|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
quincarlòta : mongeta mirgalhada ; mongeta en general. quincarlotièira : faissa o campat de mongetas. quincha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tet / lec del jòc de
bòlas. v. lec. (v. quinchon) quinchon nm, cf Ubaud Dicort :
« quignon de pain, en Gascogne ; cochonnet, v. guinchon » (v. TdF ‘quincho 2’) Quincke (edèma de -) nm : brava enfladura de la cara. « quincon » nm : v. quencon. quinçon nm, cf Ubaud Dicort :
« pinson, oiseau » TdF ‘quinsoun’. (v.
quinçard) quinçon de la tèsta negra nm, cf Ubaud Dicort : « bouvreuil, v. piva » (v. TdF jos ‘quinsoun’) quinçon de montanha nm, cf Ubaud Dicort : « pinson de neige,
niverolle » TdF jos
‘quinsoun’ quinçon gavòt / quinçon
roquièr nm, cf Ubaud Dicort :
« pinson de montagne, pinson d’Ardennes » TdF jos ‘quinsoun’ quinçonalha nf sing : los quinçards en general. quinconci [quincònci] nm : ensemble de causas dispausadas per cinc, quatre en carrat amb una al mièg. quinçonièr, -ièira adj : que revèrta lo quinçard. Boscarla quinçonièira (Muscicapa albicollis) QUINESI- / QUIN-: formas prefixadas del grèc kinesis (movement) quiné (abs. Dicort) (l. p.) : apocòpa de quinesiterapèuta. quinesiterapèuta [quinesiterapeuta] (m. e f.) : especialista de quinesiterapia. quinesiterapia : tractament d'unas afeccions dels òsses, dels muscles, dels ligaments; dels nèrvis... per diferents movements e per de massatges. quinestesia nf : percepcion del movement muscular, del pes, de la posicion... dels membres del còrs. quinestesic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« kinestésique »
(v. çai sus) quinet nm, cf Ubaud Dicort (v. quina 2) :
« mauvis, oiseau » TdF quinetoscòpi nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.)
kinétoscope » quinhon nm (TdF ;
abs. Dicort) : entamenon de
torta, de micha, de flaüta de pan ; talhon de pan en forma de cunh. quinidina : alcaloïd de quinquinà. quinina : substància contenguda dins lo quinquinà e utilizada contra la fèbre, mai que mai la del paludisme. Mesfisa-te, que la quinina fa venir sordanha ! quininisme : fenomèms d'intoxicacion per la quinina. quininizacion : accion o resulta de quininizar. quininizar (v. tr.) : utilizar sistematicament e metodicament las sals de quinina dins los païses empaludats. quinoa (lat.) [quinòa] nf (plt.) : (Chenopodium quinoa) quinoleïna
nf, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) quinoléine » (Per
Noste) quinqüagenari [quinquagenari], -ària adj e n : persona dins los cinquanta ans. quinqüagesima [quinquagesima] nf : dimenge que precedís lo primièr dimenge de la quaresma, e qu'es lo jorn cinquanten abans Pascas. quinquanèla nf, cf Ubaud Dicort : « cession de biens, banqueroute,
faillite, v. bancarota » (v. TdF jos ‘quinquinello’) Far quinquanèla, faire banqueroute ; rester de champ, en parlant
d’une pièce de monnaie qu’on jette en l’air et qui
tombe debout sur la tranche. (v. TdF) Las amètlas an fach quinquanèla, les amandes ont manqué. (v. TdF) quinquanelaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. quincanelaire. quinquennal [quinquenal], -a adj : que dura cinc ans ; que se passa cada cinc ans Un plan quinquennal. quinquennat [quinquenat] nm : presidéncia que dura cinc ans. quinquet nm, cf Ubaud Dicort :
