puntièr, -ièira (leng. occid., cf Ubaud Dicort) / pontièr, -ièira n : persona adrecha que punta coma cal al jòc de petanca. (v. pontièr 2)

puntilha (abs. Dicort) / pontilha (v. pontilha) : menudalha / besucarieta / parpèlas d'agaça.

puntilhar (marcar de punts) , cf Ubaud Dicort  / pontilhar (v. pontilhar 1) (v. tr. e intr.) : marcar d'un grand nombre de punts ; contestar sus de menudalhas.

Puntilhar un dessenh.

Pontilhar sus tota question.

puntilhat nm : « pointillé » (Basic)

puntilhisme nm, cf Ubaud Dicort : « (peinture) pointillisme » (Rapin)

puntilhista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (peinture) pointilliste » (Rapin)

puntura (abs. Dicort) / pontura (v. pontura) nf : talha de las sabatas, dels gants, dels berrets... (v. ponchura)

Puntura pichona.

Puntura mejana.

Puntura màger.

pupa nf, cf Ubaud Dicort : « huppe, v. puput, upega » (v. TdF)

pupilh, -a (R. IV, 670) [pupil, -illa, cf Ubaud Dicort] n : minor ; orfanèl, -a ; qu'a un tutor o una tutritz.

pupilh, -a [pupil, -illa] de la nacion n : orfanèl, orfanèla de guèrra que l'Estat se n'ocupa.

pupilha [pupilla] nf, cf Ubaud Dicort : viston de l'uèlh.

pupilhar [pupillar 1 (relatiu al pupil)], -a adj, cf Ubaud Dicort : qu'aperten a un pupilh ;

pupilhar [pupillar 2 (relatiu a la pupilla)], -a adj, cf Ubaud Dicort : qu’aparten a una pupilha.

pupilla nf : v. pupilha.

pupillar 1 e 2 adj : v. pupilhar.

pupillaritat nf, cf Ubaud Dicort : « pupillarité, état de pupille » TdF

pupitraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « (techn.) pupitreur, -euse »

pupitre : mòble de fust en plan inclinat que i se pausa lo papièr per escriure ; mantun autre aplech de fust, de metal, de matèria plastica...

Pupitre de classa, de dessenhaire, d'orquestrièr.

Pupitre de comanda d'ordenador.

Pupitre de glèisa pels libres liturgics.

puplù nm, cf Ubaud Dicort : « torche--pot, oiseau, v. planhòl 2 » (v. TdF)

pupuda nf, cf Ubaud Dicort : v. puput. (v. TdF jos ‘pupo’)

puput (f.) [nf o nm] : pepuda (mena d'aucèl) (Upupa epops)

pur 1, -a (adj. normal o adj. de renforçament) : blos, -a (sens la mendre mescla de res) ; esclet, -a ; cast, -a ; (t. tecn. de quimia)

Vin pur.

Aiga pura.

Argent pur.

Votz pura (escleta)

Anma (arma) pura.

Un còrs pur : un còrs simple.

Es un pur azard.

Es la pura vertat.

En pura pèrdia.

pur 2, -a (subs.) : persona sens compromissions ; fanatic, -a.

Es un pur !

Los purs d'un partit.

purament adv : castament.

purar (v. tr.) : far venir blos.

purar (se) : venir blos.

purèia [purèa] nf : bolida de legums cosinats e plan espotits.

puret –a adj, cf Ubaud Dicort : « agréablement pur, assez pur » TdF

puretat nf : qualitat de çò pur (t. a.)

Puretat d'un metal, de l'aire, d'un agach.

Puretat de l'enfança.

Puretat de la lenga.

purga : purgatiu. t. a. çaijós.

purgacion (R. IV, 672) : accion de purgar, d'evacuar, de netejar, de curar (t. a.) ; accion de far engolir una purga.

purgador 1 nm : netejador d'un molin de seda.

purgador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui purifie » TdF

purgaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que purga (t. a. de purgacion)

purgament : accion de purgar, de netejar, de purificar.

purgar (v. tr.) : netejar ; curar un valat ; far engolir una purga.

Purgar un radiator.

purgar (se) : prene una purga.

purgatiu, -iva adj e nm (R. IV, 672) : que purga.

L'òli de ricin es purgatiu.

purgatòri nm : lòc misteriós de purificacion après la mòrt.

purgèl nm  : pal de corondat, « t. de charpentier, petit pied-droit qui supporte une pièce, colombe d’un torchis, v. coronda » (v. TdF).

purgelat : ensemble dels pals d'un corondat de tàpia.

purgueta nf, cf Ubaud Dicort : « euphorbe de Gérard, plante » TdF jos ‘purgeto’

purificacion (R. IV, 671) : accion de desbarrassar quicòm de sas impuretats (t.a.) ; rites religioses per se purificar o per purificar quicòm.

Purificacion d'un metal.

Purificacion de l'aire.

Purificacion del calici a la fin de la messa.

Purificacion de Maria : fèsta catolica del dos de febrièr.

purificador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « purificateur, -trice » (Laus)

Orason purificadoira, oraison purificatrice. (Rapin)

purificar (v. tr.) (R. IV, 671) : espurgar / netejar (t. a.)

purificar (se) : s'espurgar / se netejar (t.a.)

purificatiu, -iva adj (R. IV, 671) (abs. Dicort) : que pòt purificar, « propre à purifier » TdF.

purificatòri 1 nm (v. TdF) : linge per purificar lo calici a la fin de la messa.

purificatòri 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : que purifica.

purisme : desir exagerat de fixar arbitràriament una lenga a un estadi de son evolucion, sens téner compte de las donadas de la lingüistica ; comportament dels que recusan tota modificacion a una doctrina ; tendéncia estetica que ven del cubisme (t. tecn.)

