questura nf : carga de questor [v. questor] ; burèu dels sièis questors.

quet [veire quiet, cf Ubaud Dicort], -a adj : lengaclavat, -ada.

qüetcha (abs. Dicort) : gròssa pruna oblonga ; aigardent facha amb aquela mena de pruna.

quetchup ~ ketchup nm, cf Ubaud Dicort : v. ketchup.

qui 1 (pr. rel. atòn) : « qui » (v. Alibert)

Qui pèrd ganha. Qui viurà veirà. Qui vòl i va.

Qui cresètz enganar vos engana.

Salve qui pòsca !

Fugissián qui deçà, qui delà. (Gram. d'Alibèrt. p 78)

qui 2 (pr. rel. tonic) : « qui » (v. Alibert)

L'òme a qui parlava : l'òme que i parlava.

La femna de qui vos planhètz : la femna que vo'n planhètz.

Los mèstres per qui trabalham : lo mèstre per qual trabalham.

qui 3 (pr. interr.) (Alibert ; abs. Dicort) : qual (fòrça mai utilizat que non pas qui)

Qui es aquel ? : qual es aquel ?

qui 4 (letra grèga) nf/nm, cf Ubaud Dicort : v. ki.

quià (èsser a -) loc v, cf Ubaud Dicort : « être à quia » (v. TdF)

quiasmà [quiasma, v. Ubaud Dicort Errata web] (subs. m.) (del grèc khiasma en forma de crotz) : crosament en forma de X.

Lo quiasmà dels nèrvis optics.

quiasme (m.) : estructura literària grèca (v. un ex. de quiasme grèc revirat aital en occitan, a la fin de letra Q [p. 804]) ; procediment estilistic que consistís a plaçar los elements de dos grops que forman una antitèsi dins l'òrdre invèrs de los del primièr, o de lo que semblava demandar la simetria.

Un chòt cantava amont, aval plorava un nene.

Cal manjar per viure e non pas viure per manjar.

quibus nm, cf Ubaud Dicort : « quibus, argent, v. pecúnia » (v. TdF)

quich : còp de premsa ; pression ; cachada / cachal.

quicha 1  nf : (bona fortuna), cf Ubaud Dicort.

quicha 2 nf (de l'alsacian küchen) : tarta garnida de pichons tròces de lard cobèrts d'uòus batuts.

quichabotelha nm, cf Ubaud Dicort : « biberon, ivrogne » TdF ‘quicho-boutiho’

quichaboton : cachaboton. v. cachaboton. (los 2, abs. Dicort)

quichaclau nm : « moment de la clôture, moment décisif », conclusion ; plat que clava un repais (v. TdF ‘quicho-clau’).

quichada : cachada / pression.

quichador nm : « bouton pour appuyer, gâchette du fusil » (Lexic M. Roqueta)

quichadura : pression ; cachada / cachadura / cachal.

quichaire, -aira [~ -airitz] adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : que quicha / que cacha ; « barre de pressoir » TdF.

quichal : cachal.

quichanàs nm, cf Ubaud Dicort : « pince-nez » TdF‘quicho-nas’

quichant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pressant, ante, urgent, ente » TdF

quichapè nm, cf Ubaud Dicort : « traquenard, traquet, sorte de piège en fer et à ressort, v. esclancon... ; pincette de chasseur à la chouette, v. bres » (v. TdF ‘quicho-pèd’)

quicha-quicha nm, cf Ubaud Dicort : (v. quichaquichon)

quichaquichon nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de jeu qui consiste à se presser les uns contre les autres, pour se faire céder la place mutuellement ; oiseau imaginaire dont on parle aux enfants, sorte de jeu d’attape dans lequel on dit savoir une nichée de quichaquichon : si quelqu’un prête son dos au dénicheur, il reçoit des coups de genou dans les épaules » (v. TdF ‘quicho-quichoun’)

quichar (v. tr. e intr.) : apevar sus quicòm ; lo sarrar amb mai o mens de fòrça ; macar ; atassar ; premsar (cachar de frucha) ; cachar una esponga, un formatge... v. cachar.

Quicha una idèa de mai, Francesc, quicha !

Me quiches pas la man aital !

Aquela sabata me quicha l'artelh pichon.

Quichar la vendémia.

Quichar de frucha.

Quicha l'esponga, qu'es plena d'aiga.

Cal pas quichar : cal pas exagerar.

quichar (se) : s'atassar (se sarrar en massa compacta)

Totas las fedas se quichavan contra la cleda.

quichat, -ada : cachat, -ada ; premsat, -ada. t. a. çaisús.

Se beure un citron quichat (premsat)

Un formatge de la pasta quichada (sarrada)

quichet nm : gisclet (verrolhet plat, margat sus una placa, e que servís a barrar de l'endedins una fenèstra o una pòrta) ; « tartine d’anchois » TdF

quicheta nf, cf Ubaud Dicort : « targette, v. quichet plus usité » TdF

quichetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fermer avec la targette » TdF

quichièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « hôte importun, gênant, exigeant ; étranger qui vient à une fête » (v. TdF)

quíchoa nm : (langue) , cf Ubaud Dicort, « quéchua ».  (v. quechoà)

quichorlar (v. tr.) : premsar / premir / trulhar, « serrer étroitement » TdF.

quicòm 1 (pron indef e subs. m.) : « quelque chose » TdF, tala o tala causa.

Al forn, al molin, a la fònt, l’òm apren totjorn quicòm.

(v. TdF)

Quicòm mai : autra causa.

Es ben quicòm que plòga pas !

A quicòm prèp : mai o mens.

Un quicòm, quelque chose. (Alibert)

 

quicòm 2 (adv.) (abs. Dicort) : fòrça / bravament.

