quiscarra : esquila / esquilon / cascavèl / ariòla.

« quiscavèl » : v. cascavèl.

quisquilha (R. V, 26) (abs. Dicort) : criveladuras.

quis-quis ! interj, cf Ubaud Dicort : « interjection usitée pour haler les chiens, v. aquissar » (v. TdF)

« quisson » : v. cusson.

quist 1 nm : tumor benigna (R. II, 211) ;

Me vau far enlevar aquel quist al pus lèu.

quist 2 nm : quista de cacilha / de caçum.

Lo quist es acabat, los perdigals levats. (v. TdF jos ‘quist’)

quist 3, -a part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « demandé, cherché, recherché, ée » (v. TdF jos ‘querre’)

quista nf : « quête, perquisition, recherche ; taille, sorte de redevance » (L. 312) ; collècta (t. a.) (v. TdF) ; almòina.

En quista de : a la recèrca de.

quistable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « soumis à la quista » (L. 312)

quistador nm, cf Ubaud Dicort : « percepteur de la quista » (L. 312)

quistaire, -aira [~ -airitz] n : persona que quista (t. a.)

quistant, -a n : mendicant, -a.

quistar (v. tr.) : collectar d'almòinas ; mendicar.

quistatge : accion de quistar (t. a.)

quiston, -a n : religiós, -iosa que quista per son convent.

quistonièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « quêteur importun » TdF

quit, -ta adj : v. quite.

quitaire, -aira [~ -airitz] : persona que quita (t. a.)

quitament 1 (adv.) : solament ; sens fraisses.

Ai quitament pas un sòu !

L'an jutjat quitament.

quitament 2 (subs.) : separacion ; divòrci.

quitança : escrich que reconeis q.q. quiti d'un deute.

quitançar (v. tr.) : balhar quitança.

quita-pren nm, cf Ubaud Dicort : « action de prendre et de laisser, travail à bâtons rompus » TdF ‘quito-pren’

A quita-pren, à bâtons rompus. (v. Ubaud Dicort e Laus)

quitar 1 (v. tr.) : partir d'endacòm ; sortir de ; abandonar ; enlevar un vestit.

A quitat París per Tolosa.

A quitat l'ostal.

A quitada sa femna.

Quitèt los debasses.

Quitar de caire, laisser de côté. (Brun Glossari Oc-Fr)

quitar (se) : se separar ; divorciar.

Se son quitats per consentament mutual.

quitar 2 pas de (v. intr.) : arrestar pas de.

Quita pas de far lo piòt.

Quita pas de cantar.

Quita pas de se plorar : arrèsta pas de plorar.

quite, -ta / quiti, -tia [veire quite, -ta, cf Ubaud Dicort] / quit, -ta (abs. Dicort) adj : liberat, -ada d'un deute, d'una obligacion ; pas un sol, pas una sola ; el meteis, ela meteissa.

Soi quiti. Siás quítia. Sèm quitis.

Ai pas un quiti sòu. A pas una quítia rauba de passa.

Mon quiti can. Ma quítia canha.

Lo quite can¸ le chien lui-même. (Alibert).

Fins a mon quite pòrc, jusqu’à mon cochon lui-même. (v. TdF jos ‘quite’)

quite de loc prep : v. quiti de.

quite que loc conj : v. quiti que.

quiti, -tia adj : veire quite, cf Ubaud Dicort.

quiti de [quite de] (prep. que govèrna l'infinitiu) : part de / levat de / exceptat de.

Quiti de o donar, o pòdi pas far pagar mens.

quiti que [quite que] (conj. que govèrna lo subjonctiu) : part que/ levat que / exceptat que.

Quiti que lo vejam pas... : part que lo vejam pas...

Quiti que venguèsse pas, lo podem pas mancar.

quitina nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) chitine » (Per Noste)

quitinós –osa adj, cf Ubaud Dicort : « chitineux, -euse » (Laus)

quitran / alquitran nm : liquid espessàs, negrós e vescós tirat de la distillacion de diferentas substàncias.

