posquejar (v. intr.) : far de posca ; soslevar de posca.

Los camins posquejan per temps de secada.

posquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu susceptible » TdF. (v. posc 2)

posquina nf : laganha, « pluie fine » (v. Alibert) / ondada de pluèja fina / poscada.

posquinada nf : poscada, « chute de pluie fine » (Alibert) / pluèja fina / bruma / laganha.

posquinar (v. intr.) : laganhar / brumar / far de pluèja fina.

posquinejada : frequentatiu de posquinada.

posquinejar (v. intr.) : frequentatiu de posquinar.

possa 1 nf  : pièch / popa / mamèla (R. VI, 354), « Possa se dit surtout pour les femelles d’animaux ; pousse d’arbre, v. gèt. » (v. TdF ‘pousso 1’).

possa 2 (blaime) nf o nm, cf Ubaud Dicort : « blâme, en Quercy » TdF jos ‘pousso 1’’

possa 3 [veire polsa 1, cf Ubaud Dicort] / polsa nf / polsas nf pl : asma del caval.

Aquel caval a las polsas.

possa 4 (posca) : veire polsa 2, cf Ubaud Dicort.

possacafè nm, cf Ubaud Dicort : « cognac ou autre liqueur qu’on prend après le-café » TdF ‘pousso-cafè’

possada 1 / polsada nf / possal (abs. Dicort) / possat nm (los 4, TdF jos ‘poussado 1’) : butada / butal / butassal ;

possada 2 nf : contengut d'una possa (popa / mamèla) (v. TdF ‘poussado 2’)

Lo nenon a facha una brava possada : una brava tetada.

possada 3 (alenada) nf : veire polsada 1 (v. Ubaud Dicort’)

possada 4 (revolum de polsa) nf : veire polsada 2  (v. Ubaud Dicort e TdF ‘poussado 3’)

possadet nm, cf Ubaud Dicort : (v. possat)

possaire, -aira [~ -airitz] : persona que buta, qu'acomet.

possament nm, cf Ubaud Dicort : « impulsion, v. empencha » (v. TdF)

possar (v. tr. e intr.) : butar ; acometre ; créisser.

possar (se) : se butar / se butassar.

possaruda adj : qu'a de bravas popas (possas / mamèlas) (v. çai jos)

possarut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « mamelu, ue, qui une grosse gorge ou un gros pis » (v. TdF ‘pousaru’)

possassa : mamèla gròssa.

possat nm, cf Ubaud Dicort : « poussée, heurt, secousse » (Alibert). (v. possada 1)

possatge : accion de butar, d'acometre.

« pòsse » nf : v. pòst.

possedir / possesir [veire possedir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : aver quicòm a sa disposicion ; aver en general ; saber / mestrejar.

Possedir d'argent, de proprietats, una veitura.

Possedir una longa experiéncia.

Possedir quatre o cinc lengas.

possejar (v. intr.) : començar a metre de possas (popas)

possession : accion de possedir ; çò possedit.

possessiu, -iva adj e pr : que marca la possession.

Adjectius possessius :

mon, ton, son... , ma, ta, sa...

meu [v. mieu 1], teu, seu, nòstre, vòstre, lor ; Un fraire meu (occ.) : un de mos fraires.

Las femnas lors (occ.) : lors femnas.

Pronoms possessius :

Lo mieu (v. mieu lo -)), la mieuna ; lo tieu...

Lo nòstre, la nòstra ; lo vòstre...

possessivitat nf, cf Ubaud Dicort : « possessivité » (Per Noste)

possessor, -a : persona que possedís quicòm.

possessòri [, -a] adj e nm : « possessoire » TdF ; possession / bens / proprietat.

posset [veire polset, cf Ubaud Dicort] nm : asma de las fedas.

posseta 1 nf, cf Ubaud Dicort (v. possa) : « petite mamelle, tétin ; poussette, jeu d’enfant » (v. TdF ‘pousseto 1’)

posseta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite bouche, petite lèvre, en Languedoc, v. boqueta » (v. TdF ‘pousseto 2’)

possibilitat nf : qualitat de çò possible.

possiblament : se ne vira.

possible, -bla : que pòt èsser fach, -a ; que pòt arribar.

possigar [veire paucigar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : prautir / traupir (pompir amb los pès)

possís, -isa (abs. Dicort) : polsiu, -a ; asmatic, -a.

possissiana [veire ponsirada, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : melissa (Melissa officinalis)

posson nm (v. possa 1) : teton.

posson-posseta n, cf Ubaud Dicort : « poussette, jeu où les enfants jouent des épingles ; jeu des jonchets » (v. TdF)

possonar (v. tr.) (v. possa 1) : tetar.