« faveur, le plus étroit des rubans après la
nonpareille ; quinquet, espèce de lampe qui tire son nom de son
inventeur ; œil, en style familier » TdF quinquinà
(Laus ; abs. Dicort) :
arbre de Peró que sa rusca conten fòrça quinina ; rusca
d'aquel arbre ; vin aperetiu al quinquinà (v. quinà). quinquirilh (m.) : frucha (poma, pera...) racanèla (mal abalida) ; cagarèla (l. p.) Aquel arbre pòrta pas que de quinquirilhs. quinquirilha nf, cf Ubaud Dicort : (v. quinquirilh) quins / quines / quinis / qu'unes (los 3, abs. Dicort), quinas / qu’unas (abs. Dicort) (pr. o adj. interr. m e f. pl.) : plural de quin (v. Gram d'Alibèrt, p. 81-82) De quins as besonh ? : de quines / de quinis / de qu'unes... Quinis camps avètz laurats ? : quins / quines / qu'unes... Quins uns ! : quinis uns /
quines uns ! (v. quant un !) quint 1, a adj : cinquen, -a ; Carles Quint. Sixte Quint. Piu
Quint. Fèbre quinta : que torna cada cinc jorns. quint 2 nm : partida cinquena d'un tot. quinta 1 nf : interval de cinc grases dins l'escala diatonica ; cinc cartas de meteissa color que se seguisson en valor ; quinta 2 nf : tintaina (caprici ; accès de mala umor) ; quinta 3 nf : accès violent de tossiment que s'esperlonga. Quinta de tossiment. quintaina [ ~ tintaina] nf / quintana (abs. Dicort) : tintèina / escala que despassa la popa de las naus d'una justa (targa), e que i son quilhats los justaires (targaires) que se devon desquilhar ; androna (passatge estrech entremièg dos ostals) ; prostituïda ; pal que l'òm i se ronça dessús amb una lança o un dart ; targa / justa sus l'aiga. v. justa e targa. quintal : cent liuras / cinquanta quilòs. Un porcàs de quatre quintals. quintalada : un quintal a quicòm prèp. quintalenc, -a : que pesa un quintal ; que pòt pesar de faisses d'un quintal (de cent liuras). Cocorla quintalenca. Una romana quintalenca. |
|
quintalièr, -ièira : persona que trabalha al quintal ; persona qu'amassa las fuèlhas d'amorièr al quintal. quintan nm, cf Ubaud Dicort :
« quintan, faquin, mannequin monté sur un
pivot » TdF quintana 1 nf (abs. Dicort) : v. quintaina. quintana 2 (febre -) nf (abs. Dicort) : fèbre que torna cada cinc jorns. (v. quintana 3) quintana 3 nf, cf Ubaud
Dicort : « quintane,
fièvre quinte [v. fèbre
quinta, jos quint 1] » TdF quintar (v. tr. e intr.) : laurar un camp pel còp cinquen de la meteissa annada ; aver o prene lo cinquen de quicòm. quintassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse quinte, quinte majeure » TdF quinte nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de jeu de palet où l’on joue des fruits secs,
des ferrailles, etc. » (v. TdF) quintefuèlha (abs.
Dicort) (plt.) : (Potentilla
reptans) (v. èrba de cinc fuèlhas) quintèl 1 nm : crosèl (montet) de dètz garbas dins un camp. « quintèl » 2 (de -) : v. cantèl. quintesséncia : element mai blos (esséncia cinquena) destillat d'una substància ; çò pus essencial de quicòm. La quintesséncia d'un
perfum. La quintesséncia d'un libre. quintessenciar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,
quintessencier » (Rapin) quintet ~ qüintet nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.)
