|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
||
|
pradelet nm : pradèl, « joli petit pré » ; campairòl (Agaricus edulis) (v. TdF) pradelon nm : pradèl pichonèl t. a. çaisús, « pré tout petit, petit préau » TdF. pradenc, -a : de pels prats. Èrba pradenca. Flors pradencas. pradesca nf / pradasca (abs. Dicort) : prada al bòrd de l'aiga, « pré palustre » TdF jos ‘pradesco’. pradet nm / pradeta nf : pradèl. pradièira nf : prada (prat grand), « v. pradariá plus usité » (v. TdF) pradièr 1, -ièira adj : que buta pels prats / que creis pels prats. pradièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui est chargé d’arroser les prés, de réparer et de garder les rigoles d’arrosage, qui est gagé pour prendre soin des prairies d’une commune » TdF jos ‘pradié 1’ pradinàs nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais pré, v. pradàs » (v. TdF) pradon : pradelon (pradèl pichonèl) pragmatic, -a adj : lo contrari de teoric, -a. Una persona pragmatica. pragmatica nf, cf Ubaud Dicort : (sémiol.) « pragmatique » (Laus) pragmatisme : doctrina que pren per critèri de la vertat son que la valor practica. pragmatista adj e n (m. e f.) : persona pragmatica. pr'aicí adv : apr'aicí (tot prèp) pr’aicí (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. apr'aicí. pralina nf, cf Ubaud Dicort : « praline » (Laus) pralinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « praliné, -e » (Laus) pr'amor de : v. per amor de. pr'amor que : v. per amor que. prandièira / prangièira nf, cf Ubaud Dicort : aprèsdinnada ; repaus / dormida de l'aprèsdinnada ; segond repais de la jornada, « après-midi, heure de la journée où les paysans font leur second repas » (v. TdF jos ‘prandiero’, e v. Honnorat). prangieiron : dormida corteta de l'aprèsdinnada. pr'aquí : apr'aquí. v. apr'aquí. pr’aquí (a -) loc adv : v. apr’aquí. pr'aquò : ça que la / pasmens / ni per tot. (v. per aquò) Èra, pr'aquò, lo pus intelligent de totes. pr'aquò que loc conj : v. per aquò que. praseodimi nm : (quimia) « praséodyme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 397) prat : airal que i se laissa butar l'èrba per far pasturar lo bestial. prat batalhièr nm : airal que i se fa (o que i se faguèt) una batalha ; « champ clos où se livraient les combats judiciaires ; lieu où l’on s’exerçait à la fronde, où les enfants se battent à coups de pierre ; champ de Mars, place d’armes » TdF jos ‘bataié’ ; « lieu où l’on traîne les bêtes mortes, v. cadarau » TdF jos ‘prat’ prat fenarés (abs. Dicort) : prat fenejós ; prat de fenar. pratièira nf (abs. Dicort) : mena d'aucelon (Emberiza cia), « bruant fou » TdF ‘pratiero’. (v. chic cendrós / chic bartassièr) praussèli nm / praussèla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Spergula arvensis) prautida (abs. Dicort) (v. pautrir 2) : somsida / pompida (accion d'espotir amb los pès). prautidor [veire pautridor nm] / prautidoira [veire pautridoira nf] : faunhador / truèlh de vendémia. prautir [veire pautrir 1, cf Ubaud Dicort] / pautrir (v. tr.) : faunhar la vendémia ; tustar dels pès ; prestir la pasta ; patolhar (trepar dins l'aiga) pr’aval loc adv, cf Ubaud Dicort : v. per aval. PRE- : prefix (del lat. prae) que marca l'anterioritat, la precedéncia o que quicòm es abans quicòm mai. preacòrdi (abs. Dicort) : primièr acòrdi abans l'acòrdi definitiu. preadamisme nm, cf Ubaud Dicort : « préadamisme » (Rapin) prealablament : al prealable / d'abòrd. prealable 1 nm : ensemble de condicions de realizar abans de conclure un acòrdi. Un prealable. prealable 2, -bla (adj.) : que ven abans tot çò autre o abans de far quicòm. Una question prealabla. preambul : introduccion abans de dire quicòm mai ; çò que prepara o anóncia quicòm mai. preairona / preaironeta nf, cf Ubaud Dicort 2022 : v. pregarieta. (v. TdF jos ‘pregaieto’) preamplificador nm : (fisica) « préamplificateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 273) preanestesia : anestesia leugièira abans la generala. preavís : limit de temps de respectar abans de rompre una convencion. preavisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, préaviser » (Per Noste) prebenda nf : revengut estacat a un títol eclesiastic. (# prevenda) prebendar (v. tr.) : concedir una prebenda. prebendièr : dignitari eclesiastic prebendat. prebòst nm : títol d'unes magistrats d'autres còps ; cap d'un capítol de canonges de catedrala. prebostal, -a : relatiu, -iva a la carga d'un prebòst. prebostat nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘prevousta’) : ofici de prebòst. prèc nm / prèga nf : pregària / demanda ; accion de pregar. precaçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, procurer un domestique, un époux » (v. TdF ‘precassa’ e Vayssier ‘precossa’) precaciu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « âpre au gain » TdF ‘precassiu’ precalfar v, cf Ubaud Dicort 2022 (v. calfar) : « v tr, préchauffer » (Sèrras-Ess.) precalfatge nm, cf Ubaud Dicort 2022 (v. calfatge) : « préchauffage » (Sèrras-Ess.)
