preferible, -bla : digne, -a d'èsser preferit, -ida.

preferir (v. tr.) : estimar mai / s'estimar mai ; aimar mai / tant aimar.

Preferissi aver aicesta : estimi mai / m'estimi mai aver aicesta.

Lo beç preferís un airal umid.

preferum nm, cf Ubaud Dicort : « préférence » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. preferéncia)

prefiguracion : çò prefigurat.

prefigurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, préfigurer » (Laus)

prefix [prefixe] nm : element que se plaça davant un mot per ne notificar la significacion.

prefixacion nf, cf Ubaud Dicort : « préfixation » (Per Noste)

prefixar (v. tr.) : metre un prefix davant un mot.

prefixe nm, cf Ubaud Dicort : v. prefix.

prefixion nf (abs. Dicort) : accion de prefixar « (dr.) préfixion » (Rapin).

preflorason nf, cf Ubaud Dicort : « préfloraison » (Laus)

prefoliacion nf, cf Ubaud Dicort : « préfoliation » (Laus)

preformacion nf, cf Ubaud Dicort : « préformation » (Laus)

preformar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, préformer » (Laus)

prefondar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, plonger, enfoncer ; approfondir » (v. TdF)

prefondar (se) v pron : « s’engloutir ; s’ébouler, se précipiter » (v. TdF jos ‘prefounda’)

prefondièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, qui tire beaucoup d’eau, en parlant d’un bâtiment » TdF

prefondir / prefondre v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfoncer, engloutir, approfondir » TdF jos ‘prefoundre’. (v. aprigondir)

prefondir / prefondre (se) v pron : « s’engloutir, sombrer » (v. TdF jos ‘prefoundre’)

prèga nf, cf Ubaud Dicort : v. prèc.

prègabernada nm, cf Ubaud Dicort : v. prègadieu 2. (v. TdF jos ‘prègo-dieu’)

prègadiable (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘prègo-diable’)] : persona qu'invòca lo diable ; « insecte, v. prègadieu 2 plus usité » (v. TdF).

prègadieu 1 (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘prègo-dieu’)] : agenolhador de comunitats religiosas ; servici funèbre ; servici de novena per un defuntat ; beat, -a.

prèga dieu (f.) [prègadieu 2 nm, cf Ubaud Dicort] / prèga dieu [prègadieu] de rastolh / prèga joana [prègajoana] / bernada prègadieu [prègadieu-bernada] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : (Mantis religiosa),  (v. TdF jos ‘prègo-dieu’)

pregadís 1 (subs. m.) : pregària longanha que ne finís pas.

pregadís 2, -issa (adj.) : « propre à prier ; qui est en prières » TdF ‘pregadis 2’

Banc pregadís : banc de glèisa per i pregar.

Cadièira pregadissa : cadieireta bassa aplechada en prègadieu.

pregadíssa nf, cf Ubaud Dicort : « prière longue et intense » (Brun Glossari Oc-Fr)

pregaire, -aira [~ -airitz] n : persona que prèga ; demandaire, -a ; amorós, -a.

pregairenc, -a : que revèrta una pregària.

Un ton pregairenc : ton demandaire.

Votz pregairenca : votz demandaira.

pregaireta (abs. Dicort) : pregària corteta. (v. pregarieta)

prègajoana nm, cf Ubaud Dicort : v. jos prègadieu 2.

pregalha nf, cf Ubaud Dicort : « prière, longues prières » TdF jos ‘pregaio’

prègamariana nm, cf Ubaud Dicort : v. prègadieu 2. (v. TdF jos ‘prègo-dieu’)

pregar (v. tr.) : acte d'adoracion ; acta de fe e d'esper en Dieu ; acte d'ofèrta a Dieu ; accion de gràcias ; acte de peniténcia ; acte de demanda... ; demanda en general.

Abans morir quitava pas mai de pregar.

Vos prègui de me far responsa en occitan.

pregardar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se garder contre, prendre garde » TdF

pregària nf : accion de pregar, « prière, longues prières » TdF jos ‘pregaio’.

