plombatge : accion o resulta de plombar quicòm.

plombèl : contrapès de romana ; pomèl d'espasa ; plombet.

plombenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « plombé, couleur de plomb » (L. 298)

plombet : aplech de maçon per bastir drecha una paret.

plombièr, -ièira : persona que pausa o qu'entreten las canalizacions d'aiga o de gas.

Mon plombièr es una plombièira.

plombières (dessèrt) nf, cf Ubaud Dicort : « (glace garnie de fruits confits) plombières »

plombifèr, -a : que conten de plomb.

plombon nm : plombèl ; plombet. v. pus naut.

plond, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : prigond, -a.

plondament adv : prigondament.

plondor nf : prigondor.

plonget nm : « rat d’eau, v. garri d'aiga » (v. TdF ‘plounjet’)

plongeta nf, cf Ubaud Dicort : « action de plonger dans l’eau, v. cabusset » (v. TdF ‘plounjeto’)

plonja (Laus ; abs. Dicort) : garbièr ; garbièira. (v. plonjon) (v. plonjas)

plonjaire, -aira : garbejaire (persona que fasiá de garbièrs)

plonjar (v. intr. e tr.) : atassar / amontetar ; acapçar (arrengar) ; far un plonjon (garbièr) ; cabussar dins l'aiga ; enfonzar. (v. TdF)

plonjas nf pl : « travail de celui qui dispose les gerbes en meule et fait le gerbier » (Bessou  Brès p. 180 ‘plunjos’ [v. plunjar])

plonjon nm : garbièr ; cruga d'estanh per metre d'aiga a refrescar (v. Alibert) ; « bouteille d’étain qu’on plonge dans l’eau pour la rafraîchir » ; posador d'òli ; « plongeon, grèbe, castagneux, oiseaux de marais » (v. TdF), diferentas menas d'aucèls : (Colymbus immer) ; (C. stellatus) ; (Podiceps auribus) ; (P. ruficollis) (v. Honnorat) ; cabussada dins l'aiga.

plonjonada nf [ / plonjonat nm] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘plounjounado’) : contengut d'un plonjon (garbièr) « contenu d’un plonjon » (v. TdF).

Los plonjonats de vin blos. (v. TdF)

plonzut, -uda : plond, -a / prigond, -a.

plor nm : lagrema (pèrla d'aiga que vina d'un uèlh)

plorada : plors ; lamentacions.

ploradís, -issa adj : que plora tant que pòt.

Èra tota ploradissa.

ploradissa nf : plors que ne finisson pas.

Una ploradissa.

ploragós [veire ploregós, cf Ubaud Dicort] / ploregós, -osa adj : qu'a la tissa de se plorar.

ploraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que se plora.

plorament : accion de se plorar.

ploramicas [ / ploramicas-del-castèl, cf Ubaud Dicort] (n. m. e f.) : ploragós / ploregós, -osa (qu'a la tissa de se plorar ; que se plora per un pas res) (v. TdF jos ‘plouro--mico’)

ploramicós, -osa (abs. Dicort) : coma çaisús.

ploranha nf, cf Ubaud Dicort : « envie de pleurer » TdF ‘plouragno’

plorant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui pleure, larmoyant, ante » TdF

plorapan n inv, cf Ubaud Dicort : v. ploramicas. (v. TdF jos ‘plouro-mico’)

plorar (v .tr. e intr.) : lagremar (escampar de plors) ; vinar ; plànher.

Far pas que plorar !

Un uèlh de font plora dins la mofa.

Plora lo pan que se manja.

plorar (se) : plorar ; se lamentar.

Un se plora, l'autre se ritz.

plorarèl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. ploraire. (v. TdF jos ‘plouraire’)

plorariá nf, cf Ubaud Dicort : « habitude de pleurer » TdF

plorassar / plorassejar (v. intr.) : « pleurer désagréablement » ; quitar pas de plorar per pas grand causa. (v. TdF jos ‘plourassa’)

ploregós, -osa adj : gemicaire, -a ; plorejaire, -a.

plorejaire / plorinejaire, -aira : que plora per pas grand causa

plorejar / plorinejar / plorinar (abs. Dicort) (v. intr.) : quitar pas de plorar per pas grand causa « pleurnicher » (v. TdF jos ‘plourineja’).

ploreta nf, cf Ubaud Dicort : « pleurs d’enfant, vagissement » TdF

ploretar v, cf Ubaud Dicort : (v. ploreta)

plorinàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « pleurard, arde » TdF

plorinejar : v. plorejar.

plorinèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui pleure, en terme de pitié » TdF

plorinós, -osa adj : qu'a la tissa de plorar per pas grand causa.

plorós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pleureux, euse, éploré, ée, en larmes ; pluvieux, euse ; humide, humecté, ée » TdF

plorosa nf, cf Ubaud Dicort : « pleureuse, femme qu’on louait pour pleurer aux funérailles ; manchettes de batiste qu’on mettait sur les revers des manches d’un habit de deuil ; statue de femme éplorée qu’on met sur un tombeau ; menhir, en Auvergne, monument celtique que l’on trouve généralement sur un tumulus, v. pèira plantada » (v. TdF)

ploruga nf, cf Ubaud Dicort : « conduit souterrain pour les eaux, pierrée, égout » TdF

plorum nm sing : tendéncia a plorar. (v. TdF)

plòt nm, cf Ubaud Dicort (L. 299) : « billot, bloc de bois, v. capús 2, cepon ; tronc d’église, v. tronc » (v. TdF)

PLOTO- : forma prefixada del grèc ploutòs (ric)

plotocracia : governament que lo poder aperten als plotocratas.

plotocrata n (m. e f.) : persona influenta per çò que rica.

plotocratic, -a : relatiu, -iva a la plotocracia o als plotocratas.

plòure (v. impers.) : far de pluèja. (v. TdF)

Plòu que tot raja : plòu a faisses.

Vòl plòure : va plòure.

Baste ploguèsse !

plovada nf, cf Ubaud Dicort : « table ou compartiment d’un jardin où l’on sème les légumes » TdF

plovina : pluèja menuda (fina) ; albièira / barbasta.

plovinada nf, cf Ubaud Dicort : « ondée de pluie menue ; couche de givre » TdF

plovinar (v. intr.) : brumar / plòure fin ; albieirar.

plovinariá nf, cf Ubaud Dicort : « série de gelées blanches » TdF

plovinàs nm / plovinassa nf, cf Ubaud Dicort : « forte gelée blanche » (v. TdF jos ‘plouvinas’)

plovinejada : posquinejada / plovina (pluèja fina)

plovinejar (v. impers.) : posquinejar / plovinar / plòure fin.

Plovineja sovent en novembre.

plovinós, -osa : que ten plogut ; cobèrt, -a d'albièira.

Temps plovinós : temps a la pluèja.

 

 

pluèg (adj.) : Lo vent pluèg : vent de la pluèja. (v. Alibert)

pluèja nf : aiga que tomba de las nivols.

pluèja ladra : pluèja magra, insufisenta.

plugar [veire plegar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : clucar / cutar / clinhar.

plugas (a las -) (loc. adv.) (non preconizat Dicort) : a las clucas (a la nuèch)

plugeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite pluie » TdF jos ‘pluieto’

plugin nm, cf Ubaud Dicort : v. plogina (v. çai jos). (v. TdF jos ‘plujin’)

plugina [ ~ plogina, cf Ubaud Dicort] nf : plovina (pluèja menuda / pluèja fina)

pluginar / ploginar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner, pleuvoir menu, v. plovinar » (v. TdF ‘plujinia’)

pluginós [ ~ ploginós], -osa adj : qu'es a la pluèja, « pluvieux, brumeux » (Alibert).

Passada (temporada, sason) pluginosa.

plugons (de -) [veire plegon (de -), cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : uèlhs bendats ; a palpas. v. plugar.

plujada [ ~ plojada] nf : ramada / pissada / plujal (fòrta pluèja que dura pas)

plujaire, -aira adj (abs. Dicort) : pluginós, -osa (qu'es a la pluèja). (v. plujaires)

Temps plujaire.

Sason plujaira.

plujaires nm pl, cf Ubaud Dicort : « les temps pluvieux » (v. Alibert)

plujal nm (Alibert ; abs. Dicort) : costat d'ont ven la pluèja ; vent pluèg / vent de la pluèja (v.plujau) .

plujàs / plojàs nm : « pluie torrentielle » (v. TdF jos ‘pluias’)

plujassa / plojassa nf : « grosse pluie, longue pluie, averse » (v. TdF jos ‘pluiasso’)

plujassada nf, cf Ubaud Dicort : (v. plujassa)

plujat nm : doblet de plujada.

plujau adj m (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « [vent] de la pluie »

plujon nm, cf Ubaud Dicort : « quantité de paille que produit une gerbe, lorsqu’on a choisi celle qui n’était pas froissée » (v. TdF)

plujós [ ~ plojós], -osa adj : plujaire, -a.

