|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
posquejar (v. intr.) : far de posca ; soslevar de posca. Los camins posquejan per temps de secada. posquet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu susceptible » TdF. (v. posc 2) posquina nf : laganha, « pluie fine » (v. Alibert) / ondada de pluèja fina / poscada. posquinada nf :
poscada, « chute de pluie
fine » (Alibert)
/ pluèja fina / bruma / laganha. posquinar (v. intr.) : laganhar / brumar / far de pluèja fina. posquinejada : frequentatiu de posquinada. posquinejar (v. intr.) : frequentatiu de posquinar. possa 1 nf : pièch
/ popa / mamèla (R. VI, 354), « Possa se dit surtout pour les femelles
d’animaux ;
pousse d’arbre, v. gèt. » (v. TdF ‘pousso 1’). possa 2 (blaime) nf o nm, cf Ubaud Dicort :
« blâme, en Quercy » TdF jos ‘pousso 1’’ possa 3 [veire polsa 1, cf Ubaud Dicort] / polsa nf / polsas nf pl : asma del caval. Aquel caval a las polsas. possa 4 (posca) :
veire polsa
2, cf Ubaud Dicort. possacafè nm, cf Ubaud Dicort : « cognac ou autre liqueur
qu’on prend après le-café » TdF ‘pousso-cafè’ possada 1 / polsada nf / possal
(abs. Dicort) / possat nm (los 4, TdF jos
‘poussado 1’) : butada / butal / butassal ; possada 2 nf : contengut d'una possa
(popa / mamèla) (v. TdF ‘poussado 2’) Lo nenon a facha una brava possada : una brava tetada. possada
3 (alenada) nf : veire polsada 1 (v. Ubaud Dicort’) possada
4 (revolum de polsa) nf : veire polsada 2 (v. Ubaud Dicort e TdF ‘poussado 3’) possadet nm, cf Ubaud Dicort :
(v. possat) possaire, -aira [~ -airitz] : persona que buta, qu'acomet. possament nm, cf Ubaud Dicort :
« impulsion, v. empencha » (v. TdF) possar (v. tr. e intr.) : butar ; acometre ; créisser. possar (se) : se butar / se butassar. possaruda adj : qu'a de bravas popas (possas / mamèlas) (v. çai jos) possarut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« mamelu, ue, qui une grosse gorge ou un gros pis » (v. TdF ‘pousaru’) possassa : mamèla gròssa. possat nm, cf Ubaud Dicort : « poussée,
heurt, secousse »
(Alibert). (v. possada 1) possatge : accion de butar, d'acometre. « pòsse » nf : v. pòst. possedir / possesir [veire possedir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : aver quicòm a sa disposicion ; aver en general ; saber / mestrejar. Possedir d'argent, de
proprietats, una veitura. Possedir una longa
experiéncia. Possedir quatre o cinc lengas. possejar (v. intr.) : començar a metre de possas (popas) possession : accion de possedir ; çò possedit. possessiu, -iva adj e pr : que marca la possession. Adjectius possessius : mon, ton, son... , ma, ta, sa... meu [v. mieu 1], teu, seu, nòstre, vòstre, lor ; Un fraire meu (occ.) : un de mos fraires. Las femnas lors (occ.) : lors femnas. Pronoms possessius : Lo mieu (v. mieu
lo -)), la
mieuna ; lo tieu... Lo
nòstre, la nòstra ; lo vòstre... possessivitat
nf, cf Ubaud Dicort :
« possessivité »
(Per Noste) possessor, -a : persona que possedís quicòm. possessòri [, -a] adj e nm : « possessoire » TdF ; possession / bens / proprietat. posset [veire polset, cf Ubaud Dicort] nm : asma de las fedas. posseta 1 nf, cf Ubaud Dicort (v. possa) : « petite
mamelle, tétin ;
poussette, jeu d’enfant »
(v. TdF ‘pousseto 1’) posseta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite bouche, petite lèvre, en Languedoc, v. boqueta » (v. TdF ‘pousseto 2’) possibilitat nf : qualitat de çò possible. possiblament : se ne vira. possible, -bla : que pòt èsser fach, -a ; que pòt arribar. possigar [veire paucigar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : prautir / traupir (pompir amb los pès) possís, -isa (abs. Dicort) : polsiu, -a ; asmatic, -a. possissiana [veire ponsirada, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : melissa (Melissa officinalis) posson nm (v. possa 1) : teton. posson-posseta n, cf Ubaud Dicort :
