|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
rabostoire : embarràs ; rambalh ; enrambolh ; sarrabastal. Quin rabostoire ! : quin sarrabastal ! rabòt 1 nm : aplech de menusièr, de rodièr... que servís per aplanar, aprimar, alisar de pòstes, de fustas, de cabirons... rabòt 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « ragot, ote, v. rablòt ; cheval court et épais, roussin » (v. TdF) rabòta 1 nf : v. rabona, cf Ubaud Dicort. rabòta 2 nf (abs. Dicort) / rabotilh nm : « [los 2] vairon » (Rapin), (peissum) gaidèla / garlesca... (Rhodeus amarus) ; (Cyprinus alburnus) ; (C. phoxinus) rabotadet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « diminutif de rabotat » (Vayssier jos ‘roboutat) rabotaira nf, cf Ubaud Dicort : « (techn) raboteuse » (Laus, Rapin) rabotaire, -aira : persona que se servís d'un rabòt. rabotar (v. tr.) : aplanar, aprimar, alisar amb un rabòt. (v. TdF) rabotat, -ada : rabassòt, -a / cambacort, -a ; calossut, -uda. rabotatge : accion de rabotar. rabotilh nm, cf Ubaud Dicort : v. rabòta 2. rabotós, -osa [ / rabotut, -uda] adj, cf Ubaud Dicort : rascanhut, -uda. (v. TdF jos ‘raboutu’) rabrugar (se) : se rebrugassir / s'arrascassir coma de bruga ; se gamar ; venir noselut. « rabugar » : v. rebugar. rabugàs nm, cf Ubaud Dicort : « arbre ou arbrisseau rabougri, buisson rampant ; rustaud, grognon » TdF rabugassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. arrabugassit. rabum nm, cf Ubaud Dicort : « odeur de rave » TdF ‘rabun’ « rabusar » e derivats : v. rebusar 1 e 2. (v. TdF jos ‘rebusa’) rabuscal : buscalha (busca, busqueta menuda) rabuscle nm, cf Ubaud Dicort : « rapistre rugueux, plante » TdF raca 1 nf (R. V, 29 - L. 313) (abs. Dicort) : ròssa / bèstia magra. raca 2 [ ~ draca] nf, cf Ubaud Dicort : draca (marc de rasim) ; rapuga de rasim (grapa de rasim sens sos gruns) ; aigardent de marrida qualitat ; malandra ; malapèsta. (v. TdF jos ‘raco’) Brutlar la raca : distillar la raca a la vapor. Passar sus la raca : far de vin de raca. Far la raca : menar bruch. raça : mena ; linhada / ascendéncia. (# rassa) racacòr nm, cf Ubaud Dicort : « répugnance » TdF ‘raco-cor’ racacòr (de - / a -) (v. Ubaud Dicort e Alibert) (loc. adv.) : de mal grat / de meissant grat. O farai, mas de racacòr ! A racacòr / de racacòr : a rèirecòr. racada / dracada nf : marc de rasim ; decoccion (R. II, 105) de marc o infusion de cade granat per lavar las barricas. raçada : linhada / descendéncia. racadenièr (Alibert) [racadenièrs, cf Ubaud Dicort] nm (arc.) : persona sarrada (avara) que jamai. racadura 1 nf : accion de rapugar (grapilhar) ; çò rapugat (grapilhat) ; racadura 2 nf : vòmit ; regolum (t. a.) racaire 1, -aira n : rapugaire, -a / grapilhaire, -a ; racaire 2, -aira n : persona que regola (que vomís) ; confleta ; messorguièr, ièira ; pauruc, -uga ; persona que raca / que recuola (s.f.) racalha nf (pejoratiu de raca 1 (ròssa) ; o de l'aramèu RACÀ que vòl dire clòscabufèca [v. Evangèli de sant Matieu V, 22]) : rossalha ; cacibralha, « racaille, rebut, lie du peuple, crapule ; marmaille, progéniture » TdF ‘racaio’. racalheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite racaille » TdF jos ‘racaieto’ racanejar v, cf Ubaud Dicort : « marchander, acheter à vil prix » (Brun Glossari Oc-Fr) racanèl, -a (adj. e subs.) (v. TdF ‘Racanel’ ; abs. Dicort) : persona mai traça ; cachaniu /caganís : (lo darrièr nascut de la nisada) ; mièg-òme ; mendòla. Ni per èsser racanèl s'es totjorn tirat de davant. racanha nf / racaniá nf sg / racanilha nf sg (los 3, v. Ubaud Dicort e Alibert) : (doblets pejoratius de raca / ròssa) racalha ; marmalha ; rossalha ; cacibralha. racar 1 (v. tr.) : rapugar / lambruscar (grapilhar) ; avinar la fustalha amb de most de marc (v. Alibert). racar 2 (v. tr. e intr.) : regolar / vomir ; aver paur ; recuolar ; sangnar del nas. Es totjorn estat un òme a racar pas davant res. raçar (v. tr.) : far lo mestièr de racièr. racassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvais marc de vin ; rebut, v. rafatalha » (v. TdF) racassalha nf, cf Ubaud Dicort : (v. racassa) racat 1, -ada adj : « vomi, ie » (v. TdF jos ‘raca 1’) ; mespresat, -ada. racat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo racat, le vomissement » TdF jos ‘raca 1’ racatge 1 nm, cf Ubaud Dicort : « grappillage » TdF jos ‘racage 1’ racatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action de vomir » TdF jos ‘racage 1’ racatge 3 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, racage, espèce de collier composé de boules de bois, qu’on nomme pomas de racatge, et qu’on met autour d’un mât » (v. TdF ‘racage 2’) racejar (v. intr.) : téner de sa raça ; se reproduire amb las qualitats de sa raça. Raça raceja. racemic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chim.) racémique » (Rapin) raceta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mignardise en parlant à un enfant. R. raça, rateta » (v. TdF ‘rasseto’) racha 1 nf, cf Ubaud Dicort : espèrma. racha 2 nm / rachalan nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet des paysans, à Nîmes » (v. TdF jos ‘rachalan’) rachapè (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « d’arrache-pied, sans désemparer » (Laus) rachalan nm : v. racha 2. rachar (v. tr.) : estudiar un uòu per véser s'es estat galhat (fecondat) (v. TdF)