Pregària d'adoracion.

Pregària d'accion de gràcias.

Pregària de demanda.

Pregària d'ofèrta.

Cridar la pregària : pregar en familha a nauta votz.

pregarieta nf, cf Ubaud Dicort : « petite prière, courte prière » TdF jos ‘pregaieto’

pregemir v, cf Ubaud Dicort : «  v intr et tr, pressentir, deviner, prévoir, s’inquiéter ardemment, regretter » TdF

pregit nm : allusion enfuscaira ; lengada fissaira ; trufariá ; sosentendut ; repròchi amagat ; insolentariá (v. TdF ‘prejit’) ; projècte (v. Alibert)

Se pòt pas empachar de totjorn far qualque pregit.

pregitaire, -aira n (TdF ‘prejitaire’ ; abs. Dicort) : persona que pregita t. a. de pregitar.

pregitar (v. tr.) (TdF ‘prejita’ ; abs. Dicort) : sosentendre ; far d'allusions ; far de repròchis amagats ; se trufar de q.q. ; insolentar.

preglaciari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « préglaciaire » (Per Noste)

preguejar (v. tr.) : paternejar (pej.)

preguièira nf, cf Ubaud Dicort : « prière, oraison » (v. TdF)

preiral 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sacerdotal, ale » TdF

preiral 2 nm, cf Ubaud Dicort : « presbytère » (Alibert)

preiralha nf sing (pej.) : l'ensemble dels prèires.

preirat nm, cf Ubaud Dicort : « prêtrise, sacerdoce » TdF

prèire 1 nm : (dins la Glèisa catolica) òme consacrat a Dieu, ordonat per un evesque, amb onccion d'òli sant, per celebrar e ofrir lo sacrifici de la messa. (De confondre pas amb capelan e amb curat  v. capelan e curat.)

Grand prèire, grand prêtre. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘prèire’)

prèire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vénus, sorte de mollusque » TdF jos ‘prèire’, « praire » (Per Noste)

prèire doble nm, cf Ubaud Dicort : « mollusque d’un goût exquis, venus verrucosa » TdF jos ‘prèire’

prèire roge nm, cf Ubaud Dicort : « cardita sulcata, mollusque à chair rouge » TdF jos ‘prèire’

 

 

preiressa : femna que fa ofici de prèire dins d'unas religions.

preirièr nm, cf Ubaud Dicort : « huîtrier, oiseau qui mange des prèires » TdF

prèissa nf : v. prèssa.

preissant adj : v. pressant.

preissar v : v. pressar 2.

preissar (se) : v. pressar (se) 2

preissièira nf, cf Ubaud Dicort : « huisserie, assemblage de pièces de bois qui forment la baie d’une porte » TdF

preïstòria : sciéncia qu'estúdia l'evolucion de las societats umanas abans l'aparicion de l'escriptura.

preïstorian, -a n, cf Ubaud Dicort : « préhistorien, -enne » (Per Noste)

preïstoric, -a : relatiu, -iva a la preïstòria.

L'òme preïstoric.

Tròba preïstorica.

prejudici nm (R. III, 608) : tòrt portat a q.q.

prejudiciable, -bla : que pòrta tòrt.

prejudicial, -a adj : que precedís lo jutjament o la senténcia.

prejudiciar (v. tr. arc.) (R. VI, 432) : portar tòrt a

prejutjar (v. tr.) : jutjar per avança.

prejutjat nm : opinion preconcebuda mai que mai desfavorabla.

prelacion nf (arc.) : « prélation », ancian drech senhoral. (v. TdF)

prelat nm (R. II, 16) : dignitari de la Glèisa catolica.

prelatin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « prélatin, -e » (Per Noste)

prelatura (R. II, 16) : dignitat de prelat ; prelats del papa.

prelevament [prelèvament] nm : accion de levar quicòm de sus un total, de sus un ensemble.

Prelevament de las talhas. Prelevament de sang.

prelevar (v. tr. ) : manlevar (deduire quicòm de quicòm mai)

La Glèisa, autres còps, prelevava lo dèime.

