rabastraire 1 (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort) : tarrabastejar (far de bruch), « ravauder [= maltraiter de paroles], tracasser, troubler, mettre la guerre (Ce verbe ne paraît usité qu’à l’infinitit) » (TdF) ; « s’occuper de trop de choses » (Alibert) ;

E los festejaires de rabastraire tota la nuèch !

rabastraire 2 (v. intr. e tr.) (abs. TdF, Laus... [v. ‘ravauder’ jos rabastraire 1]) : petaçar a l'agulha ; metre un petaç ; sarcir.

La paura maire de rabastraire las caucetas !

rabastrar v, cf Ubaud Dicort : v. rabastraire 1. (v. Alibert rabastraire). (v. rabastar)

rabat 1 nm : v. rabàs 2.

rabat 2 nm : tròç d'estòfa blanca, negra o blava, de batista o de dentèla, que se cargan al còl d'unes oficials en rauba. 

Rabat de jutge o d'avocat.

Ancian rabat de prèire.

rabat 3 nm, cf Ubaud Dicort : « graine de rave, semis de navets, v. rabièira » (v. TdF rabat 2’)

rabat 4, -ada adj : plen, -a de gro. v. raba 1.

rabata nf : v. rabassa 2.

rabatàs nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) rutabaga » (Laus)

rabbi nm (abs. Dicort) (mot aramèu que vòl dire mèstre) : títol balhat als doctors antics de la Lei josieva. (v. çai jos)

rabbin nm : doctor modèrn de la Lei josieva. (# rabin)

rabbinat nm : títol e fonccion de rabbin.

rabbinenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rabbinique » TdFrabinen’

rabbinic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva als rabbins o al rabbinisme, « rabbinique » (Rapin). (v. rabbinenc)

Escòla rabbinica.

Escriptura rabbinica.

rabbinisme : çò relatiu als rabbins o a l'ebrèu.

rabbinista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de rabbinisme ; persona adèpta del rabbinisme.

RABDO- : forma prefixada del grèc rhabdòs (vergueta)

rabdologia : calculs elementaris amb de verguetas que i son marcats de nombres simples.

rabdomancia : sensibilitat a de rais que vendrián dels objèctes, dels liquids, de las malautiás... ; metòde basat sus aquela sensibilitat, per dessobtar objèctes, malautiás, liquids (aiga, mai que mai), de mercé los movements d'una vergueta que l'òm ten dins las mans.

I creses, tu, a la rabdomancia ?

rabdomancian, -a : persona que practica la rabdomancia.

rabdomantic, -a : relatiu, -iva a la rabdomancia.

rabe nm (plt.) : doblet de rafe. v. rafe.

rabe negre nm, cf Ubaud Dicort : « radis noir » (Rapin)

rabe salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « radis sauvage, ravenelle » TdF jos ‘rabe’

rabeg : endrech qu'un corrent d'aiga i es mai rapid.

rabejador nm : pesquièr  / paissièira.

rabejaire [, -aira] n, cf Ubaud Dicort : obrièr agricòla que quita son patron abans los gròsses trabalhs de l'estiu / obrièr que fa rabas [v. jos raba].

rabejar (v. tr. e intr.) : far trempar e savonar de linge passit abans de lo far bolir ; far passar un caval dins l'aiga per que se lave ; patolhar dins l'aiga ; rajolar ; far rabas v. raba..

raben (plt.) : raba caul (Brassica napus) ; campat de rabas.

rabent 1 (subs. m.) (Alibert) : brivent (violéncia d'un corrent)

Foguèt pres pel rabent e i se neguèt.

rabent 2, -a adj : rapid, -a / violent, -a / impetuós, -osa.

