|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
platinic, -a : relatiu, -iva a la platina [v. platin] o que ne conten. platinifèr, -a : que pòrta de platina [v. platin] o que ne conten. platinit (m.) : tota sal de l'idroxid platinós. platinizacion (abs. Dicort) : accion o resulta de platinizar quicòm. (v. platinatge) platinizar (abs. Dicort) (v. tr.) : cobrir d'una pellicula de platina. (v. platinar 2) platinoïd (platinoïde 1 (v.–oïde)) (m.) : nom generic dels metals de la familha de la platina [v. platin]. platinoïde 2 (m.) : aliatge de coire, de niquèl e de zinc. platinós, -osa adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la platina [v. platin] o que ne conten, « platineux, -euse » (v. Rapin). platipodia : sinonim de pè plat. platirrinian, -a : del nas larg. platiròstre : se ditz d'un aucèl del bèc ample. platissada nf, cf Ubaud Dicort : « vigne plantée en quinconce » (Azaïs), « vigne plantée à plein, bande de vigne, v. faissa ; chute que l’on fait en tombant à plat ; grand coup que l’on reçoit ou que l’on donne, v. petassada » (v. TdF) platissal nm : còp mandat a plat, « coup de plat de l’épée » TdF. platitud nf : banalitat / mediocritat / manca d'originalitat. Platon : filosòf grèc (428-348 abans J.C.), disciple de Socrates. platon nm : plat pichon ; petaçon, « petite pièce qu’on rapporte pour boucher un trou » TdF ; ; « petite plaque, petite lame de métal [v. plata] » (L. 297) ; emplastron ; traveta. Platon de farina de lin : emplastre de farina de lin. platonada nf / platonat nm, cf Ubaud Dicort : « petite platée » TdF jos ‘platounado’ platonar v, cf Ubaud Dicort (v. platon) : « v tr, garnir de plaques de métal » (L. 297) platonat nm : v. platonada. platonèl nm, cf Ubaud Dicort : « très petit plat, v. platelet » (v. TdF jos ‘platounèu’) platonic, -a : relatiu,-iva a Platon ; non carnal. Un amor platonic. platonicament : d'un biais platonic. (v. çai sus) platonician, -a adj : « platonicien, -enne » (Per Noste) (v. çai jos) Idealisme platonician. Metafisica platoniciana. platonisme : filosofia de Platon. platonista adj e n, cf Ubaud Dicort : « platonicien, enne » TdF platuga : lausa (granda pèira plata) platugàs : lausassa. platussa nf, cf Ubaud Dicort : « plie, poisson de mer, en Gascogne, v. pançard 2, plana 2 » (v. TdF) platussejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer du plat de l’épée, du plat de la langue, bavarder, v. platinar 1 » TdF plauca nf : mena d'aucèl (Podiceps cristatus), « grèbe huppé ; femme qui marche mal, avec nonchalance ; grand pied, patte » TdF plaucada nf, cf Ubaud Dicort : « empreinte de pied ; grande tache, marque » (v. TdF) plaucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, tacher, laisser une grande tache » (v. TdF) plaucariá nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise affaire, sottise, bêtise » (v. TdF) plaucha nf, cf Ubaud Dicort : « botte, terre humide qui s’attache à la semelle des souliers ; la berce, plante ombellifère » TdF plauchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, fouler un terrain détrempé ; patauger, patrouiller » (v. TdF) plaucon nm, cf Ubaud Dicort : « fer de boeuf » TdF plauçon nm, cf Ubaud Dicort : v. plançon. (v. TdF jos ‘plansoun’) plaucut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « pataud, lourd, ourde, qui a la démarche pesante ; pattu, ue, en parlant des pigeons » TdF jos ‘plauchu’ plausibilitat nf : qualitat de çò plausible. plausiblament : versemblablament. plausible, -bla : versemblable, -a. plaussa nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF plautassar v, cf Ubaud Dicort : « tr, piétiner dans la boue, patauger, v. plauchar » TdF Plaute : poèta comic latin (254-184 abans J.C). « plautir » v : v. prautir (non preconizat Dicort) e pautrir. plèba (TdF ; abs. Dicort) : bas pòble (pej.). (v. plèbe) plebalha nf sing : pejoratiu de plèba. pleban : curat de Savòia nomenat per un capítol. plèbe nf, cf Ubaud Dicort : v. plèba. plebeian, -a (TdF ; abs. Dicort) : que fasiá partida de la plèba. (v. plebèu) plebèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « plébéien, ienne » (Laus, Rapin) plebiscit : votacion del pòble per òc o per non sus una question. plebiscitar (v. tr.) : aprovar quicòm o q.q. amb una fòrta majoritat. plebiscitari, -ària : relatiu, -iva a un plebiscit. plec : pinçament de vestit ; partida replegada d'una estòfa, d'un papièr... ; marca que demòra sus quicòm qu'es estat plegat ; partida de la pèl que fa una mena de borrelet ; ondulacion de sisas de terren ; cambeta de mossa ; levada al jòc de cartas [v. plega] ; letra. Sens que faga plec : sens problèma. plec (a -) [ / d’a plec / de plec a plec (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ple’)] (loc. adv.) : fòrt plan / a la perfeccion ; a bodre / a foison. Tombar a plec : tombar fòrt plan ; anar fòrt plan. Metre a plec : mestrejar q.q. completament / domdar. plec de (a -) loc prep. : A plec de braç : a fòrça de braç. Cantar a plec de gargalhòl : cantar a plena garganta. A plec de gargamèla (v. Alibert) : a plena gargamèla. pleçada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un pli, ride » TdF ‘plessado’ plecadura : biais de far de plecs ; ensemble de plecs.