 

 

quitranada nf, cf Ubaud Dicort : « goudronnage » (Sèrras-Ess.)

quitranar [ ~ enquitranar] (v. tr.) : recobrir d'una sisa de quitran.

quitranatge (abs. Dicort) : accion de quitranar, « goudronnage » (Rapin). (v. quitranada)

quitus nm (v. Ubaud Dicort Errata web) : « quitus »

quivi 1 ~ kiwi nm : (fruch), cf Ubaud Dicort, « (fruit) kiwi » (Sèrras-Ess.)

quivi 2 ~ kiwi nm : (aucèl correire) cf Ubaud Dicort, « (oiseau) kiwi » (Sèrras-Ess.)

« quiz » nm (angl.) : còpacap (jòc qu'es una mena de còpacap amb questions e responsas)

quocient nm : resulta d'una division.

3 es lo quocient de 12 : 4.

quocient aprochat/aproximat nm, cf Ubaud Dicort : « (math.) quotient approché »

quocient clorofilian nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) quotient chlorophyllien »

quocient electoral nm, cf Ubaud Dicort : « quotient électoral »

quocient euclidian nm : (matematica) « quotient euclidien » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 120)

quocient exact nm : (matematica) « quotient exact » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 120)

quocient familhal nm, cf Ubaud Dicort : « quotient familial »

quocient intellectual nm, cf Ubaud Dicort : « quotient intellectuel »

Qohelèt (lo -) : l'Eclesiastes (un dels libres de la Bíblia)

Qomran : airal sus la riba nòrd-oèst de la Mar Mòrta ; monastèri josieu marginal, sus aquel airal, de las annadas 150 a 68 ; manuscrits ebrèus e reviradas grècas de la Bíblia trobats aquí en 1947 e que gètan un lum novèl suls tèxtes dels quatre Evangèlis.

quoniam nm, cf Ubaud Dicort (lat. quoniam ‘parce que’) : « imbécile, nigaud, v. nèci » (v. TdF)

quora (adv. interr.) : « quand »

Quora vendràs ? - Quand volràs.

quora... quora loc adv : « tantôt ... tantôt » (Alibert)

Quora plòu, quora fa solelh.

Quora ençà, quora enlà. (v. Ubaud Dicort)

Un quora l’autre, l’un après l’autre. (Alibert)

quora ni quora loc adv, cf Ubaud Dicort : « n’importe quand » (Alibert)

quora que (conj.) : « en quel temps que » TdF jos ‘quouro’

Quora que vengas, t'aculhirai.

quora que siá loc adv : « n’importe quand » (Alibert)

Pòdes venir quora que siá.

quorum nm (lat) : nombre de membres presents necessari per qu'una amassada pòsca votar validament.

quota (lat.) (abs. Dicort) : percentatge determinat per avança. (v quòta)

quòta nf, cf Ubaud Dicort : « (com.) cote, la quòta en borsa ; cote, quote-part, pagar sa quòta » (Laus) ; « (topographie) cote » (Laus) ; « quota » (Per Noste, Basic)

quòta mal talhada nf, cf Ubaud Dicort : « cote mal taillée, transaction » TdF jos ‘coto 4’

quòta mobiliària nf : « cote mobilière » (Rapin). (v. mobiliari 2)

quotacion nf, cf Ubaud Dicort : « cotation » (Rapin)

quòtapart [quòta-part] nf : contribucion de cadun per cobrir un soma totala. (v. quòta)

quotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (bourse) coter » (Laus, Basic)

quotidian 1 (subs. m.) : vida de cada jorn ; jornal que pareis cada jorn.

Melhorar lo quotidian.

Legir un quotidian.

quotidian 2, -a : que se fa o que torna cada jorn.

Lo pan quotidian.

Lo trabalh quotidian.

quotidianament adv : cada jorn.

quotidianitat (abs. Dicort) : qualitat de çò que torna cada jorn, « quotidienneté » [Rapin, Per Noste : quotidianetat].

La quotidianitat de sa vida li pesa.

quotitat nf : soma fixa que i se monta cada quòtapart.

Talha de quotitat : talha de cadun segon son aver.

Quotitat disponibla (t. tecn. de drech)

quotizacion nf, cf Ubaud Dicort : « cotisation » (Sèrras-Ess.)

quotizar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, cotiser » (Sèrras-Ess.)

qu'un, -a adj excl. (non preconizat Dicort) : v. quin.

Qu'un piòt ! Qu'una piòta ! Qu'un desastre !