pradelet nm : pradèl, « joli petit pré » ; campairòl (Agaricus edulis) (v. TdF)

pradelon nm : pradèl pichonèl t. a. çaisús, « pré tout petit, petit préau » TdF.

pradenc, -a : de pels prats.

Èrba pradenca.

Flors pradencas.

pradesca nf / pradasca (abs. Dicort) : prada al bòrd de l'aiga, « pré palustre » TdF jos ‘pradesco’.

pradet nm / pradeta nf : pradèl.

pradièira nf : prada (prat grand), « v. pradariá plus usité » (v. TdF)

pradièr 1, -ièira adj : que buta pels prats / que creis pels prats.

pradièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui est chargé d’arroser les prés, de réparer et de garder les rigoles d’arrosage, qui est gagé pour prendre soin des prairies d’une commune » TdF jos ‘pradié 1’

pradinàs nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais pré, v. pradàs » (v. TdF)

pradon : pradelon (pradèl pichonèl)

pragmatic, -a adj : lo contrari de teoric, -a.

Una persona pragmatica.

pragmatica nf, cf Ubaud Dicort : (sémiol.) « pragmatique » (Laus)

pragmatisme : doctrina que pren per critèri de la vertat son que la valor practica.

pragmatista adj e n (m. e f.) : persona pragmatica.

pr'aicí adv : apr'aicí (tot prèp)

pr’aicí (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. apr'aicí.

pralina nf, cf Ubaud Dicort : « praline » (Laus)

pralinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « praliné, -e » (Laus)

pr'amor de : v. per amor de.

pr'amor que : v. per amor que.

prandièira / prangièira nf, cf Ubaud Dicort : aprèsdinnada ; repaus / dormida de l'aprèsdinnada ; segond repais de la jornada, « après-midi, heure de la journée où les paysans font leur second repas » (v. TdF jos ‘prandiero’, e v. Honnorat).

prangieiron : dormida corteta de l'aprèsdinnada.

pr'aquí : apr'aquí. v. apr'aquí.

pr’aquí (a -) loc adv : v. apr’aquí.

pr'aquò : ça que la / pasmens / ni per tot. (v. per aquò)

Èra, pr'aquò, lo pus intelligent de totes.

pr'aquò que loc conj :  v. per aquò que.

praseodimi nm : (quimia) « praséodyme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 397)

prat : airal que i se laissa butar l'èrba per far pasturar lo bestial.

prat batalhièr nm  : airal que i se fa (o que i se faguèt) una batalha ; « champ clos où se livraient les combats judiciaires ; lieu où l’on s’exerçait à la fronde, où les enfants se battent à coups de pierre ; champ de Mars, place d’armes » TdF jos ‘bataié’ ; « lieu où l’on traîne les bêtes mortes, v. cadarau » TdF jos ‘prat’

prat fenarés (abs. Dicort) : prat fenejós ; prat de fenar.

pratièira nf (abs. Dicort) : mena d'aucelon (Emberiza cia), « bruant fou » TdF ‘pratiero’. (v. chic cendrós / chic bartassièr)

praussèli nm / praussèla nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Spergula arvensis)

prautida (abs. Dicort) (v. pautrir 2) : somsida / pompida (accion d'espotir amb los pès).

prautidor [veire pautridor nm] / prautidoira [veire pautridoira nf] : faunhador / truèlh de vendémia.

prautir [veire pautrir 1, cf Ubaud Dicort] / pautrir (v. tr.) : faunhar la vendémia ; tustar dels pès ; prestir la pasta ; patolhar (trepar dins l'aiga)

pr’aval loc adv, cf Ubaud Dicort : v. per aval.

PRE- : prefix (del lat. prae) que marca l'anterioritat, la precedéncia o que quicòm es abans quicòm mai.

preacòrdi (abs. Dicort) : primièr acòrdi abans l'acòrdi definitiu.

preadamisme nm, cf Ubaud Dicort : « préadamisme » (Rapin)

prealablament : al prealable / d'abòrd.

prealable 1 nm : ensemble de condicions de realizar abans de conclure un acòrdi.

Un prealable.

prealable 2, -bla (adj.) : que ven abans tot çò autre o abans de far quicòm.

Una question prealabla.

preambul : introduccion abans de dire quicòm mai ; çò que prepara o anóncia quicòm mai.

preairona / preaironeta nf, cf Ubaud Dicort : v. pregarieta. (v. TdF jos ‘pregaieto’)

preamplificador nm : (fisica) « préamplificateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 273)

preanestesia : anestesia leugièira abans la generala.

preavís : limit de temps de respectar abans de rompre una convencion.

preavisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, préaviser » (Per Noste)

prebenda nf : revengut estacat a un títol eclesiastic. (# prevenda)

prebendar (v. tr.) : concedir una prebenda.

prebendièr : dignitari eclesiastic prebendat.

prebòst nm : títol d'unes magistrats d'autres còps ; cap d'un capítol de canonges de catedrala.

prebostal, -a : relatiu, -iva a la carga d'un prebòst.

prebostat nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘prevousta’) : ofici de prebòst.

prèc nm / prèga nf : pregària / demanda ; accion de pregar.

precaçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, procurer un domestique, un époux » (v. TdF ‘precassa’ e Vayssier ‘precossa’)

precaciu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « âpre au gain » TdF ‘precassiu’

precalfar v (v. calfar: « v tr, préchauffer » (Sèrras-Ess.)

