qualqu'un, qualqu'una (pr. ind. que designa vagament una persona) ; pr. ind. singular, que s'emplega sovent amb un sens plural.

Qualqu'un te demanda.

Qualqu'una vendrà ben.

Es qualqu'un de fisable.

As trapats de ceps ?

- « N'ai trapat qualqu'un » (l.p.)

- N'ai trapats qualques uns. [v. qualques unes]

qualqu'un (èsser -) : èsser una persona fòrt capabla, de granda personalitat ; èsser una persona coquinassa o afrontada.

Joan Jaurés èra qualqu'un.

È ben, aquela dròlla es qualqu'un !

qualqu’un mai pron indef, cf Ubaud Dicort : « quelqu’un d’autre » (Laus)

quan, -a (adj.  interr., e adj. excl. s.) (non preconizat Dicort) : v. quin 1 e 2 / qu'un (non preconizat Dicort).

Quana ora es ?

Quana frucha vòls ? - Quana que siá.

Quan desastre !

Quan piòt !

Quana traça de vida !

Quana bestiesa que la vana glòria !

Quan un ! [v. quant un !] Quana una ! [v. quant una !]

Quanes uns ! Quanas unas !

quand (conj.)  (de confondre pas amb quora  v. quora.) : 

al moment que :  Quand las polas pissaràn !

e mai : Quand nevèsse, vendriái !

al còp amb : Partirai quand tu.

per çò que : Lo clauguèron quand agèt tuat q.q.

quand en quand loc adv, cf Ubaud Dicort : « de temps à autre » (Alibert)

Quand en quand una nose tombava. (v. çai jos)

quand en quand (de -) (TdF jos ‘quand’ ; abs. Dicort) : de temps en temps. (v. quand en quand)

De quand en quand una nose tombava.

quand e quand / tant e quand loc adv : sulcòp / sens esperar mai.

Pagar tin-tin e quand e quand.

Tant e quand : sulcòp / sulpic.

quant 1 (adv. inter.) : « combien » (Alibert)

Quant i n'a ? - I n'a cinc.

Quant de temps as ? : quin atge as ? v. atge.

Quant tenèm, uèi ? - Lo tres de mai.

quant 2, -a (excl. m. e f. que marca una brava quantitat) : « que » (Rapin)

Quant de pòple !

Quanta d'aiga !

Quant de fum !

Quantas de lèbres desquilhèt pas aquel caçaire !

quant 3, -a (pr. e adj. inter.) : « combien » (Alibert)

Quant òli te cal ? : quant d'òli te cal ?

Quanta farina te pesi ? : quanta de farina te pesi ?

Qual sap quantas d'asenadas faguèt dins sa vida !

quant (ni per -) : v. jos ni.

quant (ni tant ni -) : v. jos ni.

quant (per çò -) : v. a per.

quant a (loc. prep.) , cf Ubaud Dicort : « quant à » (Rapin)

Quant a ieu, me comptèsses pas.

Per quant a, cf Ubaud Dicort = quant a. (v. TdF jos ‘quant 1’)

quant-a-se nm (abs. Dicort) : mena de resèrva.

Un pauc cadun ten a son quant-a-se.

quant que loc conj, cf Ubaud Dicort : « combien que » (Alibert), « quelque nombre que » TdF jos ‘quant 1’

quant un ! interj, cf Ubaud Dicort : « comme il est gros ! ou comme il est beau ! » (Constans Essai… sous-dial. du Rouergue p. 83)

quant una ! interj :  « quelle chose ! » (v. TdF jos ‘quant 2’)

quanta 1  (kwanta) (lat.) plural del latin quantum (v. Ubaud Dicort) :  quantitat determinada, proporcion d'una grandor dins una reparticion, dins un ensemble ; discontinuïtat elementària d'una grandor quantificada (t. tecn. de fisica)

La teoria dels quanta.

quante, -a (De defugir en lenga escricha) : desf. de quan,  v. quin 2 e quan (non preconizat Dicort).

« Quante piòt » !

« Quanta piòta » !

quantes, -tas (pr. e adj. excl. pl.) : « combien de » (v. TdF jos ‘quant 2’)

Quantes còps o te diguèri pas !

Quantas messorgas as pas dichas !

quantic [ ~ qüantic, cf Ubaud Dicort], -a adj : relatiu, -iva a la teoria dels quanta (lat.) (t. tecn. de fisica)

Fisica quantica.

Logica quantica.

quantificable, -bla : que sa quantitat pòt èsser mesurada.

Lo benevolat es pas quantificable.

quantificacion : accion de quantificar.

quantificador (abs. Dicort) : simbòl que marca qu'una proprietat s'aplica a totes los elements d'un ensemble, o solament a qualques uns ; cadun dels simbòls que marca se una proprietat es verificada per totes los elements d'un ensemble o solament per qualques uns ; nom balhat als determinants que marcan la quantitat que definís un nom : cada, tot, dos... (t. tecn. de logica, de mat., de lingüistica) (v. quantificator)

quantificar (v. tr.) : atribuir una quantitat a un tèrme, segon qu'es un o multiple ; determinar la quantitat logica d'un jutjament.

Proposicion quantificada.

quantificator nm : « (math.) quantificateur » (Per Noste)

quantiplen, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adj m, comblé, gorgé, plein » (v. TdF ‘cantiple’)

 

quantitat nf : qualitat de tot çò que pòt èsser mesurat, augmentat o diminuit ; longor d'una sillaba, d'una vocala... ; un cèrt nombre de ; una multitud.

