|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
prudòme nm [e derivats, veire prodòme, cf Ubaud Dicort] : membre d'un tribunal electiu compausat paritàriament de representants de salariats e d'emplegaires. Conselh de prudòmes. prudomia [veire prodomiá] nf : jurisdiccion dels prudòmes. « prumièr » : v. primièr. pruina nf, cf Ubaud Dicort : « bruine, v. plovina, posquina » (v. TdF ‘pruïno’) ; « gelée blanche [v. bruina] » (L. 310). pruna 1 nf : frucha del prunièr ; uèlh d'un buòu ; viston (pruna de l'uèlh) ; bala de fusil. (v. TdF) Es pas per de prunas, ce n’est pour des prunes. (v. Ubaud Dicort e TdF) Manjar de prunas, être de mauvaise humeur, être fort contrarié. (v. TdF
e Azaïs jos
‘pruno’) pruna 2 adj (dels dos genres) e
nm : (color violet escur), cf Ubaud Dicort pruna d’ente nf, cf Ubaud Dicort : « prune
d’Agen » TdF jos ‘pruno’ pruna de pòrc nf, cf Ubaud Dicort : « prune sauvage » TdF jos ‘pruno’ pruna perdigona nf, cf Ubaud Dicort : « perdrigon » TdF jos ‘pruno’ pruna seca : pruna tressecada al solelh. pruna sumiana nf, cf Ubaud Dicort :
« damas noire » TdF jos ‘pruno’ prunada : vin de prunèlas. prunairòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite prunelaie » TdF ‘pruneirolo’. prunairon (abs. Dicort) : doblet de prunèla. prunareda nf / prunaret nm / prunairòla (v. prunairòla) : airal plantat de prunièrs. prunegre nm, cf Ubaud Dicort :
« prunier mahaleb, v. amarèl 1, cerieiràs » (v. TdF) prunèl : agranhon (frucha del prunelièr) ; pruna seca. prunèla 1 nf : pruna salvatja ; viston (pruna de l'uèlh) prunèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « prunelle, sorte
d’étoffe » TdF ‘prunello 2’ prunelada : brotas de prunièr ; confitura de prunas. prunelard [ / prunelàs] nm, cf Ubaud Dicort : mena de rasim blanc cultivat en Òlt. (v. TdF jos ‘prunelas’) prunelièr (plt.) : bartàs (boisson negre) (Prunus spinosa) prunet : prunareda. v. pus naut. prunhon : aurinhòl (persèc pruna ; frucha de l'aurinholièr) prunhonièr nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) brugnonier » (v. Laus) prunièira nf, cf Ubaud Dicort : « prunier, arbre qui porte des
prunes » TdF prunieirada nf [ / prunieirat] nm, cf Ubaud Dicort :
frucha d'un sol prunièr ; prunareda. (v. TdF jos ‘prunierado’) prunièr (plt.) : (Prunus domestica) prunièr salvatge (plt.) : (Prunus insititia) pruriginós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « prurigineux,
-euse » (Laus) prus [ ~ prutz ? , cf Ubaud Dicort] nm :
prusor ; « besoin de manger,
faim » ; talh de cotèl, de razor, de dalha... (v. TdF) prusenc, -a
adj, cf Ubaud Dicort :
(v. prusent) prusent, -a adj, cf Ubaud Dicort : que prutz / que prusís ; « irritable, qui ne peut rien souffrir, hargneux, euse, impatient, ente, v. endenhós ; piquant, cuisant, ante, douloureux, euse, v. cosent ; chaud, vif, affilé, en parlant d’un tranchant, v. copant ; rugueux, raboteux, euse, v. rufe » (v. TdF). prúser [veire prusir, cf Ubaud Dicort] / prusir / (v. intr.) : formiguejar / escòire. prusèsta nf (TdF jos ‘prusiero’ ; abs. Dicort) : prusor (formiguejament que balha l'enveja de se gratar). (v. prusièira) pruseta nf :
gatilha / cotiga / cossergue / cossèrgue. Far pruseta : chatouiller. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pruseto’) prusièira / prusina nf / prusiment nm / prusiquet (v. prusiquet) / prusitge (v. prusitge) . : prusor / picason leugièira ; enveja de se gratar. prusineta nf, cf Ubaud Dicort (v. prusina) : « petite
démangeaison » (Brun Glossari Oc-Fr) prusiquet nm, cf Ubaud Dicort :
« picotement, v. ponheson »
(v. TdF)
prusir (v. intr.) : escòire / formiguejar. prusir (se) : sentir una prusor. prusitge nm, cf Ubaud Dicort :
« démangeaison ; désir, appétit, v. petega » (v. TdF) prusor nf, cf Ubaud Dicort :
« prurit, démangeaison ; cuisson, douleur
cuisante » TdF prussiat nm, cf Ubaud Dicort :
« (chimie) prussiate » (Rapin) prussic adj m, cf Ubaud Dicort :
« prussique » (Rapin) Acid(e) prussic, acide prussique. (v. TdF jos ‘prussi’) psalfèri (abs. Dicort) : ensemble dels cantaires d'una glèisa ; escòla de musica vocala d'una glèisa. psalm (R. IV, 662) (v. la nòta jos ‘stipular’) [e derivats, veire salm ~ salme, cf Ubaud Dicort] nm : cantic, pregaria de lausenja de Dieu. psalmejar [veire salmejar] (v. tr.) : recitar o cantar de psalms sens inflexion de votz ; debitar d'un biais monotòn. psalmista (R. IV, 662) [veire salmista] nm : autor de psalms. psalmodia (R. IV, 662) [veire salmodia] nf : cant de psalms . psaltèri (R. IV, 663) [veire saltèri, cf Ubaud Dicort] nm : recuèlh de psalms qu'an dins los 3000 ans [v. saltièr] ; « psaltérion » (R. e TdF ‘sauteri’). PSEUDO- : prefix que s'ajusta als substantius e que vòl dire fals. pseudomòrf, -a : que pren la forma de q.q. mai. pseudomorfisme : estat de çò pseudomòrf. pseudonim : nom d'emprunt / fals nom. |
