premsada nf : çò premsat dins un còp « pressée de vendange ou d’olives » TdF ‘prensado’.

A la premsada, les uns sur les autres. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘pressado’)

premsaformatge : aplech o aparelh per espremir lo formatge.

premsafrucha : aparelh per espremir lo chuc de la frucha.

premsaire nm, -aira : persona que premsa « nm, ouvrier qui presse les étoffes, le fromage ; pressureur de raisins ou d’olives » TdF ‘pressaire’.

premsapurèia (abs. Dicort) : aparelh per espotir los trufets per ne far de purèia, « presse-purée » (v. Rapin).

(Per totes los compausats de « premsa- » v. tanben a prèssa-)

premsar (v. tr.) : sometre a l'accion d'una premsa, « pressurer » TdF ‘pressa’.

Premsar los rasims, las olivas, de frucha.

premsas (aver las -) nf pl, cf Ubaud Dicort : « avoir les épreintes, le flux de sang, la dyssenterie » TdF ‘prenso’ v. jos premsa.

premsatge : accion o resulta de premsar, d'exprimir.

premsièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « pressier d’imprimerie ; repasseuse [v. estiraira] » TdF ‘pressié’

premson nm, cf Ubaud Dicort : « petit palet » (v. TdF ‘pressou’)

premunir (v. tr.) : avertir q.q. d'un perilh per lo gandir, per l'aparar.

Premunir q.q. contra la dròga.

premunir (se) : se gandir , s'aparar contra un perilh possible.

prenable, -bla : que pòt èsser pres, -a.

prenatal, -a (adj.) : que precedís la naissença.

Allocacions prenatalas.

prenda nf, cf Ubaud Dicort : (arc.) « dîner, souper, repas, le repas du milieu du jour » (Honnorat)

prene 1 / prendre [veire prene, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : trapar / sasir / agantar ; panar / raubar (s'emparar de quicòm qu'es de q.q. mai) ; emportar ; esposar ; racinar ; s'alucar ; capitar...

M'a presa pel braç.

M'a presa ma plaça.

Te cal prene de vestits d'ivèrn.

A presa femna.

Aquel arbre a pas pres.

Lo fuòc vòl pas prene.

Aquela cançon a plan pres.

Prene mal.

Prene paur.

Prene fuòc.

Prene l'aiga.

Prene lo sen.

Prene l'aire.

Aquel cambajon a pas presa la sal.

Pren-te garda !

Una filha plan presa : facha al torn.

Prene l'autò.

Prene de vaçanças.

Prene lo fresc.

Prene palada.

Qué l'a presa ? : qual sap qué las a ?

prene / prendre [veire prene] (se) v pron : s'acrocar ; se calhar ; s'esposar.

Sa rauba s'es presa dins una rome.

Amb aquel marinàs (vent d'autan) lo lach s'es pres.

Se son preses per Pascas.

Se prene d'amistat.

Se prene lo det per una pòrta.

Se prene per q.q. : se conflar / s'encreire.

prene 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo prene, ce qu’on prend pour manger » TdF jos ‘prendre’.

prenedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être pris, à prendre ; qui prendra » ( L. 305)

preneire, -eira [~ -eiritz] n : persona que pren quicòm.

prenement : accion de prene ; presa.

Prenement de còrs, prise de corps. (v. TdF)

prenhat nm (R. IV, 636) (abs. Dicort) : fètus / creaturon / fanfanhon / nadon. (v. prenhon)

prenhent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « important (vieux) » (v. TdF)

prenhessa nf, cf Ubaud Dicort : « grossesse, v. grossesa » (v. TdF ‘pregnesso’)

prenhon nm, cf Ubaud Dicort : « fœtus, enfant dans le sein de sa mère ; état maladif causé par un commencement de grossesse » TdF ‘pregnoun’

prenocion nf, cf Ubaud Dicort : « (philo.) prénotion » (Rapin)

prenom : nom de baptisme.

prenommar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prénommer » (Sèrras-Ess.)

prens (adj. m. e f.) : emprenhada / encencha / encinta ; embarrassada (pej.) / empachada (pej.) / fèra / gròssa (en parlant d'una femna) ; plena / garnida (en parlant d'una feme). (v. TdF ‘prens 1’) (# prems)

Tombar prens : èsser empregnada.

