|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
qualqu'un, qualqu'una (pr. ind. que designa vagament una persona) ; pr. ind. singular, que s'emplega sovent amb un sens plural. Qualqu'un te demanda. Qualqu'una vendrà ben. Es qualqu'un de fisable. As trapats de ceps ? - « N'ai trapat qualqu'un » (l.p.) - N'ai trapats
qualques uns. [v. qualques unes] qualqu'un (èsser -) : èsser una persona fòrt capabla, de granda personalitat ; èsser una persona coquinassa o afrontada. Joan Jaurés èra qualqu'un. È ben, aquela dròlla es qualqu'un ! qualqu’un mai pron indef, cf Ubaud Dicort :
« quelqu’un d’autre » (Laus) quan, -a (adj. interr., e adj. excl. s.) (non preconizat Dicort) : v. quin 1 e 2 / qu'un (non preconizat Dicort). Quana ora es ? Quana frucha vòls ? - Quana que siá. Quan desastre ! Quan piòt ! Quana traça de vida ! Quana bestiesa que la vana glòria ! Quan un ! [v. quant un !]
Quana una ! [v. quant
una !] Quanes uns ! Quanas unas ! quand (conj.) (de confondre pas amb quora v. quora.) : al moment que : Quand las
polas pissaràn ! e mai : Quand nevèsse, vendriái ! al còp amb : Partirai quand tu. per çò que : Lo clauguèron quand agèt tuat
q.q. quand en quand loc adv, cf Ubaud Dicort :
« de temps à autre » (Alibert) Quand en quand una nose tombava. (v. çai jos) quand en quand (de -) (TdF jos
‘quand’ ; abs. Dicort)
: de temps en temps. (v. quand en quand) De quand en quand una nose tombava. quand e quand / tant e quand loc adv : sulcòp / sens esperar mai. Pagar tin-tin e quand e quand. Tant e quand : sulcòp / sulpic. quant 1 (adv. inter.) : « combien » (Alibert) Quant i n'a ? - I n'a cinc. Quant de temps as ? : quin atge as ? v. atge. Quant tenèm, uèi ? - Lo tres de mai. quant 2, -a (excl. m. e f. que
marca una brava quantitat) : « que » (Rapin) Quant de pòple ! Quanta d'aiga ! Quant de fum ! Quantas de lèbres desquilhèt pas aquel caçaire ! quant 3, -a (pr. e adj. inter.) : « combien » (Alibert) Quant òli te cal ? : quant d'òli te cal ? Quanta farina te pesi ? : quanta de farina te pesi ? Qual sap quantas d'asenadas faguèt dins sa vida ! quant (ni per -) : v. jos ni. quant (ni tant ni -) : v. jos ni. quant (per çò -) : v. a per. quant a (loc. prep.) , cf
Ubaud Dicort : « quant à » (Rapin) Quant a ieu, me comptèsses pas. Per quant a, cf
Ubaud Dicort = quant a. (v. TdF jos ‘quant 1’) quant-a-se nm (abs. Dicort) : mena de resèrva. Un pauc cadun ten a son quant-a-se. quant que loc conj, cf Ubaud Dicort :
« combien que » (Alibert),
« quelque nombre que » TdF jos
‘quant 1’ quant un ! interj, cf Ubaud Dicort : « comme il est gros ! ou comme il est beau ! » (Constans Essai… sous-dial. du Rouergue p. 83) quant una ! interj : « quelle chose ! » (v. TdF jos ‘quant 2’) quanta 1 (kwanta) (lat.) plural del latin quantum (v. Ubaud Dicort) : quantitat determinada, proporcion d'una grandor dins una reparticion, dins un ensemble ; discontinuïtat elementària d'una grandor quantificada (t. tecn. de fisica) La teoria dels quanta. quante, -a (De defugir en lenga escricha) : desf. de quan, v. quin 2 e quan (non preconizat Dicort). « Quante
piòt » ! « Quanta piòta » ! quantes, -tas (pr. e adj. excl. pl.) : « combien
de » (v. TdF jos ‘quant 2’) Quantes còps o te diguèri pas ! Quantas messorgas as pas dichas ! quantic [ ~ qüantic, cf Ubaud Dicort], -a adj : relatiu, -iva a la teoria dels quanta (lat.) (t. tecn. de fisica) Fisica quantica. Logica quantica. quantificable, -bla : que sa quantitat pòt èsser mesurada. Lo benevolat es pas quantificable. quantificacion : accion de quantificar. quantificador (abs. Dicort) :
simbòl que marca qu'una proprietat s'aplica a totes los elements d'un
ensemble, o solament a qualques uns ; cadun dels simbòls que marca se
una proprietat es verificada per totes los elements d'un ensemble o solament
per qualques uns ; nom balhat als determinants que marcan la quantitat que
definís un nom : cada, tot, dos... (t. tecn. de logica, de mat., de
lingüistica) (v. quantificator) quantificar (v. tr.) : atribuir una quantitat a un tèrme, segon qu'es un o multiple ; determinar la quantitat logica d'un jutjament. Proposicion quantificada. quantificator nm : « (math.) quantificateur » (Per Noste) quantiplen, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« adj m, comblé, gorgé, plein » (v. TdF ‘cantiple’) |
|
quantitat nf : qualitat de tot çò que pòt èsser mesurat, augmentat o diminuit ; longor d'una sillaba, d'una vocala... ; un cèrt nombre de ; una multitud. Quantitat de nèu, de gas,
d'aiga, d'energia. Advèrbi de quantitat. Una quantitat de letras. Una quantitat de personas. quantitatiu, -iva : relatiu, -iva a la quantitat. Càmbiaments
quantitatius. Analisi quantitativa. L'istòria quantitativa.