Plòu quicòm !

quicòm (consí -) (abs. Dicort) : d'un biais o d'un autre. (v. jos consí)

quicòm (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « quelque part » TdF jos ‘quicom’

quicomet [ ~ quiconet] nm, cf Ubaud Dicort : un pichon quicòm ; qualque pauc.

quid pro quo nm, cf Ubaud Dicort : « quiproquo » (Rapin, Basic)

quidam nm, cf Ubaud Dicort : « quidam (peu usité) » (Laus)

quidditat [quiditat] nf : esséncia (natura d'una causa)

quièr 1 ~ quèr nm, cf Ubaud Dicort : v. quèr.

« quièr » 2 nm : v. cuèr.

quièra nf (v. quèr) : rocàs.

quiescéncia (t. tecn. de botanica) : estat d'una cellula viva, d'un nucli que presentan pas cap de fenomèn de multiplicacion ; estat de q.q. o de quicòm de quiescent.

quiescent, -a : en estat de repaus ; inactiu, -iva.

quiet [ ~ quièt], -a adj : tranquil, -illa ; lengaclavat, -ada ; moquet, -a ; chorradís, -issa.

Aiga quieta (chorrassa / que dormís)

Aquela drolleta se ten plan quieta (tranquilla)

Ne demorèri tot quiet (lengaclavat)

Foguèt plan quiet (moquet) d'èsser estat enganat.

quietament [ ~ quiètament] adv (R. V, 22) : tranquillament ; pasiblament

quietisme : doctrina crestiana que fa consistir la perfeccion dins l'amor de Dieu, sens se preocupar de res pus.

Lo quietisme es de defugir.

quietista adj e n (m. e f.) : persona que s'avoda al quietisme.

quietud nf : tranquillitat (t. a.)

La quietud de la nuèch.

quif (abs. Dicort) : mèscla de tabat e de canabís que se fuma coma narcotic.

quil 1 nm, cf Ubaud Dicort : siscle / siscladissa / glatiment (cridadissa fòrt aguda). (# quilh)

quil 2 nm (abs. Dicort) (del grèc khulòs que vòl dire chuc / suc / secrecion) : secrecion liquida d'un organ o d'una glandola, « chyle [v. quilifèr] » (Rapin, Laus)

Quil gastric.

Quil pancreatic.

Quil digestiu.

QUIL- / QUILO- :

formas prefixadas del grèc khulòs v. çaisús.

formas prefixadas del grèc kheïlòs (pòta / labra) v. quiliti, quilofagia, quiloplastia.

quila : caça a la pipada (amb un fiulèl per enganar los aucelons e los trapar)

quilada : quil / siscladissa / glatiment. v. quil / siscle.

Una quilada de filha.

quiladís nm, cf Ubaud Dicort : « glapissement ; cri aigu particulier aux filles » TdF jos ‘quilamen’

quiladissa : siscladissa.

La quiladissa d'un pòrc trapat per las aurelhas.

quilaià (abs. Dicort) (plt.) : arbre de Peró e de Chile que sa rusca es utilizada dins la formula de fòrça locions (R. IV, 91) per se lavar lo pel. (Quillaja saponaria)

quilaire, -aira [~ - airitz] adj e n : caçaire amb un fiulèl ; persona que siscla ; animal que siscla. (v. TdF)

quilament : accion de quilar (t. a.)

quilant, -a : que glatís. v. glatir.

quilar (v. intr.) : glatir ; sisclar (butar un siscle) ; pipar / fiuletar / piuletar (enganar los aucelons amb un fiulèl)

quilariá : glatiment (cridadissa aguda)

quilemia : preséncia de quil (secrecion) dins lo sang.

quilet : fiulèl ; siscle / sisclal / siscladissa.

quilh / quilhet nm : tap, pèira, tròç de fust que i se quilhan las pèças de moneda de desquilhar amb una mena de lec (dins lo jòc de dròlles que se sona tanben quilh o quilhòt). (# quil)

Quantes de còps jogàvem al quilh, un còp èra !

Desquilhar lo quilhet.

quilha 1 nf : pèça de fust longaruda e redonda que se quilha sul pelsòl e que cal desquilhar amb un bòla de fust (o amb una bòla de fust e una autra quilha) ; cunh de fust o de metal per asclar de blòcs de rocasses ; plantador (aplech per plantar) ; camba tèunha ; fin del servici militar (l. p.) ;

Jogar a las quilhas.

Far la quilha del rei : far l'arbre drech.

A de cambas coma de quilhas.

Comença de se téner sus sas quilhas, il commence à marcher (se dit d’un convalescent) (Vayssier ‘quillo’)

quilha 2 nf : pèça de fust o de fèrre que va de la proa a la popa, jos un naviri, e que tota la carcassa i se marga dessús.

Quilha de naviri.

quilhaboira [quilha-boira] nm : barrejadís (mescladissa de causas en desòrdre)

quilhabomba [quilha-bomba] nf, (v. TdF « quiho-boumbo’, Azaïs) : cabussada.

Faguèt una quilhabomba que Dieu vo'n garde.

quilhaire nm, -aira : persona que quilha (planta) las quilhas ; « en style plaisant, un gaillard » (Palay) ; v. quilhat (v. TdF ‘quihat’).

quilha-la nm, cf Ubaud Dicort : « jeu du bâtonnet » (v. TdF ‘quiho-la’)

quilha mota [quilhamota] nm : mena d'aucèl (Motacilla rufa), « motteux roussâtre, traquet, espèce de cul-blanc qui se perche sur les mottes de terre » TdF ‘quiho-mouto’

quilhandra nf : cibòt (mena de baudufa)