precisament : d'un biais precís, rigorós.

Es precisament çò que vòli pas !

precisar (v. tr.) : determinar amb precision.

A pas precisada l'ora de sa venguda.

precisar (se) : venir pus precís.

La menaça d'un auratge se precisa.

precision : qualitat de q.q. o de quicòm de precís.

Instrument de precision.

precitat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « précité, -e » (Laus)

preclar, -a adj (arc.) (R. II, 405) : resplendent, -a, « brillant » (Laus).

preclarament : d'un biais preclar.

preclassic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « préclassique » (Per Noste)

preclinic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (médec.) préclinique »

precòç, -a : aboriu, -iva (qu'amadura abansora) ; qu'arriba abans lo moment o lo temps previst ; fòrt desvolopat per son atge (R. III, 235).

Un frucha precòça.

Una prima precòça.

Una calvièira (R. II, 297 - L. 60) precòça.

Un enfant precòç.

Una filha precòça.

precòçament adv : abansora.

precocitat nf : qualitat de çò precòç.

precognicion nf (R. IV, 335) (abs. Dicort) : facultat de conéisser abansora, « précognition » (Rapin).

D'unes sants agèron la facultat de precognicion.

precolombian, -a adj : abans l'arribada de Cristòl Colomb.

Civilizacion precolombiana.

precombustion nf : ‘fisica) « précombustion » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 273)

precon nm : trompetaire / cridaire public.

preconcebut, -uda : concebut per avança.

Idèa preconcebuda.

Jutjament preconcebut.

preconeissença nf (R. IV, 335) (abs. Dicort) : precognicion (v. pus naut), « préconnaisance » (Rapin)

preconiá nf, cf Ubaud Dicort (v.precon) : « criée (vieux) » TdF

preconizacion : accion de preconizar. t. a. de preconizar.

preconizar (v. tr.) : nominar un novèl evesque en consistòri ; recomandar bravament quicòm o q.q.

Lo papa ven de preconizar un novèl evesque.

Lo mètge (medecin) preconiza aquel remèdi.

Preconizar q.q. per un pòst donat.

preconizator nm (abs. Dicort) : papa o cardinal que preconiza un evesque, « préconisateur » (v. Per Noste).

preconstrench, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (béton) précontraint, -e » (Laus)

preconstrencha nf, cf Ubaud Dicort : « précontrainte » (Laus)

precordial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « précordial, -e » (Laus)

precors nm, cf Ubaud Dicort : « préclôture, enclos, ce qui tient au manoir » TdF

precuèch, -a adj, cf Ubaud Dicort : « précuit, -e » (Sèrras-Ess.)

precursor 1, -a adj (abs. Dicort) : qu'anóncia quicòm a venir, « avant--coureur » (Per Noste) ;

Los signes precursors d'un auratge.

precursor 2, -a n, cf Ubaud Dicort : que prepara la venguda de q.q. mai. (v. precursors)

Sant Joan Baptista foguèt lo precursor de Jèsus.

precursors (los nòstres -) : los nòstres davancièrs (predecessors)

preda (R. IV, 620) (del lat. praeda) : presa / pilha / rapina.

predacion nf (abs. Dicort) : biais de s'avidar dels animals predators, « prédation » (Per Noste).

predator, -tritz adj e n (abs. Dicort) (del lat. prædator) : que viu de rapina, « prédateur, -trice » (Fettuciari).

Aucèl predator : aucèl de rapina.

Òme predator.

predecessor [, -a n, cf Ubaud Dicort] : persona qu'a precedit q.q. dins una fonccion.

predestinacion : volontat de Dieu de menar los òmes a la vida etèrna ; determinacion dels eveniments futurs.

Lo mistèri de la predestinacion.

predestinar (v. tr.) : destinar per avança los òmes a la vida etèrna ; destinar per avança q.q. a exercir tala fonccion, a èsser quicòm.

Tot semblava la predestinar a venir centenari.

predestinat, -ada : destinat per avança a èsser salvat per Dieu ; destinat per avança a far quicòm o a venir qualqu'un.

predeterminacion nf, cf Ubaud Dicort : « prédétermination » (Rapin)

predeterminar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prédéterminer » (Laus)

predeterminisme nm, cf Ubaud Dicort : « prédéterminisme » (Per Noste)

predic nm (R. IV, 620) (sab..) : sermon ; exortacion (t. a.) (v. presic (pop.), cf Ubaud Dicort)

predicacion (R. IV, 620) : accion de predicar.

predicador, -airitz n (abs. Dicort) : v. predicator.

predicaire, -aira [~ -airitz] n (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona que predica ; persona qu'a tendéncia a far la morala als autres (pej.) (v. presicaire)

De predicaires o de predicairas n'avèm pro !

