|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
preferible, -bla : digne, -a d'èsser preferit,
-ida. preferir (v. tr.) : estimar mai / s'estimar mai ; aimar mai / tant aimar. Preferissi aver aicesta : estimi mai / m'estimi mai aver aicesta. Lo beç
preferís un airal umid. preferum nm, cf Ubaud Dicort :
« préférence » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. preferéncia) prefiguracion : çò prefigurat. prefigurar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, préfigurer » (Laus) prefix [prefixe] nm : element que se plaça davant un mot per ne notificar la significacion. prefixacion nf, cf Ubaud Dicort :
« préfixation » (Per Noste) prefixar (v. tr.) : metre un prefix davant un mot. prefixe nm, cf Ubaud Dicort : v. prefix. prefixion nf (abs. Dicort) : accion de prefixar « (dr.) préfixion » (Rapin). preflorason nf, cf Ubaud Dicort :
« préfloraison »
(Laus) prefoliacion nf, cf Ubaud Dicort :
« préfoliation »
(Laus) preformacion nf, cf Ubaud Dicort :
« préformation »
(Laus) preformar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, préformer » (Laus) prefondar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, plonger, enfoncer ; approfondir » (v. TdF) prefondar (se) v pron :
« s’engloutir ; s’ébouler, se
précipiter » (v. TdF jos ‘prefounda’) prefondièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, qui
tire beaucoup d’eau, en parlant d’un bâtiment » TdF prefondir / prefondre v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfoncer,
engloutir, approfondir » TdF jos ‘prefoundre’. (v. aprigondir) prefondir / prefondre (se) v pron :
« s’engloutir, sombrer » (v. TdF jos ‘prefoundre’) prèga nf, cf Ubaud Dicort : v. prèc. prègabernada nm, cf Ubaud Dicort : v. prègadieu
2. (v. TdF jos ‘prègo-dieu’) prègadiable (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘prègo-diable’)] : persona qu'invòca lo diable ; « insecte, v. prègadieu 2 plus usité » (v. TdF). prègadieu 1 (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘prègo-dieu’)] : agenolhador de comunitats religiosas ; servici funèbre ; servici de novena per un defuntat ; beat, -a. prèga dieu (f.) [prègadieu 2 nm, cf Ubaud Dicort] / prèga dieu [prègadieu] de rastolh / prèga joana [prègajoana] / bernada prègadieu [prègadieu-bernada] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : (Mantis religiosa), (v. TdF jos ‘prègo-dieu’) pregadís 1 (subs. m.) : pregària longanha que ne finís pas. pregadís 2, -issa (adj.) :
« propre à prier ; qui est en
prières » TdF ‘pregadis 2’ Banc pregadís : banc de glèisa per i pregar. Cadièira pregadissa : cadieireta bassa aplechada en prègadieu. pregadíssa nf, cf Ubaud Dicort : « prière longue et
intense » (Brun Glossari
Oc-Fr) pregaire, -aira [~ -airitz] n : persona que prèga ; demandaire, -a ; amorós, -a. pregairenc, -a : que revèrta una pregària. Un ton pregairenc : ton demandaire. Votz pregairenca : votz demandaira. pregaireta (abs. Dicort) : pregària
corteta. (v. pregarieta) prègajoana nm, cf Ubaud Dicort : v. jos prègadieu 2. pregalha nf, cf Ubaud Dicort :
« prière, longues prières » TdF jos ‘pregaio’ prègamariana nm, cf Ubaud Dicort : v. prègadieu
2. (v. TdF jos ‘prègo-dieu’) pregar (v. tr.) : acte d'adoracion ; acta de fe e d'esper en Dieu ; acte d'ofèrta a Dieu ; accion de gràcias ; acte de peniténcia ; acte de demanda... ; demanda en general. Abans morir quitava pas mai de pregar. Vos prègui de me far responsa en occitan. pregardar (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« se garder contre, prendre garde » TdF pregària nf : accion de pregar, « prière, longues prières » TdF jos ‘pregaio’. Pregària d'adoracion. Pregària d'accion de
