pudir / púder / pudre [los 2, veire pudir, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : sentir pas a bon ; venir en òdi / repugnar (R. IV, 669).

pudissura nf, cf Ubaud Dicort : « puanteur, v. pudesina » (v. TdF)

puditz (L. 310) [pudís, cf Ubaud Dicort] nm : mena de babau que pudís (puditz de tèrra o puditz de bòsc) ; mamifèr carnivòr que pudís (Putorius furo) [v. pudre 2] ; membre viril ; mena de sorbièr (Sorbus torminalis) ; mena de plt. : (Rhamnus cathartica) ; Solanum nigrum) ; (Chenopodium vulvaria) (Pistacia terebinthus) ; (Genista purgans) ; (G. cinerea)

púdol nm (Diccionari d'Alibèrt, p. 36) (abs. Dicort) : (plt.) (Rhamnus alpina)

pudòl (plt.) [pudol nm (v. Ubaud Dicort e Alibert jos ‘pudir’)] : puditz (Sorbus torminalis)

pudor 1 nf : qualitat d'una persona pudica ;

pudor 2 nf, cf Ubaud Dicort : pudesina, « mauvaise odeur, odeur suffocante, miasme, puanteur » TdF ‘pudour 2’

pudre 1 v (non preconizat Dicort) : v. pudir.

pudre 2 nm / gat pudre nm : mamifèr carnivòr que put (Putorius furo)

puèg / puòg [veire puèg, cf Ubaud Dicort] nm : mont ; platèl / platèu ; colina ; montanha.

Lo plural de puèg / puòg es puèges / puòges.

Puèglaurenç : vila de Tarn (Occitània)

puèi / puòi [veire puèi, cf Ubaud Dicort] (adv.) : après.

Puèi que / puòi que : vist que / estant que.

Puèi (lo -) : vila d'Auvèrnha (Occitània) (v. pogés)

Puèi de Doma [ ~ Puèi Domat, cf Ubaud Dicort] : punt culminant d'Auvèrnha (1465 m.) ; departament occitan v. p. 1053.

puèlh : brota de planta.

puelhar (v. intr.) : grelhar ; brotar ; butar / créisser.

puericultritz : persona especialista (m. e f.) de puericultura.

puericultura : ensemble de coneissenças e de tecnicas per s'ocupar dels mainatges pichons.

pueril, -a : qu'aperten a l'enfança ; çò desplaçat dins una persona adulta.

L'atge (R. III, 235) pueril.

Comportament pueril.

Rasonament pueril.

puerilament : d'un biais pueril.

puerilitat nf : estat de çò pueril.

puerperal, -a : relatiu, -iva a las femnas en jasilhas.

pugenc, -a adj : v. pogenc.

puget / poget m : tucolet.

pugilat nm : lucha esportiva.

pugilista (m. e f.) : persona que fa de pugilat.

pugnaç, -a : portat, -ada a se batre (a se laissar pas far) (t. a.)

pugnacitat nf : qualitat d'una persona pugnaça.

pugnar (v intr.) (R. IV, 668) (abs. Dicort) : combatre.

pujada / pojada : còsta / montada ; arrapalhon.

pujadeta ~ pojadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite montée, v. grimpet » (v. TdF ‘poujadeto’)

pujador (Alibert) [ ~ pojador nm, cf Ubaud Dicort], -a : persona que monta.

pujaire ~ pojaire nm, cf Ubaud Dicort : v. pojaire.

pujal nm, cf Ubaud Dicort : « montée [v. pujada] » (v. Alibert)

pujament ~ pojament nm, cf Ubaud Dicort : « montée, élévation ; Ascension » (L. 300)

pujant nm (v. Alibert) / pujal (v. pujal) / pojant / pojal (los 2,  abs. Dicort) : solelh levant ; èst / orient.

pujar / pojar (v. intr. e tr.) : montar / escalar ; s'esperforçar ; se lançar / se ronçar ; atacar ; tabassar / tustassar ; t. tecn. de mar., vogar / navigar, « arriver, obéir au vent ». (v. TdF jos ‘pouja’)

pujatèl / puget nm : colina pichona.

pujòl [ ~ pojòl] nm / pujolet (v. pujolet) : truquèl (truca pichona)

pujolàs ~ pojolàs nm, cf Ubaud Dicort (v. TdF ‘Pujoulas’) : (v. pujòl)

pujolet ~ pojolet nm, cf Ubaud Dicort : « puy tout petit, éminence » TdF ‘pujoulet’

pujon : elevacion de terren.

pulègi nm, cf Ubaud Dicort : « pouliot, espèce de menthe, v. èrba de Sant Laurenç » (v. TdF)

pullulacion nf, cf Ubaud Dicort : « pullulation » (Rapin)

pullular v, cf Ubaud Dicort : v. pulular.

pulmonar, -a : relatiu, iva als paumons.