PÒST- : prefix latin post (après ; enrè).  v. pòstdatar.

pòst 1 (prep.) (L. 304) (abs. Dicort e TdF) : après.

pòst 2 (f.) : pèça de fust ressada, longaruda, plan pus larga qu'espessa, utilizada per far un ponde, un plafon, un corondat (clauson / buget).

Corondat de pòstes.

Pòst de canon, bois de fusil.

Pòst de l’estomac, sternum.

Pòst de mortièr, oiseau de maçon.

(v. Ubaud Dicort e TdF)

pòst 3 (m.) : airal ocupat per caçar, pescar, espiar, comandar, vendre de gasolina... ; receptor de ràdio, de television.

Bolegar pas de son pòst.

Soldat al pòst.

Pòst de comandament.

Pòst de gasolina.

De pòst a fin : d'un bot a l'autre.

Se metre a post, se mettre en place, en lieu voulu. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘poste’)

pòst 4 (p. p. de póner totjorn fòrt utilizat en Roergue e Albigés) : « pondu » (v. TdF jos ‘poundre’)

Mas galinas an pòst tot l'ivèrn.

pòsta 1 nf : servici public del corrièr ; airal que i se fa aquel servici ;

Pòsta restanta, poste restante. (Rapin)

pòsta 2 nf (v. pòst 4) : accion de pondre ; ponta dels aucèls o de las galinas.

pòstabdomèn  : partida pus enrè d'unes aracnids.

post abortum (lat.) (abs. Dicort) : periòde après un avortament (t. tecn. med.)

pòstacceleracion  : acceleracion electronica suplementària.

postada 1 nf / postat nm : ponde / plancat ; corondat (clauson / buget).

postada 2 nf : airal que l'òm i se pòsta.

postadar (v. tr.) : garnir amb de pòstes.

 

 

 

postadet : pichon trast / pichon galatàs.

postadís : clausura facha amb de pòstes.

postal, -a : relatiu, -iva a la pòsta.

Servici postal.

Còlis postal.

Chèc postal.

postalha nf, cf Ubaud Dicort : « ensemble de planches [v. pòst 2] » (L. 304)

pòstalveolar, -a : enrè dels alveòls.

Articulacion pòstalveolara.

postam nm sg : las pòstes en general ; ensemble de pòstes.

postamar (v. tr.) : far un ponde (plancat), un corondat (clauson / buget)

postanha nf (v. pòsta 2) : totes los uòus que galinas o aucèls an dins l'ovièira ; ovièira de las galinas e dels aucèls ; ponduda ; nisada ; marmalha.

postanhada : nisada ; portada ; linhada (descendéncia) nombrosa.

postar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, planchéier, v. postamar » (v. TdF ‘pousta 2’)

postar 2 (v. tr.) : metre a un pòst ;

postar (se) : se metre a un pòst.

postar 3 (v. tr.) : metra a la pòsta [v. pòsta 1].

Postar uncòlis.

Postar una letra.

postarèl nm / postilh (v. postilh) : tròç de pòst / flòc de pòst.

postarèla / postèla : pòst pichonèla tèunha e estrecha ; listèl / postilh.

postat 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. postada 1.

postat 2, -ada adj : (provesit d’un postam), cf Ubaud Dicort. (v. postar 1)

postat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « posté, placé, situé, ée » (v. TdF jos ‘pousta 1’)

Trabalh postat, travail posté. (v. Per Noste)

postat 4, -ada adj : (mes a la pòsta 1), cf Ubaud Dicort. (v. postar 3)

pòstclassic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « postclassique »

pòstcoital, -a : après lo coit.

Tèst pòstcoital.

pòstcombustion nf : (fisica) « postcombustion » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 271)

pòstcommocional, -a : que subreven après la commocion.

Sindròma pòstcommocional.

pòstcomunion nf : orason de la messa, après la comunion.

pòstcomunisme nm (v. comunisme) : « postcommunisme » (Per Noste)

pòstconciliar, -a : que se passa après un concil.

