psicopolinevrita : afeccion del sistèma nerviós caracterizada per l'associacion d'una polinevrita amb de destorbis de tipe confusional.

psicoprofilactic, -a : relatiu, -iva a la parturicion sens dolor.

psicosensorial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (physiol.) psychosensoriel, -elle » (v. Sèrras-Ess.)

psicòsi (f.) : malautiá mentala.

L'esquisofrenia es una psicòsi.

psicosociologia nf, cf Ubaud Dicort : « psychosociologie » (Per Noste)

psicosomatic, -a : relatiu, -iva e al psiquisme e al còrs.

psicosomatica nf, cf Ubaud Dicort : « psychosomatique » (v. çai sus)

psicotecnica nf, cf Ubaud Dicort : « psychotechnique » (Per Noste)

psicoterapeuta n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « psychothérapeute » (Per Noste)

psicoterapia nf, cf Ubaud Dicort : « psychothérapie » (Per Noste)

psicotic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a una psicòsi ; que patís d'una psicòsi.

psicotròp, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « psychotrope » (Per Noste)

(Los tèrmes medicals formats amb « psico- » son plan tròp nombroses per èsser totes enclauses dins un diccionari non medical.)

PSICRO- : forma prefixada del grèc psukhròs (freg)

psicrofil : se ditz d'un microorganisme capable de proliferar a una temperatura relativament bassa.

psicromètre : aparelh per determinar l'estat igrometric de l'aire.

psicrometria : determinacion de l'estat igrometric de l'aire amb un psicromètre.

psicrometric, -a : relatiu, -iva a la psicrometria.

psicrotròf : se ditz d'un microorganisme capable de se desvolopar de 0 a 6° centigrad.

psi-psi 1 (onom.) : piular (piuladís) d'unes aucelons.

psi psí [psi-psi 2] nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘psipsi’) : rei petit (Regulus regulus)

PSIQUE- : v. PSIC-

Psiquè (f.) : joventa fòrt polida aimada per Eròs.

psiquè (f.) : ensemble dels fenomèns psiquics ; miralh longarut montat sus un axe ; parpalhòl borrut : (Psiche casta)

psiquedelic, -a (adj. e subs.) : caracterizat per d'allucinacions e l'exacerbacion de las sensacions; substància qu'amòda de fenomèns aital.

psiquiatre, -tra : mètge (medecin) especialista de las malautiás mentalas.

psiquiatria : estudi e tractament de las malautiás mentalas.

psiquiatric, -a : relatiu, iva a la psiquiatria.

Asil psiquiatric.

psiquic, -a : relatiu, -iva a l'èime (principi vital de l'òme)

psiquisme nm, cf Ubaud Dicort : « psychisme » (Rapin)

psitacidèus (abs. Dicort) / psitacids [  / psitacides, cf Ubaud Dicort] (m. pl.) : aucèls arboricòlas tropicals.

Lo parroquet, la parroqueta son de psitacidèus.

psitacisme : perturbacion intellectuala que consistís a rasonar sus de mots sens saber çò que representan ; repeticion mecanica de nocions non assimiladas.

psitacòsi nf : malautiá microbiana dels psitacidèus.

psòra nf (Laus ; abs. Dicort) : ronha.

psoriasi (f.) (abs. Dicort) : afeccion cutanèa (lesions redondas, rojas, lusentas, sangnosas, cobèrtas d'escamas secas, brilhantas e nacradas que se destacan aisidament per gratatge), « (méd.) psoriasis » (Per Noste)

pst ! (onom.) : biais de sonar q.q. o d'atirar son atencion.

PTER- : forma prefixada del grèc pteròn (ala)

-PTÈR : forma sufixada del grèc pteròn (ala) v. elicoptèr.

Pteridacèas nf pl, cf Ubaud Dicort : « (bot.) Ptéridacées »

pteridisme : intoxicacion amodada pel pteridium (lat.)

pteridium (lat.) (m.) : falguièira agla (mena de granda falguièira) (Pterinium aquilinum)

PTERIDO- : forma prefixada del grèc pteridòs (falguièira)

pteridofits (m. pl.) : embrancament del règne vegetal que compren las plantas vascularas sens granas, coma las falguièiras, las consòudas e los licopòdes.

pteridològ, -a : especialista (m. e f.) de pteridologia.

pteridologia : estudi scientific dels pteridofits.

PTERO- : forma prefixada del grèc pteròn (ala)

pterodactil [, -a adj e nm], cf Ubaud Dicort : reptil volaire del jurassic superior que la membrana de sas alas èra sostenguda pel det cinquen de sas mans, desmesuradament alongat.