Congestion pulmonara.

Artèria pulmonara.

pulmonariá nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) pulmonaire » (Rapin)

pulpa (abs. Dicort) : partida carnosa e mòla de l'organisme [v. polpra] ; partida repompeleta de la frucha [v. popa 2].

pulpós, -osa (abs. Dicort) : v. popós

Una persona pulposa.

Pulqueria [Pulquèria] : prenom.

pulsacion : cada batèc del còr ; cada impuls d'una seria.

pulsar 1 (v. tr. e intr.)  (R. IV, 665) (abs. Dicort) : butar ; « battre ».

Considèra ont pulsa la vena, considère où bat la veine. (v. R.)

pulsar 2 v (alenar) v. : v. polsar, cf Ubaud Dicort.

pulsar 3 (< angl.) (raionament) nm, cf Ubaud Dicort : « (astron.) pulsar » (Per Noste)

pulsatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) pulsatif, -ive » (Per Noste)

*pulsion nf (v. R. IV, 665pulsar’) : impuls.

pulsional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pulsionnel, -elle » (v. Per Noste)

pulsomètre nm, cf Ubaud Dicort : « pulsomètre » (Rapin)

pulular [pullular, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : groar (se multiplicar rapidament e en abondància).  (v. R. VI, 35 : ‘pullificar’)

pulverulent, -a adj : v. polverulent.

pumà (abs. Dicort) : mamifèr carnassièr d'America del Sud (Felis concolor) [Per Noste, Basic : puma]

punais, -a (adj e subs.) : alenpudent, -a (qu'a un alen que pudís) ; persona qu'exala pel nas de pudesina.

punaisa nf, cf Ubaud Dicort : cime / címec (Cimer lectularius)

Èrba de la punaisa, grande consoude  (TdF ‘punaiso)

punaiseta : cime pichonèla.

punaisièr nm, cf Ubaud Dicort  : (arc.) cleda de vim que se metiá dins lo lièch per trapar las cimes ; « grand jonc de marais, v. joncàs. (v. TdF jos ‘puneisié’)

punaison nm, cf Ubaud Dicort : « petite punaise » TdF jos ‘puneisoun’

 

 

punaisós, -osa : claufit, -da de cimes, « v. empunaisit » (v. TdF jos ‘puneisous’).

punch 1 / ponch (bevenda) (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « punch » (Laus). « punch » : v. brutlèu.

punch 2 (< angl.) nm : (tèrme de bòxa), cf Ubaud Dicort, « punch »

punctifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « punctiforme » (Laus)

« punesa » (fr.) (abs. Dicort) : v. espintadoira - tacheta.

púnger (non preconizat Dicort) : v. pónher.

punh / ponh nm : v ponh.

punhada / ponhada nf : v. ponhada.

A punhadas (v. Ubaud Dicort), v. jos ponhada

punhadassa nf : v. ponhadassa.

punhadet nm : v. ponhadet.

punhadeta nf : v. ponhadeta.

punhadièira nf : v. ponhadièira.

punhaic, -aiga adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : pugnaç, -a v. pugnaç.

punhal / ponhal nm : v. ponhal.

punhar ~ ponhar v, cf Ubaud Dicort : v. ponhar.

punhard nm : v. ponhard.

punhardant, -a adj : v. ponhardant.

punhardar : v. ponhardar.

punhat [ ~ ponhat] nm, cf Ubaud Dicort : doblet de punhada / ponhada. (v. TdF jos ‘pougnado’)

A punhats (v. Ubaud Dicort), à poignées.

punhatar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner une poignée de main » TdF

punhatja (m.) (v. Alibert ; Ubaud : ?) : peral (formatge blanc / formatge fresc)

punhedura ~ ponhedura nf, cf Ubaud Dicort : v. ponhedura.

punhejar : v. ponhejar 2.

punhent 1 nm : seria de marèias creissentas que seguisson la luna.

punhent 2 [ ~ ponhent], -a adj : v. ponhent.

púnher (v. tr.) (non preconizat Dicort) : v. pónher.

