|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pretendre 1 (v. tr.) : aver l'intencion de ; assolidar / afortir. Qué pretendes far ? Pretendiá qu'èra capable de se'n sortir tot sol. pretendre 2 a (v. tr. ind.) :
aspirar a. Vòli pas pretendre a las onors. Pretend a la man de la Magalí. pretendudament adv, cf Ubaud Dicort :
« prétendument » (Sèrras-Ess.) pretendut 1, -uda part pas e adj, cf Ubaud Dicort :
« prétendu, ue »
TdF jos ‘pretèndre’ pretendut 2, -uda n, cf Ubaud Dicort : « fiancé,
ée » TdF jos
‘pretèndre’ pretension : aspiracion a ; ambicion / fatuitat / orgulh / vanitat. Tas pretensions pòdon pas capitar. A la pretension d'o conéisser tot. pretensiós, -osa : orgulhós, -osa / vanitós, -osa. Es pretensiós ni mai un pavon ! pretensiosament : amb pretension. pretentalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « colifichets,
accessoires » TdF ‘pretentaio’ pretericion : figura de retorica que pretend dire pas çò que ditz en realitat. Ai pas a te rememoriar que m'as promés de venir. preterit (R. III, 572) : temps verbal de l'occitan, de l'anglés , de l'alemand... que marca una accion complètament passada. Per çò passat,
en occitan, lo preterit es obligatòri : Arser, sopèri pas qu'amb una alhada. preternatural, -a adj (abs. Dicort) : « préternaturel, -elle » ; dons de Dieu perduts per l'òme a causa del pecat original. (t. tecn. teologic) preternaturalisme (abs. Dicort) (v. çai sus) : estat de l'òme abans lo pecat original. pretèxt [ / pretèxte] nm : rason pretenduda balhada per amagar la rason vertadièira d'una accion. Prenguèt pretèxt de la pluèja per venir pas. pretèxt(e) de (jol -) loc prep, cf Ubaud
Dicort : « sous
prétexte de » (Laus) pretèxta (tòga) nf e adj f, cf Ubaud Dicort :
« (antiq. rom.) prétexte » (Per
Noste) Tòga pretèxta, toge prétexte. (Rapin) pretextar (v. tr.) : prene per
pretèxt. Pretextava qu'aviá tròp de trabalh per venir. pretèxte nm : v. pretèxt. pretium doloris (lat.) : ensemble dels damatges e interèsses donats a q.q. en mòde de reparacion. (t. tecn. de drech) pretonic, -a : que se tròba abans la sillaba tonica. pretor nm : magistrat de la Roma antica ; comandant de la milícia dins la Roma republicana. pretòri nm (R. IV, 639) : sala d'audiéncia d'un tribunal ; palatz d'ancian governador roman. pretorian 1 nm : soldat de la coòrt romana antica ; garda personal de l'emperador roman. pretorian 2, -a adj : relatiu, -iva al pretor o a sa carga. Palatz pretorian. Carga pretoriana. pretuberculòsi (f.) : periòde que precedís la tuberculòsi. pretura nf, cf Ubaud Dicort : « préture » TdF prètz : valor de quicòm per la venda o per la crompa ; valor importanta en general (s.f.). (De confondre pas amb prèmi.) As fach prètz o pas encara ? Quant ne vòls ? Lo prètz d'una bona reputacion es inestimable. Prètz corredís,
prix courant. (v. Ubaud Dicort e Brun Glossari Oc-Fr) En ges de
prètz, à aucun prix. (v. Ubaud Dicort TdF jos ‘pres’) Prètz
per prètz, prix pour prix [toute compensation faite] » (v. Ubaud Dicort TdF jos
‘pres’) prètzfach / prètzfait [veire prètzfach, cf Ubaud Dicort] nm : trabalh de far ; trabalh fach ; prètz convengut d'avança per un trabalh. Per prene un trabalh a prètzfach, i cal véser clar. pretzfachièr / pretzfaitièr [veire prètzfachièr], -ièira : persona que pren un trabalh a prètzfach ; rude, -a trabalhaire, -a ; entrepreneire, -a. prèu nf, cf Ubaud Dicort :
« proue » (Per Noste). (v. proa) prevaler (v. intr.) : èsser pus important que, èsser superior a (en parlant d'una causa) Prevaler contra un concurrent.
