plural 1 nm : forma d'un mot superiora a l'unitat.

* La « s » es generalament la marca del plural ; mas los noms en -ç, -ch, -g, -is, -s, -sc, -st, -x-, -xt fan lor plural en -es : braç, braces ; fach, faches ; puèg, puèges ; nis, nises ; pas, passes ; bòsc, bòsques ; trast, trastes ; prefix, prefixes ; tèxt, tèxtes.

* Quant als noms en -tz, fan lor plural en -ses : crotz, croses ; trobairitz, trobairises.

Los noms de familha se meton totjorn al plural : Los Fontanilhas, los Rosses, los Fabres ...

plural 2, -a adj : « pluriel, -elle ; plural, -e » (Laus)

Finala plurala.

Formacion plurala.

pluralament : al plural.

pluralisme : sistèma qu'admet la pluralitat.

Pluralisme religiós.

Pluralisme de las escòlas.

pluralista adj e n (m. e f.) : persona qu'admet la pluralitat.

pluralitat nf : diversitat ; multiplicitat (R. IV, 251).

pluralizacion : accion de metre al plural.

pluralizar (abs. Dicort) (v. tr.) : metre al plural, « pluraliser » (Rapin).

pluralizar (se) v pron (v. çai sus) : se metre al plural.

Leumens, los advèrbis se pòdon pas pluralizar.

plurèsi (pop) nm, cf Ubaud Dicort : v. pleurèsi.

PLURI- : forma prefixada del latin plures (mai d'un)

pluri-annal [pluriannal, cf Ubaud Dicort], -a adj : que se passa mai d'un còp per an.

pluri-axial (v. p. 20, N.B. 2) (pluriaxial (coma pluriannal)), -a adj : de mai d'un axe..

pluricapsular, -a : de mai d'una capsula.

pluricarpelar, -a : de mai d'un carpèl.

pluricellular, -a : de mai d'una cellula.

pluricellularitat nf: estat de çò pluricellular.

pluridisciplinari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : de mai d'una disciplina.

pluridisciplinaritat nf : qualitat de çò pluridisciplinari.

plurietnic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pluriethnique » (Per Noste)

plurilateral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (droit) plurilatéral, -e »

plurilingüe [ ~ plurilingue], -a adj : de mai d'una lenga.

plurilingüisme ~ plurilinguisme nm, cf Ubaud Dicort : « pluriliguisme » (Per Noste)

plurinacional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « plurinational, -e » (v. Rapin)

plurinominal, -a : de mai d'un nom.

Escrutinh plurinominal : escrutinh de lista.

pluripartisme nm, cf Ubaud Dicort : « pluripartisme » (Per Noste)

plurivalent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (chimie) plurivalent, -e » (Laus)

plurivòc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (log., math., ling.) plurivoque » (Sèrras-Ess.)

(Tota una tièira d'autres mots pòt èsser formada amb pluri-.)

plus / pus (adv., que ven adj. variable en l.p.) : v. pus.

A non plus :

Èstre a non plus, n’en pouvoir plus, être excédé, outré, au désespoir.

Metre a non plus¸ excéder.

Se metre a non plus¸ se livrer à des transports de douleur ou de colère. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘plus’)

Pas plus, ne... plus. (v. Ubaud Dicort  ; e Vernet Dict. gram. oc. p. 275 [o pas mai])

Sens plus, sans plus, seulement. (v. Ubaud Dicort)

Avèm pas « plussa » d'aiga, pas « plusses » d'uòus. (l.p.)

plus cap loc adv, cf Ubaud Dicort : « aucun » (Alibert)

plus ges loc adv, cf Ubaud Dicort : « pas du tout » (Alibert) ; « plus du tout » TdF jos ‘plus’

plus res loc adv, cf Ubaud Dicort : « plus rien » (v. TdF jos ‘plus’)

plusaut nm, cf Ubaud Dicort : v. pusaut.

plusors (arc.) [adj, veire mantun, cf Ubaud Dicort] : mai d'un / mantun.

plus que perfach [plus-que-perfach, cf Ubaud Dicort] nm : (temps de vèrb), « plus-que-parfait » (Laus)

plusvalua (abs. Dicort) : maivalença (preconizat Dicort).

