principiar (v. tr.) : començar ; entamenar.

prinçon nm, cf Ubaud Dicort : « jeune bouc châtré, qui marche en tête du troupeau » TdF

prinçonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, châtrer un bouc, v. crestar » (v. TdF)

printanièira (teissut < fr.) nf, cf Ubaud Dicort : « printanière, étoffe qu’on porte au printemps ; primevère, plante, v. primadèla ; personne vêtue à la légère, hiver comme été » (v. TdF)

printemps nm : v. primtemps, cf Ubaud Dicort.

prion nm, cf Ubaud Dicort : « prion » (Per Noste)

prior nm : superior d'un convent d'òmes.

priora nf : v. prioressa.

prioral, -a : relatiu, -iva a un prior, una prioressa o un priorat.

Decisions prioralas.

Possessions prioralas.

priorat nm : carga de prior o de prioressa ; comunitat religiosa governada per un prior o una prioressa, mas dependenta d'una abadiá, o d'un superior provincial, o d'una superiora provinciala ; glèisa o ostal d'aquela comunitat.

prioressa [ / priora (v. Laus e Ubaud Dicort)] nf : superiora d'un convent de femnas. (v. TdF jos ‘priéuresso’)

priòri (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « t. de logique, à priori » TdF

prioritari, -ària : qu'a la prioritat.

prioritat nf : anterioritat d'una causa al regard d'una autra ; drech de passar abans un autre.

La prioritat d'un eveniment.

Prioritat a drecha.

Prioritat a l'esquèrra sus las rotondas de circulacion.

prisma (m.) : t. tecn. de matematicas e de fisica ; çò que modifica la percepcion de la realitat.

Prisma drech, prisme droit.

Prisma oblic, prisme oblique.

(v. Ubaud Dicc. scient. p. 115)

Lo prisma de la passion.

prismacion nf, cf Ubaud Dicort : « (géol., méd.) prismation »

prismatic, a : en forma de prisma.

prison e derivats (non preconizats Dicort) : v. preson e derivats.

pritanèu (m.) : escòla militara d'ensenhament superior.

priussa (Alibert) [veire premsa, cf Ubaud Dicort] nf : enveja dolorosa d'anar del ventre ; pression. (v. TdF jos ‘prenso’)

priusses (Alibert) [priusse (planta) nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Erigeron canadensis)

priusses blancs (priusse blanc nm (v. çai sus)) (plt.) : (Solidago virga-aurea)

privacion : pèrdia ; disparicion ; sacrifici ; manca de çò necessari.

La privacion de la vista.

La privacion de sa filha.

Las privacions de la temporada de la quaresma.

Aquel paure òme viu de contunh dins las privacions

privada nf : becada ; privat v. privat 1.

privadament : en privat.

privadança : familiaritat mai o mens malestanta (desplaçada) ; familiaritats tròp grandas amb una femna.

privadiá : agradèl / golardariá (quicòm de fin e de sucrat mai fach per agradar al cèl de boca que per noirir)

Los mainatges son golards de privadiás.

privar (v. tr.) : dostar a q.q. la possession de quicòm ; li dostar una part de sas caracteristicas o de sas proprietats ; « apprivoiser, v. aprivadar » (v. TdF).

Privar un òme de sos dreches civils.

Son accident l'a privada de sa memòria.

privar (se) : se passar de quicòm ; s'empachar de ; s'impausar de privacions.

M'agradariá de me privar de tu per un temps.

Se pòt pas privar de parlar per dire pas res.

La mamà lor se privèt bravament per sos dròlles.

privat 1, -ada adj : « privé, ée ; particulier, familier, ière, intime » (v. TdF jos ‘priva’)

Apartament privat.

Entrepresa privada.

Comunion privada.

Messa privada.

Cambra privada, cabinet d’aisances. (v. TdF)

Lapin privat [v. privar], lapin domestique. (v. TdF)

privat 2 nm : « lieu d’aisances [v. privats] » (Alibert),  airal que lo public a pas la permission d'i anar ; airal qu'aparten pas a l'Estat ni mai a una collectivitat ; quicòm d'estrictament personal.

privatiu, -iva : que marca la privacion de quicòm ; privat, -ada (que son usatge es reservat a una persona determinada) t. tecn. de drech.

Jardin privatiu (per oposicion a jardin public).

Particula privativa : insuccès, anormal...

Prefix privatiu : desagradar, desjuntar, despenjar...

privativament (abs. Dicort) : amb exclusion de tota autra persona.

privatizacion : accion o resulta de privatizar.

privatizar (v. tr.) : fisar al sector privat quicòm que relevava del sector public.

Privatizar una entrepresa.

privats nm pl [ ~ privat nm, cf Ubaud Dicort] / comuns (v. jos comun 2) : airal que i se fan los besonhs naturals.

privilègi : prerogativa ; avantatge.

privilegiadament (abs. Dicort  e TdF) : d'un biais privilegiat.

privilegiar (v. tr.) : dotar d'un privilègi.

privilegiat, -ada adj e n : afavorit, -ida / avantatjat, -ada.

