|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
questura nf : carga de questor [v. questor] ; burèu dels sièis questors. quet [veire quiet, cf Ubaud Dicort], -a adj : lengaclavat, -ada. qüetcha (abs. Dicort) : gròssa pruna oblonga ; aigardent facha amb aquela mena de pruna. quetchup ~ ketchup nm, cf Ubaud Dicort : v. ketchup. qui 1 (pr. rel. atòn) : « qui » (v. Alibert) Qui pèrd ganha. Qui viurà veirà. Qui vòl i
va. Qui cresètz enganar vos engana. Salve qui pòsca ! Fugissián qui deçà, qui delà. (Gram. d'Alibèrt. p 78) qui 2 (pr. rel. tonic) : « qui » (v. Alibert) L'òme a qui parlava : l'òme que i parlava. La femna de qui vos planhètz : la femna que vo'n planhètz. Los mèstres per qui trabalham : lo mèstre per qual trabalham. qui 3 (pr. interr.) (Alibert ; abs. Dicort) : qual (fòrça mai utilizat que non pas qui) Qui es aquel ? : qual es aquel ? qui 4 (letra grèga) nf/nm, cf Ubaud Dicort :
v. ki. quià (èsser a -) loc v, cf Ubaud Dicort : « être à quia » (v. TdF) quiasmà [quiasma, v. Ubaud Dicort Errata web] (subs. m.) (del grèc khiasma en forma de crotz) : crosament en forma de X. Lo quiasmà dels nèrvis optics. quiasme (m.) : estructura literària grèca (v. un ex. de quiasme grèc revirat aital en occitan, a la fin de letra Q [p. 804]) ; procediment estilistic que consistís a plaçar los elements de dos grops que forman una antitèsi dins l'òrdre invèrs de los del primièr, o de lo que semblava demandar la simetria. Un chòt cantava amont,
aval plorava un nene. Cal manjar per viure e non pas viure per manjar. quibus nm, cf Ubaud Dicort :
« quibus, argent, v. pecúnia » (v. TdF) quich : còp de premsa ; pression ; cachada / cachal. quicha 1 nf : (bona fortuna), cf Ubaud Dicort. quicha 2 nf (de l'alsacian küchen) : tarta garnida de pichons tròces de lard cobèrts d'uòus batuts. quichabotelha nm, cf Ubaud Dicort : « biberon,
ivrogne » TdF ‘quicho-boutiho’ quichaboton : cachaboton. v. cachaboton. (los 2, abs. Dicort) quichaclau nm : « moment de la clôture, moment décisif », conclusion ; plat que clava un repais (v. TdF ‘quicho-clau’). quichada : cachada / pression. quichador nm : « bouton pour appuyer, gâchette du fusil » (Lexic M. Roqueta) quichadura : pression ; cachada / cachadura / cachal. quichaire, -aira [~ -airitz] adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) : que quicha / que cacha ; « barre de pressoir » TdF. quichal : cachal. quichanàs nm, cf Ubaud Dicort :
« pince-nez » TdF‘quicho-nas’ quichant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pressant, ante,
urgent, ente » TdF quichapè nm, cf Ubaud Dicort : « traquenard,
traquet, sorte de piège en fer et à ressort, v. esclancon... ; pincette de
chasseur à la chouette, v. bres »
(v. TdF
‘quicho-pèd’) quicha-quicha nm, cf Ubaud Dicort :
(v. quichaquichon) quichaquichon nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de
jeu qui consiste à se presser les uns contre les autres, pour se faire
céder la place mutuellement ; oiseau imaginaire dont on
parle aux enfants, sorte de jeu d’attape dans lequel on dit savoir une
nichée de quichaquichon :
si quelqu’un prête son dos au dénicheur, il reçoit
des coups de genou dans les épaules » (v. TdF ‘quicho-quichoun’) quichar (v. tr. e intr.) : apevar sus quicòm ; lo sarrar amb mai o mens de fòrça ; macar ; atassar ; premsar (cachar de frucha) ; cachar una esponga, un formatge... v. cachar. Quicha una idèa de mai, Francesc, quicha ! Me quiches pas la man aital ! Aquela sabata me quicha l'artelh pichon. Quichar la vendémia. Quichar de frucha. Quicha l'esponga, qu'es plena d'aiga. Cal pas quichar : cal pas exagerar. quichar (se) : s'atassar (se sarrar en massa compacta) Totas las fedas se quichavan contra la cleda. quichat, -ada : cachat, -ada ; premsat, -ada. t. a. çaisús. Se beure un citron quichat (premsat) Un formatge de la pasta quichada (sarrada) quichet nm : gisclet
(verrolhet plat, margat sus una placa, e que servís a barrar de
l'endedins una fenèstra o una pòrta) ; « tartine d’anchois » TdF quicheta nf, cf Ubaud Dicort :
« targette, v. quichet plus usité » TdF quichetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fermer avec la
targette » TdF quichièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « hôte importun,
gênant, exigeant ; étranger qui vient à une
fête » (v. TdF) quíchoa nm : (langue) , cf Ubaud Dicort, « quéchua ».
