poetizacion : accion o resulta de poetizar.

poetizar (v. tr.) : far venir poetic.

La luna poetiza la nuèch.

poeton nm, cf Ubaud Dicort : « poétereau, v. rimassaire » TdF

pof ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « pouf, onomatopée du bruit d’un coup ou d’une chute » TdF. (v. pif ! pof !)

Faire pof, tomber. (v. TdF)

pof 2 nm : (bruch d’un tust), cf Ubaud Dicort ; « petite faillite, frais non payé, argent soutiré, dette » (v. TdF ‘pouf’)

pof 3 (sèti) nm, cf Ubaud Dicort : « (siège) pouf » (Rapin)

pòfa 1 nf, cf Ubaud Dicort : « dondon, gagui, grosse fille, v. pofiassa » TdF

« pòfa » 2 : v. òlva / òlfa / vòlva.

pofar, cf Ubaud Dicort : « v. intr. bouffer, enfler les joues » TdF

Pofar de rire, pouffer de rire (TdF)

pófia nf, cf Ubaud Dicort : « une souillon » (Mouly, Grela, p. 203) ; « pute » (Per Noste)

pofiàs nm : òme del ventregròs ; « fesses » (Lexic M. Roqueta).

pofiassa nf : femna grossassa ; « catin » (Laus).

pofieta nf (v. Alibert) : figurina.

pofre 1 nm : mena de cefalopòde que son cap es enrodat de uèch tentaculs que fan ventosa. (Octopus) ; mena de plt : ortic de mar (Medusa pulmo)

pofre roquièr : pofre de rocasses.

pofre 2, -fra adj : escarpe / mòble, -a ; gresc, -a (que se bresa aisidament) ; polverós, -osa.

Tèrra pofra.

pofrilhon nm, cf Ubaud Dicort : (v. pofre 1)

pogau (m.) : anguila de palun ; joventa plan tornissada.

pogelàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « gros lourdaud, grosse dondon » TdF

pogenc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « habitant d’un puy, d’une montagne » TdF jos ‘pugen’

pogés 1, -esa adj e n : qu'abita sus un puèg [v. pogenc] « du Puy-en-Velay » (v. TdF).

pogés 2 nm, cf Ubaud Dicort : « denier du Puy » (v. L. 300 e TdF jos ‘pougés’)

pogesa nf, cf Ubaud Dicort : « denier du Puy » (v. L. 300)

pogesal nm, cf Ubaud Dicort : « mesure contenant pour un denier du Puy de marchandise » (L. 300)

poget nm : puèg pichon. (v. puget)

pogeton nm, cf Ubaud Dicort : « petit puget [v. puget], petit monticule » TdF ‘pugetoun’

pogrom [pogròm] nm (rus) : movement popular antisemita de massacres e de pilhatges.

poi nm, cf Ubaud Dicort (L. 300) : « puy, pic, sommet, en Gascogne, v. puèch » (v. TdF ‘poui 2’)

pòila 1 (fenhanta, < pòile) nf, cf Ubaud Dicort : « truie ; fainéante ; enfant qui marche tard » (v. TdF ‘poilo 1’) ; « cochon mal venu, rachitique » (v. Alibert)  

poila [pòila 2, cf Ubaud Dicort] nf : trena de pel (v. TdF ‘poilo 2’) ;

poila [pòila 3, cf Ubaud Dicort] nf : cropièira / falquièira (arnesc de la cropa), « croupière de bois qu’on met aux bêtes de somme » ; tafanari, « v. cuol » (v. TdF ‘poilo 3’) ;

poila [pòila 4, cf Ubaud Dicort] nf : caduna de las doas parts carnosas que forman lo tafanari (cuol) ; « poire à poudre, v. podrièira » (v. TdF ‘poilo 4) ;

poilàs, -assa adj : fug-òbra (m. e f.) ; bochardàs, -assa.

poile 1 (abs. Dicort ; v. Dicort p. 157) [pòile, cf Ubaud Dicort], -la adj: inchalhent, -a ; malvengut, -uda ; n mainatge que tarda a caminar, « v. pòila 1 plus usité » (v. TdF ‘poile) ;.

poile 2, -la n (abs. Dicort) : pòrc endecós, pòrca / maura / truèja endecosa (v. pòila 1)

poilièira : còrda o correja qu'estaca la cropièira al bast del muòls.