|
pseudopòde [pseudopòdi, cf Ubaud Dicort] nm : prolongacion del protoplasma que permet als protozoaris e als leucocits de se desplaçar. (La forma pseudo- dona una sensfin d'autres mots.) psi nf/nm, cf Ubaud Dicort :
« (lettre grecque) psi » (Rapin), Ψ-ψ. PSIC- : forma prefixada del grèc
psykhê (èime) psicalgia : neuralgia psicopatica (mentala) psicanalisar (v. tr.) : sometre q.q. a la psicanalisi. psicanalisi (f.) : metòde d'investigacion psicologica basat sus l'analisi de tendéncias afectivas reprimidas. psicanalista n (m. e f.) : especialista (m. e f.) de psicanalisi. psicanalitic, -a : relatiu, -iva a la psicanalisi. psicastenia : anequeliment mental. psicastenic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la psicastenia ; persona que ne patís. PSICO- : v. PSIC- psicoactiu, -iva : qualitat d'una substància farmaceutica que son activitat ajuda las fonccions mentalas e afectivas. psicoanaleptic, -a : qualitat d'una substancia estimulairitz. psicobiologia : estudi de las relacions entre los fenomèns psiquics e los somatics. psicocirurgia : cirurgia de las perturbacions mentalas. psicocritica : critica literària
psicanalitica. psicodelic, -a : doblet de psiquedelic, -a. psicodependéncia : farmacodependéncia. psicodiagnostic : metòde d'examen mental basat sus l'interpretacion d'images creats a l'azard en espotissent de tacas de tintas, per estimar l'intelligéncia, l'atencion, la memòria e mai que mai l'afectivitat d'un malaut. psicodisleptic, -a (adj. e subs.) : qu'amòda de perturbacions mentalas ; remèdi aital. psicodrama (m.) : metòde psicanalitic que consistís a far jogar una scèna pels malauts, o a los far agachar una scèna jogada per d'autres ; situacion conflictuala bravament marcada per l'afectivitat. psicofarmacologia : estudi dels comportaments jos l'accion dels medicaments psicotròps. psicofarmacologic, -a : relatiu, -iva a la psicofarmacologia. psicofisiològ, -a : especialista (m. e f.) de psicofisiologia. psicofisiologia : estudi dels rapòrts entre los faches psiquics e les faches fisiologics. psicofisiologic, -a : relatiu, -iva a la psicofisiologia. psicogèn, -a : natura de çò unicament psiquic. psicogenèsi (f.) : desvolopament normal o patologic de las facultats mentalas. psicogeriatria : estudi psicologic del vielhum patologic. psicogerontologia : estudi psicologic del vielhum normal. psicolingüista [ / psicolinguista, cf Ubaud Dicort] n (m. e f.) : especialista de psicologia del lengatge. psicolingüistic ( / psicolinguistic), -a adj : « psycholinguistique » Recèrca psicolingüistica. psicolingüistica ( / psicolinguistica) nf : estudi scientific dels comportaments verbals dins lors aspèctes psicologics. psicològ, -a n : especialista (m. e f.) de psicologia. psicologia : estudi scientific de la vida mentala (memòria, rasonament, intelligéncia...) ; coneissença empirica dels sentiments d'autrú ; analisi dels sentiments, dels estats de consciéncia ; ensemble dels sentiments, del biais de pensar o de far d'un individú o d'un grop. Far una licéncia de
psicologia. Mancar de psicologia. La psicologia d'un occitanista. psicologic, -a : relatiu, -iva a la psicologia. Analisi psicologica. Roman psicologic. Accion psicologica. Guèrra psicologica. psicologicament
adv, cf Ubaud Dicort :
« psychologiquement » (Per Noste) psicometria : mesura dels fenomèns psiquics. psicometric, -a : relatiu a la psicometria. psicometrician, -a : especialista (m. e f.) de psicometria. psicomotor, -tritz : relatiu, -iva al comportament d'un enfant en relacion amb l'acquisicion dels reflèxes. psicomotrician, -a : especialista (m. e f.) de la reeducacion dels entravats psicomotors. psicomotricitat nf : integracion de las fonccions motriças e mentalas de mercé l'educacion e lo desvolopament del sistèma nerviós. psiconeuròsi nf, cf Ubaud Dicort : « psychonévrose » (Rapin) psicopata adj e n (m. e f.) : malaut mental. psicopatia : malautiá mentala. psicopatic, -a : relatiu, -iva a la psicopatia. psicopatologia : estudi de las malautiás mentalas. psicopedagòg, -a : especialista (m. e f.) de
psicopedagogia. psicopedagogia : pedagogia basada sus la psicologia scientifica dels enfants. psicoplasticitat nf : tendéncia d'unes malauts d'amodar de simptòmas d'expression somatica jos l'influéncia de representacions psiquicas. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|