|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
plombatge : accion o resulta de plombar quicòm. plombèl : contrapès de romana ; pomèl d'espasa ; plombet. plombenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « plombé, couleur de plomb » (L. 298) plombet : aplech de maçon per bastir drecha una paret. plombièr, -ièira n : persona que pausa o qu'entreten las canalizacions d'aiga o de gas. Mon plombièr es una plombièira. plombières (dessèrt) nf, cf Ubaud Dicort : « (glace garnie de fruits confits) glaça garnida » (Rapin « plombières ») plombifèr, -a : que conten de plomb. plombon nm : plombèl ; plombet. v. pus naut. plond, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : prigond, -a. plondament adv : prigondament. plondor nf : prigondor. plonget nm : « rat d’eau, v. garri d'aiga » (v. TdF ‘plounjet’) plongeta nf, cf Ubaud Dicort : « action de plonger dans l’eau, v. cabusset » (v. TdF ‘plounjeto’) plonja (Laus ; abs. Dicort) : garbièr [v. plonjon] ; garbièira. (v. plonjas) plonjaire, -aira : garbejaire (persona que fasiá de garbièrs) plonjar (v. intr. e tr.) : atassar / amontetar ; acapçar (arrengar) ; far un plonjon (garbièr) ; cabussar dins l'aiga ; enfonzar. (v. TdF) plonjas nf pl : « travail de celui qui dispose les gerbes en meule et fait le gerbier » (Bessou Brès p. 180 ‘plunjos’ [v. plunjar]) plonjon nm : garbièr ; cruga d'estanh per metre d'aiga a refrescar (v. Alibert) ; « bouteille d’étain qu’on plonge dans l’eau pour la rafraîchir » ; posador d'òli ; « plongeon, grèbe, castagneux, oiseaux de marais » (v. TdF), diferentas menas d'aucèls : (Colymbus immer) ; (C. stellatus) ; (Podiceps auribus) ; (P. ruficollis) (v. Honnorat) ; cabussada dins l'aiga. plonjonada nf [ / plonjonat nm] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘plounjounado’) : contengut d'un plonjon (garbièr) « contenu d’un plonjon [« bouteille d'étain »] » (v. TdF). Los plonjonats de vin blos. (v. TdF) plonzut, -uda : plond, -a / prigond, -a. plor nm : lagrema (pèrla d'aiga que vina d'un uèlh) plorada : plors ; lamentacions. ploradís, -issa adj : que plora tant que pòt. Èra tota ploradissa. ploradissa nf : plors que ne finisson pas. Una ploradissa. ploragós [veire ploregós, cf Ubaud Dicort] / ploregós, -osa adj : qu'a la tissa de se plorar. ploraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que se plora. plorament : accion de se plorar. ploramicas (n. m. e f.) e adj, cf Ubaud Dicort 2022 : ploragós / ploregós, -osa (qu'a la tissa de se plorar ; que se plora per un pas res) ploramicas-del-castèl n, cf Ubaud Dicort : v. ploramicas. (v. TdF jos ‘plouro--mico’) ploramicós, -osa (abs. Dicort) : coma çaisús. ploranha nf, cf Ubaud Dicort : « envie de pleurer » TdF ‘plouragno’ plorant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui pleure, larmoyant, ante » TdF plorapan n inv, cf Ubaud Dicort : v. ploramicas. (v. TdF jos ‘plouro-mico’) plorar (v .tr. e intr.) : lagremar (escampar de plors) ; vinar ; plànher. Far pas que plorar ! Un uèlh de font plora dins la mofa. Plora lo pan que se manja. plorar (se) : plorar ; se lamentar. Un se plora, l'autre se ritz. plorarèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. ploraire. (v. TdF jos ‘plouraire’) plorariá nf, cf Ubaud Dicort : « habitude de pleurer » TdF plorassar / plorassejar (v. intr.) : « pleurer désagréablement » ; quitar pas de plorar per pas grand causa. (v. TdF jos ‘plourassa’) ploregós, -osa adj : gemicaire, -a ; plorejaire, -a. plorejaire / plorinejaire, -aira : que plora per pas grand causa plorejar / plorinejar / plorinar (abs. Dicort) (v. intr.) : quitar pas de plorar per pas grand causa « pleurnicher » (v. TdF jos ‘plourineja’). ploreta nf, cf Ubaud Dicort : « pleurs d’enfant, vagissement » TdF ploretar v, cf Ubaud Dicort : (v. ploreta) plorinàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « pleurard, arde » TdF plorinejar v : v. plorejar. plorinèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui pleure, en terme de pitié » TdF plorinós, -osa adj : qu'a la tissa de plorar per pas grand causa. plorós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pleureux, euse, éploré, ée, en larmes ; pluvieux, euse ; humide, humecté, ée » TdF plorosa nf, cf Ubaud Dicort : « pleureuse, femme qu’on louait pour pleurer aux funérailles ; manchettes de batiste qu’on mettait sur les revers des manches d’un habit de deuil ; statue de femme éplorée qu’on met sur un tombeau ; menhir, en Auvergne, monument celtique que l’on trouve généralement sur un tumulus, v. pèira plantada » (v. TdF) ploruga nf, cf Ubaud Dicort : « conduit souterrain pour les eaux, pierrée, égout » TdF plorum nm sing : tendéncia a plorar. (v. TdF) plòt nm, cf Ubaud Dicort (L. 299) : « billot, bloc de bois, v. capús 2, cepon ; tronc d’église, v. tronc » (v. TdF) PLOTO- : forma prefixada del grèc ploutòs (ric) plotocracia : governament que lo poder aperten als plotocratas. plotocrata n (m. e f.) : persona influenta per çò que rica. plotocratic, -a : relatiu, -iva a la plotocracia o als plotocratas. plòure (v. impers.) : far de pluèja. (v. TdF) Plòu que tot raja : plòu a faisses. Vòl plòure : va plòure. Baste ploguèsse ! plovada nf, cf Ubaud Dicort : « table ou compartiment d’un jardin où l’on sème les légumes » TdF plovina : pluèja menuda (fina) ; albièira / barbasta. plovinada nf, cf Ubaud Dicort : « ondée de pluie menue ; couche de givre » TdF plovinar (v. intr.) : brumar / plòure fin ; albieirar. plovinariá nf, cf Ubaud Dicort : « série de gelées blanches » TdF plovinàs nm / plovinassa nf, cf Ubaud Dicort : « forte gelée blanche » (v. TdF jos ‘plouvinas’) plovinejada : posquinejada / plovina (pluèja fina) plovinejar (v. impers.) : posquinejar / plovinar / plòure fin. Plovineja sovent en novembre. plovinós, -osa : que ten plogut ; cobèrt, -a d'albièira. Temps plovinós : temps a la pluèja.
|
|
pluèg (adj.) : Lo vent pluèg : vent de la pluèja. (v. Alibert) pluèja nf : aiga que tomba de las nivols. pluèja ladra : pluèja magra, insufisenta. plugar [veire plegar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : clucar / cutar / clinhar. plugas (a las -) (loc. adv.) (non preconizat Dicort) : a las clucas (a la nuèch) plugeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite pluie » TdF jos ‘pluieto’. plugin nm, cf Ubaud Dicort : v. plogina (v. çai jos). (v. TdF jos ‘plujin’) plugina [ ~ plogina, cf Ubaud Dicort] nf : plovina (pluèja menuda / pluèja fina) pluginar / ploginar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner, pleuvoir menu, v. plovinar » (v. TdF ‘plujinia’) pluginós [ ~ ploginós], -osa adj : qu'es a la pluèja, « pluvieux, brumeux » (Alibert). Passada (temporada, sason) pluginosa. plugons (de -) [veire plegon (de -), cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : uèlhs bendats ; a palpas. v. plugar. plujada [ ~ plojada] nf : ramada / pissada / plujal (fòrta pluèja que dura pas) plujaire, -aira adj (abs. Dicort) : pluginós, -osa (qu'es a la pluèja). (v. plujaires) Temps plujaire. Sason plujaira. plujaires nm pl, cf Ubaud Dicort : « les temps pluvieux » (v. Alibert) plujal [ ~ plojal, cf Ubaud Dicort 2022] nm : costat d'ont ven la pluèja ; vent pluèg / vent de la pluèja [v.plujau] . (v. Alibert) plujàs / plojàs nm : « pluie torrentielle » (v. TdF jos ‘pluias’) plujassa / plojassa nf : « grosse pluie, longue pluie, averse » (v. TdF jos ‘pluiasso’) plujassada nf, cf Ubaud Dicort : (v. plujassa) plujat nm : doblet de plujada. plujau adj m, cf Ubaud Dicort : « [vent] de la pluie » (v. Alibert) plujon nm, cf Ubaud Dicort : « quantité de paille que produit une gerbe, lorsqu’on a choisi celle qui n’était pas froissée » (v. TdF) plujós [ ~ plojós], -osa adj : plujaire, -a. Ivèrn plujós. pluma [ ~ ploma, cf Ubaud Dicort 2022] nf : çò que cobrís lo còrs de l'aucelum o de la polalha. pluma [ ~ ploma] d'escriure nf : pluma d'acièr per escriure. Una bona pluma : un bon escrivan. plumachièr : lilac (Syringa vulgaris) plumacho nm o nf (v. Ubaud Dicort, TdF e Alibert) : « panache, plumet, plume d’autruche, v. penacho ; huppe d’oiseau, v. capelut 1 ; fleur de lilas ; linaigrette à épis, plante » (v. TdF). v. plumachon (abs. Dicort). plumachòla : pel folet « duvet » (v. TdF). plumachon (abs. Dicort) : tufa / tufet (mata de plumas) ; flor de plumachièr ; mena de planta : (Eriophorum polystachium).