|
|
|
|
|
|
rabastraire 1 (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort) : tarrabastejar (far de bruch), « ravauder [= maltraiter de paroles], tracasser, troubler, mettre la guerre (Ce verbe ne paraît usité qu’à l’infinitit) » (TdF) ; « s’occuper de trop de choses » (Alibert) ; E los festejaires de rabastraire tota la nuèch ! rabastraire 2 (v. intr. e tr.) (abs. TdF, Laus... [v. ‘ravauder’ jos rabastraire 1]) : petaçar a l'agulha ; metre un petaç ; sarcir. La paura maire de rabastraire las caucetas ! rabastrar v, cf Ubaud Dicort : v. rabastraire 1. (v. Alibert rabastraire). (v. rabastar) rabat 1 nm : v. rabàs 2. rabat 2 nm : tròç d'estòfa blanca, negra o blava, de batista o de dentèla, que se cargan al còl d'unes oficials en rauba. Rabat de jutge o d'avocat. Ancian rabat de prèire. rabat 3 nm, cf Ubaud Dicort : « graine de rave, semis de navets, v. rabièira » (v. TdF ‘rabat 2’) rabat 4, -ada adj : plen, -a de gro. v. raba 1. rabata nf : v. rabassa 2. rabatàs nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) rutabaga » (Laus) rabbi nm (abs. Dicort) (mot aramèu que vòl dire mèstre) : títol balhat als doctors antics de la Lei josieva. (v. çai jos) rabbin nm : doctor modèrn de la Lei josieva. (# rabin) rabbinat nm : títol e fonccion de rabbin. rabbinenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rabbinique » TdF ‘rabinen’ rabbinic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva als rabbins o al rabbinisme, « rabbinique » (Rapin). (v. rabbinenc) Escòla rabbinica. Escriptura rabbinica. rabbinisme : çò relatiu als rabbins o a l'ebrèu. rabbinista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de rabbinisme ; persona adèpta del rabbinisme. RABDO- : forma prefixada del grèc rhabdòs (vergueta) rabdologia : calculs elementaris amb de verguetas que i son marcats de nombres simples. rabdomancia : sensibilitat a de rais que vendrián dels objèctes, dels liquids, de las malautiás... ; metòde basat sus aquela sensibilitat, per dessobtar objèctes, malautiás, liquids (aiga, mai que mai), de mercé los movements d'una vergueta que l'òm ten dins las mans. I creses, tu, a la rabdomancia ? rabdomancian, -a : persona que practica la rabdomancia. rabdomantic, -a : relatiu, -iva a la rabdomancia. rabe nm (plt.) : doblet de rafe. v. rafe. rabe negre nm, cf Ubaud Dicort : « radis noir » (Rapin) rabe salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « radis sauvage, ravenelle » TdF jos ‘rabe’ rabeg : endrech qu'un corrent d'aiga i es mai rapid. rabejador nm : pesquièr / paissièira. rabejaire [, -aira] n, cf Ubaud Dicort : obrièr agricòla que quita son patron abans los gròsses trabalhs de l'estiu / obrièr que fa rabas [v. jos raba]. rabejar (v. tr. e intr.) : far trempar e savonar de linge passit abans de lo far bolir ; far passar un caval dins l'aiga per que se lave ; patolhar dins l'aiga ; rajolar ; far rabas v. raba.. raben (plt.) : raba caul (Brassica napus) ; campat de rabas. rabent 1 (subs. m.) (Alibert) : brivent (violéncia d'un corrent) Foguèt pres pel rabent e i se neguèt. rabent 2, -a adj : rapid, -a / violent, -a / impetuós, -osa. Las aigas rabentas carrejavan de tot. rabentament adv : impetuosament (R. III, 557). rabet nm : v. rafet 2, cf Ubaud Dicort. rabeta nf / rabilhon : (plt.) raba pichona ; raba pus gròssa que lo nap [v. rabilhon] ; lassena (plt.) : caquilhièr (Cakile maritima) / (Myagrum paniculatum) ; (M. perenne) ; (M. sativum) ; raponchon (plt.) : (Campanula rapunculus) ; camelina (Camelina ftida) ; (C. sativa) ; (C. silvestris) rabèu nm, cf Ubaud Dicort : « navet » TdF ràbia 1 nf : malautiá virulenta que se pòt transmetre dels animals a l'òme, e caracterizada per de fenomèns d'excitacion, puèi de paralisi, e fin finala per la mòrt. D'unes guèines e d'unes cans balhan la ràbia. Pasteur descobriguèt la vaccin contra la ràbia. ràbia 2 / rauja [veire ràbia, cf Ubaud Dicort] nf : ira gròssa / colèra gròssa ; idrofobia (v. TdF 'ràbi 1'). Fòl de ràbia, n'èra vengut tot violet. rabiar v, cf Ubaud Dicort : v. raujar e enrabiar. rabic, -a : relatiu, -iva a la ràbia. Virus rabic. Vaccin rabic. rabidòs nm (Alibert ; abs. Dicort) : parabèla / noseta (articulacion) del genolh del moton ; jòc dels ossets, rabigòt (mena de jòc) v. rabigòt 2. rabièira : campat de rabas. rabieirard, -a adj : qu'aima las rabas. rabièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui aime les raves » TdF ‘rabié’ rabigòt 1 nm , cf Ubaud Dicort : « bâton noueux, gourdin » TdF ‘rabigot 1’ rabigòt 2 nm : doblet de rabidòs (osset / òs pichonèl) ; cadun dels òsses pichons del gigòt o del pè del moton, òsses que los dròlles gètan en l'aire per los recaçar sus l'esquina de la man ; aquela mena de jòc. rabigotar (v. intr.) : jogar als rabigòts / als ossets. rabilhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « rhabilleur, raccommodeur, euse, v. adobaire ; ouvrier qui rebat les meules » (v. TdF ‘rabihaire’)
|
|
rabilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rhabiller, rajuster, rectifier, raccommoder, réparer, v. adobar ; appliquer, lancer » (v. TdF ‘rabiha’) rabilhatge nm, cf Ubaud Dicort : « rhabillage, raccommodage, v. adobadura » (v. TdF ‘rabihage’) rabilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite rave, v. rabeta ; espèce de rave plus grosse que le navet, v. rabon » (v. TdF ‘rabihoun’) rabiment nm : encantament. rabin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « rave qu’on donne aux bestiaux avec sa fane » TdF ‘rabin 2’ (# rabbin) rabin 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « grogneur, rageur, euse, v. renaire ; revêche, rude, v. reguèrgue » (v. TdF ‘rabin 3’) rabina 1 nf : cabelh de rabas ; rabièira (campat de rabas) Per Santa Catarina, culhís ta rabina,que se o fas pas, te'n pentiràs. rabina 2 nf : ardor ; ràbia ; impetuositat ; aigas rabiosas ; vabre ; gaudre ; calorassa. Faguèt una rabina que o rabastinèt tot. rabinada : rimadura (resulta de far tròp còire) rabinaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui havit, qui brouit » TdF rabinar (v. tr.) : rimar / rabastinar (far tròp còire) rabinar (se) : se rimar (se cremar, se còire tròp) rabinasardas n, cf Ubaud Dicort : « ladre, crasseux, avare » TdF ‘rabino-sardo’ rabinat 1 nm : sentor a cremat. (# rabbinat) rabinat 2, -ada adj : rimat, -ada / cremat, -ada (tròp cuèch e atrapat al fons de la caçairòla) Çò tròp rabinat me ven pas per gost. rabinatge : accion de rimar o de se rimar (de s'atrapar al fons de la caçairòla) (# rabbinatge) rabinèl : carnilh (trocilhon de lard copat en carrat e rostit a la padena) Los rabinèls, quand èri jove, los crentavi pas. rabinós, -osa : impetuós, -osa ; renós / tissós, -osa. rabinosa : regalèmus de batejalhas. rabiós, -osa adj : que patís de la ràbia ; fòrt en colèra. Nasquèt rabiós, demòra rabiós, rabiós morirà. rabiosament adv (abs. Dicort) : plen de ràbia, « hargneusement » (Laus). rabiòt nm, cf Ubaud Dicort : « fretin, rebut de la pêche, v. ravan ; t. soldatesque, volerie, rapine, prolongement de service qui ne compte pas au soldat » (v. TdF) rabiotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, rabioter » (v. rabiòt) rabir (v. tr.) : enlevar una persona per fòrça o per rusa ; desrabar una persona a l'afeccion de sos parents ; encantar. En manca de mainatge, a rabida una nenòta. La mòrt ven de lor rabir lo papeta. Soi rabit qu'ajas capitat lo concors. rabís nm / rabissana (v. rabissana 1) : cabelh (pampes) de naps o de rafes ; « petite rave ; radicelles, rudiment de la racine » TdF ‘rabis’. rabissa : cabelh / pampes de rabas. rabissana 1 ~ rabissa [v. çai sus] (fuèlha de rabas) nf, cf Ubaud Dicort : « feuille de rave ou de navet ; pour clématite, v. raviçana [v. çai jos] » (v. TdF jos ‘rabissano’) rabissana 2 (abs. Dicort) (plt.) : (Clematis recta) ; (C. flammula) ; (C. vitalba) ; (C. cirrosa) ; (C. alpina) (v. raviçana) rabissent, -a : polit, -ida que jamai. Nòvia rabissenta. rabissentament adv, cf Ubaud Dicort : « ravissamment » (v. rabissent) rabissièr : faissa de rabas servadas per la grana. rabit 1, -ida adj : encantat, -ada. rabit 1 nm : mena de santon provençal. Lo rabit de la grépia de Nadal. rablat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a du râble, râblé, ée, v. calossut » (v. TdF ) rablauda nf, cf Ubaud Dicort : « coup de tambour pour appeler le public, v. rampelada » (v. TdF) rable 1 nm, cf Ubaud Dicort : « râble, région lombaire, v. lomb, ren » (v. TdF). « rable » e derivats (fr.) : v. rèble 2 (non preconizat Dicort). Un tròç del rable, un morceau du râble. Se cotigar lo rable, se gratter le dos. (v. TdF) rable 2 nm : veire redable, cf Ubaud Dicort. rableta nf, cf Ubaud Dicort : « petite planche d’échafaudage » TdF rablièira nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, râblure, entaille » TdF rablòt, -a / rablut, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « râblu, ue, ragot, ote » (v. TdF jos ‘rablot’). rablura nf, cf Ubaud Dicort : v. rablièira. (v. TdF jos ‘rabliero’) rablut, -uda adj e n : v. rablòt. rabodilhar (se) : se desrevelhar. rabolhut, -uda : eriçat, -ada ; enrambolhat, -ada ; cresput, -uda; rugós, -osa (R. V, 117). Pel rabolhut. Pèl rabolhuda. Un rebocament rabolhut es polit, mas amassa la posca. rabon nm, cf Ubaud Dicort : « petite rave, v. rabilhon ; personne courte et grosse » (v. TdF) rabona ~ rabòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite rave ; espèce de châtaigne » (v. TdF jos ‘rabouno’ rabonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, former sa tête, sa bulbe, en parlant des plantes » TdF rabossar / rabossejar (v. tr.) : far trempar e sabonar lo linge passit abans de lo far bolir ; gasar (caminar dins l'aiga per traversar un riu) ; far passar un caval dins l'aiga per que se lave ; patolhar dins l'aiga ; metre lo peis dins l'aiga ; malmenar. (v. TdF jos ‘raboussa’) Aquel drollon es rabossejat per sa mairastra. rabossejada : accion de rabossejar. rabossejar (v. tr.) : doblet frequentatiu de rabossar (t. a.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|