|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
quilhar (v. tr. e intr.) : plantar
las quilhas sul pelsòl ; apilar ;
èsser en ereccion. Quilhar las aurelhas : venir subran atentiu. quilhar (se) : se metre tot drech / se cabrar endacòm ; se levar ; se cabrar contra q.q. ; s'encreire. Se quilhèt sus la punta dels pès. Se quilhar sus una taula. Se quilhar a cinc oras. L'escolan se quilhèt contra son mèstre. Se quilha coma un galhòfre : s'encrei coma un gal. quilharèl, -a adj : que se quilha ; ponchut, -uda, « trop mince » (Alibert). Un cloquièr quilharèl. quilharet nm, cf Ubaud Dicort :
« bâton de la grosseur d’une quille » TdF quilhat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « relevé, ée, en
parlant des quilles ; droit comme une quille, dressé en pointe,
juché, perché, perpendiculaire » TdF jos ‘quiha’ quilhat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« traquet, oiseau, v. quilhamota » (v. TdF ‘quihat’) quilhèl / quilhet : jòc del quilh. v. quilh ; « jeu de bouchon, v. quilhòt ; coquetier, vase servant à manger les œufs à la coque, v. coconièr ; petit tas de foin, tas de menus objets, v. molonet » (v. TdF jos ‘quihet’). quilheta : quilha pichona ; frucha del bois. quilhièr : emplaçament que las quilhas i son quilhadas ; airal que l'òm i se quilha. quilhon : montet conic ; quilh v. quilh. quilhonar (v. tr. e intr.) : jogar al quilh ; desquilhar lo quilh. quilhòt nm, cf Ubaud Dicort :
« bouchon ou morcau de bois sur lequel on empile des pièces
de monnaies et auquel on tire avec une boule ou un palet ; petit tas
conique, pile, v. pilòt 1 » (v. TdF ‘quihot’) quilifèr, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. quil 2) : que carreja una secrecion (quil) endacòm. quilificacion : formacion de quil dins lo budèl prim. quilificar (v. tr.) : transformar en quil (secrecion) quilifòrme, -ma : que revèrta una secrecion (un quil) quiliti (f.) : lesion inflamatòria dels pòts amodada per una allergia, un traumatisme o una infeccion. quilò [quilo nm, mas kg en abreviacion, cf Ubaud Dicort] : apocòpa de quilogram. quilocaloria nf : (fisica)
« kilocalorie (simbòl kcal) » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 242) quilocèl (m.) : secrecion vaginala. quilofagia : tissa nerviosa que consistís a se mossegar los pòts de contunh. quilogram [quilograma, cf Ubaud Dicort] nm : unitat de pes del sistèma metric decimal. (v. quilo) quilometrar (v. tr.) : marcar las distàncias en quilomètres ; mesurar en quilomètres. quilometratge : accion o resulta de quilometrar ; quilomètre : unitat de longor que val mila mètres (simbòl km). quilomètre carrat ~ cairat nm :
« kilomètre carré (simbòl km2) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 96) quilomètre-ora nm :
« kilomètre-heure (simbòl km/h) » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 243) quilometric, -a : relatiu, -iva al quilomètre. quilopericardi (m.) : preséncia de quil (secrecion) dins lo pericardi. quilooctet
nm : (informatica)
« kilooctet (simbòl Ko) » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 163) quiloplastia : restauracion d'una pèrdia de substància labiala o d'una desformacion dels pòts. quilós, -osa : que revèrta lo quil (secrecion) quilotona nf : unitat per evaluar la poténcia d'una carga nucleara. quilotonic, -a : relatiu, -iva a una quilotona. quilovòlt : tension de 1000 vòlts. quilowatt nm : poténcia de 1000 watts (simbòl kW , v. Ubaud Dicc. scient. p. 243). quiluria : preséncia de quil dins las urinas. quim [quime] nm , cf Ubaud Dicort (del grèc khymòs, chuc / suc / secrecion) : massa liquida e espessa que resulta de la transformacion del bòl alimentari après la digestion gastrica. quimèra : mostre (R. IV, 275) fabulós, mitat leon mitat cabra, amb una coa de dragon ; utopia. « La Quimèra » es un roman de Joan Bodon. Las quimèras de la nuèch. quimeric, -a : utopic, -a. Un esperit quimeric. Una idèa quimerica. quimericament : d'un biais quimeric. quimia : sciéncia qu'estúdia la natura, las proprietats dels còrs e las transformacions que i se pòdon passar. Quimia biologica. Quimia generala. Quimia industriala. Quimia organica. Quimia inorganica (~ minerala), chimie inorganique (minérale) (v. Ubaud Dicc. scient. p. 337) quimic, -a : relatiu, -iva a la quimia. Analisi quimica. Reaccion quimica. Arma quimica. L'abominacion de las armas quimicas o atomicas. |