gràcias. Pregària de demanda. Pregària d'ofèrta. Cridar la pregària : pregar en familha a nauta votz. pregarieta
nf, cf Ubaud Dicort : « petite
prière, courte prière » TdF jos
‘pregaieto’ pregemir v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, pressentir, deviner,
prévoir, s’inquiéter ardemment, regretter » TdF pregit nm : allusion enfuscaira ; lengada fissaira ; trufariá ; sosentendut ; repròchi amagat ; insolentariá (v. TdF ‘prejit’) ; projècte (v. Alibert) Se pòt pas empachar de totjorn far qualque pregit. pregitaire, -aira n (TdF ‘prejitaire’ ; abs. Dicort) : persona que pregita t. a. de pregitar. pregitar (v. tr.) (TdF ‘prejita’ ; abs. Dicort) : sosentendre ; far
d'allusions ; far de repròchis amagats ; se trufar de q.q. ;
insolentar. preglaciari, -ària adj, cf Ubaud Dicort :
« préglaciaire »
(Per Noste) preguejar (v. tr.) : paternejar (pej.) preguièira nf, cf Ubaud Dicort : « prière,
oraison » (v. TdF) preiral 1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« sacerdotal, ale » TdF preiral 2 nm, cf Ubaud Dicort : « presbytère » (Alibert) preiralha nf sing (pej.) : l'ensemble dels prèires. preirat nm, cf Ubaud Dicort : « prêtrise,
sacerdoce » TdF prèire 1 nm : (dins la Glèisa catolica) òme consacrat a
Dieu, ordonat per un evesque, amb onccion d'òli sant, per celebrar e
ofrir lo sacrifici de la messa. (De confondre
pas amb capelan e amb curat v. capelan
e curat.) Grand prèire, grand prêtre.
(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘prèire’) prèire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vénus, sorte de
mollusque » TdF jos
‘prèire’, « praire »
(Per Noste) prèire doble nm, cf Ubaud Dicort : « mollusque d’un
goût exquis, venus verrucosa » TdF jos ‘prèire’ prèire roge nm, cf Ubaud Dicort : « cardita sulcata,
mollusque à chair rouge » TdF jos ‘prèire’ |
|
preiressa : femna que fa ofici de prèire dins d'unas religions. preirièr nm, cf Ubaud Dicort :
« huîtrier, oiseau qui mange des prèires » TdF prèissa nf : v. prèssa. preissant adj : v. pressant. preissar v : v. pressar 2. preissar (se) : v. pressar (se) 2 preissièira nf, cf Ubaud Dicort : « huisserie, assemblage de
pièces de bois qui forment la baie d’une porte » TdF preïstòria : sciéncia qu'estúdia l'evolucion de las societats umanas abans l'aparicion de l'escriptura. preïstorian, -a n, cf Ubaud Dicort : « préhistorien,
-enne » (Per Noste) preïstoric, -a : relatiu, -iva a la preïstòria. L'òme preïstoric. Tròba preïstorica. prejudici nm (R. III, 608) : tòrt portat a q.q. prejudiciable, -bla : que pòrta tòrt. prejudicial, -a adj : que precedís lo jutjament o la senténcia. prejudiciar (v. tr. arc.) (R. VI, 432) : portar tòrt a prejutjar (v. tr.) : jutjar per avança. prejutjat nm : opinion preconcebuda mai que mai desfavorabla. prelacion nf (arc.) : « prélation », ancian drech senhoral. (v. TdF) prelat nm (R. II, 16) : dignitari de la Glèisa catolica. prelatin,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« prélatin, -e »
(Per Noste) prelatura (R. II, 16) : dignitat de prelat ; prelats del papa. prelevament [prelèvament] nm : accion de levar quicòm de sus un total, de sus un ensemble. Prelevament de las talhas. Prelevament de sang. prelevar (v. tr. ) : manlevar (deduire quicòm de quicòm mai) La Glèisa, autres còps, prelevava lo dèime. L'Estat es totjorn a prelevar maitas talhas. preliminar, -a adj e nm : çò que precedís