Far prevaler sos dreches. Res prevalguèt pas contra son fàstic (repugnància) prevaler (se) : se servir de quicòm per ne tirar un avantatge. Se prevaler de sa fortuna. prevalgut, -uda : p.p. de prevaler. prevaricacion : accion o resulta de prevaricar. prevaricaire, -aira [~ -airitz] (v. Ubaud Dicort e TdF) / prevaricador (abs. Dicort e TdF),
-airitz n : persona que manca als devers de sa
carga. (v. prevaricator) Magistrat prevaricador. prevaricar (v. intr.) : mancar als devers de carga. prevaricator,
-tritz adj e
n, cf Ubaud Dicort : « n,
prévaricateur, --trice » (Laus) preveire 1 nm e derivats (arc.) : v. prèire. preveire 2 (v. tr.) : doblet de prevéser (non preconizat Dicort). prevencion : ensemble de mesuras presas per evitar los accidents (t. a.) ; opinion desfavorabla non motivada. Prevencion dels accidents de trabalh. Èsser plen de prevencions contra quicòm o q.q. prevenda
nf, cf Ubaud Dicort :
« provende, provision, ration ; ce qu’on donne à
un cheval, d’avoine ou d’autre grain, en dehors de la paille ou
du foin » TdF ‘prevèndo’. (# prebenda) |
|
prevenença : delicadesa / atencion delicada per q.q. mai . Èra plen de prevenenças per sa promesa. prevenent, -a : plen de prevenenças per q.q. mai. prevenguda nf, cf Ubaud Dicort : « action de
prévenir, avis » TdF prevengut, -uda part pass, adj e n, cf Ubaud Dicort : « prévenu, ue ;
accusé, ée ; présomptueux, euse » TdF jos ‘preveni’ prevenir (v. tr.) : avertir ; informar ; empachar d'arribar (en parlant d'un incident, d'un accident) ; anar al davant dels desirs de q.q. L'aviái prevenguda. Prevenir un malur (malaür) Preven totes mos desirs. preventiu, -iva adj : « préventif, -ive » (Laus) Una mesura preventiva. preventivament : d'un biais preventiu. preventorium [preventòri nm, cf Ubaud Dicort] : establiment que i èran medecinats de malauts que patissián de primo-infeccion tuberculosa. prevesença : facultat, qualitat de prevéser. prevesent, -a adj : persona qu'a la facultat de prevéser. prevéser [veire preveire, cf Ubaud Dicort] / preveire (v. tr.) : véser, comprene, devinar per avança. previneta (plt.) : frucha de l'agrassolièr (Ribes rubrum) previsibilitat nf, cf Ubaud Dicort :
« prévisibilité » (Per
Noste) previsible, -bla : que pòt èsser previst. prevision nf, cf Ubaud Dicort :
« prévision » (Rapin) previsional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « prévisionnel,
-elle » (Sèrras-Ess.) previst 1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« prévu, ue » TdF jos ‘prevèire’ previst 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« prévu » (Rapin) priapisme : estat patologic caracterizat per d'ereccions que s'esperlongan, dolorosas, sens ejaculacions, e signe de cistiti, de blennoragia o de quicòm mai. prigol nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tròn / tron / troneire /
pericle. prigolada : còp de tròn / periclada. prigolar (v. impers.) : tronar / periclar. prigond, -a : plond, -a / plonzut, -uda / fonzut,
-uda. prigondament adv, cf Ubaud Dicort :
« profondément, foncièrement » (Laus) prigondor nf : plondor / fonzor. PRIM- / PRIMI- : formas prefixadas del lat. primus (primièr) prim
1 (adv.) :
tèunhe (adv.) Pissar prim. Rajar prim. Achiquetar prim. Laurar prim : laurar pas prigond. Farina prim
cernuda, farine finement tamisée. (v.
TdF jos ‘prim 1’) prim 2, -a adj e n : primièr, -ièira ; linge, -ja / tèunhe, -a ; minimós, -osa ; pissaprim, -a / sarrat, -ada (avar, -a) ; susceptible, -a. A
prim sòm,
au premier sommeil. D’un
prim saut, de
prime saut. (v. Ubaud
Dicort e TdF jos ‘prim 1’) La prima jovença. De prim abòrd : a primièira vista. Lo cap prim : lo cap pus pichon. Una filha de la talha prima. Ventre prim. Una lesca prima de cambajon. Un òme tròp prim : un òme tròp espepidaire. Una persona prima : que s'enfusca aisidament. prim pè nm, cf Ubaud Dicort :
« le bas de la jambe, la partie la plus mince au-dessus de la
cheville » TdF ‘prim-pèd’ ; « cheville (jambe) » (v. Sèrras-Ess.) prima 1 nf : recompensa (t. a.) ; soma d'argent pagada per una assegurança (t.a.) prima 2 nf : printemps ; ora canonica primièira del breviari roman ; primièira pesca ; lana de primièira qualitat ; maura jove qu'a pas jamai porcelat o que porcèla pel primièr còp. prima alba nf : v. primalba. prima anona nf, cf Ubaud Dicort :
« froment pur ; blé rouge » TdF ‘primo-anouno’ prima d'ivèrn : davalada / auton / automne. prima dòna nf, cf Ubaud Dicort : « prima donna » TdF ‘primo-dono’ prima flor ~ primaflor nf, cf Ubaud Dicort : « première fleur,
virginité, v. piucelatge ; primevère, v. primadèla » TdF ‘primo-flour’ prima pols nf, cf Ubaud Dicort :
« balle du blé, poussière des grains, menue paille,
v. àbet » (v. TdF ‘primo-pous’) primacha nf, cf Ubaud Dicort : « filandre ;
inégalité d’un fil » TdF primachòl, -a adj : escanaulit, -ida ; greule, -a / mingre, -a / prim, -a / tèunhe, -a ; estrelit, -ida / malautís -issa. Aquel paure drollon es totjorn estat primachòl. primachòla nf : irregularitat d'un fil (fial) tròp fin o tròp gròs per endreches « partie mince d’un fil inégal ; plante grêle, menue, étiolée ; flocon de neige ; vétille » (v. Ubaud Dicort p. 157 e TdF). primachon 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très mince, grêle,
ténu, ue, effilé, ée » TdF jos
‘primachòu’ primachon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« inégalité
d’un fil, v. primachòla » (v. TdF ‘primachoun’) primaciá nf, cf Ubaud Dicort : « primatie,
dignité de primat » TdF primacial, -a adj : que prima las autras. La catedrala es la primaciala de Rodés. primadèla (plt.) : cocuta / primavèra (Primula
officinalis) ; (Primula vulgaris) Òm languís, l'ivèrn, de tornar véser las primadèlas. primadièr, -ièira n : nom balhat,
autres còps, al primièr caval que montava sus las garbas per
las pompir ; marran / marre/ marrò que mena lo tropèl ; menaire / menaira de tropelada (t.
a.), « chef de file, celui ou celle qui
conduit la farandole » TdF
‘primadié’ primaflor nf, cf Ubaud Dicort : v. prima flor. |
|
|
|
|
|
|