Un purisme tròp arcaïc es de defugir.

purista (adj. e subs. m. e f.) : persona que volonta tròp de parlar o d'escriure sens téner compte de l'evolucion d'una lenga.

Un gramatician tròp purista viu pas amb son temps.

 

 

 

puritan, -a : persona tròp estricta o tròp pudibonda.

puritanisme : doctrina dels puritans.

purpurenc, -a : que tira sus la color porpra.

pur sang [pursang] nm : caval de corsa que sos ascendents son de raça.

puruléncia nf, cf Ubaud Dicort : « purulence » (Rapin)

purulent, -a : que conten o que laissa vinar de poire (pus)

pus 1 nm : poire.

pus 2 / plus (adv.) : mai.

Ne vòli pas pus : ne vòli pas mai.

Ai pas pus de pan.

Nos aimam pas pus.

pus lèu : comparatiu de lèu. (# puslèu)

Pus lèu : mai de bona ora.

Al pus lèu : lo pus lèu possible.

Pus lèu que çò que creses !

pusaut [ ~ plusaut] nm : trast / galatàs.

puselh : entòrca de fust resinós ; tròç de pin resinós.

pusillanimament : d'un biais pusillanim.

pusillanime [pusillanim], -a adj : crentós, -a / pauruc, -uga ; pas brica lançat, -ada.

pusillanimitat nf (R. II, 90): manca de coratge per entreprene.

puslèu (adv.) : de preferéncia. (# pus lèu)

Vèni puslèu a nòu oras.

puslèu que (loc. conj. que marca una causida) : en lòc de.

Puslèu que de te languir, brandís-te !!

Puslèu sofrir que morir !

pustula (R. IV, 673) : vesicula que conten de poire (pus).

pustulacion nf (R. IV, 673) (abs. Dicort) : formacion de pustulas, « pustulation » (Rapin).

pustulós, -osa : cobèrt, -a de pustulas.

put 1, -a (adj.) : marrit, -a.

La vida es puta !

Far puta fin : finir mal. (v. puta fin)

put 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « se dit, à certains jeux, lorsque les boules, billes ou palets des joueurs sont à égale distance du but » TdF ‘put 1’

Sèm puts la partie est indécise. (v. TdF)

put ! 3 interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée d’une chose ou d’un animal qui s’enfuit » TdF ‘put 2’

puta / putan nf, cf Ubaud Dicort : prostituïda. (v. putan)

Filh de puta ! (injúria o interj.)

puta fin nf, cf Ubaud Dicort : « dégât, dilapidation, dissipation, v. degalh » (v. TdF ‘puto-fin’)

putafinaire, -aira n, cf Ubaud Dicort (v. Sèrras-Ess.) : « nm, celui qui gâche, gaspille, gâcheur, dissipateur, v. degalhièr, destruci 1 » (v. TdF ‘puto-finaire’).

putafinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dilapider, gaspiller, dissiper, gâter, gâcher, détruire, v. degalhar, perir » (v. TdF ‘puto-fina’)

putafinatge nm, cf Ubaud Dicort : « gaspillage, mauvaise fin, v. degalhatge » (v. TdF ‘puto-finage’)

putalha nf sing : las prostituïdas en general.

putan nf / putana nf, cf Ubaud Dicort : « putain, prostituée » (v. TdF jos ‘putan’)

putanejar (v. intr. ) : frequentatiu de putejar. v. pus bas.

putanèla / putarra nf : puta pichona.

putanièr 1 nm : femnassièr. (v. TdF)

putanièr ! 2 : interj. que marca colèra, mesprètz o estonament.

putanièr de + nom : puta de...

Putanièr de ròc !

putanièr 3, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « putassier, -ière » (Faure). (v. putassièr 2)

putaralha nf sg, cf Ubaud Dicort : « (coll.) les putains » (Sèrras-Ess.). (v. putarralha)

putariá : prostitucion. (v. putassariá)

putarra nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) / putanèla : puta pichona.

putarralha (Alibert) [veire putaralha, cf Ubaud Dicort] : las prostituïdas en general.

putarron nm (TdF jos ‘putanello’) : « petite putain » (Azaïs)

putassa : femna gorrinassa.

putassar v, cf Ubaud Dicort : v. putejar. (v. TdF jos ‘puteja’)

putassariá nf, cf Ubaud Dicort : « putanisme, prostitution, débauche avec les femmes » TdF jos ‘putarié’

putassièr 1 nm : femnassièr.

putassièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « débauché, -e » (Limousin)  ; « adj m, putassier » (Laus)

putatiu, -iva : considerat coma lo paire, lo fraire... sens o èsser vertadièirament.

Sant Josèp èra lo paire putatiu de l'Enfant Jèsus.

putejar (v. intr.) : se prostituir ; frequentar las prostituïdas.

putitge nm : prostitucion ; gorrinitge.

putòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. putanèla)

putrefaccion (R. IV, 587) : accion o resulta de se poirir.

Tombar en putrefaccion.

putreficable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « putréfiable » [Rapin : putrefiable]

putreficar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, putréfier, pourrir » (Sèrras-Ess.)

putreficar (se) v pron : « se putréfier, se pourrir » (Sèrras-Ess.)

putrescent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « putrescent, -e » (Laus)

putrescibilitat nf : possibilitat de se poirir.

putrescible, -bla : que se pòt poirir.

putrid (R. IV, 587) [ ~ putride], -da adj : que pudís qu'enfècta ; dins un estat de putrefaccion avançada.

Sentor putrida.

putriditat nf, cf Ubaud Dicort : « putridité » (Rapin)

putsch (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « putsch » (Per Noste, Basic)

putschista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « putschiste » (Per Noste, Basic)

puzzle (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « puzzle » (Per Noste, Basic)