pretendre 1 (v. tr.) : aver l'intencion de ; assolidar / afortir.

Qué pretendes far ?

Pretendiá qu'èra capable de se'n sortir tot sol.

pretendre 2 a (v. tr. ind.) : aspirar a.

Vòli pas pretendre a las onors.

Pretend a la man de la Magalí.

pretendudament adv, cf Ubaud Dicort : « prétendument » (Sèrras-Ess.)

pretendut 1, -uda part pas e adj, cf Ubaud Dicort : « prétendu, ue » TdF jos ‘pretèndre’

pretendut 2, -uda n, cf Ubaud Dicort : « fiancé, ée » TdF jos ‘pretèndre’

pretension : aspiracion a ; ambicion / fatuitat / orgulh / vanitat.

Tas pretensions pòdon pas capitar.

A la pretension d'o conéisser tot.

pretensiós, -osa : orgulhós, -osa / vanitós, -osa.

Es pretensiós ni mai un pavon !

pretensiosament : amb pretension.

pretentalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « colifichets, accessoires » TdF ‘pretentaio’

pretericion : figura de retorica que pretend dire pas çò que ditz en realitat.

Ai pas a te rememoriar que m'as promés de venir.

preterit (R. III, 572) : temps verbal de l'occitan, de l'anglés , de l'alemand... que marca una accion complètament passada.

Per çò passat, en occitan, lo preterit es obligatòri :

Arser, sopèri pas qu'amb una alhada.

preternatural, -a adj (abs. Dicort) : « préternaturel, -elle » ; dons de Dieu perduts per l'òme a causa del pecat original. (t. tecn. teologic)

preternaturalisme (abs. Dicort) (v. çai sus) : estat de l'òme abans lo pecat original.

pretèxt [ / pretèxte] nm : rason pretenduda balhada per amagar la rason vertadièira d'una accion.

Prenguèt pretèxt de la pluèja per venir pas.

pretèxt(e) de (jol -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « sous prétexte de » (Laus)

pretèxta (tòga) nf e adj f, cf Ubaud Dicort : « (antiq. rom.) prétexte » (Per Noste)

Tòga pretèxta, toge prétexte. (Rapin)

pretextar (v. tr.) : prene per pretèxt.

Pretextava qu'aviá tròp de trabalh per venir.

pretèxte nm : v. pretèxt.

pretium doloris (lat.) : ensemble dels damatges e interèsses donats a q.q. en mòde de reparacion. (t. tecn. de drech)

pretonic, -a : que se tròba abans la sillaba tonica.

pretor nm : magistrat de la Roma antica ; comandant de la milícia dins la Roma republicana.

pretòri nm (R. IV, 639) : sala d'audiéncia d'un tribunal ; palatz d'ancian governador roman.

pretorian 1 nm : soldat de la coòrt romana antica ; garda personal de l'emperador roman.

pretorian 2, -a adj : relatiu, -iva al pretor o a sa carga.

Palatz pretorian.

Carga pretoriana.

pretuberculòsi (f.) : periòde que precedís la tuberculòsi.

pretura nf, cf Ubaud Dicort : « préture » TdF

prètz : valor de quicòm per la venda o per la crompa ; valor importanta en general (s.f.). (De confondre pas amb prèmi.)

As fach prètz o pas encara ? Quant ne vòls ?

Lo prètz d'una bona reputacion es inestimable.

Prètz corredís, prix courant. (v. Ubaud Dicort e Brun Glossari Oc-Fr)

En ges de prètz, à aucun prix. (v. Ubaud Dicort TdF jos ‘pres’)

Prètz per prètz, prix pour prix [toute compensation faite] » (v. Ubaud Dicort TdF jos ‘pres’)

prètzfach / prètzfait [veire prètzfach, cf Ubaud Dicort] nm : trabalh de far ; trabalh fach ; prètz convengut d'avança per un trabalh.

Per prene un trabalh a prètzfach, i cal véser clar.

pretzfachièr / pretzfaitièr [veire prètzfachièr], -ièira : persona que pren un trabalh a prètzfach ; rude, -a trabalhaire, -a ; entrepreneire, -a.

prèu nf, cf Ubaud Dicort : « proue » (Per Noste). (v. proa)

prevaler (v. intr.) : èsser pus important que, èsser superior a (en parlant d'una causa)

Prevaler contra un concurrent.

Far prevaler sos dreches.

Res prevalguèt pas contra son fàstic (repugnància)

prevaler (se) : se servir de quicòm per ne tirar un avantatge.

Se prevaler de sa fortuna.

prevalgut, -uda : p.p. de prevaler.

prevaricacion : accion o resulta de prevaricar.

prevaricaire, -aira [~ -airitz] (v. Ubaud Dicort e TdF) / prevaricador (abs. Dicort e TdF), -airitz n  : persona que manca als devers de sa carga.  (v. prevaricator)

Magistrat prevaricador.

prevaricar (v. intr.) : mancar als devers de carga.

prevaricator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « n, prévaricateur, --trice » (Laus)

preveire 1 nm e derivats (arc.) : v. prèire.

preveire 2 (v. tr.) : doblet de prevéser (non preconizat Dicort).

prevencion : ensemble de mesuras presas per evitar los accidents (t. a.) ; opinion desfavorabla non motivada.

Prevencion dels accidents de trabalh.

Èsser plen de prevencions contra quicòm o q.q.

prevenda nf, cf Ubaud Dicort : « provende, provision, ration ; ce qu’on donne à un cheval, d’avoine ou d’autre grain, en dehors de la paille ou du foin » TdF ‘prevèndo’. (# prebenda)

 

 

prevenença : delicadesa / atencion delicada per q.q. mai .