e prepara quicòm. Los preliminars de la patz. preliminarament : dins d'abòrd. prelinga (arc.) : anciana pichona moneda. (v. TdF) prelogic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
(psycho., sociol.) « prélogique » (v. Per
Noste) preludi nm : seguida de nòtas jogadas o cantadas per assajar sa votz abans un concèrt ; pèça de musica corteta ; causa que ne precedís una autra e que l'anóncia. preludiar (v. intr. e tr. ind.) : assajar sa votz abans un concèrt ; marcar la debuta de quicòm ; servir d'introduccion a quicòm. La fin de novembre prelúdia a l'ivèrn. prematrimonial, -a : que precedís lo matrimòni (maridatge) prematur, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« prématuré, -e » (Laus,
Basic) prematurament adv, cf Ubaud Dicort :
« prématurément » (Per
Noste) prematurat, -ada
(Lagarde : abs. Dicort)
: nascut, nascuda abans tèrme. (v. prematur) prematuritat nf, cf Ubaud Dicort :
« prématurité » (Per
Noste) premeditacion : soscadissa que mena a executar un acte lèumens criticable. premeditar (v. tr.) : soscar bravament a far quicòm abans de passar a l'acte. Aviá premeditada aquela operacion de longa. premenstrual, -a : que precedís las mentruas. prémer (R. IV, 622) [veire premir, cf Ubaud Dicort] / premir (v. tr.) : premsar ; cachar / quichar. Prémer un amàs : cachar un abcès. prèmi : guerdon / recompensa de competicion. Mistral agèt lo prèmi Nobèl de literatura en 1904. premiable, -bla : digne d'èsser premiat, -ada. premiar (v. tr.) : guerdonar / recompensar. premícias (f. pl.) : la primièira vianda, la primièira frucha, la primièira naissença de bestial... balhadas en ofèrta, a cò dels Ebrèus o a la Glèisa dels primièrs tempses ; pus primièiras manifestacions de quicòm. premicièr : ancian títol de rector d'unas universitats. premida : accion de prémer / de premir (de cachar, d'espotir) premir / prémer
(non preconizat Dicort) (v. tr.) : cachar / quichar /
premsar ; espotir. (v. prémer) premissa : caduna de las doas proposicions d'un sillogisme que se'n tira la conclusion ; principi que ne resulta qualque consequéncia. premolara nf, cf Ubaud Dicort :
« prémolaire » (Rapin) premonicion : sentiment inexplicable qu'un eveniment se va passar ; signe qu'una malautiá se va declarar. premonitòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « prémonitoire » (Laus, Basic) Un somi premonitòri. Un signe premonitòri. premostrat,
-ada
n, cf Ubaud Dicort : « (relig.)
prémontré » (Laus), « prémontrée ». prems, -a adj :
qu'es estat premsat, -ada. (# prens) Vin prems : vin que raja de la premsa. premsa : truèlh (maquina d'espotir lo rasim o d'autra frucha) ; airal que i se tròba lo truèlh ; maquina d'estampar ; tot çò estampat en general (libres, jornals, periodics, revistas illustradas...) ; enveja dolorosa d'anar del ventre. Una premsa a man. Una premsa idraulica. La libertat de premsa. La premsa del còr. Aver
bona premsa, avoir bonne presse
(réputation). (v.
Rapin ‘presse’) Aver las premsas (t. tecn de med.) (v. premsas) : (Per totes los compausats de
« premsa- » v. tanben a prèssa-) premsabròcas (m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : persona sarrada (avariciosa (L. 35)) premsacarn : aparelh per espremir lo chuc de la carn. premsacitron : aparelh per espremir lo chuc d'un
citron. |
|
|
|
|
|
|