|
|
plecar 1 (v. tr.) : far de plecs a quicòm. Plecar una rauba. Plecar lo front. Plecar los uèlhs. plecar (se) v pron : « se plisser » TdF jos ‘pleca’ Un front que se pleca. plecar 2 (v. intr.) (abs. TdF) : aver de plecs. Aquela rauba pleca pas plan. plecha : cercle de barrica ; benda / bendèl ; vel ; poncha (mena de vestit triangular o carrat que cobrís las espatlas) ; corba de la carcassa d'un batèu ; gàbia (t. tecn. de mar.) Una polida mameta tota plegada dins sa plecha. plechar (v. tr.) : sarrar amb una plecha ; cerclar una barrica. plechat : barrica cerclada. plechon : benda d'estòfa qu'enròda lo cap ; anciana còfa de monja o de beata que cobrissiá lo front fins als uèlhs. plectre nm, cf Ubaud Dicort : « plectre » (Rapin) « plèg » : v. pluèg. plega nf / plec nm : levada al jòc de cartas ; plega (fais) de fen o de palha. (v. plegas) Far sa plega : far son trabalh. plegable, -bla : que pòt èsser plegat, -ada. plegada : çò que se plega dins un còp. plegadís, -issa : que se plega plan / flexible, -a ; plegable, -a. Persona plegadissa : persona sopla. Taula plegadissa : taula que se plega. Cadièira plegadissa. Sèti plegadís. plegadoira nf : postarèla que lo pescaire i enròtla sa linha dessús ; postarèla o carton que i s'enròtlan dentèlas, gansas, galons... dessús ; taula que i se plegan las estòfas dessús, « t. de tisserand, levier pour tendre la chaîne et la faire arriver devant l’ouvrier » (Azaïs). Plegadoira (aplech) de teissièr, de fustièr... plegador : cotèl de fust o d'ivòri per plegar o copar lo papièr. plegadura : plec ; articulacion. Papièr sens cap de plegadura. plegaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'envolopa los defuntats dins un lençòl ; persona que plega en general ; canilha de la vinha / plega pampe. plega-ma-tela n, cf Ubaud Dicort : « jeu de la toile » TdF ‘plego-ma-telo’ plegament nm : flechiment. Plegament de genolhs : flechiment de genolhs. plega pampa [plegapampa] nf / plega pampe (f.) (abs. Dicort) : canilha de la vinha. plegar 1 (v. tr.) : giblar / gimblar (corbar) ; amodar de plecs ; envolopar ; sebelir ( enterrar) ; fleissar (far flechir) ; sarrar (reclamar / recaptar) Lo vent a plegat aquel arbre. Plegar fardetas, cf Ubaud Dicort : (v. fardetas) Plegar los mocadors. Plegar un cable. Plegar los braçes. Plegar los uèlhs. Es estat lèu plegat, lo paure ! (es estat lèu mòrt) Aquela femna n'a plegats dos : ... a enterrats dos òmes Plegar botiga : s'arrestar de trabalhar. Plegar l'argentariá dins son tirador. Plegar matina / Plegar paquet, plier bagage. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘plega’) plegar (se) : s'envolopar ; se sometre. La pastra s'es plegada dins son mantèl. Se son plegats a totas mas condicions. Lo vim se plega, mas se romp pas. plegar 2 de (v. intr.) : s'arrestar de / quitar de. Plegar de rire coma un caluc : quitar de rire... plegas nf pl, cf Ubaud Dicort : « calottes de cuir qu’on met sur les yeux des chevaux, pour les empêcher de voir, v. clucas » TdF ‘plego 2 plegataula nm, cf Ubaud Dicort : « corbeille ovale » (v. Carrasco) plegataulat nm, cf Ubaud Dicort : (v. plegataula) plegatge : accion de plegar. plegatiu, -iva : sople / docil, -a ; flexible, -a ; freule, -a. Es pas brica plegatiu ! Lo vim es plegatiu. -PLEGIA : forma sufixada del grèc plègè (paralisi) v. emiplegia - paraplegia. plegon nm, cf Ubaud Dicort : « enfant de chœur, v. clergon » (v. TdF) plegon (d’a -) / de plegon (loc adv) cf Ubaud Dicort, « en fermant les yeux, avec les yeux clos, à l’aveuglette » TdF jos ‘plegoun’ plegonar (v. intr.) : manjar golardament. pleguet nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de cligne-musette » TdF plegueta nf, cf Ubaud Dicort : « dodo » TdF Faire plegueta, dormir, sommeiller. (v. TdF) Pleiada (Pleiade (v.pleiade)) : ensemble de sèt poètas que Ronsard ne fasiá partida. pleiada [pleiade, cf Ubaud Dicort] (f.) : ensemble de flor. Una pleiada d'artistas. Pleiadas [Pleiades, cf Ubaud Dicort] (las -) (f.plural.) : la Polzinièira (constellacion) « pleid » e derivats : v. plaid e derivats. PLEIO- : forma prefixada del grèc pleiòn (pus nombroses) pleiocitòsi (f.) : augmentacion granda de cellulas. pleiomorfic, -a : relatiu, -iva al pleiomorfisme. pleiomorfisme : proprietat d'unas bacterias de cambiar de forma segon d'influéncias determinadas. pleiotropia / pleiotropisme : determinacion, per un sol gen, de caractèrs multiples. pleiotropic, -a : relatiu, -iva a la pleiotropia. Gen pliotropic. PLEISTO- : forma prefixada del grèc pleistòs (fòrt nombroses) pleistocèn : periòde primièr de l'èra quaternària. « plejada » nf : v. plujada. « plejós » adj : v. plujós. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|