Teoria quantitativa. quantitativament : d'un biais quantitatiu. quantitativista (m. e f.) : adèpte, -a d'una teoria quantitativa ; istorian, -a que s'apèva sus las estatisticas. quantum [ ~ qüantum nm, cf Ubaud Dicort] nm (kwantum) (sing. del latin quanta) : part que reven a cadun dins una reparticion al prorata (lat.) ; soma d'una indemnizacion ; quantitat determinada ; fraccion d'un còrs electoral o d'una amassada deliberanta que sa participacion es necessària per qu'una eleccion o una votacion sián valablas ; sinonim de tant del cent ; t. tecnic d'informatica (durada elementala maximala atribuïda a cada programa en cors de trabalh) Tocar son quantum. Lo tribunal fixèt lo quantum. Lo quantum de las fòrças navalas d'un país. Quantum de temps. quàquer ~ qüàquer, -a n, cf Ubaud Dicort : « quaker, -eresse » (v. Laus). (v. Quaker) quaquerisme ~ qüakerisme nm, cf Ubaud Dicort : « quakerisme » (v.
Laus) (v. çai sus) quaranta (adj. num. card.) : quatre còps dètz ; (adj. num. ord.) : quaranten, -a ; (subs. m.) : numèro o nombre quaranta. Trenta-nòu e un fan quaranta. Pagina quaranta. Es al 40, carrièira Joan Bodon. En l'an quaranta (l.p.) : pas jamai. quaranta dos adj num e nm inv :
42, « quarante-deux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 119) quaranta un adj. num e nm inv, cf Ubaud Dicort : 41, « quarante et un » (Sèrras-Ess.) quaranta unen, -a adj num e n, cf
Ubaud Dicort : « quarante et unième » (Sèrras-Ess.) quarantaina [veire quarantena, cf Ubaud Dicort] (t. tecn. de mar.) : isolament
sanitari de quaranta jorns ; isolament sanitari d'un animal pendent quaranta
jorns ; exclusion d'un grop. Metre quicòm, q.q. o un animal en quarantaina. quarantar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, observer le carême ? » (L. 67) quarantejar (v. intr.) (abs. Dicort) : « compter par quarante » ; èsser dins la quarantena ; « subir la quarantaine ». (v. Palay) Me soveni del jorn que quarantegèri. quaranten, -a (adj. n. o.) : 40en, -a., que n'a 39 abans el. quarantena nf : quaranta a quicòm
prèp ; la quaresma / lo quaresme / lo caresme / lo carema (R. VI, 129 - VI, 445 - L. 68) ; atge (R. III, 235) de quaranta ans ; quarantena
sanitària / quarantaina. Te costarà una quarantena d'euròs. Lo Joan fa pas que trucar la quarantena Lo Jòrdi a manjada la quarantena. quarantenari 1, -ària adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a la quarantena sanitària, « quarantenaire » (Laus). Malautiá quarantenària. quarantenari 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« quarantenaire, celui, celle qui est en quarantaine » TdF quarantenc, -a adj : (aboriu, -iva) que buta en quaranta jorns. Trufas quarantencas : patanas quarantencas. quarantenièr : cordatge de marina de tres o cinc fials (fils) quarantièr 1, -ièira adj (Laus ; abs. Dicort) : que ven en quaranta jorns. Semenar de mongilhs quarantièrs. quarantièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « variété de haricot, dont la fève est bonne à manger quarante jours après le semis » TdF.` qüarc [quark ~ qüark] nm, cf Ubaud Dicort (de l'angl. kwark) : particula
elementària (t. tecn. de fisica) quaresma nf (L. 311 e 68) / caresma nf (R. V, 9) / caresme nm / careme nm (los 2, R. VI, 445) / carema (m.) / carema (f.) [los 5, veire quaresma, cf Ubaud Dicort] : los quaranta jorns d'abstinéncia entre lo dimars gras e lo jorn de Pascas (los sièis dimenges entremièg, se fa pas abstinéncia). La quaresma es un temps de pregària e de peniténcia. En temps de guèrra se fa quaresma cada jorn. Tombar coma mars en quaresma. As una mina de quaresma ! quaresmal
1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de carême » (L. 311 e 68) quaresmal 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« le temps du
carême » TdF ‘caremau’ quaresmar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire carême » (v. caresma e desquaresmar (se)) quaresmentrant nm, cf Ubaud Dicort : v. carementrant. quaresmentrar v, cf Ubaud Dicort : « v intr,
entrer en carême » TdF ‘carementra’ quaresmentreta nf, cf Ubaud Dicort :
« sexagésime, avant-dernière semaine du carnaval, ou
quadragésime, premier dimanche du carême ; cadeaux que reçoivent ceux
qui vont quêter dans les maisons à cette époque : ce
sont les étrennes des
jeunes gens qui ont amusé la foule ; celui qui court les rues masqué, pendant les jours
gras » (v. TdF ‘carementreto’) quark ~ qüark nm, cf Ubaud Dicort : v. qüarc. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|