Plutarc : moralista e istorian grèc (50 cap a 125).

plutòni nm : mena de metal.

plutonian, -a adj, cf Ubaud Dicort : (myth., géol.) « plutonien, -enne » (Sèrras-Ess.)

plutonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « plutonique » (Rapin)

plutonisme nm, cf Ubaud Dicort : « plutonisme » (Rapin)

pluvial, -a adj : « pluvial, -e » (Laus)

Aigas pluvialas : aigas de pluèja.

pluvieiròta nf, cf Ubaud Dicort : « vanneau varié, oiseau » (v. TdF ‘pluveiroto’)

pluvieiret nm, cf Ubaud Dicort : « petit pluvier, pluvier doré » TdF ‘pluveiret’

pluvièr : parlant (aucèl escacièr) (Charadrius hiaticula) ; (C. apricarius) ; (C. pluvialis) ; (Tringa squatarola)

pluvièr colassat nm, cf Ubaud Dicort : « pluvier à collier » (v. TdF ‘pluvié-coulassa’)

pluvièr daurat nm, cf Ubaud Dicort : « pluvier doré, v. pluvieiret » (v. TdF ‘pluvié-daura’)

pluvièr gris nm, cf Ubaud Dicort : « pluvier gris, vanneau gris » (v. TdF ‘pluvié-gris’)

PLUVIO- : forma prefixada del latin pluvia (pluèja)

pluviomètre : instrument per mesurar la quantitat de pluèja que tomba a un airal dins un temps donat.

pluviometria : mesura de la pluèja tombada.

pluviometric, -a : relatiu, -iva a la pluviometria.

pluviòse nm, cf Ubaud Dicort : « pluviose, mois de l’année révolutionnaire » TdF

pluviositat nf : quantitat de pluèja tombada dins una region pendent una temporada donada.

La pluviositat de l'an 2000 nos afrabèt.

P. N. B. : sigla per Produch Natural Brut.

 

 

-PNEA : forma sufixada del grèc pnein (respirar) v. apnèa.

PNEUM- : forma prefixada del grèc pneumòn (paumon) v. pneumallergèn - pneumartografia...

pneuma (m.) (abs. Dicort) : notacion musicala anciana ; ensemble de nòtas que se cantan sus una sola sillaba finala ; melodia corteta après l'alleluià de la messa. (v. neuma 1)

pneumallergèn : allergèn que destorba l'aparelh respiratòri.

pneumartografia : radiografia d'una articulacion après injeccion de gas dins la sinoviala.

pneumartròsi (f.) : preséncia d'aire dins una sinoviala articulara.

PNEUMAT- : forma prefixada del grèc pneumà (aire)

pneumatic 1 (neumatic (v. Rapin ‘neumatique’)), -a adj : relatiu, -iva als pneumas [v. pneuma].

Notacion pneumatica dels manuscrits ancians.

pneumatic 2, -a (subs. e adj.) : tub de caochoc conflat d'aire comprimat e que s'aplecha a una ròda ; amodat, -ada per la pression de l'aire.

Verificar la pression de sos pneumatics.

Maquina pneumatica.

pneumatizacion : formacion d'una cavitat aeriana dins un teissut o un organ.

PNEUMATO- : forma prefixada del grèc pneuma, -atòs (aire)

pneumatocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : tumor gasosa.

Pneumatocèla pulmonara.

pneumatofòr nm, cf Ubaud Dicort : « pneumatophore » (Per Noste)

pneumatologia nf, cf Ubaud Dicort : (philos., relig.) « pneumatologie » (Sèrras-Ess.)

pneumatòsi (f.) : estat morbós caracterizat per un acomolament de gases dins una partida del còrs.

(I a bravament de mots medicals formats amb pneumato-)

pneumaturia : emission de gas per l'urètra.

pneumectomia : ablacion parciala o totala d'un paumon.