« poussette, jeu où les enfants jouent des
épingles ; jeu des jonchets » (v. TdF) possonar (v. tr.) (v. possa 1) : tetar. PÒST- : prefix latin post (après ; enrè). v. pòstdatar. pòst 1 (prep.) (L. 304) (abs. Dicort e TdF) : après. pòst 2 (f.) : pèça de fust ressada, longaruda, plan pus larga qu'espessa, utilizada per far un ponde, un plafon, un corondat (clauson / buget). Corondat de pòstes. Pòst de canon, bois de fusil. Pòst de l’estomac, sternum. Pòst de mortièr, oiseau de maçon. (v. Ubaud Dicort e TdF) pòst 3 (m.) : airal ocupat per caçar, pescar, espiar, comandar, vendre de gasolina... ; receptor de ràdio, de television. Bolegar pas de son
pòst. Soldat al pòst. Pòst de comandament. Pòst de gasolina. De pòst a fin : d'un bot a l'autre. Se metre a post, se mettre en place, en lieu
voulu. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘poste’) pòst 4 (p. p. de
póner totjorn fòrt utilizat en Roergue e Albigés) : « pondu » (v. TdF jos
‘poundre’) Mas galinas an pòst tot l'ivèrn. pòsta 1 nf :
servici public del corrièr ; airal que i se fa aquel servici ; Pòsta
restanta, poste restante. (Rapin) pòsta 2 nf (v. pòst 4) : accion de pondre ; ponta dels aucèls o de las galinas. pòstabdomèn : partida pus enrè d'unes aracnids. post abortum (lat.) (abs. Dicort) : periòde après un avortament (t. tecn. med.) pòstacceleracion : acceleracion electronica suplementària. postada 1 nf / postat nm : ponde / plancat ; corondat (clauson / buget). postada 2 nf : airal que l'òm i se pòsta. postadar (v. tr.) : garnir amb de pòstes. |
|
postadet : pichon trast / pichon galatàs. postadís : clausura facha amb de pòstes. postal, -a : relatiu, -iva a la pòsta. Servici postal. Còlis postal. Chèc postal. postalha nf, cf Ubaud Dicort :
« ensemble de planches [v. pòst 2] » (L.
304) pòstalveolar,
-a : enrè
dels alveòls. Articulacion pòstalveolara. postam nm sg : las pòstes en general ; ensemble de pòstes. postamar (v. tr.) : far un ponde (plancat), un corondat (clauson / buget) postanha nf (v. pòsta 2) : totes los uòus que galinas o aucèls an dins l'ovièira ; ovièira de las galinas e dels aucèls ; ponduda ; nisada ; marmalha. postanhada : nisada ; portada ; linhada (descendéncia) nombrosa. postar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, planchéier, v. postamar » (v. TdF ‘pousta 2’) postar 2 (v. tr.) : metre a un pòst
; postar (se) : se metre a un pòst. postar 3 (v. tr.) : metra a la pòsta [v. pòsta 1]. Postar uncòlis. Postar una letra. postarèl nm / postilh (v. postilh) : tròç de pòst / flòc de pòst. postarèla / postèla : pòst pichonèla tèunha e estrecha ; listèl / postilh. postat 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. postada 1. postat 2, -ada adj : (provesit d’un postam), cf Ubaud Dicort. (v. postar 1) postat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« posté, placé, situé, ée » (v. TdF jos ‘pousta 1’) Trabalh
postat, travail posté. (v. Per Noste) postat
4, -ada adj : (mes a la pòsta 1), cf Ubaud Dicort. (v. postar 3) pòstclassic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « postclassique » pòstcoital, -a : après lo coit. Tèst pòstcoital. pòstcombustion nf :
(fisica) « postcombustion » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 271) pòstcommocional, -a : que subreven après la commocion. Sindròma pòstcommocional. pòstcomunion nf : orason de la messa, après la comunion. pòstcomunisme nm (v. comunisme) :