Quantitat de nèu, de gas, d'aiga, d'energia.

Advèrbi de quantitat.

Una quantitat de letras.

Una quantitat de personas.

quantitatiu, -iva : relatiu, -iva a la quantitat.

Càmbiaments quantitatius.

Analisi quantitativa.

L'istòria quantitativa.

Teoria quantitativa.

quantitativament : d'un biais quantitatiu.

quantitativista (m. e f.) : adèpte, -a d'una teoria quantitativa ; istorian, -a que s'apèva sus las estatisticas.

quantum [ ~ qüantum nm, cf Ubaud Dicort] nm (kwantum) (sing. del latin quanta) : part que reven a cadun dins una reparticion al prorata (lat.) ; soma d'una indemnizacion ; quantitat determinada ; fraccion d'un còrs electoral o d'una amassada deliberanta que sa participacion es necessària per qu'una eleccion o una votacion sián valablas ; sinonim de tant del cent ; t. tecnic d'informatica (durada elementala maximala atribuïda a cada programa en cors de trabalh)

Tocar son quantum.

Lo tribunal fixèt lo quantum.

Lo quantum de las fòrças navalas d'un país.

Quantum de temps.

quàquer ~ qüàquer, -a n, cf Ubaud Dicort : « quaker, -eresse » (v. Laus). (v. Quaker)

quaquerisme ~ qüakerisme nm, cf Ubaud Dicort : « quakerisme » (v. Laus) (v. çai sus)

quaranta (adj. num. card.) : quatre còps dètz ; (adj. num. ord.) : quaranten, -a ; (subs. m.) : numèro o nombre quaranta.

Trenta-nòu e un fan quaranta.

Pagina quaranta.

Es al 40, carrièira Joan Bodon.

En l'an quaranta (l.p.) : pas jamai.

quaranta dos adj num e nm inv : 42, « quarante-deux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 119)

quaranta un adj. num e nm inv, cf Ubaud Dicort : 41, « quarante et un » (Sèrras-Ess.)

quaranta unen, -a adj num e n, cf Ubaud Dicort : « quarante et unième » (Sèrras-Ess.)

quarantaina [veire quarantena, cf Ubaud Dicort] (t. tecn. de mar.) : isolament sanitari de quaranta jorns ; isolament sanitari d'un animal pendent quaranta jorns ; exclusion d'un grop.

Metre quicòm, q.q. o un animal en quarantaina.

quarantar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, observer le carême ? » (L. 67)

quarantejar (v. intr.) (abs. Dicort) : « compter par quarante » ; èsser dins la quarantena ; « subir la quarantaine ». (v. Palay)

Me soveni del jorn que quarantegèri.

quaranten, -a (adj. n. o.) : 40en, -a., que n'a 39 abans el.

quarantena nf : quaranta a quicòm prèp ; la quaresma / lo quaresme / lo caresme / lo carema (R. VI, 129 - VI, 445 - L. 68) ; atge (R. III, 235) de quaranta ans ; quarantena sanitària / quarantaina.

Te costarà una quarantena d'euròs.

Lo Joan fa pas que trucar la quarantena

Lo Jòrdi a manjada la quarantena.

quarantenari 1, -ària adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a la quarantena sanitària, « quarantenaire » (Laus).

Malautiá quarantenària.

quarantenari 2 nm, cf Ubaud Dicort : « quarantenaire, celui, celle qui est en quarantaine » TdF

quarantenc, -a adj : (aboriu, -iva) que buta en quaranta jorns.

Trufas quarantencas : patanas quarantencas.

quarantenièr : cordatge de marina de tres o cinc fials (fils)

quarantièr 1, -ièira adj (Laus ; abs. Dicort) : que ven en quaranta jorns.

Semenar de mongilhs quarantièrs.

quarantièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « variété de haricot, dont la fève est bonne à manger quarante jours après le semis » TdF.`

qüarc [quark ~ qüark] nm, cf Ubaud Dicort (de l'angl. kwark) : particula elementària (t. tecn. de fisica)

quaresma nf (L. 311 e 68) / caresma nf (R. V, 9) / caresme nm / careme nm (los 2, R. VI, 445) / carema (m.) / carema (f.) [los 5, veire quaresma, cf Ubaud Dicort] : los quaranta jorns d'abstinéncia entre lo dimars gras e lo jorn de Pascas (los sièis dimenges entremièg, se fa pas abstinéncia).

La quaresma es un temps de pregària e de peniténcia.

En temps de guèrra se fa quaresma cada jorn.

Tombar coma mars en quaresma.

As una mina de quaresma !

quaresmal 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de carême » (L. 311 e 68)

quaresmal 2 nm, cf Ubaud Dicort : « le temps du carême » TdF ‘caremau’

quaresmar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire carême » (v. caresma e desquaresmar (se))

quaresmentrant nm, cf Ubaud Dicort : v. carementrant.

quaresmentrar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, entrer en carême » TdF ‘carementra’

quaresmentreta nf, cf Ubaud Dicort : « sexagésime, avant-dernière semaine du carnaval, ou quadragésime, premier dimanche du carême ; cadeaux que reçoivent ceux qui vont quêter dans les maisons à cette époque : ce sont les  étrennes des jeunes gens qui ont amusé la foule ; celui qui court les rues masqué, pendant les jours gras » (v. TdF ‘carementreto’)

quark ~ qüark nm, cf Ubaud Dicort : v. qüarc.