PRO- 1 : prefix del grèc prò (abans) v. prològ - proeminent – proconsul.

PRO- 2 [PRÒ- (favorable), cf Ubaud Dicort] : prefix del lat. pro ( en lòc de / pel compte de ; favorable a) v. proamerican [pròamerican (v. Ubaud Dicort)].

 

 

pro 1 (adv.) : sufisentament ; pas mai.

De vergonha n'avèm pro !...

Pro ! : aquò sufís !

A pro pena : dificilament.

De bèl pro : de fòrça.

pro 2 (adj. variable en l. p.) : « assez » (v. TdF jos ‘proun’)

Ai pronas d'ocasions.

Avèm pas prossa tèrra.

pro 3 (subs. m.) : avantatge, ganh, utilitat, profièch.

Far son pro : far son profièch ; se plan portar

Bon pro, quantité suffisante. (v. TdF jos ‘proun’)

Bon pro vos faga !

PRÒ- (prefix) : v. PRO- 2.

proa nf : morre de naviri (contrari de popa)

En proa, sur la proue.

D’a proa, de proue, du côté de la proue.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pro 1’)

proada : advantatge / profièch / ganh ; tropelada / multitud ; trabalh fach sens desemparar.

Far proada / far bona proada : capitar, ganhar.

proamerican [pròamerican (v. jos PRO- 2)], -a adj e n : americanofil, -a.

pròarab, -a ~ pròarabi, -àbia adj e n, cf Ubaud Dicort : « pro-arabe »

pròba nf : v. pròva, cf Ubaud Dicort.

probabilisme : sistèma filosofic o scientific que considèra que dins tal o tal domeni la certitud es impossibla ; sistèma teologic que condemna pas una opinion probabla, mas que siá apevada sus una rason o una autoritat seriosa.

probabilista adj e n (m. e f.) : relatiu al probabilisme ; basat, -ada sul calcul de las probabilitats ; persona que ten pel probabilisme.

En teologia, estimi que val mai èsser probabilista.

Estatisticas probalilistas.

probabilitat nf : qualitat de çò probable ; tèrme tecnic de matematicas, de logica (filosofia)

Calcul de las probabilitats.

probablament adv : versemblablament.

probable 1 (adv. l.p.) : probablament.

Probable que vendrai.

probable 2, -bla adj : versemblable, -a / possible, -a.

Es probable que farà bèl temps.

probacion nf, cf Ubaud Dicort : « probation, temps d’épreuve qui précède le noviciat » TdF

probage nm ~ probaja nf, cf Ubaud Dicort : v. jos probaina.

probaginament nm, cf Ubaud Dicort : « provignement » TdF

probaginar [ ~ probainar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : frequentatiu de probainar

probaina nf / probaine nm / probatge [abs. Dicort ; v. probage] / probatja [abs. Dicort ; v. probaja] : somessa / cabús (brota amorrada en tèrra (levat son cap) per la far racinar abans de la separar de la branca maire) (v. TdF jos ‘proubaïno’)

probainar (v. tr. e intr.) / probatjar [abs. Dicort ; v. probajar] : far una probaina ; somessar / cabussar (racinar e se multiplicar) (v. TdF jos ‘proubagina’)

probaja nf, cf Ubaud Dicort : v. jos probaina.

probajar v, cf Ubaud Dicort : v. jos probainar.

pròbament : amb probitat.

probant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « probant, -e » (Laus)

probatica adj f, cf Ubaud Dicort : « probatique ». (v. TdF)

Piscina probatica, piscine probatique. (Rapin)

probatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « probatoire » (Per Noste)

pròbe, -ba : drech, -a / onèst, -a / intègre, -a (R. III, 563).

Una persona pròba.

probega : besal per tirar l'aiga de per una tèrra.

probegar (v. tr.) : besalar per tirar l'aiga de per una tèrra.

Es en ivèrn que se probega.

probitat nf : drechura / onestetat / integritat (R. III, 563).

La probitat de sa pensada fa pas de dobte.

problèma (m.) : exercici de matematicas ; question, dificultat ; çò de mal explicar.

A ! los problèmas dels robinets, a la comunala !

Problèmas de circulacion.

Lo problèma moral.

problematic, -a adj : que fa problèma ; qu'es pas segur que capite.

problematica nf, cf Ubaud Dicort : « problématique » (Per Noste)

problematicament : d'un biais problematic.

pròc : clòsc de frucha.

procediment : metòde (m.) / biais de procedir.

Procediment estilistic.

Procediment de fabricacion.

procedir (v. intr.) : metre quicòm a execucion ; venir de.

Procedir a una eleccion.

L'Esperit Sant procedís e del Paire e del Filh.

procedura : ensemble de procediments (t. a.)

procedurièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « procédurier, -ère » (Sèrras-Ess.). (v. processaire)

procès : accion en justícia davant un tribunal.

Far un procès a q.q. : citar q.q. al tribunal.

Far lo procès de quicòm o de q.q. : o criticar, lo criticar.

processaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui a ou qui aime les procès, plaideur, v. plaidejaire » (v. TdF)

processar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un procès, plaider » TdF