|
quimicament : d'un biais quimic (d'après las leis e los procediments de la quimia) quimicofisic, -a : relatiu, -iva a la quimia fisica. quimificacion : formacion de quim pel suc gastric. quimificar (v. tr.) : mudar en quim v. pus naut. QUIMIO- : forma prefixada de quimia. quimioluminescéncia : fenomèn de luminescéncia amodat per d'unas reaccions quimicas. quimioluminescent, -a : dotat, -ada de proprietats de quimioluminescéncia. quimioprofilaxia : accion preventiva contra l'infeccion, de mercé d'unes produits quimics. quimioresisténcia : caractèr d'una tumor o d'un microorganisme que resistís a la quimioterapia. quimiosintèsi (f.) : sintèsi de substàncias organicas qu'utilizan l'energia quimica de moleculas mineralas o organicas. quimiotactisme : atraccion o repulsion amodada per una substància quimica o una sentor. quimioterapèuta (quimioterepeuta [coma terapeuta]) (m. e f.) : persona especializada en quimioterapia. quimioterapia nf, cf Ubaud Dicort : metòde de tractament de las malautiás, e mai que mai de las infeccions, amb de substàncias quimicas. quimioterapic, -a : relatiu, -iva a la quimioterapia. quimiotropisme : desplaçament amodat per un agent quimic. quimisme nm, cf Ubaud Dicort :
« chimisme » (Laus) quimista (m. e f.) : especialista de la quimia. quimograf (abs. Dicort) : aparelh d'enregistrament dels fenomèns fisiologics, amb un estilet sus un cilindre que vira, « kymographe » (v. Per Noste). quimografia (abs. Dicort) : enregistament amb un quimograf. quimonò [quimòno ~ kimòno] nm, cf Ubaud Dicort : mena de levita japonesa ; vestit de femna. quimoscòpi (m.) (t. tecn. d'electricitat) : dispositiu que compòrta un senhal luminós que permet de trobar los pilòns (l.p. las « pilònas ») folzejats pel tròn. quin 1,
-a (pr. o adj. interr. m. e f. s) , cf Ubaud Dicort
: quan, -a / qu'un, -a. (v. Gram
d'Alibèrt, p. 81-82). (v. quins) Quin demandas ? : quan / qu'un demandas ? Quina prenètz ? : quana / qu'una prenètz ? Quina part prendràs ? : quana / qu'una part prendràs ? quin 2, -a adj e pr exclam (v. Gram
d'Alibèrt, p. 83) :
« quel » Quina bèstia ! (Alibert) Quinas me’n fasètz ! (Alibert) quin un, quina una pr inter
composé :
« lequel, laquelle » (v. Alibert) De quin un parlas ? : de quan un, de qu'un parlas ? Quina una èra la pus granda ? : quana / qu'una... Quin un ! : quan un ! (v. quant un !) Quina una ! : quana una ! (v. quant una !) quina 1 (f.) : mena de jòc de azard ; seria de cinc numèros sus la meteissa rengada d'un carton de quina : Cridar quina per dire que l'òm a los 5 numèros. quina 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvis, oiseau, v. quinet, tord(e) siblaire » (v. TdF ‘quino 1’) quinà nm, cf Ubaud Dicort :
« quinquina » TdF Prene lo
quinà, prendre de la quinine. (v. TdF) quinament adv, cf Ubaud Dicort :
« comment, en quelle façon » TdF quinaud, -a adj : cuf, -a ; moquet, -a ; estequit, -ida ; mesquin, -a / miserable, -a. Ai tot perdut : soi quinaud (complètament cuf) quinca nf, cf Ubaud Dicort :
« soupe au vin » TdF quincairòla nf [ ~ quincairòl nm, cf Ubaud Dicort] : amaluc / curron / orsa. Me desagrada pas la quincairòla d'un pol rostit. quincalha : menudalhas metallicas de pauc de valor. S'èra cargada de quincalha que treslusissiá. quinqualhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. quincalhièr. (v. TdF jos ‘quincaié’) quincalhar / quincalhejar v (los 2, abs. Dicort e TdF) : far un bruch de quincalha. quincalhariá : ensemble d'aisinas metallicas ; comèrci d'aquelas aisinas ; airal que i son vendudas. quincalheta : cliquèlas / cancarinetas. quincalhièr, -ièira : persona que vend de quinqualhariá. quincanèla [veire quinquanèla, cf Ubaud Dicort] nf : falhida / bancarota. v. bancarota. quincanelaire (veire quinquanelaire), -aira : persona que fa quincanèla. (v. TdF jos ‘quinquinelaire’) quincar (v. intr.) : levar lenga / parlar. quinçard / quinçon nm : mena d'aucèl (Fringilla clebs) ; (F. montifrigilla) ; (Pyrrhula pyrrhula) quincarlat nm, cf Ubaud Dicort :
« cakerlat, cancrelat, insecte d’Amérique qui habite
les navires » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|