quarrar (v. tr.) : realizar la qüadratura.

La parabòla es la primièira corba que foguèt quarrada.

quarre nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : caire de taula.

qüars [ ~ quars] nm, cf Ubaud Dicort : cristal de ròca.

qüarsic ( ~ quarsic), -a adj : de la natura del qüars.

qüarsifèr ( ~ quarsifèr), -a adj : que conten de qüars ; format, -a mai que mai de qüars.

qüarsificar ( ~ quarsificar) (se) v pron : se mudar (se transformar) en qüars.

qüarsificat ( ~ quarsificat), -ada adj : mudat, -ada en qüars.

qüarsifòrme ( ~ quarsifòrme), -ma adj : qu'a la forma del qüars.

qüarsina ( ~ quarsina) nf : varietat de calcedòni, constituïda de qüars fibrós amb un pauc d'opal.

qüarsita [ ~ quarsita] nf, cf Ubaud Dicort : ròca dura, compacta, mai que mai formada de qüars, utilizada per empeirar los camins.

qüarsós [ ~ quarsós], -osa adj, cf Ubaud Dicort  : de la natura del qüars.

Ròcas quarsosas.

Sablas quarsosas.

quart 1 nm : caduna de las parts d'una unitat divisada en quatre parts egalas ; mièja liura (250 gramas) ; botelhon d'un quart de litre ; got (gobelet) metallic a aurelha que ten un quart de litre ; quinze minutas ; temps de garda sus un naviri (mar) ; partida anteriora de l'antena del costat de la proa (mar.)

Balhatz-me un quart d'aquel tròç de formatge.

Un quart d'òli de cade, sens vos comandar !

Un quart de vin, de cervesa, de citronada.

Un quart de soldat.

Un quart d'ora.

Prene lo quart.

Onze oras manca un quart.

Onze oras un quart.

Onze oras tres quarts (miègjorn manca un quart)

quart 2, -a (quatren) adj, cf Ubaud Dicort : « quatrième (vieux) » TdF jos ‘quart’

Quart libre. (Ubaud DicortI)

Enric Quart. (v. TdF)

quarta nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘quarto’) : anciana mesura agrària ; dormida quatrena dels manhans ; tièira de quatre cartas de meteissa color e que se seguisson sens interval de valor ; interval de quatre grases dins l'escala diatonica (mus.) (# carta)

Una quarta de froment.

Quarta comola : quarta mai que plena, non-arrasada.

Quarta arrasada : carta plena, mas pas comola.

quartairada nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘quarteirado’) : contengut d'una quarta ; espandi de terren que podiá èsser semenat amb una quarta de semença.

Una quartairada de segal, de civada, de froment.

quartairal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « contenant le quart d’un setier » (L. 69)

quartairet nm (TdF jos ‘quarteiret’ ; abs. Dicort) : quartièr pichon ; anca de cabrit o d'anhèl ; mesura pichona de vin ; panèl pichon per tampar l'escotilha arrièira d'un batèu de pesca. (v. quartieiret)

Un quartairet de rit.

Un quartairet de cabrit.

Un quartairet de vin : mièja pinta de vin.

quartairòla (arc.) : pinta de vin.

quartairon [ ~ quartieiron] nm : un quart de liura, « quarteron ; quartier d’une chose ; trimestre ; t. de marine, petite écoutille » TdF jos ‘quarteiroun’.

quartaironal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de quarteron [v. quartairon] » (v. R. V, 7)

quartal nm o nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘quartau’) : anciana mesura d'òli ; anciana mesura de vin ; fustalha pichona per la cervesa (bièrra) o pel vin.

quartalada : mesura agrària. (v. quartairada)

quartalatge (arc.) : drech senhoral pel mesuratge al quartal o a la quarta.

quartalet nm, cf Ubaud Dicort : « diminutif de quartal (mais probablement avec le même sens) »  (L. 70)

quartan nm : singlar de quatre ans.

quartana (subs. f. e adj. f.) : mena de paludisme.

Fèbre quartana, « fièvre quarte » (v. TdF).

quartanari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a la fièvre quarte » TdF

quartar (v. tr. arc.) : laurar un camp pel còp quatren la meteissa annada. (v. L. 70)

quartariá nf, cf Ubaud Dicort : « droit de prendre la quatrième partie des récoltes » (L. 70)

quartejar (v. tr.) : ressar un rol en quatre parts egalas.

quartèl nm : (pichòta quantitat), cf Ubaud Dicort, « mesure pour l’huile » (L. 70). (# cartèl)

quartenièr : doblet de quartan (singlar de quatre ans)

Desquilhar un quartenièr arriba pas cada an !

quarteron 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos quarteiroun’ [v. quartairon]) : quart de liura ; quartièr pichon ; trimèstre ; escotilha pichona (mar.) ; quart de cent ; (pej.) pichon nombre.

Un quarteron d'òli.

Un quarteron d'espillas (25)

Un quarteron de perturbadors.

 

 

quarteron 2, -a adj (abs. Dicort e TdF) : mestís, -issa qu'a un quart d'ascendéncia de color e tres quarts d'ascendéncia blanca.

quartet 1 nm : quart magre (mesura) ; anciana mesura de vin ;

quartet 2 [ ~ qüartet (< angl.)] nm, cf Ubaud Dicort : composicion musicala per quatre instruments o quatre voses ; formacion de jazz compausada de quatre musicians ; grop de quatre personas ; jòc d'azard que i cal endevinar los quatre primièrs cavals d'una corsa ; (t. tecn. d'informatica, de fisica nucleara)

Ausiguèri un quartet de jazz extraordinari.