Las aigas rabentas carrejavan de tot.

rabentament adv : impetuosament (R. III, 557).

rabet nm : v. rafet 2, cf Ubaud Dicort.

rabeta nf / rabilhon : (plt.) raba pichona ; raba pus gròssa que lo nap [v. rabilhon] ; lassena (plt.) : caquilhièr (Cakile maritima) / (Myagrum paniculatum) ; (M. perenne) ; (M. sativum) ; raponchon (plt.) : (Campanula rapunculus) ; camelina (Camelina ftida) ; (C. sativa) ; (C. silvestris)

rabèu nm, cf Ubaud Dicort : « navet » TdF

ràbia 1 nf : malautiá virulenta que se pòt transmetre dels animals a l'òme, e caracterizada per de fenomèns d'excitacion, puèi de paralisi, e fin finala per la mòrt.

D'unes guèines e d'unes cans balhan la ràbia.

Pasteur descobriguèt la vaccin contra la ràbia.

ràbia 2 / rauja [veire ràbia, cf Ubaud Dicort] nf : ira gròssa / colèra gròssa ; idrofobia (v. TdF 'ràbi 1').

Fòl de ràbia, n'èra vengut tot violet.

rabiar v, cf Ubaud Dicort : v. raujar e enrabiar.

rabic, -a : relatiu, -iva a la ràbia.

Virus rabic.

Vaccin rabic.

rabidòs nm  (Alibert ; abs. Dicort) : parabèla / noseta (articulacion) del genolh del moton ; jòc dels ossets, rabigòt (mena de jòc) v. rabigòt 2.

rabièira : campat de rabas.

rabieirard, -a adj : qu'aima las rabas.

rabièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui aime les raves » TdF rabié’

rabigòt 1 nm , cf Ubaud Dicort : « bâton noueux, gourdin » TdF rabigot 1’

rabigòt 2 nm : doblet de rabidòs (osset / òs pichonèl) ; cadun dels òsses pichons del gigòt o del pè del moton, òsses que los dròlles gètan en l'aire per los recaçar sus l'esquina de la man ; aquela mena de jòc.

rabigotar (v. intr.) : jogar als rabigòts / als ossets.

rabilhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « rhabilleur, raccommodeur, euse, v. adobaire ; ouvrier qui rebat les meules » (v. TdF rabihaire’)

 

 

rabilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rhabiller, rajuster, rectifier, raccommoder, réparer, v. adobar ; appliquer, lancer » (v. TdF rabiha’)

rabilhatge nm, cf Ubaud Dicort : « rhabillage, raccommodage, v. adobadura » (v. TdF rabihage’)

rabilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite rave, v. rabeta ; espèce de rave plus grosse que le navet, v. rabon » (v. TdF rabihoun’)

rabiment nm : encantament.

rabin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « rave qu’on donne aux bestiaux avec sa fane » TdF rabin 2’  (# rabbin)

rabin 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « grogneur, rageur, euse, v. renaire ; revêche, rude, v. reguèrgue » (v. TdF rabin 3’)

rabina 1 nf : cabelh de rabas ; rabièira (campat de rabas)

Per Santa Catarina, culhís ta rabina,que se o fas pas, te'n pentiràs.

rabina 2 nf : ardor ; ràbia ; impetuositat ; aigas rabiosas ; vabre ; gaudre ; calorassa.

Faguèt una rabina que o rabastinèt tot.

rabinada : rimadura (resulta de far tròp còire)

rabinaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui havit, qui brouit » TdF

rabinar (v. tr.) : rimar / rabastinar (far tròp còire)

rabinar (se) : se rimar (se cremar, se còire tròp)

rabinasardas n, cf Ubaud Dicort : « ladre, crasseux, avare » TdF rabino-sardo’

rabinat 1 nm : sentor a cremat. (# rabbinat)

rabinat 2, -ada adj : rimat, -ada / cremat, -ada (tròp cuèch e atrapat al fons de la caçairòla)

Çò tròp rabinat me ven pas per gost.

rabinatge : accion de rimar o de se rimar (de s'atrapar al fons de la caçairòla) (# rabbinatge)

rabinèl : carnilh (trocilhon de lard copat en carrat e rostit a la padena)

Los rabinèls, quand èri jove, los crentavi pas.

rabinós, -osa : impetuós, -osa ; renós / tissós, -osa.

rabinosa : regalèmus de batejalhas.

rabiós, -osa adj : que patís de la ràbia ; fòrt en colèra.