quintette » (Per Noste) quintet ~ qüintet de còrdas nm, cf Ubaud Dicort : « quintette à
cordes » quintet ~ qüintet de vents nm, cf Ubaud Dicort : « quintette à
vent » quinteta (pichòta quinta 1) nf, cf Ubaud Dicort :
« petite quinte, quinte basse » TdF quintidi nm (arc.) : jorn cinquen de la decada dins lo calendièr republican de 1793. quintilion nm : (matematica)
« quintillion » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 120) quintós, -osa adj : que patís de quintas de tossiment ; tesicós, -osa ; capriciós, -osa ; tissós, -osa. D'ont mai se fa vièlh, d'ont mai quintós ven. quintuplacion : accion de quintuplar. quintuplar (v. tr.) : multiplicar per cinc. A quintuplada sa mesa. quintuplats, -adas n pl : cinc mainatges nascuts al còp de la meteissa maire. quintuple, -pla (adj. e subs. masc.) : que val cinc còps mai qu'un autre, qu'una autra ; çò que val cinc còps mai ; al nombre de cinc. Estela quintupla : estela de cinc banas. Es al pus mens lo quintuple de çò que dises. quintus nm, cf Ubaud Dicort :
« argent, quibus, v. quibus » TdF quinze 1 (adj. num. card.) : dètz plus cinc : 15. quinze 2 (subs. m.) : lo nombre quinze ; lo numèro quinze ; lo jorn quinzen d'una temporada ; ensemble d'una còla de rugby (angl.) a quinze. Demòra al 15 de la carrièira Mistral. Vendrai lo quinze. Lo Quinze d'Occitània. quinze-costeletas / quinze-onças nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet
qu’on donne aux hommes maigres » (v. TdF jos ‘quinge’) quinze-setze nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du chant de la mésange » TdF jos ‘quinge’ (v. Vayssier) quinzen [, -a] (adj. num. ord. e subst.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘quingen’) : 15en. Tòm quinzen o tòm quinze. quinzena : quinze a quicòm prèp. Te colarà (costarà) una quinzena d'euròs. quinzenada : temporada de doas setmanas. Vendrai dins una quinzenada. quinzenal, -a (abs. Dicort e TdF) : que torna cada quinzenada. (v. bimensual) Una revista quinzenala. quinzenament adv, cf Ubaud Dicort :
« quinzièmement »
TdF ‘quingenamen’ quinzenar (v. intr.) : raportar lo quinze per un. quinzenat nm, cf Ubaud Dicort : v. quinzenada. (v. TdF jos
‘quingenado’) quinzenièr nm, cf Ubaud Dicort : « percepteur
d’impôts pendant une quinzaine (à Bordeaux) » (L. 312) quinzista n, cf Ubaud Dicort :
« (sport) quinziste » (Per
Noste) qui-òc-ben ! adv : v. òc-òc-ben ! quiòsc [ ~ kiòsc] nm (del turc kiösc) : abric quilhat dins una carrièira, sus una plaça, dins una gara... per vendre de jornals, de revistas, de libres, de flors... quippa nf : v. kippa. quiqueta [veire quequeta, cf Ubaud Dicort] nf : membre viril de nenon. quiquimbèrt nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de jeu connu en Languedoc en 1627 » TdF quiquirilha nf, cf Ubaud Dicort :
« précieuse, mijaurée » (Brun Glossari Oc-Fr) quiquiriquí nm (onom.) : cant de gal. quirat nm, cf Ubaud Dicort :
« action, intérêt qu’un particulier a sur le
corps d’un navire » (v. TdF) quirièla nf, cf Ubaud Dicort : « kyrielle » (Sèrras-Ess.) QUIRO- : forma prefixada del grèc kheir,
kheiròs (man) quirograf nm : arcaïsme per dire « autograf » ; brèu del papa non promulgat. quirografia nf, cf Ubaud Dicort :
« chirographie » (Per Noste) quiromancia : art de predire l'avenidor d'après los signes e las linhas de la man. quiromancian, -a : persona que se ditz capabla de legir l'avenidor dins los signes o las linhas de la man. quiropractica (abs. Dicort) : art de sostar amb de
manipulacions qualqu'un que patís de dolors. (v. quiropraxia) quiropractician, -a (abs. Dicort) : persona especializada en
quiropractica. (v. quiropractor) quiropractor nm, cf Ubaud Dicort :
« chiropracteur » (Rapin) quiropraxia
nf, cf Ubaud Dicort :
« chiropraxie » (Per Noste) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|