 

 

precalfatge nm (v. calfatge: « préchauffage » (Sèrras-Ess.)

precari 1, -ària : qu'a pas de garantida de durada.

Un bonur (bonaür) precari.

Una situacion precària.

precari 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fonds hypothéqué, bien engagé, dot assignée sur un fonds de terre, douaire » TdF ‘precàri 2’ 

precàriament : d'un biais precari.

precaritat nf : estat de çò precari.

La precaritat de la vida, del bonur (bonaür)

precaucion : disposicion presa per se gandir de quicòm.

Precaucions sanitàrias. Precaucions oratòrias.

precaucionar (v. tr. arc.) (TdF ; abs. Dicort) : metre en garda.

Cal precaucionar los dròlles contra tot çò mal.

precaucionar (se) v pron  , cf Ubaud Dicort : « se précautionner, prendre ses mesures, se munir » TdF jos ‘precauciouna’

precaucionós, -osa : plen, -a de precaucions.

precaucionosament : d'un biais precaucionós.

Decidir quicòm precaucionosament.

precaufar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « préchauffer » (Fettuciari). (v. precalfar)

precaufatge nm, cf Ubaud Dicort : « préchauffage » (Fettuciari) (v. precalfatge)

precedéncia : accion de precedir ; drech de precedir (d'aver una plaça pus onorifica qu'un autre)

Es una question de precedéncia.

precedent 1 nm : quicòm d'analòg que se passèt abans çò que se passa ara ; quicòm que sortís de l'ordinari e que servirà d'exemple pus tard.

Invocar un precedent.

Crear un precedent.

precedent 2, -a adj : que precedís.

L'annada precedenta : l'annada d'abans.

precedentament adv : abans.

precedir (v. tr. e intr.) : se passar abans quicòm mai ; caminar davant q.q. mai ; èsser plaçat davant quicòm mai o q.q. mai.

La calorassa precedís sovent un auratge.

Quand me passegi, mon can me precedís.

Una avenguda precedís lo davant del castèl.

precelléncia nf, cf Ubaud Dicort : « précellence » (Rapin)

precentor nm, cf Ubaud Dicort : « précenteur, chanoine qui avait la direction du chœur et de la maîtrise » TdF

precèpte : règla d'accion o de conduita de seguir dins un domeni particular.

Los precèptes de la Glèisa.

Los precèptes de l'amor.

preceptor, -tritz : persona cargada de far l'educacion d'un mainatge dins una familha de nòbles o de gròsses.

preceptoral, -a : relatiu a un preceptor, a una preceptritz.

Autoritat preceptorala.

Devers preceptorals.

preceptorat nm : ofici de preceptor o de preceptritz.

preceptoriá nf, cf Ubaud Dicort : « préceptorie, commanderie du Temple » TdF ‘precetourié’

precession : t. tecn. de mecanica o d'astronomia.

La precession dels equinòccis : l'avança dels...

preciós, -a : qu'a bravament de prètz, bravament de valor ; qu'es tròp recercat, -ada, tròp rafinat, -ada.

Pèira preciosa.

Metal preciós.

Conselh preciós.

Un comportament preciós.

Un parlar preciós.

Sa femna foguèt per el una collaborairitz preciosa.

preciosament : d'un biais preciós.

De santons preciosament capusats.

preciositat nf : defaut d'una persona tròp rafinada.

precipici nm : traucàs prigond e escarpat.

precipitacion nf : accion de precipitar o de se precipitar ; prèssa (R. IV, 622) excessiva ; mudar en precipitat. (v. precipitacions)

Precipitacion d'una sal.

precipitacions nf pl : pluèja ; granissa ; pèiras de glaç.

Precipitacions atmosfericas.

precipitadament : d'un biais precipitat.

precipitar (v. tr.) : far tombar q.q. d'un airal elevat ; butar q.q. e lo far tombar ; far quicòm amb fòrça precipitacion ; pressar ; transformar en un precipitat una solucion (t. tecn. de quimia)

A precipitada sa veitura dins un avenc.

Avèm precipitats los afars.

Avèm precipitada sa venguda.

precipitar (se) : se ronçar / se getar.

S'es precipitada a cò de sa maire.

precipitat 1 (subst. m.) : substància insolubla (t. tecn. de quimia)

precipitat 2, -ada adj : rapid, -a.

Venguda precipitada.

precipitós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui précipite ; rapide, v. cochós » (v. TdF ‘precepitous’)

preciput : drech reconegut a d'unas personas apeladas a un partiment de bens, de prelevar, abans lo partiment, una soma d'argent o d'unes bens de massa de partejar.

precís 1, -isa adj : rigorosament definit, -ida ; rigorosament determinat, -ada ; rigorosament limitat, -ada ;

Reglament precís.

Instruccions precisas.

Una question precisa.

Una idèa precisa.

A dètz oras precisas.

Agacha d'èsser precís !

precís 2 nm, cf Ubaud Dicort : « précis, idée succinte, v. abreujat » (v. TdF ‘precis 2’)