|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
quiscarra : esquila / esquilon / cascavèl / ariòla. « quiscavèl » : v. cascavèl. quisquilha (R. V, 26) (abs. Dicort) : criveladuras. quis-quis !
interj, cf Ubaud Dicort :
« interjection usitée pour haler les chiens, v. aquissar » (v. TdF) « quisson » : v. cusson. quist 1 nm : tumor benigna (R. II, 211) ; Me vau far enlevar aquel quist al pus lèu. quist 2 nm :
quista de cacilha / de caçum. Lo quist es
acabat, los perdigals levats. (v. TdF jos ‘quist’) quist 3,
-a part
pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« demandé, cherché, recherché,
ée » (v. TdF jos ‘querre’) quista nf : « quête, perquisition, recherche ; taille, sorte de redevance » (L. 312) ; collècta (t. a.) (v. TdF) ; almòina. En quista de : a la recèrca de. quistable,
-bla adj, cf Ubaud Dicort : « soumis à la quista » (L. 312) quistador nm, cf Ubaud Dicort :
« percepteur de la quista » (L. 312) quistaire, -aira [~ -airitz] n : persona que quista (t. a.) quistant, -a n : mendicant, -a. quistar (v. tr.) : collectar d'almòinas ; mendicar. quistatge : accion de quistar (t. a.) quiston, -a n : religiós, -iosa que quista per son convent. quistonièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « quêteur
importun » TdF quit,
-ta adj : v. quite. quitaire, -aira [~ -airitz] : persona que quita (t. a.) quitament 1 (adv.) : solament ; sens fraisses. Ai quitament pas un sòu ! L'an jutjat quitament. quitament 2 (subs.) : separacion ; divòrci. quitança : escrich que reconeis q.q. quiti d'un deute. quitançar (v. tr.) : balhar quitança. quita-pren nm, cf Ubaud Dicort :
« action de prendre et de laisser, travail à bâtons rompus » TdF ‘quito-pren’ A quita-pren, à bâtons rompus. (v. Ubaud Dicort e
Laus) quitar 1 (v. tr.) : partir
d'endacòm ; sortir de ; abandonar ; enlevar un vestit. A quitat París per Tolosa. A quitat l'ostal. A quitada sa femna. Quitèt los debasses. Quitar de caire, laisser de côté. (Brun Glossari Oc-Fr) quitar (se) : se separar ; divorciar. Se son quitats per consentament mutual. quitar 2 pas de (v. intr.) : arrestar pas de. Quita pas de far lo piòt. Quita pas de cantar. Quita pas de se plorar : arrèsta pas de plorar. quite, -ta / quiti, -tia [veire quite, -ta, cf Ubaud Dicort] / quit, -ta (abs. Dicort) adj : liberat, -ada d'un deute, d'una obligacion ; pas un sol, pas una sola ; el meteis, ela meteissa. Soi quiti. Siás quítia. Sèm quitis. Ai pas un quiti sòu. A pas una quítia rauba de passa. Mon quiti can. Ma
quítia canha. Lo quite can¸ le chien lui-même. (Alibert). Fins a mon quite pòrc, jusqu’à mon cochon lui-même. (v. TdF
jos ‘quite’) quite de loc prep : v. quiti de. quite que loc conj : v. quiti que. quiti,
-tia adj : veire quite, cf Ubaud Dicort. quiti de [quite de] (prep. que govèrna l'infinitiu) : part de / levat de / exceptat de. Quiti de o donar, o pòdi pas far pagar mens. quiti que [quite que] (conj. que govèrna lo subjonctiu) : part que/ levat que / exceptat que. Quiti que lo vejam pas... : part que lo vejam pas... Quiti que venguèsse pas, lo podem pas mancar. quitina nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) chitine » (Per Noste) quitinós –osa adj, cf Ubaud Dicort : « chitineux,
-euse » (Laus) quitran / alquitran nm : liquid espessàs, negrós e vescós tirat de la distillacion de diferentas substàncias. |
|
quitranada nf, cf Ubaud Dicort :
« goudronnage » (Sèrras-Ess.) quitranar [ ~ enquitranar] (v. tr.) : recobrir d'una sisa de quitran. quitranatge (abs. Dicort) : accion de quitranar, « goudronnage » (Rapin). (v. quitranada) quitus nm (v. Ubaud Dicort Errata web) :
