prèssa / prèissa nf, cf Ubaud Dicort (los 2, R. IV, 622 - L. 305) : multitud ; cocha / triga / afan / afiscament / ardor ; ànsia de far quicòm rapidament.

Aver prèssa : èsser pressat de far quicòm.

En prèssa / en prèissa : vitament (R. V, 558).

Aver bona prèssa [v. jos premsa] : èsser a la mòda.

Aver marrida prèssa (v. çai sus) : capitar pas.

prèssaboton (abs. Dicort) (Valriá mai emplegar « cacha- » en lòc de prèssa-.) (subs. e adj.) : aparelh automatic. (v. cachaboton)

Sèm plan dins una civilizacion prèssaboton.

prèssacitron (abs. Dicort) (Valriá mai emplegar « cacha- » en lòc de prèssa-.) : aparelh per exprémer lo chuc dels citrons. (v. premsacitron [v. pressar 1]).

pressada nf (non preconizat Dicort) : çò que se prèssa (premsa) dins un còp. (v. premsada)

pressadament : d'un biais pressat ; al brutle / al pus lèu.

pressadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez pressé, affairé, ée » TdF

pressador 1 nm (t. tecn.) : aplech de barricaire, de tonelièr.

pressador 2,-doira adj, cf Ubaud Dicort : « adj m., Besonh pressador¸ besoin pressant » (v. TdF jos ‘pressadou’)

prèssa-estopa (abs. Dicort) (Valriá mai emplegar « cacha- » en lòc de prèssa-.) : aparelh per gardar un canèl de vinar en l'enrodant d'estopa cachada.

prèssafrucha (abs. Dicort) (Valriá mai emplegar « cacha- » en lòc de prèssa-.) : aparelh per exprémer lo chuc de la frucha. (v. premsafrucha [v. pressar 1])

pressaire [veire premsaire, cf Ubaud Dicort] / premsaire, -aira n : persona que premsa. v. premsar.

pressant [ ~ preissant], -a adj : urgent, -a ; insistent, -a.

Un trabalh pressant.

Una question pressanta.

prèssapapièrs (abs. Dicort) (Valriá mai emplegar « cacha- » en lòc de prèssa-.) : aplech per empachar los papièrs de burèu de s'escampilhar pertot.

pressar 1 [(esquichar) e derivats, veire premsar, cf Ubaud Dicort] : premsar.

Pressar una frucha, una esponga, un formatge.

pressar [veire premsar] (se) v pron : s'atropelar ; se tassar ;

La multitud se pressava.

Se pressavan contra las pòrtas a las espetar.

pressar 2 [ ~ preissar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : encorar / exortar / butar a ; accelerar ;

Pressar q.q. de far quicòm.

Pressar un afar.

Pressar lo pas.

Pressar la cadéncia.

pressar 3 [ ~ preissar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : èsser urgent.

L'afar prèssa.

Lo trabalh me prèssa.

Lo temps me prèssa.

Aquò me prèssa pas.

Ai un besonh que me prèssa.

pressar [ ~ preissar] (se) v pron : s'afanar / se despachar.

Prèssa-te un pauc !

pressat [ ~ preissat, cf Ubaud Dicort], -ada : p.p. de pressar 3.

Siás totjorn pressat, as lo fuòc endacòm ?

pressec, pressega  (abs. Dicort) (metatèsi de persec, persega) : v. persega {persèga / persèc, cf Ubaud Dicort].

presseguièr nm : veire perseguièr, cf Ubaud Dicort.

pressentida nf / pressentiment nm : premonicion.

Una bona pressentida.

Una marrida pressentida.

pressentir (v. tr.) : sentir, endevinar, se dobtar per avança.

Ai totjorn pressentits los auratges d'oras abans.

pression (f) : accion exercida sus q.q. per l'influenciar, per li far cambiar d'idèa ; accion de butar q.q. a far quicòm ; accion de cachar bravament sus quicòm ; fòrça d'un gas, d'un liquid, d'un còrs pesuc... ; mena de boton metallic en doas partidas (mascle e feme) que se clavan en cachant sus elas.

Far pression sus q.q.

La pression dels eveniments.

La pression d'un gas.

Las pressions d'una camiseta.

Pression atmosferica, pression atmosphérique.

Pression osmotica, pression osmotique. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 274)

pressiograf (abs. Dicort) : aparelh enregistrador de pressions. (v. barograf)

pressiomètre (abs. Dicort) : aparelh de mesurar las variacions de pressions. (v. baromètre)

pressupausar (v. tr.) : supausar per avança. (v. TdF)

pressupausat nm, cf Ubaud Dicort : « présupposé » (Rapin)

pressuposicion : accion o resulta de pressupausar ; conjectura (R. III, 471).

pressurar (v. tr.) (abs. Dicort) : cachar per n'exprimir lo chuc ; tròp demandar a q.q. (v. premsar)

pressuratge (abs. Dicort) : accion o resulta de pressurar. (v. premsatge)

pressurizacion : accion o resulta de pressurizar.

pressurizar (v. tr.) : manténer una pression normala.

prèst 1, -a (adj.) : en estat de far quicòm ; preparat, -ada per far quicòm, « v. lèst 2 ». (v. TdF ‘prest 1’)

Soi prèst a partir.