|
|
precari 1, -ària : qu'a pas de garantida de durada. Un bonur (bonaür) precari. Una situacion precària. precari 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fonds hypothéqué, bien engagé, dot assignée sur un fonds de terre, douaire » TdF ‘precàri 2’ precàriament : d'un biais precari. precaritat nf : estat de çò precari. La precaritat de la vida, del bonur (bonaür) precaucion : disposicion presa per se gandir de quicòm. Precaucions sanitàrias. Precaucions oratòrias. precaucionar (v. tr. arc.) (TdF ; abs. Dicort) : metre en garda. Cal precaucionar los dròlles contra tot çò mal. precaucionar (se) v pron , cf Ubaud Dicort : « se précautionner, prendre ses mesures, se munir » TdF jos ‘precauciouna’ precaucionós, -osa : plen, -a de precaucions. precaucionosament : d'un biais precaucionós. Decidir quicòm precaucionosament. precaufar v : v tr, « préchauffer » (Fettuciari). (v. precalfar) precaufatge nm : « préchauffage » (Fettuciari) (v. precalfatge) precedéncia : accion de precedir ; drech de precedir (d'aver una plaça pus onorifica qu'un autre) Es una question de precedéncia. precedent 1 nm : quicòm d'analòg que se passèt abans çò que se passa ara ; quicòm que sortís de l'ordinari e que servirà d'exemple pus tard. Invocar un precedent. Crear un precedent. precedent 2, -a adj : que precedís. L'annada precedenta : l'annada d'abans. precedentament adv : abans. precedir (v. tr. e intr.) : se passar abans quicòm mai ; caminar davant q.q. mai ; èsser plaçat davant quicòm mai o q.q. mai. La calorassa precedís sovent un auratge. Quand me passegi, mon can me precedís. Una avenguda precedís lo davant del castèl. precelléncia nf, cf Ubaud Dicort : « précellence » (Rapin) precentor nm, cf Ubaud Dicort : « précenteur, chanoine qui avait la direction du chœur et de la maîtrise » TdF precèpte : règla d'accion o de conduita de seguir dins un domeni particular. Los precèptes de la Glèisa. Los precèptes de l'amor. preceptor, -tritz : persona cargada de far l'educacion d'un mainatge dins una familha de nòbles o de gròsses. preceptoral, -a : relatiu a un preceptor, a una preceptritz. Autoritat preceptorala. Devers preceptorals. preceptorat nm : ofici de preceptor o de preceptritz. preceptoriá nf, cf Ubaud Dicort : « préceptorie, commanderie du Temple » TdF ‘precetourié’ precession : t. tecn. de mecanica o d'astronomia. La precession dels equinòccis : l'avança dels... preciós, -a : qu'a bravament de prètz, bravament de valor ; qu'es tròp recercat, -ada, tròp rafinat, -ada. Pèira preciosa. Metal preciós. Conselh preciós. Un comportament preciós. Un parlar preciós. Sa femna foguèt per el una collaborairitz preciosa. preciosament : d'un biais preciós. De santons preciosament capusats. preciositat nf : defaut d'una persona tròp rafinada. precipici nm : traucàs prigond e escarpat. precipitacion nf : accion de precipitar o de se precipitar ; prèssa (R. IV, 622) excessiva ; mudar en precipitat. (v. precipitacions) Precipitacion d'una sal. precipitacions nf pl : pluèja ; granissa ; pèiras de glaç. Precipitacions atmosfericas. precipitadament : d'un biais precipitat. precipitar (v. tr.) : far tombar q.q. d'un airal elevat ; butar q.q. e lo far tombar ; far quicòm amb fòrça precipitacion ; pressar ; transformar en un precipitat una solucion (t. tecn. de quimia) A precipitada sa veitura dins un avenc. Avèm precipitats los afars. Avèm precipitada sa venguda. precipitar (se) : se ronçar / se getar. S'es precipitada a cò de sa maire. precipitat 1 (subst. m.) : substància insolubla (t. tecn. de quimia) precipitat 2, -ada adj : rapid, -a. Venguda precipitada. precipitós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui précipite ; rapide, v. cochós » (v. TdF ‘precepitous’) preciput : drech reconegut a d'unas personas apeladas a un partiment de bens, de prelevar, abans lo partiment, una soma d'argent o d'unes bens de massa de partejar. precís 1, -isa adj : rigorosament definit, -ida ; rigorosament determinat, -ada ; rigorosament limitat, -ada ; Reglament precís. Instruccions precisas. Una question precisa. Una idèa precisa. A dètz oras precisas. Agacha d'èsser precís ! precís 2 nm, cf Ubaud Dicort : « précis, idée succinte, v. abreujat » (v. TdF ‘precis 2’) |
|
||||
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|||||
|
|
|
|
|
|
|
||