage 2’)

racejar (v. intr.) : téner de sa raça ; se reproduire amb las qualitats de sa raça.

Raça raceja.

racemic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) racémique » (Rapin)

raceta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mignardise en parlant à un enfant. R. raça, rateta » (v. TdF ‘rasseto’)

racha 1 nf : espèrma.

racha 2 nm / rachalan nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet des paysans, à Nîmes » (v. TdF jos ‘rachalan’)

rachapè (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « d’arrache-pied, sans désemparer » (Laus)

 

 

rachalan nm : v. racha 2.

rachar (v. tr.) : estudiar un uòu per véser s'es estat galhat (fecondat) (v. TdF)

racial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « racial, -e » (Laus)

racièr nm, -ièira : persona cargada de velhar sus la raça del bestial d'una bòria. (v. TdF ‘racié’)

racina : raiç (f.) / part inferiora d'una planta que s'espinta dins la tèrra per i absorbir l'aiga e las autras substàncias necessàrias a la planta ; porcion d'un organ que li servís per s'implantar dins un autre ; t. tec. de matematicas.

Las racinas d'un arbre.

Las racinas d'una dent.

La racina de l'uèlh.

La racina d'un mal.

Racina carrada d'un nombre.

Racina cubica.

racinam nm sing / racinat (v. racinat 2) / racinum : v. racinum.

racinar (v. intr.) : metre de racinas e s'espintar dins la tèrra.

racinariá nf sing, cf Ubaud Dicort : « les racines en général, v. racinum » (v. TdF)

racinàs nm / racinassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse racine, vilaine racine » TdF jos racinas’

racinat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a des racines, enraciné, ée » TdF jos ‘racina’

racinatge [ / racinat 2] nm  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘racinage) : accion de racinar o de s'enracinar, « racines en général, grande quantité de racines ; t. de relieur racinage » TdF jos ‘racinage’.

Manjar de racinatge, vivre de racines (v. TdF)

racineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite racine, radicule » TdF

racinona nf, cf Ubaud Dicort : « petite racine, v. racineta » (v. TdF)

racinum nm sg : las racinas (raices) en general.

racinut,-uda : qu'a fòrça racinas.

racion : porcion de manjar d'una persona o d'un animal

Racion de carn, de legums.

Racion de soldat.

Balhar la racion al bestial.

Racion de civada.

racional 1 nm : çò confòrme a la rason.

racional 2, -a adj : confòrme, -a a la rason ; basat, -ada sus de calculs scientifics ; que ven de la rason ; t. tecn. de mat.

Çò que dises es pas brica racional.

Metòde racional.

Certitud racionala.

Nombre racional.

racionalament : d'un biais racional.

racionalisme : sistèma filosofic basat sus la rason ; justificacion dels dògmas per la rason ; actitud de q.q. que se fisa exclusivament de la rason.

racionalista adj e n (m. e f.) : que se fisa unencament de la rason.

Persona racionalista.

Metòde racionalista.

racionalitat nf : natura de çò racional.

racionalizable, -bla : que pòt èsser racionalizat, -ada.

racionalizacion : metòde d'organizacion de la produccion en vista d'un melhor rendement.

racionalizar (v. tr.) : organizar d'après de rasonaments o de calculs ; far pus racional ; far venir melhor mercat.

Racionalizar l'alimentacion.

Racionalizar los prèses o la qualitat.

racionament : accion o resulta de racionar quicòm.

Lo racionament de la gasolina, del gasòli.

racionar (v. tr.) : redusir la consomacion de quicòm o de q.q. a de quantitats limitadas.

Racionar lo pan, la carn, lo carbon, lo tabat...

Lo mètge (medecin) m'a racionadas las graissas.

racionar (se) : redusir sa consomacion (t. a.)

La vesina se raciona per engraissar pas.

racís 1, -isa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : qu'a lo pel cort, la lana corta.

racisa nf [ ~ racís 2 nm, cf Ubaud Dicort] : artiga / bosiga / desfata / eissart / estobla / fonda / fotja / frachiva / frostís / garait / rompuda... (ancian frau / ancian terren non cultivat)

racisme : teoria qu'atribuís una superioritat a d'unes grops etnics ; comportament que ne resulta.

Tota mena de racisme es de defugir.

racista (subs. e adj. m. e f.) : « raciste » (Rapin)

Los nazis èran racistas.

racochet [veire reicochet, cf Ubaud Dicort] nm : rei petit (mena d'aucelon) (Regulus regulus)

racolaire, -aira n : persona o causa que racòla (t. a.)

Vestit racolaire.

Publicitat racolaira.

Aficha racolaira.

racolar (v. tr.) : acrocar q.q. per fòrça, per suspresa o d'un biais mai o mens desonèst (t. a.)

racolatge : accion o resulta de racolar.

Racolatge militar.

Racolatge electoral.

Racolatge politic.

racontable, -bla : que pòt èsser racontat, -ada.

Istòria calhòla non racontabla davant de dròlles.

racontaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « raconteur, euse, narrateur, v. narraire » TdF

racontar (v. tr.) : relatar quicòm de viva votz o per escrich.

racontar (se) : far lo raconte de sa vida.

raconte : relat / narracion (R. IV, 299).

racorchir (v. tr.) : acorchar (far pus cort) ; prene una acorcha.

racòrd nm  (v. Ubaud Dicc. scient. p. 276) : connexion (R. IV, 330)

racordament [racòrdament (v. Ubaud Dicc. scient. p. 277)] nm  : accion de religar entre eles dos elements o mai, de meteissa natura ; resulta de l'operacion.