quilhar (v. tr. e intr.) : plantar las quilhas sul pelsòl ; apilar ; èsser en ereccion.

Quilhar las aurelhas : venir subran atentiu.

quilhar (se) : se metre tot drech / se cabrar endacòm ; se levar ; se cabrar contra q.q. ; s'encreire.

Se quilhèt sus la punta dels pès.

Se quilhar sus una taula.

Se quilhar a cinc oras.

L'escolan se quilhèt contra son mèstre.

Se quilha coma un galhòfre : s'encrei coma un gal.

quilharèl, -a adj : que se quilha ; ponchut, -uda, « trop mince » (Alibert).

Un cloquièr quilharèl.

quilharet nm, cf Ubaud Dicort : « bâton de la grosseur d’une quille » TdF

quilhat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « relevé, ée, en parlant des quilles ; droit comme une quille, dressé en pointe, juché, perché, perpendiculaire » TdF jos ‘quiha’

quilhat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « traquet, oiseau, v. quilhamota » (v. TdF ‘quihat’)

quilhèl / quilhet : jòc del quilh. v. quilh ; « jeu de bouchon, v. quilhòt ; coquetier, vase servant à manger les œufs à la coque, v. coconièr ; petit tas de foin, tas de menus objets, v. molonet » (v. TdF jos ‘quihet’).

quilheta : quilha pichona ; frucha del bois.

quilhièr : emplaçament que las quilhas i son quilhadas ; airal que l'òm i se quilha.

quilhon : montet conic ; quilh v. quilh.

quilhonar (v. tr. e intr.) : jogar al quilh ; desquilhar lo quilh.

quilhòt nm, cf Ubaud Dicort : « bouchon ou morcau de bois sur lequel on empile des pièces de monnaies et auquel on tire avec une boule ou un palet ; petit tas conique, pile, v. pilòt 1 » (v. TdF ‘quihot’)

quilifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. quil 2)  : que carreja una secrecion (quil) endacòm.

quilificacion : formacion de quil dins lo budèl prim.

quilificar (v. tr.) : transformar en quil (secrecion)

quilifòrme, -ma : que revèrta una secrecion (un quil)

quiliti (f.) : lesion inflamatòria dels pòts amodada per una allergia, un traumatisme o una infeccion.

quilò [quilo nm, mas kg en abreviacion, cf Ubaud Dicort] : apocòpa de quilogram.

quilocaloria nf : (fisica) « kilocalorie (simbòl kcal) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 242)

quilocèl (m.) : secrecion vaginala.

quilofagia : tissa nerviosa que consistís a se mossegar los pòts de contunh.

quilogram [quilograma, cf Ubaud Dicort] nm : unitat de pes del sistèma metric decimal. (v. quilo)

quilometrar (v. tr.) : marcar las distàncias en quilomètres ; mesurar en quilomètres.

quilometratge : accion o resulta de quilometrar ;

quilomètre : unitat de longor que val mila mètres (simbòl km).

quilomètre carrat ~ cairat nm : « kilomètre carré (simbòl km2) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 96)

quilomètre-ora nm : « kilomètre-heure (simbòl km/h) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 243)

quilometric, -a : relatiu, -iva al quilomètre.

quilopericardi (m.) : preséncia de quil (secrecion) dins lo pericardi.

quilooctet nm : (informatica) « kilooctet (simbòl Ko) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163)

quiloplastia : restauracion d'una pèrdia de substància labiala o d'una desformacion dels pòts.

quilós, -osa : que revèrta lo quil (secrecion)

quilotona nf : unitat per evaluar la poténcia d'una carga nucleara.

quilotonic, -a : relatiu, -iva a una quilotona.

quilovòlt : tension de 1000 vòlts.

quilowatt nm : poténcia de 1000 watts (simbòl kW , v. Ubaud Dicc. scient. p. 243).

quiluria : preséncia de quil dins las urinas.

quim [quime] nm , cf Ubaud Dicort (del grèc khymòs, chuc / suc / secrecion) : massa liquida e espessa que resulta de la transformacion del bòl alimentari après la digestion gastrica.

quimèra : mostre (R. IV, 275) fabulós, mitat leon mitat cabra, amb una coa de dragon ; utopia.

« La Quimèra » es un roman de Joan Bodon.

Las quimèras de la nuèch.

quimeric, -a : utopic, -a.

Un esperit quimeric.

Una idèa quimerica.

quimericament : d'un biais quimeric.

quimia : sciéncia qu'estúdia la natura, las proprietats dels còrs e las transformacions que i se pòdon passar.

Quimia biologica.

Quimia generala.

Quimia industriala.

Quimia organica.

Quimia inorganica (~ minerala), chimie inorganique (minérale) (v. Ubaud Dicc. scient. p. 337)

quimic, -a : relatiu, -iva a la quimia.

Analisi quimica.

Reaccion quimica.

Arma quimica.

L'abominacion de las armas quimicas o atomicas.