Pteroforid(e)s nm pl, cf Ubaud Dicort : « (zool.) Ptérophoridés »

pteropòdes (m. pl.) : òrdre de molusques gastropòdes.

pterosaure : reptil de la familha dels pterosaures.

pterosaures : reptils amb d'alas membranosas que vivián a l'èra antediluviana

ptialina nf, cf Ubaud Dicort : « ptyaline » (Rapin)

 

 

ptolemaïc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ptolémaïque » (Rapin)

Ptolemèu n pr m, cf Ubaud Dicort : « Ptolémée » (Rapin)

pua : quicòm que s'acaba en punta : dent ; claveta ; dent longaruda que despassa las autras.

Pua de cròc.

Pua de forca.

Pua de rastèl.

Pua de penche.

Puas de maquina de filar.

Puas de maquina de cardar.

Pua de montanha.

Puas de forqueta.

Puas de ròsse.

puadèl : rastèl.

pual nm : dent longaruda que despassa las autras ; « clou de toupie » (Alibert).

puard nm, cf Ubaud Dicort : « croc de jardinier, à fumier » (Grange)

puat 1 nm : denticion (rengada de dents), « râtelier, grosses dents, vilaines dents » TdF jos ‘pivan’ ; palabessa.

puat 2, -ada adj : armat de puas ; armat de dents.

puatièr nm, -ièira : persona que fa de penches, « ouvrier qui fait les peignes des tisserands » TdF jos ‘pivatié’.

pubenc, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al pubis (lat.). (v. pubian)

Airal pubenc.

pubèr, -a : qu'es a l'atge (R. III, 235) de la pubertat.

puberal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (physiol.) pubéral, -e »

pubertat nf : atge (R. III, 235) que l'òme e la femna venon capables de se reproduire.

pubescéncia : estat de çò pubescent.

pubescent, -a : arribat, -ada a la pubertat ; garnit, -ida de pels corts e fins.

Camba (tija) pubescenta.

Fuèlha pubescenta.

pubian, -a / pubic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) pubien, -enne » (Per Noste)

pubis (lat.) [pubís] nm : partida inferiora del ventre ; eminéncia triangulara que se cobrís de pels a l'atge (R. III, 235) de la pubertat.

public 1 nm : populacion en general ; ensemble de personas a un espectacle ; o de personas que legisson tal libre.

Lo public de la vila s'es pas desrengat.

Lo public d'un teatre.

Lo public d'un escrivan.

public 2, -a adj : contrari de privat ; relatiu, -iva a una collectivitat ; que relèva de l'Estat, de l'Administracion.

Bal public.

Amassada publica.

Ben public.

Espectacle public.

Jardin public.

Procès public.

publica nf, cf Ubaud Dicort : « nom d’un examen que subissaient les élèves de l’ancienne université de Toulouse ; femme publique » TdF

publicable, -bla : que pòt èsser publicat, -ada.

publicacion : accion de publicar ; çò publicat.

Publicacion d'un libre, d'una novèla, d'un maridatge.

publicador (abs. Dicort), -airitz : persona que publica quicòm (t. a.) (v. publicaire)

publicaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui publie » TdF

publicament : d'un biais public.

publican : collector de talhas de l'empèri roman.

publicar (v. tr.) : far venir public ; portar a la coneissença de tot un cadun.

Publicar los bans d'un maridatge.

Publicar una lei, una novèla, un libre.

publicista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : agent de publicitat.

publicitari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « publicitaire » (Rapin)

publicitat nf : ensemble de mejans utilizats per far conéisser quicòm.

La publicitat nos empoisona de  contunh !

puchièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « ivrogne, adonné au vin » (Vayssier). (v. pichièira 1)

« pudding » (angl.) : v. taparanda / taparàs / nogat. (v. podinga)

pude (plt.) : conolhièr (mena de sorbièr) (Sorbus domestica) ; autra planta : (Rhamnus frangula)

pudent 1 nm : mena d'escaravat.

pudent 2, -a adj : que put / que pudís (que sentís pas a bon) [v. alenpudent].

pudenta (plt.) : boton d'argent (Achillea Ptarmica)

pudentariá : brutitge / brutícia / vilaniá / porcariá / obscenitat.

pudentisa nf : v. pudesina.

pudentor nf, cf Ubaud Dicort : « puanteur » TdF

púder (non preconizat Dicort) : v. pudir.

pudesenc, -a : que put / que pudís (que sentís pas a bon)

pudesina (Alibert) [ / pudentisa, cf Ubaud Dicort] nf : sentor mala / infeccion. (v. TdF jos ‘pudessino’)

La sentor de pudesina li boleguèt un esclat de vòmit.

pudibond, -a : fòrça tròp pudic, -a.

pudibondariá : estat de q.q. de pudibond.

pudic, -a : que respècta la pudor ; crentós, -osa per exprimir sos sentiments.

pudicament : d'un biais pudic.

pudicitat nf : qualitat d'una persona pudica.