|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
precisament : d'un biais precís, rigorós. Es precisament çò que vòli pas ! precisar (v. tr.) : determinar amb precision. A pas precisada l'ora de sa venguda. precisar (se) : venir pus precís. La menaça d'un auratge se precisa. precision : qualitat de q.q. o de quicòm de precís. Instrument de precision. precitat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« précité, -e » (Laus) preclar, -a adj (arc.)
(R. II, 405) : resplendent, -a,
« brillant » (Laus). preclarament : d'un biais preclar. preclassic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« préclassique »
(Per Noste) preclinic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (médec.) préclinique » precòç, -a : aboriu, -iva (qu'amadura abansora) ; qu'arriba abans lo moment o lo temps previst ; fòrt desvolopat per son atge (R. III, 235). Un frucha
precòça. Una prima precòça. Una calvièira (R. II, 297 - L. 60) precòça. Un enfant
precòç. Una filha precòça. precòçament adv : abansora. precocitat nf : qualitat de çò precòç. precognicion nf (R. IV, 335) (abs. Dicort) : facultat de conéisser abansora, « précognition » (Rapin). D'unes sants agèron la facultat de precognicion. precolombian, -a adj : abans l'arribada de Cristòl Colomb. Civilizacion precolombiana. precombustion nf : ‘fisica)
« précombustion »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 273) precon nm : trompetaire / cridaire public. preconcebut, -uda : concebut per avança. Idèa preconcebuda. Jutjament preconcebut. preconeissença nf (R. IV, 335) (abs. Dicort) : precognicion (v. pus naut), « préconnaisance » (Rapin) preconiá nf, cf Ubaud Dicort
(v.precon) :
« criée (vieux) »
TdF preconizacion : accion de preconizar. t. a. de preconizar. preconizar (v. tr.) : nominar un novèl evesque en consistòri ; recomandar bravament quicòm o q.q. Lo papa ven de preconizar un novèl evesque. Lo mètge (medecin) preconiza aquel remèdi. Preconizar q.q. per un pòst donat. preconizator nm (abs. Dicort) : papa o cardinal que preconiza un evesque, « préconisateur » (v. Per Noste). preconstrench, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (béton)
précontraint, -e » (Laus) preconstrencha nf, cf Ubaud Dicort :
« précontrainte »
(Laus) precordial, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« précordial, -e » (Laus) precors nm, cf Ubaud Dicort :
« préclôture, enclos, ce qui tient au
manoir » TdF precuèch, -a adj, cf Ubaud Dicort : « précuit,
-e » (Sèrras-Ess.) precursor 1, -a adj (abs. Dicort) : qu'anóncia
quicòm a venir,
« avant--coureur » (Per Noste) ; Los signes precursors d'un auratge. precursor 2,
-a n, cf Ubaud Dicort : que
prepara la venguda de q.q. mai. (v. precursors) Sant Joan Baptista foguèt lo precursor de Jèsus. precursors (los nòstres -) : los nòstres davancièrs (predecessors) preda (R. IV, 620) (del lat. praeda) : presa / pilha / rapina. predacion nf (abs. Dicort) : biais de s'avidar dels animals predators, « prédation » (Per Noste). predator, -tritz adj e n (abs. Dicort) (del lat. prædator) : que viu de rapina, « prédateur, -trice » (Fettuciari). Aucèl predator : aucèl de rapina. Òme predator. predecessor [, -a n, cf Ubaud Dicort] : persona qu'a precedit q.q. dins una fonccion. predestinacion : volontat de Dieu de menar los òmes a la vida etèrna ; determinacion dels eveniments futurs. Lo mistèri de la predestinacion. predestinar (v. tr.) : destinar per avança los òmes a la vida etèrna ; destinar per avança q.q. a exercir tala fonccion, a èsser quicòm. Tot semblava la predestinar a venir centenari. predestinat, -ada : destinat per avança a èsser salvat per Dieu ; destinat per avança a far quicòm o a venir qualqu'un. predeterminacion nf, cf Ubaud Dicort :
« prédétermination » (Rapin) predeterminar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, prédéterminer »
(Laus) predeterminisme nm, cf Ubaud Dicort :
« prédéterminisme » (Per
Noste) predic nm (R. IV, 620) (sab..)
: sermon ; exortacion (t. a.) (v. presic (pop.), cf Ubaud Dicort) predicacion (R. IV, 620) : accion de predicar. predicador, -airitz n (abs. Dicort) : v. predicator. predicaire, -aira [~ -airitz] n (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona que predica ;
persona qu'a tendéncia a far la morala als autres (pej.) (v. presicaire) De predicaires o de predicairas n'avèm pro ! |
|
predicator, -tritz n (abs. Dicort) /
predicador, -airitz (abs. Dicort) : q.q. que predica, « prédicateur,
-trice » (Laus,
Rapin). (v. predicaire) predicança : accion de predicar. predicar 1 (v. tr. e intr.)