PNEUMO- : forma prefixada del grèc pneumòn (paumon)

pneumocefalia : preséncia d'aire dins la cavitat craniana ; emfisèma pericranian.

pneumocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia pulmonara.

pneumocòc : bacteria qu'amòda la pneumonia e d'autras infeccions (meningiti, peritoniti, otiti, endocarditi)

pneumococcia : tota infeccion deguda al pneumocòc.

pneumogastric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pneumogastrique » (Rapin)

pneumològ, -a n, cf Ubaud Dicort : « pneumologue » (v. Per Noste)

pneumologia : estudi del paumon e de sas malautiás.

pneumonia (sab) nf, cf Ubaud Dicort : inflamacion dels paumons. (v. palmonièira)

Una pneumonia l'a plegat (l'a fach morir)

pneumonic, -a adj (sab., cf Ubaud Dicort) : « pneumonique » (Laus). (v. palmonic)

pneumopatia : tèrme generic per totas las afeccions del paumon.

pneumotomia : incision terapeutica d'un paumon.

pneumotorax : preséncia d'aire o de gases dins la cavitat de la peitrina.

(La tièira dels mots formats amb pneumo- es tròp abondosa per èsser mençonada dins un diccionari non medical.)

po ! : interjeccion que marca l'indiferéncia o lo mesprètz.

pobèlla nf, cf Ubaud Dicort : « poubelle » (Basic)

pobellaire nm, cf Ubaud Dicort : « poubellier » (v. Rapin)

poblada : pòble primitiu.

poblador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui vient peupler, habiter, colon » (L. 299)

poblament [pòblament, cf Ubaud Dicort] nm : accion o resulta de poblar o de se poplar.

poblar (v. tr.) : establir de personas endacòm per i abitar ; establir endacòm una raça animala ; abitar.

Poblar una region.

Poblar de peissum una rivièira.

poblar (se) v pron : « se peupler »

La tèrra se pòbla de mai en mai.

pòble : populacion d'un país, d'una vila ; ensemble de gents units per un ideal comun, una lenga comuna, de costumas comunas ; gents ordinaris d'una populacion ; multitud.

Lo pòble occitan : lo pòble del Miègjorn de França.

Lo pòble crestian.

Lo pichon pòble.

I aviá fòrça pòble per las carrièiras da la vila.

« Tot un pòble nos renèga ; la flor se passís a l'òrt» (J.B.)

« poc- », « poç- » : v. porç-

pòca : jòc de bòlas de drollons.

pocana nf : menudalhas (f. pl.) « tocane, mauvaise boisson ; parole sale, obscénité, gaudriole, mot pour rire » (v. TdF) ; « chicane ; contradiction grossière et maladroite » (Bessou, Brès, p. 180)

« A ça ! me prenètz pas benlèu per un conscrit ?

De qué m'anatz cantar de pompilhs e de banas,

D'arquet e de trinquet... o totas las pocanas ? »

   Besson, D'al brèç a la tomba : La fièira de Marmont.

pocanada : bregas / guirgilhs ; maladreças ; asenada / porrada ; colhonada.

Entre vesins i pòt aver de pocanadas.

pocanaire, -a n (abs. Dicort e TdF) : maladrech, -a (persona que fa d'asenadas)

pocanariá : paraula calhòla (v. TdF) ; accion calhòla.

poce nm : « pouce » ; anciana mesura de longor. (v. TdF)

pocetas nf pl, cf Ubaud Dicort : « poucettes, v. manòta » (v. TdF)

pòcha 1 nf : sac de papièr o de matèria plastica per embalar de crompas ; saqueta cordurada dins un vestit e que compòrta una obertura per i passar la man ; cavitat en general (t. a.)

Pòcha de provisions.

Las pòchas de las cauças.

La pòcha falsa de la vèsta.

Un cotèl de pòcha.

De pòchas jols uèlhs.

Una pòcha de gas dins la tèrra.

Libre de pòcha : libre pichon e bon mercat.

pòcha 2 ? adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « folle, en Toulousain, v. baug, bauja » (v. TdF ‘pocho’)

pochada nf, cf Ubaud Dicort : « poche pleine, contenu d’une poche » TdF

pòchalong nm, cf Ubaud Dicort : « nigaud » (Alibert)