Reaccions pòstconciliaras.

pòstdatar (v. tr.) : metre una data posteriora a la vertadièira.

pòstdental, -a : enrè de las dents.

Articulacion pòstdentala.

pòstdiluvian, -a : posterior, -a al deluvi universal.

pòstdorsal, -a : enrè del cèl de boca.

Articulacion pòstdorsala.

pòste nm, cf Ubaud Dicort : « versoir de la charrue » (Per Noste) (v. postet)

postectomia (del grèc pòsthè, prepuci) : circomcision.

postejar (v. intr. e tr.) : far de comissions ; caminar al brutle ; s'enanar al brutle ; fugir al brutle (vitament (R. V, 558)) (v. TdF ‘pousteja 1’) ; « v tr, poursuivre » (Alibert).

postejar (se) 1 v pron (Alibert) : s'acotir / se corsar ;

postejar (se) 2 [v intr (v. TdF ‘pousteja 2’] : pescar als airals permeses oficialament.

postejon nm, cf Ubaud Dicort : « courrier, v. corrièr » (v. TdF)

postèl (L. 304) : pal / piquet ; pilòri.

postèla nf / postelha / posterlha [los 2, veire postilha, cf Ubaud Dicort] : v. postarèla.

postèma nf (R. VI, III - L. 304) : abscès ; poire / pus.

postemejar (v. intr.) : far de pus / far de poire.

postemós, -osa : qu'amassa / que far de poire ; que vina de pus / que raja de pus.

pòster nm (< angl.), cf Ubaud Dicort : « poster » (Per Noste, Basic)

posterior, -a : que ven après quicòm mai dins lo temps ; çò de darrièr.

Los sègles posteriors al sègle dels trobadors.

Las patas posterioras d'un qüadrupède.

posteriorament : après dins lo temps.

posteriori (a) (lat.) [posteriòri (a -), cf Ubaud Dicort] loc adv : après còp.

posterioritat nf : estat de çò posterior a quicòm mai.

posteritat nf : descendéncia.

postèrla / postèrna [veire postèrla, cf Ubaud Dicort] nf : pòrta pichona de fortificacion, e que dona sus la doga (valat / fossat) ; la galariá voutada que i mena.

posterlon nm, cf Ubaud Dicort : « petite poterne ; petite porte percée dans une grande ; bas d’une porte coupée en deux » TdF

pòstescolar [pòstscolar], -a adj, cf Ubaud Dicort : après la sortida de l'escòla.

Activitats pòstescolaras.

postet : aurelha d'araire, de mossa, de brabant.

posteta nf, cf Ubaud Dicort : « planchette » TdF

pòstfaci nm, cf Ubaud Dicort : « postface » (Rapin)

pòstglaciari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « postglaciaire » (Rapin)

postièira 1 nf, cf Ubaud Dicort : « femme employée pour aller chercher la pâte et remporter le pain chez les chalands [v. postilhada] » TdF ‘poustiero’ ; v. jos postièr 2.

postièira 2 adj f, cf Ubaud Dicort : « Ressèga postièira, scie de scieur de long. (v. TdF jos ‘poustiero’)

postièr 1, -ièira (adj.) : bon, -a per far de pòstes ;

Un rol postièr.

postièr 2, -ièira (adj. e subs.) : (que concernís la pòsta), cf Ubaud Dicort ; persona que trabalha a la Pòsta.

De postièiras amistosas.

postilh nm : postarèl / postarèla / esteleta / bridola (per una fractura) ; doèla / tavèla ; postarèl per achiquetar.

M'an sarrada la camba entremièg dos postilhs.

postilha nf : relaisset per pausar las tortas de pan abans de las enfornar « planche à rebord sur laquelle on met le pain pour le porter au four [v. postièira 1] » ; postarèla. v. pus naut, « attelle, éclisse pour une fracture » (v. TdF ‘poustiho’).

postilhada nf : « contenu d’une postilha, pain que l’on porte au four ou que l’on en rapporte ; appareil d’éclisses... », postarèlas per un membre fracturat. (v. TdF ‘poustihado’)

postilhar (v. tr.) : metre de postilhadas a un membre fracturat. (v. TdF ‘poustiha’)