poilitge : canha / pigresa (mal de q.q. de fug-òbra)

« poire » 1 v : v. poder (vèrb)

poire 2 nm (R. IV, 586) : brac / pus (liquid rosselós e vescós que raja d'una abraguidura, d'una tumor qu'amassa) ; pustula.

poirenca : poiridura (t. a.).

poiridièr nm (R. IV, 587) : montet de causas poiridas ; putrefaccion (R. IV, 587) ; poiridura.

poiridor : airal que los papiaires i meton las pelhas a poirir ; fòssa a fems ; fogal d'infeccion.

poiridura (R. IV, 586) : poirenca.

poirièira : poiridura.

poiriment nm, cf Ubaud Dicort : « décomposition, putréfaction » TdFpourrimen’

poirir (v. tr. e intr.) (R. IV, 486) : gastar / corrompre ; èsser la causa d'una putrefaccion.

L'argent poirís fòrça personas.

poirir (se) : se gastar / se corrompre.

poirison nf : poiridura ; putrefaccion (R. IV, 587).

poirissatge nm, cf Ubaud Dicort : « pourrissage ; t. de papeterie, action de se pourrir » TdF ‘pourrissage’

poirit, -ida adj e nm, cf Ubaud Dicort : « pourri, ie, corrompu, ue, atteint de maux secrets et honteux » TdF jos ‘pourri’

poirivol, -a adj ~ poirívol adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : (v. putrescible)

poison (m. e f.) : substància verenosa ; veren / verin (R. V, 505) ; èrba de sèrp (plt.) (Physalis Alkekengi) ; maurèla negra (plt.) (Solanum nigrum) ; doça amara (plt.) (Solanum dulcamara) ; bèladòna (plt.) : (Atropa Belladona)

Aquela femna es una poison !

poisonariá : las poisons en general.

poisonièira nf, cf Ubaud Dicort : « mort-aux-rats ; empoisonneuse ; magicienne, sorcière ; chandelle de résine » TdF ‘pouisouniero’

poisonieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « horrible empoisonneur, affreux ou vilain sorcier » TdF

poisonièr 1 nm : empoisonaire ; masc / emmascaire / fachilhièr ; cabrifuèlh (plt.) (Lonicera Xylosteum)

poisonièr 2, -ièira adj (Alibert ; abs. Dicort e TdF) : que sentís pas a bon / que pudís.

poissa nf, cf Ubaud Dicort : « sorbier des oiseaux, arbrisseau » TdF

poissança [?, veire poténcia, cf Ubaud Dicort] nf : poder.

poissant [?, veire potent], -a adj : poderós, -osa (qu'a fòrça poder)

poissinièira 1 nf (Vayssier ‘pouyssinièyro’ ; abs. Dicort) : peissonalha (peissum menut)

poissinièira 2 nf : veire polzinièira, cf Ubaud Dicort.

poissiu nm : embarràs ; empach / obstacle.

Far poissiu.

poitre , -tra n : òme del ventre gròs ; pofiassa. (v. TdF ‘pouitre’)

poitròla nf, cf Ubaud Dicort : « gros boyau, gros intestin » TdF. (v. poitròlas)

poitròlas nf pl : budèls gròsses.

poja ! 1 interj :  òrdre de cambiar de direccion (mar.)

poja 2 nf : costat drech d'un naviri ;

poja 3 nf   pendís (frachiva que penja) « étendue de pays ordinairement en friche, et traversée par une route ou un chemin » (v. TdF ‘poujo 2’)

pojada [ ~ pujada] nf : còsta / montada ; arrapalhon.

pojadeta nf : v. pujadeta.

pojadisme nm, cf Ubaud Dicort : « poujadisme [< Poujade] » (Sèrras-Ess.)

pojadista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « poujadiste » (v. çai sus)

pojador nm : v. pujador.

pojaire [ ~ pujaire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)], -aira : persona que monta ; navigator, -tritz ; « perron, escalier extérieur, v. peiron » TdF ‘poujaire’.

pojament nm : v. pujament.

pojar / pujar (v. tr. e intr.) : v. pujar.

pojòl / pujòl nm : poget / tucolet.

pojolàs nm : v. pujolàs.

pojolet nm : v. pujolet.