Femna prens : femna qu'espèra de familha.

prensa nf (Alibert ; abs. Dicort) : emprenhament / grossesa / prenhesa (R. IV, 636). (v. prenhessa)

« prensar » : v. premsar.

prensible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « préhensible » [v. prension]

prensil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « préhensile » (Sèrras-Ess.). [Rapin : preensil]

prension nf : (fisica, tecnologia) « préhension » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 273). [Rapin : preension]

prensir v, cf Ubaud Dicort (v. prens) : « v tr et intr, engrosser, en parlant d’une femelle, v. emprenhar » (v. TdF)

prensòia (f.) (v. prens) : « femme enceinte »,  gròssa / ventruda (en parlant d'una femna) (v. TdF)

prensor, -a adj e nm : (fisica, tecnologia) « préhenseur, euse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 273). [Rapin : preensor]

Robòt prensor, robot préhenseur.

Maissa prensora, mâchoire préhenseuse. (v. Ubaud Dicc. scient.)

pren-te-garda nm, cf Ubaud Dicort : « admonition, avis » TdF

prenupcial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « prénuptial, -e » (v. Per Noste)

preocupacion : accion o resulta de preocupar o de se preocupar.

preocupant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « préoccupant, ante » TdF

preocupar (v. tr.) (R. VI, 433) : portar pensament ; tafurar.

La santat d'aquel mainatge preocupa sos parents.

preocupar (se) : aver pensament ; èsser tafurat, -ada.

Se preocupar de son avenir.

preocupat, -ada : tafurat, -ada.

Mina preocupada.

preoperatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « préopératoire » (Per Noste)

preordenacion nf, cf Ubaud Dicort : « préordination » (Rapin)

preordenar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « préordonner » (Rapin)

prèp 1 [ ~ près] / pròp [veire prèp, cf Ubaud Dicort] (adv. e prep.) : ran / còsta.

Al prèp (loc. adv.) : dins lo vesinatge.

Al prèp de (loc. prep.) : ran de / còsta de.

De prèp (loc. adv.) : seguir q.q. de prèp.

Prèp de (loc. prep.) : pas luènh de.

Tot prèp, tout auprès. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘près’)

 

 

prèp 2, -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : lo contrari de luènh, -a.

La glèisa prèpa. La glèisa luènha.

prepagar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prépayer » (Per Noste)

preparacion : accion de preparar (t. a.) o de se preparar ; aprestatge / cosina ; çò preparat / çò cosinat.

preparança nf, cf Ubaud Dicort : « ancien droit seigneurial, particulier au Béarn » TdF

preparar (v. tr.) : alestir / emgimbar / dispausar / aprestar.

Preparar un discors, un espectacle, l'avenidor.

Preparar una expedicion, un cors, un repais...

preparar (se) : s'aprestar ; se dispausar a ; s'aprestar a.

Se preparar per anar al teatre, al cinemà...

Se preparar a se maridar.

Se preparar a la mòrt.

preparatiu nm : çò que l'òm far per preparar quicòm.

preparator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « préparateur, -trice » (Laus)

preparatòri, -a adj : que servís per preparar quicòm ; que prepara quicòm ; que prepara a quicòm.

Estudis preparatòris.

Escòla preparatòria.

prepaus nm (v. Ubaud Dicort, R. IV, 464) : « propos, discours, entretien, proposition, v. parlament ; proposition, résolution, v. proposicion » (v. TdF ‘prepaus’), « dessein » (Alibert). « prepaus » (doblet popular arcaïc de propaus.

Maissant prepaus, mauvais propos, diatribe.

Fòra de prepaus, hors de propos. (v. TdF)

prepaus (a -) loc adv : « à propos » TdF jos ‘prepaus’.

prepaus de (a -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « à propos de  » TdF jos ‘prepaus’

« prepausar » 1 v (TdF, Alibert ; abs. Dicort) : doblet popular de propausar.

prepausar 2 (cargar qualqu’un de) v, cf Ubaud Dicort : « v tr, préposer, commettre » (v. TdF jos ‘prepausa’)

L’an prepausat per aquèl pòst. (Rapin ‘préposer’)

prepausat, -ada n, cf Ubaud Dicort : « (agent) préposé, -e » (Per Noste)

preponderància : estat de çò preponderant.