punherat (plen punh) ~ ponherat nm, cf Ubaud Dicort : « poignée, contenu d’un poing » (Per Noste)

punhet  / ponhet nm : v. ponhet.

punhic : fissada ; prusor / prusiment.

punhidura ~ ponhidura nf, cf Ubaud Dicort : v. ponhedura. (v. TdF jos ‘pougneduro’)

punhièira [ ~ ponhièira, cf Ubaud Dicort] / ponhadièira nf : v. ponhadièira.

punhieirada (abs. Dicort) : semenada cobèrta amb un punhieiron. (v. ponhieirada)

punhieirar  (abs. Dicort) (v. tr. e intr.) : prene lo prètz de la mòuta. (v. ponhieirar)

punhieiron (abs. Dicort) : mesura de gran de dos litres. (v. ponhieiron)

punhir ~ ponhir : v. pónher. v (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pougne)

punhor 1 nf : v. ponhor. (v. Alibert)

punhor 2 nf : « énergie, opiniâtreté, ténacité » (Lagarde, Mouly). (v. enavant, pinhastritge)

punic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « punique » (v. TdF jos ‘puni’)

Guèrras punicas, guerres puniques. (Rapin)

punicion : castic (çò balhat en mòde de punicion)

punidor (L. 311), -doira adj : que se merita d'èsser punit, -ida.

puniment : accion de punir (de castigar) ; castic (R. II, 354).

punir (v. tr.) : balhar una pena a q.q. a causa d'una fauta.

punissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « punissable » TdF. (v. punidor)

punitiu, -iva : que punís.

Mesura punitiva.

Justícia punitiva.

punk (< angl.) adj e n, cf Ubaud Dicort : « punk » (Basic)

punt [leng. occid., veire ponch 3, cf Ubaud Dicort] : airal ; posicion sus una mapa, sus un camin, dins lo cèl... ; question, problèma ; unitat de notacion d'un trabalh escolar ; còrs d'un caractèr d'estampariá ; cordura dins una estòfa ; titolet de grafia ; partida.

Punt de venda.

Punt de despart.

Punt d'arrèst.

Punt sus un i.

Punt de referéncia.

Punt de vista.

Punt de costat.

Punt de doctrina.

Ara, l'avion es pas qu'un punt amont dins lo cèl..

Soi pas brica d'acòrdi sus aquel punt.

M'auriá poguda balhar, la mèstra, un punt de mai.

Lo diccionari l'ai picat en caractèrs de dètz punts.

Lo sartre, d'ont mai anava, d'ont mai estirava los punts.

Una dissertacion en tres punts.

Punts cardinals.

Cuèch a punt.

Tal punt que : tal ponch que / tanlèu que.

punta [veire poncha, cf Ubaud Dicort] nf : extremitat ponchuda de quicòm que va en s'aprimant (t. a.) ; nom de mantuna causa que s'acaba en poncha.

Punta de clavèl.

Punta d'agulha.

Punta de cloquièr.

Punta dels pès.

Punta d'escalpraire.

Punta d'espasa.

Punta de tèrra.

Punta del det.

A la punta del progrès.

A la punta del jorn.

puntal (veire ponchal) nm : cima ; poncha.

puntar 1 [veire ponchar 2, cf Ubaud Dicort] / pontar (non preconizat Dicort) (v. tr. e intr.) : marcar d'un punt los tèrmes d'una tièira en mòde de verificacion ; verificar una votacion ; verificar las personas presentas o absentas ; marcar un punt ; a la petanca, lançar sa bòla lo pus prèp possible del lec ; orientar cap a una direccion ; puntejar / ponchejar.

Puntar una tièira de noms (t. a.) Puntar una bola de petanca.

Puntar un canon.

Ja lo froment punta.

puntar 2 (fissar, lang. occid.) : veire ponchar 1 cf Ubaud Dicort

puntat (braçada) nm, cf Ubaud Dicort : « Puntat de lana (g.), brassée de laine, v. aus » (v. TdF)

puntatge (abs. Dicort) : direccion e clinament en auçada e en longor balhats a una arma de fuòc per que son projectil capite [v. afustatge] ; accion de notar las oras d'arribada e de sortida dels trabalhadors [v. ponchatge].

Arribava totjorn darrièr al puntatge del matin.

puntejadís [veire ponchejadís, cf Ubaud Dicort] / ponchejadís nm : accion de puntejar.

puntejar [veire ponchejar] (v. intr.) : començar d'aparéisser ; començar de sortir de tèrra.

L'alba punteja al levant.

Vesi puntejar lo froment de la semenada.