(v. quechoà) quichorlar (v. tr.) : premsar / premir / trulhar, « serrer étroitement » TdF. quicòm 1 (pron indef e subs. m.) : « quelque chose » TdF, tala o tala causa. Al
forn, al molin, a la fònt, l’òm apren totjorn
quicòm. (v. TdF) Quicòm mai : autra causa. Es ben quicòm que plòga pas ! A quicòm prèp : mai o mens. Un
quicòm, quelque chose. (Alibert) |
|
quicòm 2 (adv.) (abs. Dicort) : fòrça / bravament. Plòu quicòm ! quicòm (consí -) (abs. Dicort) :
d'un biais o d'un autre. (v. jos consí) quicòm (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « quelque part » TdF jos ‘quicom’ quicomet [ ~ quiconet] nm, cf Ubaud Dicort : un pichon quicòm ; qualque pauc. quid pro quo nm, cf Ubaud Dicort :
« quiproquo » (Rapin, Basic) quidam nm, cf Ubaud Dicort :
« quidam (peu usité) » (Laus) quidditat [quiditat] nf : esséncia (natura d'una causa) quièr 1 ~ quèr nm, cf Ubaud Dicort : v. quèr. « quièr » 2 nm : v. cuèr. quièra nf (v. quèr)
: rocàs. quiescéncia (t. tecn. de botanica) : estat d'una cellula viva, d'un nucli que presentan pas cap de fenomèn de multiplicacion ; estat de q.q. o de quicòm de quiescent. quiescent, -a : en estat de repaus ; inactiu, -iva. quiet [ ~ quièt], -a adj : tranquil, -illa ; lengaclavat, -ada ; moquet,
-a ; chorradís, -issa. Aiga quieta (chorrassa / que dormís) Aquela drolleta se ten plan quieta (tranquilla) Ne demorèri tot quiet (lengaclavat) Foguèt plan quiet (moquet) d'èsser estat enganat. quietament [ ~ quiètament] adv (R. V, 22) : tranquillament ; pasiblament quietisme : doctrina crestiana que fa consistir la perfeccion dins l'amor de Dieu, sens se preocupar de res pus. Lo quietisme es de defugir. quietista adj e n (m. e f.) : persona que s'avoda al quietisme. quietud nf : tranquillitat (t. a.) La quietud de la nuèch. quif (abs. Dicort) : mèscla de tabat e de canabís que se fuma coma narcotic. quil 1 nm, cf Ubaud Dicort : siscle / siscladissa / glatiment (cridadissa
fòrt aguda). (# quilh) quil 2 nm (abs. Dicort) (del grèc khulòs
que vòl dire chuc / suc / secrecion) : secrecion liquida
d'un organ o d'una glandola, « chyle
[v. quilifèr] » (Rapin, Laus) Quil gastric. Quil pancreatic. Quil digestiu. QUIL- / QUILO- : formas prefixadas del grèc khulòs v. çaisús. formas prefixadas del grèc kheïlòs (pòta / labra) v. quiliti, quilofagia, quiloplastia. quila : caça a la pipada (amb un fiulèl per enganar los aucelons e los trapar) quilada : quil / siscladissa / glatiment. v. quil / siscle. Una quilada de filha. quiladís
nm, cf Ubaud Dicort :
« glapissement ; cri aigu particulier aux filles » TdF jos ‘quilamen’ quiladissa : siscladissa. La quiladissa d'un pòrc trapat per las aurelhas. quilaià (abs. Dicort) (plt.) : arbre de Peró e de Chile que sa rusca es utilizada dins la formula de fòrça locions (R. IV, 91) per se lavar lo pel. (Quillaja saponaria) quilaire, -aira [~ - airitz] adj e n : caçaire amb un fiulèl ; persona que siscla ; animal que siscla. (v. TdF) quilament : accion de quilar (t. a.) quilant, -a : que glatís. v. glatir. quilar (v. intr.) : glatir ; sisclar (butar un siscle) ; pipar / fiuletar / piuletar (enganar los aucelons amb un fiulèl) quilariá : glatiment (cridadissa aguda) quilemia : preséncia de quil (secrecion) dins lo sang. quilet : fiulèl ; siscle / sisclal / siscladissa. quilh / quilhet nm : tap, pèira, tròç de fust que i se
quilhan las pèças de moneda de desquilhar amb una mena de lec
(dins lo jòc de dròlles que se sona tanben quilh o
quilhòt). (# quil) Quantes de còps jogàvem al quilh, un còp
èra ! Desquilhar lo quilhet. quilha 1 nf : pèça de fust longaruda e redonda que se quilha sul pelsòl e que cal desquilhar amb un bòla de fust (o amb una bòla de fust e una autra quilha) ; cunh de fust o de metal per asclar de blòcs de rocasses ; plantador (aplech per plantar) ; camba tèunha ; fin del servici militar (l. p.) ; Jogar a las quilhas. Far la quilha del rei : far l'arbre drech. A de cambas coma de quilhas. Comença de se téner sus sas
quilhas, il
commence à marcher (se dit d’un convalescent) (Vayssier ‘quillo’) quilha 2 nf : pèça de fust o de fèrre que va de la proa a la popa, jos un naviri, e que tota la carcassa i se marga dessús. Quilha de naviri. quilhaboira [quilha-boira] nm : barrejadís (mescladissa de causas en desòrdre) quilhabomba [quilha-bomba] nf, (v. TdF « quiho-boumbo’, Azaïs) : cabussada. Faguèt una quilhabomba que Dieu vo'n garde. quilhaire nm, -aira : persona que quilha (planta) las quilhas ; « en style plaisant, un gaillard » (Palay) ; v. quilhat (v. TdF ‘quihat’). quilha-la nm, cf Ubaud Dicort :
« jeu du bâtonnet » (v. TdF ‘quiho-la’) quilha mota [quilhamota] nm : mena d'aucèl (Motacilla rufa), « motteux
roussâtre, traquet, espèce de cul-blanc qui se perche sur les
mottes de terre » TdF ‘quiho-mouto’ quilhandra nf : cibòt (mena de baudufa) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|