« postcommunisme » (Per Noste) pòstconciliar, -a : que se passa après un concil. Reaccions pòstconciliaras. pòstdatar (v. tr.) : metre una data posteriora a la vertadièira. pòstdental, -a : enrè de las dents. Articulacion pòstdentala. pòstdiluvian,
-a : posterior,
-a al deluvi universal. pòstdorsal, -a : enrè del cèl de boca. Articulacion pòstdorsala. pòste nm, cf Ubaud Dicort :
« versoir de la charrue » (Per Noste) (v. postet) postectomia (del grèc pòsthè, prepuci) : circomcision. postejar (v. intr. e tr.) : far de comissions ; caminar al brutle ; s'enanar al brutle ; fugir al brutle (vitament (R. V, 558)) (v. TdF ‘pousteja 1’) ; « v tr, poursuivre » (Alibert). postejar (se) 1 v pron (Alibert) : s'acotir / se corsar ; postejar (se) 2 [v intr (v. TdF ‘pousteja 2’] : pescar als airals permeses oficialament. postejon nm, cf Ubaud Dicort :
« courrier, v. corrièr » (v. TdF) postèl (L. 304) : pal / piquet ; pilòri. postèla nf / postelha / posterlha [los 2, veire postilha, cf Ubaud Dicort] : v. postarèla. postèma nf (R. VI, III - L. 304) : abscès ; poire / pus. postemejar (v. intr.) : far de pus / far de poire. postemós, -osa : qu'amassa / que far de poire ; que vina de pus / que raja de pus. pòster nm (< angl.), cf Ubaud Dicort :
« poster » (Per Noste, Basic) posterior, -a : que ven après quicòm mai dins lo temps ; çò de darrièr. Los sègles posteriors
al sègle dels trobadors. Las patas posterioras d'un qüadrupède. posteriorament : après dins lo temps. posteriori (a) (lat.) [posteriòri (a -), cf Ubaud Dicort] loc adv : après còp. posterioritat nf : estat de çò posterior a quicòm mai. posteritat nf : descendéncia. postèrla / postèrna [veire postèrla, cf Ubaud Dicort] nf : pòrta pichona de fortificacion, e que dona sus la doga (valat / fossat) ; la galariá voutada que i mena. posterlon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite poterne ; petite porte percée dans une
grande ; bas d’une porte coupée en deux » TdF pòstescolar [pòstscolar], -a adj, cf Ubaud Dicort : après la sortida de l'escòla. Activitats pòstescolaras. postet : aurelha d'araire, de mossa, de brabant. posteta nf, cf Ubaud Dicort :
« planchette » TdF pòstfaci
nm, cf Ubaud Dicort :
« postface » (Rapin) pòstglaciari,
-ària adj, cf Ubaud Dicort : « postglaciaire » (Rapin) postièira 1 nf, cf Ubaud Dicort : « femme employée pour
aller chercher la pâte et remporter le pain chez les chalands [v. postilhada] » TdF ‘poustiero’ ; v. jos postièr
2. postièira 2 adj f, cf Ubaud Dicort : « Ressèga
postièira, scie de scieur de long. (v.
TdF jos ‘poustiero’) postièr 1, -ièira (adj.) : bon, -a per far de pòstes ; Un rol postièr. postièr 2, -ièira (adj. e subs.) : (que concernís la pòsta), cf Ubaud Dicort ; persona que trabalha a la Pòsta. De postièiras amistosas. postilh nm : postarèl / postarèla / esteleta / bridola (per una fractura) ; doèla / tavèla ; postarèl per achiquetar. M'an sarrada la camba entremièg dos postilhs. postilha nf : relaisset per pausar las tortas de pan abans de las enfornar « planche à rebord sur laquelle on met le pain pour le porter au four [v. postièira 1] » ; postarèla. v. pus naut, « attelle, éclisse pour une fracture » (v. TdF ‘poustiho’). postilhada nf : « contenu d’une postilha, pain que l’on porte au four ou que l’on en rapporte ; appareil d’éclisses... », postarèlas per un membre fracturat. (v. TdF ‘poustihado’) postilhar (v. tr.) : metre de postilhadas a un membre fracturat. (v. TdF ‘poustiha’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|