La preponderància de l'anglés.

preponderant, -a : capital, -a / primordial, -a (qu'a mai d'importància, qu'a mai de pes que non pas un autre(a))

La votz d'un president es preponderanta.

preponderar (v. intr.) (abs. Dicort) : aver mai de pes / prevaler, « prévaloir » (Laus).

preposicion : t. tecn. de gramatica (de confondre pas amb proposition).

A, de, en, per, contra, demest... son de preposicions.

preposicional, -a : construch, -a amb una preposicion.

Un complement preposicional.

preposicionalament : d'un biais preposicional.

prepositiu, -iva (R. IV, 614) : que fa ofici de preposicion.

Locucion prepositiva : que fa ofici de-preposicion.

prepositivament : en mòde de preposicion.

Advèrbi emplegat prepositivament.

prepoténcia nf, cf Ubaud Dicort : « puissance supérieure » TdF, « prépotence » (Rapin)

prepotent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « supérieur en puissance, v. poderós » (v. TdF)

preprograma nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « pré-programme »

prepuci : prolongament de la pèl que recobrís lo membre viril.

prepucial, -a : relatiu, -iva al prepuci.

Orifici prepucial.

Restrechiment prepucial (fimòsi)

prerafaelisme nm, cf Ubaud Dicort : « préraphaélisme » (Laus)

prerafaelita adj e nm, cf Ubaud Dicort : « préraphaélite » (Laus)

preretirada : retirada abans lo temps normal.

Se prenguèt la preretirada a cinquanta cinc ans.

prerogativa (R. V, 105) : onor / dignitat / privilègi... estacats a d'unas fonccions, a d'unes títols.

preromantic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « préromantique » (Per Noste)

preromantisme nm, cf Ubaud Dicort : « préromantisme » (Laus)

« près » 1 nm : v. prètz.

près 2 (R. IV, 637) [ ~ prèp] (adv., prep., loc. prep.) : prèp ; prèp de. (v. prèp)

Près de ieu : prèp de ieu.

A pus près : a quicòm prèp.

Tot près, tout auprès.

Prendre al plus près, (t. de marine) haler le vent. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘près’)

presa : accion o resulta de prene ; pilha / captura ; pecic de polvera de tabat niflada.

Presa del ciment.

Presa de remèdi.

Presa de tabat.

Presa de corrent.

Presa de tèrra.

Presa de sang.

Presa de posicion.

Presa de possession.

Presa en carga.

Aver presa sus qualqu'un.

Aucèl de presa : aucèl de rapina.

La presa e la mesa : çò ganhat e çò despensat (al jòc), « la recette et la dépense » (Alibert)

presable, -bla : que pòt èsser estimat, -ada / avalorat -ada (t. a.)

presada nf / presatge (v. presatge) : « prisée », estimacion  (v. TdF ‘presado’).

presagi nm : signe qu'anóncia quicòm a venir ; pronostic. (# presatge)

Bon presagi.

Marrit presagi.

presagiar (v. tr.) : pronosticar.

Aquò presàgia pas res de plan bon.

presaire 1, -aira [~ -airitz] n : persona qu'estima quicòm ;

presaire 2, -aira (~ -airitz) n persona que nifla de polvera de tabat.

Mocador presaire : grand mocador roge de presaires.

presalari nm, cf Ubaud Dicort : « présalaire » (Laus)

presantificat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (religion) « présanctifié, -e » (v. Laus)

presar 1 (v. tr.) : estimar / apreciar ; aver de prètz, d'aparéncia ;

Çò que mai presi es l'amistat.

A pas brica presada ma badinada calhòla.

presar 2 (v. tr. e intr.) : niflar de polvera de tabat.

Per curiositat, còp o autre, ai agut presat.

presatge 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de cadastre, estimation d’un champ, d’une maison, v. estima » (v. TdF ‘presage 1’)

presatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : (accion de presar 2), cf Ubaud Dicort v. cinsada). (# presagi)

.