(sab.)
(R. IV, 620) : proclamar la paraula de Dieu ; far la morala als autres. (v. presicar
(pop.), cf Ubaud Dicort) predicar 2 v : (dire pel mejan d’un
predicat), cf Ubaud Dicort. predicat nm : (t. tecn. de lingüistica o de logica). Un dels dos tèrmes de l'enonciat fondamental qu'exprimís çò qu'es dich de l'autre tèrme (ling.) ; expression que conten una variabla o mai, e que poiriá devenir una proposicion veraia o falsa, aquelas variablas foguèssen dotadas d'unas valors particularas. (log.) predicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « prédicatif,
-ive » (Per Noste) prediccion : accion de predire ; çò predich. Las prediccions de
Nòstradamus. La prediccion del temps. predictiu, -iva adj , cf Ubaud Dicort :
« prédictif, -ive » (Per
Noste) predileccion : preferéncia marcada per
quicòm o per q.q. Un libre de predileccion. Un enfant de predileccion. predire (v. tr.) : anónciar per avança. Predire l'avenidor. predispausar (v. tr. ) : dispausar per avança. Sa naissença lo predispausava a venir qualqu'un. predisposicion : disposicion naturala. A pas de predisposicions per las matematicas. predominança : preponderància. predominant, -a : preponderant, -a. Aviá una passion predominanta per la dança. predominar (v. intr.) : dominar ; prevaler. La cultura de la vinha predomina en Lengadòc. preelectoral,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« préélectoral, -e » (v. Per
Noste) preellenic,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« préhellénique » preeminéncia : supremacia ; superioritat. La preeminéncia de l'Estat francés nos escana. preeminent, -a : superior, -a. Una posicion scientifica bravament preeminenta. preempcion : facultat d'una persona o d'una administracion, legalament o per contracte, de crompar un ben, de preferéncia a q.q. mai. La comuna a un drech de preempcion. preenregistrament nm, cf Ubaud Dicort :
« préenregistrement » preenregistrar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, préenregistrer » (v. preenregistrat) preenregistrat, -ada adj (v. çai
sus) : « préenregistré,
-e »
(Sèrras-Ess.) preension nf e
derivats (v. Rapin
‘préhension’ ; abs. Dicort) : v. prension e derivats. preestablir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, préétablir »
(Per Noste) preexisténcia : existéncia anteriora. preexistent, -a : que preexistís (qu'existís abans) preexistir (v. intr.) : existir abans quicòm mai. prefabricacion : accion o resulta de prefabricar en seria. prefabricar (v. tr.) : fabricar per avança e en seria. prefabricat 1, -ada adj :
fabricat, -ada per avança. Ostal prefabricat. prefabricat 2 (de -) nm : pèças o construccions fachas en seria per avança. prefaci (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : prològ / preambul. prefàcia nf [TdF jos ‘prefàci’; non preconizat Dicort, v. prefaci] : partida de la messa just abans lo canon. prefaciar (v. tr.) : escriure un prefaci per un libre d'estampar. prefacièr, -ièira : persona qu'escriu un prefaci. prefècte, -a : persona en carga d'un departament francés al nom de l'Estat ; dòna d'un prefècte. I a qualques annadas, a Rodés, agèrem una prefècta. prefècte apostolic : responsable d'unas missions que, sens èstre evesque, a la dignitat de prelat. prefècte de congregacion : cardinal que mestreja una congregacion romana. prefècte de disciplina : responsable de la disciplina dins d'unes collègis privats. prefècte dels estudis : responsable dels estudis dins d'unes collègis privats. prefectoral, -a : que relèva d'un prefècte de departament. Decision prefectorala. Arrestat prefectoral. prefectura : circomscripcion administrativa d'un prefècte ; fonccion de prefècte ; airal que i demòra lo prefècte. preferar (franc.) v : v. preferir, cf Ubaud Dicort preferéncia : accion de preferir ; çò
preferit. Diluns o dimarç ? Quina es ta preferéncia ? preferencial, -a adj,
cf Ubaud Dicort :
« préférentiel, -elle » (Laus) preferencialament adv,
cf Ubaud Dicort :
« préférentiellement » (v. çai sus) preferentament (abs. Dicort) : de
preferéncia. (v. preferiblament) preferiblament adv,
cf Ubaud Dicort : « préférablement »
(v. TdF
‘preferablamen’ ;
e v. preferar) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|