 

 

predicator, -tritz n (abs. Dicort)  / predicador, -airitz (abs. Dicort) : q.q. que predica, « prédicateur, -trice » (Laus, Rapin). (v. predicaire)

predicança : accion de predicar.

predicar 1 (v. tr. e intr.) (sab.) (R. IV, 620) : proclamar la paraula de Dieu ; far la morala als autres. (v. presicar (pop.), cf Ubaud Dicort)

predicar 2 : (dire pel mejan d’un predicat), cf Ubaud Dicort.

predicat nm : (t. tecn. de lingüistica o de logica). Un dels dos tèrmes de l'enonciat fondamental qu'exprimís çò qu'es dich de l'autre tèrme (ling.) ; expression que conten una variabla o mai, e que poiriá devenir una proposicion veraia o falsa, aquelas variablas foguèssen dotadas d'unas valors particularas. (log.)

predicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « prédicatif, -ive » (Per Noste)

prediccion : accion de predire ; çò predich.

Las prediccions de Nòstradamus.

La prediccion del temps.

predictiu, -iva adj , cf Ubaud Dicort : « prédictif, -ive » (Per Noste)

predileccion : preferéncia marcada per quicòm o per q.q.

Un libre de predileccion.

Un enfant de predileccion.

predire (v. tr.) : anónciar per avança.

Predire l'avenidor.

predispausar (v. tr. ) : dispausar per avança.

Sa naissença lo predispausava a venir qualqu'un.

predisposicion : disposicion naturala.

A pas de predisposicions per las matematicas.

predominança : preponderància.

predominant, -a : preponderant, -a.

Aviá una passion predominanta per la dança.

predominar (v. intr.) : dominar ; prevaler.

La cultura de la vinha predomina en Lengadòc.

preelectoral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « préélectoral, -e » (v. Per Noste)

preellenic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « préhellénique »

preeminéncia : supremacia ; superioritat.

La preeminéncia de l'Estat francés nos escana.

preeminent, -a : superior, -a.

Una posicion scientifica bravament preeminenta.

preempcion : facultat d'una persona o d'una administracion, legalament o per contracte, de crompar un ben, de preferéncia a q.q. mai.

La comuna a un drech de preempcion.

preenregistrament nm, cf Ubaud Dicort : « préenregistrement »

preenregistrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, préenregistrer » (v. preenregistrat)

preenregistrat, -ada adj (v. çai sus) : « préenregistré, -e » (Sèrras-Ess.)

preension nf e derivats (v. Rapin ‘préhension’ ; abs. Dicort) : v. prension e derivats.

preestablir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, préétablir » (Per Noste)

preexisténcia : existéncia anteriora.

preexistent, -a : que preexistís (qu'existís abans)

preexistir (v. intr.) : existir abans quicòm mai.

prefabricacion : accion o resulta de prefabricar en seria.

prefabricar (v. tr.) : fabricar per avança e en seria.

prefabricat 1, -ada adj : fabricat, -ada per avança.

Ostal prefabricat.

prefabricat 2 (de -) nm : pèças o construccions fachas en seria per avança.

prefaci (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : prològ / preambul.

prefàcia nf [TdF jos ‘prefàci’; non preconizat Dicort, v. prefaci] : partida de la messa just abans lo canon.

prefaciar (v. tr.) : escriure un prefaci per un libre d'estampar.

prefacièr, -ièira : persona qu'escriu un prefaci.

prefècte, -a : persona en carga d'un departament francés al nom de l'Estat ; dòna d'un prefècte.

I a qualques annadas, a Rodés, agèrem una prefècta.

prefècte apostolic : responsable d'unas missions que, sens èstre evesque, a la dignitat de prelat.

prefècte de congregacion : cardinal que mestreja una congregacion romana.

prefècte de disciplina : responsable de la disciplina dins d'unes collègis privats.

prefècte dels estudis : responsable dels estudis dins d'unes collègis privats.

prefectoral, -a : que relèva d'un prefècte de departament.

Decision prefectorala.

Arrestat prefectoral.

prefectura : circomscripcion administrativa d'un prefècte ; fonccion de prefècte ; airal que i demòra lo prefècte.

preferar (franc.) v : v. preferir, cf Ubaud Dicort

preferéncia : accion de preferir ; çò preferit.

Diluns o dimarç ? Quina es ta preferéncia ?

preferencial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « préférentiel, -elle » (Laus)

preferencialament adv, cf Ubaud Dicort : « préférentiellement » (v. çai sus)

preferentament (abs. Dicort)  : de preferéncia. (v. preferiblament)

preferiblament adv, cf Ubaud Dicort  : « préférablement » (v. TdF ‘preferablamen’ ; e v. preferar)