L'Estat es totjorn a prelevar maitas talhas.

preliminar, -a adj e nm : çò que precedís e prepara quicòm.

Los preliminars de la patz.

preliminarament : dins d'abòrd.

prelinga (arc.) : anciana pichona moneda. (v. TdF)

prelogic, -a adj, cf Ubaud Dicort : (psycho., sociol.) « prélogique » (v. Per Noste)

preludi nm : seguida de nòtas jogadas o cantadas per assajar sa votz abans un concèrt ; pèça de musica corteta ; causa que ne precedís una autra e que l'anóncia.

preludiar (v. intr. e tr. ind.) : assajar sa votz abans un concèrt ; marcar la debuta de quicòm ; servir d'introduccion a quicòm.

La fin de novembre prelúdia a l'ivèrn.

prematrimonial, -a : que precedís lo matrimòni (maridatge)

prematur, -a adj, cf Ubaud Dicort : « prématuré, -e » (Laus, Basic)

prematurament adv, cf Ubaud Dicort : « prématurément » (Per Noste)

prematurat, -ada (Lagarde : abs. Dicort) : nascut, nascuda abans tèrme. (v. prematur)

prematuritat nf, cf Ubaud Dicort : « prématurité » (Per Noste)

premeditacion : soscadissa que mena a executar un acte lèumens criticable.

premeditar (v. tr.) : soscar bravament a far quicòm abans de passar a l'acte.

Aviá premeditada aquela operacion de longa.

premenstrual, -a : que precedís las mentruas.

prémer (R. IV, 622) [veire premir, cf Ubaud Dicort] / premir (v. tr.) : premsar ; cachar / quichar.

Prémer un amàs : cachar un abcès.

prèmi : guerdon / recompensa de competicion.

Mistral agèt lo prèmi Nobèl de literatura en 1904.

premiable, -bla : digne d'èsser premiat, -ada.

premiar (v. tr.) : guerdonar / recompensar.

premícias (f. pl.) : la primièira vianda, la primièira frucha, la primièira naissença de bestial... balhadas en ofèrta, a cò dels Ebrèus o a la Glèisa dels primièrs tempses ; pus primièiras manifestacions de quicòm.

premicièr : ancian títol de rector d'unas universitats.

premida : accion de prémer / de premir (de cachar, d'espotir)

premir / prémer (non preconizat Dicort) (v. tr.) : cachar / quichar / premsar  ; espotir. (v. prémer)

premissa : caduna de las doas proposicions d'un sillogisme que se'n tira la conclusion ; principi que ne resulta qualque consequéncia.

premolara nf, cf Ubaud Dicort : « prémolaire » (Rapin)

premonicion : sentiment inexplicable qu'un eveniment se va passar ; signe qu'una malautiá se va declarar.

premonitòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « prémonitoire » (Laus, Basic) 

Un somi premonitòri.

Un signe premonitòri.

premostrat, -ada n, cf Ubaud Dicort : « (relig.) prémontré » (Laus), « prémontrée ».

prems, -a adj : qu'es estat premsat, -ada. (# prens)

Vin prems : vin que raja de la premsa.

premsa : truèlh (maquina d'espotir lo rasim o d'autra frucha) ; airal que i se tròba lo truèlh ; maquina d'estampar ; tot çò estampat en general (libres, jornals, periodics, revistas illustradas...) ; enveja dolorosa d'anar del ventre.

Una premsa a man.

Una premsa idraulica.

La libertat de premsa.

La premsa del còr.

Aver bona premsa, avoir bonne presse (réputation). (v. Rapin ‘presse’)

Aver las premsas (t. tecn de med.) (v. premsas) :

(Per totes los compausats de « premsa- » v. tanben a prèssa-)

premsabròcas (m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : persona sarrada (avariciosa (L. 35))

premsacarn : aparelh per espremir lo chuc de la carn.

premsacitron : aparelh per espremir lo chuc d'un citron.