S'es encara enganat al quartet.

quartièira nf : anciana mesura de capacitat, « La quartièra de Béziers équivalait à 16 litres 40 » (v. TdF) ;  « quart de setier de grains » (Alibert).

La quartièira fasiá quatre planponhs.[« La quartièira  se divise en quatre  ponhadièiras » (v. TdF)]

A quartièira. (v. Ubaud Dicort)

quartieirada nf : v. quartairada.

quartieirat (gens d’un quartièr) nm, cf Ubaud Dicort : « gens du quartier » (v. Sèrras-Ess.).

quartieiret nm : membre de darrièr d'un anhèl o d'un cabrit ; v. quartairet (v. TdF jos ‘quarteiret’).

quartieiron nm, cf Ubaud Dicort : v. quartairon.

quartièr : porcion de quicòm divisat en quatre parts o mai ; blotàs (blòt gròs) ; porcion de vila ; los que demòran dins aquela porcion ; airal (t. a.) ; cadun dels tres tròces bèls d'una sèla ; cada gra de descendéncia d'una familha nòbla ; anciana mesura de capacitat ; mesura de vin ; pèira de talha d'una obertura, plaçada dins lo sens de l'espessor de la paret ; escotilha ; panèl per barrar una escotilha (mar.)

Los quatre quartièrs fan la totalitat.

Un quartièr de rit.

Un quartièr de ròca.

Quartièr de vila.

Quartièr comerçant.

Cinemà de quartièr.

Quartièr de soldats.

Quartièr general.

Quartièr de sèla.

Quartièr de noblesa.

Quartièr de luna.

Se jaire de quartièr : se jaire sus un costat.

quartièrmèstre : lo grad pus bas dins la marina.

quartin nm, cf Ubaud Dicort : « mesure pour le vin et les liquides, équivalente à 60 litres ; baril de ce contenu ; le quart du litre » (v. TdF)

quarto (lat.) : quatrenament, dins una enumeracion que comença per primo (del lat. primo, secundo, tercio, quarto)

Primo, parla tròp ;

secundo, parla mal ;

tercio, ditz de messorgas ;

quarto, desparla.

quartolar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘quartouna’) : plaçar los cabirons d'un ponde ; asclar un rol en quatre ; cambiar de quartièr (luna)

La luna ven pas que de quartolar.

quarton : caduna de las fasas de la luna ; quart de liura ; quart d'una soma d'argent ; quartièr (part quatrena) ; paga trimestriala ; quarta de froment ; travet carrat o triangular. (v. TdF) (# carton)

Es dins son primièr quarton la luna.

quartona nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de mesure (de chaux) » (L. 70)

quartonada : travada de cabirons ; tèrra semenada amb una quarta de froment.

quartonal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « du contenu d’un quarton ; qui pèse un quart de livre» (L. 70)

quartonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, mettre des soliveaux à un plancher, à un toit ; refendre en quatre, partager un billot en quatre ; changer de quartier en parlant de la lune » (v. TdF)

quartonat : semenada d'un quarton de froment.

quartonenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui pèse un quart de livre » (L. 70)

quartonièira nf, cf Ubaud Dicort : « mesure pour le blé » (L. 70)

quartrada (abs. Dicort) : quartairada (contengut d'una quarta)

quasar nm (de l'angl. quasi stellar) : astre d'aparéncia estelara (t. tecn. d'astronomia)

quasèrn nm : ensemble de fuèlhs de papièr d'escolan religats en forma de librilhon. (# casèrn).

quasernet : quasèrn pichonèl ; libre de bòrd (mar.)

QUASI- : prefix de subs. o d'adj. [v. çai jos] seguit d'un jonhent.

Quasi-delicte. (CLO § 11.2)

Quasi-cecitat.

Quasi-contacte.

Quasi-cristal.

Quasi-pacha.

Quasi-particula.

Quasi-possession.

Quasi-cremat.

Quasi-desèrt.

Quasi-miraculós.

Quasi-mòrt.

[Davant un adj. lo CLO  met pas de jonhent : ex. ds lo § 15. 1 : quasi absenta ; id. davant un adv. : ex. ds lo § 18.10.6 : quasi sistematicament]

quasi / quasiben [quasi ben, cf Ubaud Dicort] / quasiment adv (del latin quasi) : gaireben.

« qüasimodo (la -) » (francisme, del lat. quasi modo que son los primièrs mots de la messa de l'octava de Pascas) : dimenge de l'octava de Pascas que se ditz en occitan Pasquetas.

Quasimòdo n pr m, cf Ubaud Dicort : « Quasimodo »

qüassièr nm (abs. Dicort) : mena d'arbrilh tropical (Quassia amara), « quassia / quassièr » (v. Per Noste).

quatèrna [quatèrn nm, cf Ubaud Dicort]  : quatre numèros sortits al lotò (de l'it. lotto, sòrt) sus la meteissa rega ; combinason de quatre numèros sortits al meteis tiratge de lotariá. (v. TdF jos ‘quaterne’)