pojoleta nf, cf Ubaud Dicort : « élévation de terrain, éminence » (L. 300)

pojolon nm, cf Ubaud Dicort : v. pujolet. (v. TdF jos ‘pujoulet’)

 

 

pol nm : gal (mascle de la pola) ; « cochet, jeune coq ; enfant gâté, boudeur » TdF (# polh)

pol d’India nm, cf Ubaud Dicort : « coq d’Inde [dindon] » TdF jos ‘poul’

pol granal nm, cf Ubaud Dicort : « fils unique » TdF jos ‘poul’

pol lambèrt nm, cf Ubaud Dicort : « coq huppé » (TdF jos ‘poul’ ). (v.  pollambert)

pòl : caduna de las extremitats de l'ais d'una esfèra, de l'ais virtual de la Tèrra ; caduna de las extremitats d'un generator o d'un receptor electric ; caduna de las extremitats d'un aimant.

Los dos pòls d'un aimant.

Los dos pòls d'una pila electrica.

Lo pòl positiu.

Lo pòl negatiu.

Lo pòl nòrd. Lo pòl sud. (v. çai jos)

Pòl Nòrd n pr m, cf Ubaud Dicort : « pôle Nord » (v. Fettuciari e Lèbre)

Pòl Sud n pr m, cf Ubaud Dicort : « pôle Sud » (v. Fettuciari e Lèbre)

pola : galina (feme del pol) ; pellicula que se destaca de la raiç d'una ongla.

Aquò’s l’uòu de la pola blanca, se dit d’une chose rare, précieuse, à laquelle on tient beaucoup. (v. TdF jos ‘poulo’)

pola d'aiga : galinèla (Gallinula chloropus)

pola de Crau nf, cf Ubaud Dicort : « oedicnème criard, oiseau » TdF ‘poulo-de-Crau’

pola de Sant Joan nf, cf Ubaud Dicort : « coccinelle » TdF

pola negra nf, cf Ubaud Dicort : « poule d’eau ordinaire, v. galinastra » (v. TdF ‘poulo-negro’)

Un tal a la pola negra, un tel est riche on ne sait comment. (v. TdF jos ‘poulo’)

polacra nf : mena de nau de Mediterranèa ; vela triangulara de naviri. (v. TdF)

polacre, -cra adj, cf Ubaud Dicort : « sale, dégoûtant ; paresseux, fainéant » (v. TdF)

polacron nm, cf Ubaud Dicort : « petite polacra » TdF suppl

pola-gal nm, cf Ubaud Dicort : « coquelicot » TdF ‘poulo-gau’

polaire nm : v. polhaire

polalh (m.) / polalha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : aucas, galinas, rits... son de polalha.

polalhièira : mercanda de polalha.

polalhièr : airal que i s'ajoca la polalha ; mercant de polalha.

polalhum nm, cf Ubaud Dicort : « volaille » (Rapin)

polandrièr, -ièira : qu'aima las polas.

Lo guèine es polandrièr.

polar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, plumer comme une poule, gagner à quelqu’un tout son argent, v. plumar » (v. TdF ‘poula’)

polar 2, -a adj : relatiu, -iva als pòls.

Lo cercle polar.

L'estela polara.

Tèrras e mars polaras.

Freg polar.

polard : pol gròs.

polarda : galina grassa.

polardar (v. tr.) : crestar / sanar / castrar.

polardàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros polard » (v. TdF)

polariá nf, cf Ubaud Dicort : « marché à la volaille » (L. 300). (v. polassariá)

Mestièr de polariá, métier du poulailler, commerce de volaille » (L. 300)

polarimètre nm, cf Ubaud Dicort : « polarimètre » (Rapin)

polariscòpi nm, cf Ubaud Dicort : « polariscope » (Rapin)

polaritat nf : qualitat que permet de destriar un de l'autre cadun dels pòls d'un aimant o d'un generator electric.

polarizable, -bla : que pòt èsser polarizat, -ada.

polarizacion : t. tecn. de fisica, de quimia, d'electricitat ; accion o resulta de polarizar o de se...

polarizador, -airitz (abs. Dicort) : que polariza. (v. polarizant)

polarizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « polarisant, -e » (Per Noste, Rapin)

polarizar (v. tr.) : sometre a la polarizacion.

polarizar (se) : concentracion sus quicòm de mai o mens exclusiu.