Ivèrn plujós.

pluma : çò que cobrís lo còrs de l'aucelum o de la polalha.

pluma d'escriure : pluma d'acièr per escriure.

Una bona pluma : un bon escrivan.

plumachièr : lilac (Syringa vulgaris)

plumacho nm o nf (v. Ubaud Dicort, TdF e Alibert) : « panache, plumet, plume d’autruche, v. penacho ; huppe d’oiseau, v. capelut 1 ; fleur de lilas ; linaigrette à épis, plante » (v. TdF). v. plumachon (abs. Dicort).

plumachòla : pel folet « duvet » (v. TdF).

plumachon (abs. Dicort) : tufa / tufet (mata de plumas) ; flor de plumachièr ; mena de planta : (Eriophorum polystachium).( v. plumacho)

plumada : bèc de pluma plen de tinta ; castanhas frescas que se'n son dostadas las pèls ; rosta / tabassada.

Una plumada de castanhas.

Jòrdi s'es trapada una brava plumada.

plumadilha : pelalha de castanha, de pera, de poma...

plumadís nm / plumadissa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : granda quantitat de plumas.

plumafen : cròc marguecort per tirar de fen de la pila.

plumaire, -aira adj e n : persona que pluma (t. a.)

plumalh : tufa de plumas longas al cap d'un margue per far la posca d'un ostal.

plumalha : pelalha de frucha.

plumalhar (v. tr.) : netejar amb un plumalh.

plumalhet : aplech pennat lançat amb una raqueta de jòc.

plumar (v. tr.) : dostar las plumas ; despelar / dostar la pèl ; castigar bravament ; descavar / despolhar / metre cuf.

Plumar un polet.

Plumar las castanhas.

Plumar una persona.

Plumar un jogaire.

Me fau plumar un pauc totjorn al jòc de cartas.

plumar (se) : pèrdre sas plumas / pèrdre son pel.

plumard nm, cf Ubaud Dicort : v. plumasson. (v. TdF jos ‘plumard’)

plumàs : bròca dostada de sa rusca.

plumassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse plume, mauvaise plume » TdF

plumassada nf / plumassal nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : rosta / tabassada / brava fretada.

plumassar / plumassejar (abs. Dicort) (v. intr.) : mal escriure (en parlant d'un escrivan marrit, d'una escrivana marrida)

plumassèl nm, cf Ubaud Dicort : « plumasseau, tampon de charpie » (v. TdF ‘plumassèu’)

plumassièira : colce / cocena.

plumassièr, -ièira n : persona que vend de pluma (v. TdF) ; escrivan marrit, escrivana marrida.

plumassòl nm (v. R. IV, 576) (abs. Dicort) : coissin « plumasseau [v. plumassèl], filaments de charpie » (L. 299)  (v. plumassèl).

plumasson nm, cf Ubaud Dicort : « plumeau, houssoir de plumes » TdF jos ‘plumard’ 

plumat 1, -ada : t. a. de plumar o de se plumar.

Clòscaplumat, -ada : calvet, -a. (v. clòscapelat)

plumat 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. plumada. (v. TdF jos ‘plumado’)

plumatge : ensemble de las plumas que cobrisson lo còrs de l'aucelum o de la polalha.

plumatgina nf, cf Ubaud Dicort : « gent porte-plume » (v. TdF ‘plumagino’)

plumet nm : plumachon / tufa de plumas [v. plumasson] ; « aigrette, v. capelut 1 » (v. TdF) ; planta : (Stipa pennata)

Balhar a la posca un còp de plumet.

plumeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite plume ; plumette, outil de charron » TdF

plumetís nm, cf Ubaud Dicort : « plumetis » (Laus)

plumièr nm, cf Ubaud Dicort : « (petite boîte) plumier » (Laus)

plumilha : brisum de plumas.

plumissa (abs. Dicort) : pel folet.

(v. plumachòla)

plumissòl (abs. Dicort) : doblet de plumassòl. (v. plumassèl)

plumon : coissin gròs, plen de plumas d'aucas o de galinas, e que se metiá de per dessús las cobèrtas d'un lièch.

Un brave plumon val doas flaçadas (doas cobèrtas)

plumós, -osa : qu'a de plumas aicisèm (qu'a fòrça plumas)

plumudar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, muer, changer de plumes, v. replumar, regajar » (v. TdF)

plumula nf, cf Ubaud Dicort : « plumule » (Rapin)

plunjar v, plunjon nm e derivats : veire plonjar, plonjon e derivats, cf Ubaud Dicort

« pluquet » : v. cluquet.