« quitus » quivi 1 ~ kiwi nm : (fruch), cf
Ubaud Dicort, « (fruit)
kiwi »
(Sèrras-Ess.) quivi 2 ~ kiwi nm : (aucèl correire) cf Ubaud Dicort, « (oiseau)
kiwi »
(Sèrras-Ess.) « quiz » nm (angl.) : còpacap (jòc qu'es una mena de còpacap amb questions e responsas) quocient nm : resulta d'una division. 3 es lo quocient de 12 : 4. quocient aprochat/aproximat nm, cf Ubaud Dicort : « (math.) quotient
approché » quocient clorofilian nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) quotient
chlorophyllien » quocient electoral nm, cf Ubaud Dicort : « quotient
électoral » quocient euclidian nm :
(matematica) « quotient euclidien » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 120) quocient exact nm : (matematica)
« quotient exact » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 120) quocient familhal nm, cf Ubaud Dicort : « quotient
familial » quocient intellectual nm, cf Ubaud Dicort : « quotient
intellectuel » Qohelèt (lo -) : l'Eclesiastes (un dels libres de la Bíblia) Qomran : airal sus la riba nòrd-oèst de la Mar Mòrta ; monastèri josieu marginal, sus aquel airal, de las annadas 150 a 68 ; manuscrits ebrèus e reviradas grècas de la Bíblia trobats aquí en 1947 e que gètan un lum novèl suls tèxtes dels quatre Evangèlis. quoniam nm, cf Ubaud Dicort (lat. quoniam ‘parce que’) :
« imbécile, nigaud, v. nèci » (v. TdF) quora (adv. interr.) : « quand » Quora vendràs ? - Quand volràs. quora... quora loc adv : « tantôt ... tantôt » (Alibert) Quora plòu, quora fa solelh. Quora ençà, quora enlà. (v. Ubaud Dicort) Un quora l’autre, l’un après
l’autre. (Alibert) quora ni quora loc adv, cf Ubaud Dicort :
« n’importe quand » (Alibert) quora que (conj.) : « en quel temps que » TdF jos ‘quouro’ Quora que vengas, t'aculhirai. quora que siá loc adv : « n’importe quand » (Alibert) Pòdes venir quora que siá. quorum nm (lat) : nombre de membres presents necessari per qu'una amassada pòsca votar validament. quota (lat.) (abs. Dicort) : percentatge determinat per avança. (v quòta) quòta
nf, cf Ubaud Dicort :
« (com.) cote, la quòta en borsa ; cote,
quote-part, pagar sa quòta » (Laus) ;
« (topographie) cote » (Laus) ;
« quota » (Per Noste, Basic) quòta
mal talhada nf,
cf Ubaud Dicort : « cote mal taillée,
transaction » TdF jos
‘coto 4’ quòta
mobiliària nf : « cote mobilière » (Rapin). (v. mobiliari 2) quotacion nf, cf Ubaud Dicort :
« cotation » (Rapin) quòtapart [quòta-part] nf
: contribucion de cadun per cobrir un soma totala. (v. quòta) quotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, (bourse) coter » (Laus, Basic) quotidian 1 (subs. m.) : vida de cada jorn ; jornal que pareis cada jorn. Melhorar lo quotidian. Legir un quotidian. quotidian 2, -a : que se fa o que torna cada jorn. Lo pan quotidian. Lo trabalh quotidian. quotidianament adv : cada jorn. quotidianitat (abs. Dicort) : qualitat de çò que torna cada jorn, « quotidienneté » [Rapin, Per Noste : quotidianetat]. La quotidianitat de sa vida li pesa. quotitat nf : soma fixa que i se monta cada quòtapart. Talha de quotitat : talha de cadun segon son aver. Quotitat disponibla (t. tecn. de drech) quotizacion nf, cf Ubaud Dicort : « cotisation »
(Sèrras-Ess.) quotizar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, cotiser »
(Sèrras-Ess.) qu'un, -a adj excl. (non preconizat Dicort) : v. quin. Qu'un piòt ! Qu'una piòta ! Qu'un desastre ! |
|
|||
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
|
|
|
||||
|
|
|
|
|
|
|
|