Soi polarizat per la redaccion d'aiceste diccionari.

polàs nm, cf Ubaud Dicort (v. pol) : « gros poulet, cochet, coq, chapon, v. galon 2 ; gros coq, vieux coq, v. galàs 1 ; coq de mer, crustacé » (v. TdF)

pola-sens-òs nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de farce composée de farine, de lard et d’oignon, qu’on fait cuire dans le pot, pliée dans une feuille de chou » TdF

polassa nf : galina gròssa.

polassariá : pati (airal que i trepa la polalha) ; mercat de la polalha.

polassièira nf : mercanda de polalha.

polassièr nm : mercant de polalha ; femnassièr.

Es un bon polassièr, c’est un grand  coureur de femme. (v. TdF jos ‘poula ssié’)

polasson nm, cf Ubaud Dicort : « poulet, jeune cochet, v. polastron » (v. TdF)

polastre : pol gròs.

polastron nm, cf Ubaud Dicort : « poulet, v. polet » (v. TdF)

pòlca nf, cf Ubaud Dicort : « (danse) polka » (Rapin)

polcar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, polker, danser la polka » (v. çai sus)

poldèr [pòlder, cf Ubaud Dicort] nm (del neerlandés polder) : terren ganhat sus la mar.

poleja / polelha nf : carrèla (ròda portada per un aissèl, e que sa jelha es aplechada d'un cable o d'una còrda per soslevar de faisses) ; cigonha de potz ; noseta del genolh ; galha / claveta.

polejaire nm, cf Ubaud Dicort : « poulieur, v. carrelaire » (v. TdF)

polelha nf : v. poleja.

POLEM- : forma prefixada del grèc pòlemòs (guèrra)

polemic, -a : que critica, que tròba a redire, que polemica.

polemica : discussion violenta ( t. a. : politica, literària, scientifica...)

polemicar (v. intr.) : far de polemica.

polemiqueta nf, cf Ubaud Dicort : (v. polemica)

polemista n (m. e f.) : persona que fa de polemica.

polena nf : punta de proa d'un naviri, « poulaine, plate-forme horizontale placée entre les lisses collatérales de l’éperon » (v. Honnorat) ; comuns de l'equipatge d'un naviri.

polenta nf, cf Ubaud Dicort : « polenta, pâte de farine de maïs que l’on fait cuire dans l’eau » (v. TdF)

polentada nf, cf Ubaud Dicort : (v. polenta)

polet : galhon (gal pichon)

poleta nf, cf Ubaud Dicort : « poulette, jeune poule ; poulette d’eau, v. galinèla ; cytise à fleurs sessiles, dont les fleurs ressemblent un peu à la crête d’une poulette » (v. TdF)

poleta d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « chevalier guignette, oiseau, v. becassineta » (v. TdF jos ‘pouleto’)

poleta de Nòstre Sénher nf, cf Ubaud Dicort : « coccinelle, insecte, v. catarineta » (v. TdF jos ‘pouleto’)

poletalha nf, cf Ubaud Dicort : « troupe de poulets, les poussins en général, v. polzinada » (v. TdF jos ‘pouletaio’)

poletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soigner comme un poulet, choyer, v. coconar, atitolar » (v. TdF)

poleton / poletonèl / poletonelon nm / poliquet(v. poliquet) / polon (v. polon) : polzin.

polh nm, cf Ubaud Dicort : « œuf d’abeille qui est dans l’avéole » TdFpoui 1’ (# pol)

Lo peis en polh, le poisson qui fraye. (v. TdF)

polha (injúria) nf, cf Ubaud Dicort : « injure » (Sèrras-Ess.), « pouilles » TdF ‘pouio 1’

Cantar polhas, chanter pouilles. (v. Ubaud Dicort e TdF). (v. polhar)

Cercar polhas, chercher querelle. (v. TdF)

polhaire nm, cf Ubaud Dicort, -a / polaire, -a (abs. Dicort) / polacre, -cra (v. polacre) (subs. e adj.) : escais per « polonés » [v. Alibert jos ‘polaire’] ; bochard / bochardàs ; fug-òbra.

polhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pouiller, injurier, invectiver, gronder » TdF ‘pouia’, « (populaire) engueuler » (Basic)

polhar (se) v pron : « se quereller » TdF jos ‘pouia’