( v. plumacho) plumada [ ~ plomada, cf Ubaud Dicort 2022] nf : bèc de pluma plen de tinta ; castanhas frescas que se'n son dostadas las pèls ; rosta / tabassada. Una plumada de castanhas. Jòrdi s'es trapada una brava plumada. plumadilha [ ~ plomadilha, cf Ubaud Dicort 2022] nf : pelalha de castanha, de pera, de poma... plumadís nm / plumadissa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : granda quantitat de plumas. plumafen : cròc marguecort per tirar de fen de la pila. plumaire, -aira adj e n : persona que pluma (t. a.) plumalh : tufa de plumas longas al cap d'un margue per far la posca d'un ostal. plumalha [ ~ plomalha, cf Ubaud Dicort 2022] nf : pelalha de frucha. plumalhar (v. tr.) : netejar amb un plumalh. plumalhet : aplech pennat lançat amb una raqueta de jòc. plumar [ ~ plomar, cf Ubaud Dicort 2022] (v. tr.) : dostar las plumas ; despelar / dostar la pèl ; castigar bravament ; descavar / despolhar / metre cuf. Plumar un polet. Plumar las castanhas. Plumar una persona. Plumar un jogaire. Me fau plumar un pauc totjorn al jòc de cartas. plumar [ ~ plomar] (se) : pèrdre sas plumas / pèrdre son pel. plumard [ ~ plomard, cf Ubaud Dicort 2022] nm, : v. plumasson. (v. TdF jos ‘plumard’) plumàs : bròca dostada de sa rusca. plumassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse plume, mauvaise plume » TdF plumassada nf / plumassal nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : rosta / tabassada / brava fretada. plumassar / plumassejar (abs. Dicort) (v. intr.) : mal escriure (en parlant d'un escrivan marrit, d'una escrivana marrida) plumassèl nm, cf Ubaud Dicort : « plumasseau, tampon de charpie » (v. TdF ‘plumassèu’) plumassièira : colce / cocena. plumassièr, -ièira n : persona que vend de pluma (v. TdF) ; escrivan marrit, escrivana marrida. plumassòl nm (v. R. IV, 576) (abs. Dicort) : coissin « plumasseau [v. plumassèl], filaments de charpie » (L. 299) (v. plumassèl). plumasson nm, cf Ubaud Dicort : « plumeau, houssoir de plumes » TdF jos ‘plumard’ plumat 1, -ada : t. a. de plumar o de se plumar. Clòscaplumat, -ada : calvet, -a. (v. clòscapelat) plumat 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. plumada. (v. TdF jos ‘plumado’) plumatge : ensemble de las plumas que cobrisson lo còrs de l'aucelum o de la polalha. plumatgina nf, cf Ubaud Dicort : « gent porte-plume » (v. TdF ‘plumagino’) plumet nm : plumachon / tufa de plumas [v. plumasson] ; « aigrette, v. capelut 1 » (v. TdF) ; planta : (Stipa pennata) Balhar a la posca un còp de plumet. plumeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite plume ; plumette, outil de charron » TdF plumetís nm, cf Ubaud Dicort : « plumetis » (Laus) plumièr nm, cf Ubaud Dicort : « (petite boîte) plumier » (Laus) plumilha : brisum de plumas. plumissa (abs. Dicort) : pel folet. (v. plumachòla) plumissòl (abs. Dicort) : doblet de plumassòl. (v. plumassèl) plumon : coissin gròs, plen de plumas d'aucas o de galinas, e que se metiá de per dessús las cobèrtas d'un lièch. Un brave plumon val doas flaçadas (doas cobèrtas) plumós, -osa : qu'a de plumas aicisèm (qu'a fòrça plumas) plumudar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, muer, changer de plumes, v. replumar, regajar » (v. TdF) plumula nf, cf Ubaud Dicort : « plumule » (Rapin) plunjar v, plunjon (Falissard) nm e derivats : veire plonjar, plonjon e derivats, cf Ubaud Dicort « pluquet » : v. cluquet. |
|
|
|
|
|
|