 

 

quimicament : d'un biais quimic (d'après las leis e los procediments de la quimia)

quimicofisic, -a : relatiu, -iva a la quimia fisica.

quimificacion : formacion de quim pel suc gastric.

quimificar (v. tr.) : mudar en quim v. pus naut.

QUIMIO- : forma prefixada de quimia.

quimioluminescéncia : fenomèn de luminescéncia amodat per d'unas reaccions quimicas.

quimioluminescent, -a : dotat, -ada de proprietats de quimioluminescéncia.

quimioprofilaxia : accion preventiva contra l'infeccion, de mercé d'unes produits quimics.

quimioresisténcia : caractèr d'una tumor o d'un microorganisme que resistís a la quimioterapia.

quimiosintèsi (f.) : sintèsi de substàncias organicas qu'utilizan l'energia quimica de moleculas mineralas o organicas.

quimiotactisme : atraccion o repulsion amodada per una substància quimica o una sentor.

quimioterapèuta (quimioterepeuta [coma terapeuta]) (m. e f.) : persona especializada en quimioterapia.

quimioterapia nf, cf Ubaud Dicort : metòde de tractament de las malautiás, e mai que mai de las infeccions, amb de substàncias quimicas.

quimioterapic, -a : relatiu, -iva a la quimioterapia.

quimiotropisme : desplaçament amodat per un agent quimic.

quimisme nm, cf Ubaud Dicort : « chimisme » (Laus)

quimista (m. e f.) : especialista de la quimia.

quimograf (abs. Dicort) : aparelh d'enregistrament dels fenomèns fisiologics, amb un estilet sus un cilindre que vira, « kymographe » (v. Per Noste).

quimografia (abs. Dicort) : enregistament amb un quimograf.

quimonò [quimòno ~ kimòno] nm, cf Ubaud Dicort : mena de levita japonesa ; vestit de femna.

quimoscòpi (m.) (t. tecn. d'electricitat) : dispositiu que compòrta un senhal luminós que permet de trobar los pilòns (l.p. las « pilònas ») folzejats pel tròn.

quin 1, -a (pr. o adj. interr. m. e f. s) , cf Ubaud Dicort : quan, -a / qu'un, -a. (v. Gram d'Alibèrt, p. 81-82). (v. quins)

Quin demandas ? : quan / qu'un demandas ?

Quina prenètz ? : quana / qu'una prenètz ?

Quina part prendràs ? : quana / qu'una part prendràs ?

quin 2, -a adj e pr exclam (v. Gram d'Alibèrt, p. 83) : « quel »

Quina bèstia ! (Alibert)

Quinas me’n fasètz ! (Alibert)

quin un, quina una pr inter composé : « lequel, laquelle » (v. Alibert)

De quin un parlas ? : de quan un, de qu'un parlas ?

Quina una èra la pus granda ? : quana / qu'una...

Quin un ! : quan un ! (v. quant un !)

Quina una ! : quana una ! (v. quant una !)

quina 1 (f.) : mena de jòc de azard ; seria de cinc numèros sus la meteissa rengada d'un carton de quina :

Cridar quina per dire que l'òm a los 5 numèros.

quina 2 nf, cf Ubaud Dicort : « mauvis, oiseau, v. quinet, tord(e) siblaire » (v. TdF ‘quino 1’)

quinà nm, cf Ubaud Dicort : « quinquina » TdF

Prene lo quinà, prendre de la quinine. (v. TdF)

quinament adv, cf Ubaud Dicort : « comment, en quelle façon » TdF

quinaud, -a adj : cuf, -a ; moquet, -a ; estequit, -ida ; mesquin, -a / miserable, -a.

Ai tot perdut : soi quinaud (complètament cuf)

quinca nf, cf Ubaud Dicort : « soupe au vin » TdF

quincairòla nf [ ~ quincairòl nm, cf Ubaud Dicort] : amaluc / curron / orsa.

Me desagrada pas la quincairòla d'un pol rostit.

quincalha : menudalhas metallicas de pauc de valor.

S'èra cargada de quincalha que treslusissiá.

quinqualhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. quincalhièr. (v. TdF jos ‘quincaié’)

quincalhar / quincalhejar v (los 2, abs. Dicort e TdF) : far un bruch de quincalha.

quincalhariá : ensemble d'aisinas metallicas ; comèrci d'aquelas aisinas ; airal que i son vendudas.

quincalheta : cliquèlas / cancarinetas.

quincalhièr, -ièira : persona que vend de quinqualhariá.

quincanèla [veire quinquanèla, cf Ubaud Dicort] nf : falhida / bancarota. v. bancarota.

quincanelaire (veire quinquanelaire), -aira : persona que fa quincanèla. (v. TdF jos ‘quinquinelaire’)

quincar (v. intr.) : levar lenga / parlar.

quinçard / quinçon nm : mena d'aucèl (Fringilla clebs) ; (F. montifrigilla) ; (Pyrrhula pyrrhula)

quincarlat nm, cf Ubaud Dicort : « cakerlat, cancrelat, insecte d’Amérique qui habite les navires » (v. TdF)