Èra plen de prevenenças per sa promesa.

prevenent, -a : plen de prevenenças per q.q. mai.

prevenguda nf, cf Ubaud Dicort : « action de prévenir, avis » TdF

prevengut, -uda part pass, adj e n, cf Ubaud Dicort : « prévenu, ue ; accusé, ée ; présomptueux, euse » TdF jos ‘preveni’

prevenir (v. tr.) : avertir ; informar ; empachar d'arribar (en parlant d'un incident, d'un accident) ; anar al davant dels desirs de q.q.

L'aviái prevenguda.

Prevenir un malur (malaür)

Preven totes mos desirs.

preventiu, -iva adj : « préventif, -ive » (Laus)

Una mesura preventiva.

preventivament : d'un biais preventiu.

preventorium [preventòri nm, cf Ubaud Dicort] : establiment que i èran medecinats de malauts que patissián de primo-infeccion tuberculosa.

prevesença : facultat, qualitat de prevéser.

prevesent, -a adj : persona qu'a la facultat de prevéser.

prevéser [veire preveire, cf Ubaud Dicort] / preveire (v. tr.) : véser, comprene, devinar per avança.

previneta (plt.) : frucha de l'agrassolièr (Ribes rubrum)

previsibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « prévisibilité » (Per Noste)

previsible, -bla : que pòt èsser previst.

prevision nf, cf Ubaud Dicort : « prévision » (Rapin)

previsional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « prévisionnel, -elle » (Sèrras-Ess.)

previst 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « prévu, ue » TdF jos ‘prevèire’

previst 2 nm, cf Ubaud Dicort : « prévu » (Rapin)

priapisme : estat patologic caracterizat per d'ereccions que s'esperlongan, dolorosas, sens ejaculacions, e signe de cistiti, de blennoragia o de quicòm mai.

prigol nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tròn / tron / troneire / pericle.

prigolada : còp de tròn / periclada.

prigolar (v. impers.) : tronar / periclar.

prigond, -a : plond, -a / plonzut, -uda / fonzut, -uda.

prigondament adv, cf Ubaud Dicort : « profondément, foncièrement » (Laus)

prigondor nf : plondor / fonzor.

PRIM- / PRIMI- : formas prefixadas del lat. primus (primièr)

prim 1 (adv.) : tèunhe (adv.)

Pissar prim.

Rajar prim.

Achiquetar prim.

Laurar prim : laurar pas prigond.

Farina prim cernuda, farine finement tamisée. (v. TdF jos ‘prim 1’)

prim 2, -a adj e n : primièr, -ièira ; linge, -ja / tèunhe, -a ; minimós, -osa ; pissaprim, -a / sarrat, -ada (avar, -a) ; susceptible, -a.

A prim sòm, au premier sommeil.

D’un prim saut, de prime saut.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘prim 1’)

La prima jovença.

De prim abòrd : a primièira vista.

Lo cap prim : lo cap pus pichon.

Una filha de la talha prima.

Ventre prim.

Una lesca prima de cambajon.

Un òme tròp prim : un òme tròp espepidaire.

Una persona prima : que s'enfusca aisidament.

prim pè nm, cf Ubaud Dicort : « le bas de la jambe, la partie la plus mince au-dessus de la cheville » TdF ‘prim-pèd’ ; « cheville (jambe) » (v. Sèrras-Ess.)

prima 1 nf : recompensa (t. a.) ; soma d'argent pagada per una assegurança (t.a.)

prima 2 nf : printemps ; ora canonica primièira del breviari roman ; primièira pesca ; lana de primièira qualitat ; maura jove qu'a pas jamai porcelat o que porcèla pel primièr còp.

prima alba nf : v. primalba.

prima anona nf, cf Ubaud Dicort : « froment pur ; blé rouge » TdF ‘primo-anouno’

prima d'ivèrn : davalada / auton / automne.

prima dòna nf, cf Ubaud Dicort : « prima donna » TdF ‘primo-dono’

prima flor ~ primaflor nf, cf Ubaud Dicort : « première fleur, virginité, v. piucelatge ; primevère, v. primadèla » TdF ‘primo-flour’

prima pols nf, cf Ubaud Dicort : « balle du blé, poussière des grains, menue paille, v. àbet » (v. TdF ‘primo-pous’)

primacha nf, cf Ubaud Dicort : « filandre ; inégalité d’un fil » TdF

primachòl, -a adj : escanaulit, -ida ; greule, -a / mingre, -a / prim, -a / tèunhe, -a ; estrelit, -ida / malautís -issa.

Aquel paure drollon es totjorn estat primachòl.

primachòla nf : irregularitat d'un fil (fial) tròp fin o tròp gròs per endreches « partie mince d’un fil inégal ; plante grêle, menue, étiolée ; flocon de neige ; vétille » (v. Ubaud Dicort p. 157 e TdF).

primachon 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très mince, grêle, ténu, ue, effilé, ée » TdF jos ‘primachòu’

primachon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « inégalité d’un fil, v. primachòla » (v. TdF ‘primachoun’)

primaciá nf, cf Ubaud Dicort : « primatie, dignité de primat » TdF

primacial, -a adj : que prima las autras.

La catedrala es la primaciala de Rodés.

primadèla (plt.) : cocuta / primavèra (Primula officinalis) ; (Primula vulgaris)

Òm languís, l'ivèrn, de tornar véser las primadèlas.

primadièr, -ièira n : nom balhat, autres còps, al primièr caval que montava sus las garbas per las pompir ; marran / marre/ marrò que mena lo tropèl ; menaire / menaira de tropelada (t. a.), « chef de file, celui ou celle qui conduit la farandole » TdF  ‘primadié’

primaflor nf, cf Ubaud Dicort : v. prima flor.