|
|
racial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « racial, -e » (Laus) racièr nm, -ièira : persona cargada de velhar sus la raça del bestial d'una bòria. (v. TdF ‘racié’) racina : raiç (f.) / part inferiora d'una planta que s'espinta dins la tèrra per i absorbir l'aiga e las autras substàncias necessàrias a la planta ; porcion d'un organ que li servís per s'implantar dins un autre ; t. tec. de matematicas. Las racinas d'un arbre. Las racinas d'una dent. La racina de l'uèlh. La racina d'un mal. Racina carrada d'un nombre. Racina cubica. racinam nm sing / racinat (v. racinat 2) / racinum : v. racinum. racinar (v. intr.) : metre de racinas e s'espintar dins la tèrra. racinariá nf sing, cf Ubaud Dicort : « les racines en général, v. racinum » (v. TdF)’ racinàs nm / racinassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse racine, vilaine racine » TdF jos racinas’ racinat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a des racines, enraciné, ée » TdF jos ‘racina’ racinatge [ / racinat 2] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘racinage) : accion de racinar o de s'enracinar, « racines en général, grande quantité de racines ; t. de relieur racinage » TdF jos ‘racinage’. Manjar de racinatge, vivre de racines (v. TdF) racineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite racine, radicule » TdF racinona nf, cf Ubaud Dicort : « petite racine, v. racineta » (v. TdF) racinum nm sg : las racinas (raices) en general. racinut,-uda : qu'a fòrça racinas. racion : porcion de manjar d'una persona o d'un animal Racion de carn, de legums. Racion de soldat. Balhar la racion al bestial. Racion de civada. racional 1 nm : çò confòrme a la rason. racional 2, -a adj : confòrme, -a a la rason ; basat, -ada sus de calculs scientifics ; que ven de la rason ; t. tecn. de mat. Çò que dises es pas brica racional. Metòde racional. Certitud racionala. Nombre racional. racionalament : d'un biais racional. racionalisme : sistèma filosofic basat sus la rason ; justificacion dels dògmas per la rason ; actitud de q.q. que se fisa exclusivament de la rason. racionalista adj e n (m. e f.) : que se fisa unencament de la rason. Persona racionalista. Metòde racionalista. racionalitat nf : natura de çò racional. racionalizable, -bla : que pòt èsser racionalizat, -ada. racionalizacion : metòde d'organizacion de la produccion en vista d'un melhor rendement. racionalizar (v. tr.) : organizar d'après de rasonaments o de calculs ; far pus racional ; far venir melhor mercat. Racionalizar l'alimentacion. Racionalizar los prèses o la qualitat. racionament : accion o resulta de racionar quicòm. Lo racionament de la gasolina, del gasòli. racionar (v. tr.) : redusir la consomacion de quicòm o de q.q. a de quantitats limitadas. Racionar lo pan, la carn, lo carbon, lo tabat... Lo mètge (medecin) m'a racionadas las graissas. racionar (se) : redusir sa consomacion (t. a.) La vesina se raciona per engraissar pas. racís 1, -isa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : qu'a lo pel cort, la lana corta. racisa nf [ ~ racís 2 nm, cf Ubaud Dicort] : artiga / bosiga / desfata / eissart / estobla / fonda / fotja / frachiva / frostís / garait / rompuda... (ancian frau / ancian terren non cultivat) racisme : teoria qu'atribuís una superioritat a d'unes grops etnics ; comportament que ne resulta. Tota mena de racisme es de defugir. racista (subs. e adj. m. e f.) : « raciste » (Rapin) Los nazis èran racistas. racochet [veire reicochet, cf Ubaud Dicort] nm : rei petit (mena d'aucelon) (Regulus regulus) racolaire, -aira n : persona o causa que racòla (t. a.) Vestit racolaire. Publicitat racolaira. Aficha racolaira. racolar (v. tr.) : acrocar q.q. per fòrça, per suspresa o d'un biais mai o mens desonèst (t. a.) racolatge : accion o resulta de racolar. Racolatge militar. Racolatge electoral. Racolatge politic. racontable, -bla : que pòt èsser racontat, -ada. Istòria calhòla non racontabla davant de dròlles. racontaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « raconteur, euse, narrateur, v. narraire » TdF racontar (v. tr.) : relatar quicòm de viva votz o per escrich. racontar (se) : far lo raconte de sa vida. raconte : relat / narracion (R. IV, 299). racorchir (v. tr.) : acorchar (far pus cort) ; prene una acorcha. racòrd nm (v. Ubaud Dicc. scient. p. 276) : connexion (R. IV, 330) racordament [racòrdament (v. Ubaud Dicc. scient. p. 277)] nm : accion de religar entre eles dos elements o mai, de meteissa natura ; resulta de l'operacion. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|