Nasquèt rabiós, demòra rabiós, rabiós morirà.

rabiosament adv (abs. Dicort) : plen de ràbia, « hargneusement » (Laus).

rabiòt nm, cf Ubaud Dicort : « fretin, rebut de la pêche, v. ravan ; t. soldatesque, volerie, rapine, prolongement de service qui ne compte pas au soldat » (v. TdF)

rabiotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, rabioter » (v. rabiòt)

rabir (v. tr.) : enlevar una persona per fòrça o per rusa ; desrabar una persona a l'afeccion de sos parents ; encantar.

En manca de mainatge, a rabida una nenòta.

La mòrt ven de lor rabir lo papeta.

Soi rabit qu'ajas capitat lo concors.

rabís nm / rabissana (v. rabissana 1)  : cabelh (pampes) de naps o de rafes ; « petite rave ; radicelles, rudiment de la racine » TdF rabis’.

rabissa : cabelh / pampes de rabas.

rabissana 1 ~ rabissa [v. çai sus] (fuèlha de rabas) nf, cf Ubaud Dicort : « feuille de rave ou de navet ; pour clématite, v. raviçana [v. çai jos] » (v. TdF jos ‘rabissano’)

rabissana 2 (abs. Dicort) (plt.) : (Clematis recta) ; (C. flammula) ; (C. vitalba) ; (C. cirrosa) ; (C. alpina) (v. raviçana)

rabissent, -a : polit, -ida que jamai.

Nòvia rabissenta.

rabissentament adv, cf Ubaud Dicort : « ravissamment » (v. rabissent)

rabissièr : faissa de rabas servadas per la grana.

rabit 1, -ida adj : encantat, -ada.

rabit 1 nm : mena de santon provençal.

Lo rabit de la grépia de Nadal.

rablat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a du râble, râblé, ée, v. calossut » (v. TdF )

rablauda nf, cf Ubaud Dicort : « coup de tambour pour appeler le public, v. rampelada » (v. TdF)

rable 1 nm, cf Ubaud Dicort : « râble, région lombaire, v. lomb, ren » (v. TdF)« rable » e derivats (fr.) : v. rèble 2 (non preconizat Dicort).

Un tròç del rable, un morceau du râble.

Se cotigar lo rable, se gratter le dos. (v. TdF)

rable 2 nm : veire redable, cf Ubaud Dicort.

rableta nf, cf Ubaud Dicort : « petite planche d’échafaudage » TdF

rablièira nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, râblure, entaille » TdF

rablòt, -a / rablut, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « râblu, ue, ragot, ote » (v. TdF jos ‘rablot’).

rablura nf, cf Ubaud Dicort : v. rablièira. (v. TdF jos ‘rabliero’)

rablut, -uda adj e : v. rablòt.

rabodilhar (se) : se desrevelhar.

rabolhut, -uda : eriçat, -ada ; enrambolhat, -ada ; cresput, -uda; rugós, -osa (R. V, 117).

Pel rabolhut.

Pèl rabolhuda.

Un rebocament rabolhut es polit, mas amassa la posca.

rabon nm, cf Ubaud Dicort : « petite rave, v. rabilhon ; personne courte et grosse » (v. TdF)

rabona ~ rabòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite rave ; espèce de châtaigne » (v. TdF jos ‘rabouno’

rabonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, former sa tête, sa bulbe, en parlant des plantes » TdF

rabossar / rabossejar (v. tr.) : far trempar e sabonar lo linge passit abans de lo far bolir ; gasar (caminar dins l'aiga per traversar un riu) ; far passar un caval dins l'aiga per que se lave ; patolhar dins l'aiga ; metre lo peis dins l'aiga ; malmenar. (v. TdF jos ‘raboussa’)

Aquel drollon es rabossejat per sa mairastra.

rabossejada : accion de rabossejar.

rabossejar (v. tr.) : doblet frequentatiu de rabossar (t. a.)