As lo sopar prèst ?

prèst 2, -a (adj.) : agil, -a / rapid, -a / lèst, -a. (v. TdF ‘prest 1’)

Lo nòstre paire aviá la man fòrt prèsta.

prèst 3 adv, cf Ubaud Dicort : « vite, hardiment » TdF ‘prest 2’

Intrem prèst¸ entrons vite. (v. TdF)

prèst 4 nm, cf Ubaud Dicort : « prêt, v. presta, prestason » (v. TdF)

 

 

prèsta nf, cf Ubaud Dicort : « prêt, chose prêtée » TdF ‘presto’. (v. prèstas)

prestacion : forniduras, soma d'argent balhadas a q.q. a causa d'una obligacion ; allocacion balhada als militars ; talha per entreténer los camins ; accion de se produire en public (t. a.)

Autres còps, las prestacions se fasián en natura.

Prestacions locativas.

Prestacions familialas.

Una polida prestacion esportiva, teatrala...

prestadís, -issa adj : çò que pòt èsser prestat, -ada.

Un fretadents es pas prestadís.

prestador, -airitz [, -doira] n, cf Ubaud Dicort / prestaire, -aira (v. prestaire) : que prèsta aisidament. (v. TdF ‘prestadou’)

prestaire, -aira [ ~ -airitz] adj e n : « prêteur, euse » TdF

prèstaman n, cf Ubaud Dicort : « aide [v. jos prestar] ; prête-nom [v. prèstanom] » (v. TdF ‘presto-man’)

prèstament adv : lèstament / agilament.

prèstamorre n, cf Ubaud Dicort : « figurant, comparse, parasite » TdF ‘presto-mourre’

prestança : qualitat de q.q. que presenta plan.

prèstanom n, cf Ubaud Dicort : « prête-nom, celui qui prête son nom à quelqu’un pour tenir un bail, une ferme, un domaine ou un emploi » (Honnorat)

prestant nm, cf Ubaud Dicort : « prestant, un des jeux de l’orgue » (v. TdF)

prestar (v. tr. e intr.) : s'estirar / s'agrandir (lo contrari de retirar) ; avançar d'argent o quicòm mai a q.q. amb obligacion de tornar çò avançat.

Aquela sabatas de cuèr prestaràn.

Una estòfa prèsta a l'usatge, mas retira al lavatge.

Prestar la man, prêter la main. (v. TdF jos ‘presta’). (v. prèstaman)

prestar (se) : convenir per ; consentir a ; èsser subjècte a.

La man esquèrra se prèsta pas totjorn a tot.

Se prestar a far quicòm.

Se prestar al jòc.

Un tèxt que se prèsta a de falsas interpretacions.

prèstas nf pl : « choses prêtées » (Azaïs)

prestason nf : accion de prestar.

prestatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « prestataire » (Fettuciari, Rapin)

prestatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de prêter » TdF ‘prestage’

prestesa : promptitud ; celeritat ; estat de q.q. de prèst.

prestidigitacion : art d'un prestidigitador.

prestidigitador, -airitz (abs. Dicort) : persona capabla d'escamotar e de far aparéisser tot un fum de causas dins un espectacle. (v. prestidigitator)

prestidigitator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « prestidigitateur, -trice » (Laus)

prestidor nm : mag / pastièira (recipient o airal per pastar lo pan), « boulangerie, lieu où l’on pétrit, v. glorieta, pastador » TdF jos ‘pestridou’

prestidoira (Alibert) [prestidora (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pestridouro’)] nf : « pétrin » ; baruta / barutèl (tamís bèl) ; espalhadoira (baruta cilindrica). (v. TdF)

prestigar / prestir (v. tr.) : v. prestir.

prestigi : glòria / autoritat granda / reputacion granda / influéncia granda de q.q. o de quicòm sul q.q. mai.

Lo prestigi dels grands trobadors, de Mistral.

Lo prestigi de París suls estrangièrs.

Lo prestigi d'un polit unifòrme, d'una reputacion.

prestigiós, -osa : bravament extraordinari.

prestilhon / prestolet nm : abadòt jovenòt.

prestin nm, cf Ubaud Dicort : « pétrin, coffre dans lequel on pétrit, chambre où l’on pétrit, v. pastièira ; espèce de crédence ou de buffet rustique » (v. TdF jos ‘pestrin’)

prestinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit pétrin » TdF ‘pestrinet’

prestir (v. tr.) : pastar.

Prestir de pasta.

Prestir de cera.

Prestir d'argila.

prestiu, -iva (adj.) : prèst, -a / lèst, -a. v. prèst (adj.), « pressé, preste, en Lauragais, v. pressat » (v. TdF ‘prestieu’)

prestissimo (it.) : d'un movement fòrt rapid (mus.)

presto (it.) : d'un movement rapid (mus.)

prestolet nm : v. prestilhon.

prestons nm pl, cf Ubaud Dicort : (v. prèstas)

presumible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « présumable » (Sèrras-Ess.) (v. çai jos)

presumidor [, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : que pòt èsser presumit, -ida, « présumable » TdF.

presumir 1 (v. tr. e intr.) : conjecturar.

Presumissi que siás content, non ?

presumir 2 de (v. tr. ind.) : se fisar trop de quicòm.

La Victorina a tròp presumida de sas fòrças.

presumit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « présumé, ée » TdF jos ‘presumi’

presura nf : (plt.) amari / calha lach rossèl (Galium verum) ; enzim del chuc gastric que fa calhar lo lach. v. presor.

presurar (v. tr.) : empresurar (metre qualques gotas de presura dins lo lach per lo far calhar)

presuratge : empresuratge (accion de far calhar lo lach)

presurièr (plt.) : planta que fa calhar lo lach. ; (Cinara cardunculus sylvestris)

presuror [presuron nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : presor v. presor. (v. TdF ‘presuroun’)

pretendent, -a n : persona que pretend a quicòm.