platinic, -a  : relatiu, -iva a la platina [v. platin] o que ne conten.

platinifèr, -a : que pòrta de platina [v. platin] o que ne conten.

platinit (m.) : tota sal de l'idroxid platinós.

platinizacion (abs. Dicort) : accion o resulta de platinizar quicòm. (v. platinatge)

platinizar (abs. Dicort) (v. tr.) : cobrir d'una pellicula de platina. (v. platinar 2)

platinoïd (platinoïde 1 (v.–oïde)) (m.) : nom generic dels metals de la familha de la platina [v. platin].

platinoïde 2 (m.) : aliatge de coire, de niquèl e de zinc.

platinós, -osa adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la platina [v. platin] o que ne conten, « platineux, -euse » (v. Rapin).

platipodia : sinonim de pè plat.

platirrinian, -a : del nas larg.

platiròstre : se ditz d'un aucèl del bèc ample.

platissada nf, cf Ubaud Dicort : « vigne plantée en quinconce » (Azaïs), « vigne plantée à plein, bande de vigne, v. faissa ; chute que l’on fait en tombant à plat ; grand coup que l’on reçoit ou que l’on donne, v. petassada » (v. TdF)

platissal nm : còp mandat a plat, « coup de plat de l’épée » TdF.

platitud nf : banalitat / mediocritat / manca d'originalitat.

Platon : filosòf grèc (428-348 abans J.C.), disciple de Socrates.

platon nm : plat pichon ; petaçon, « petite pièce qu’on rapporte pour boucher un trou » TdF ;  ; « petite plaque, petite lame de métal [v. plata] » (L. 297) ; emplastron ; traveta.

Platon de farina de lin : emplastre de farina de lin.

platonada nf / platonat nm, cf Ubaud Dicort : « petite platée » TdF jos ‘platounado’

platonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, garnir de plaques de métal » (L. 297). (v. platon)

platonat nm : v. platonada.

platonèl nm, cf Ubaud Dicort : « très petit plat, v. platelet » (v. TdF jos ‘platounèu’)

platonic, -a : relatiu,-iva a Platon ; non carnal.

Un amor platonic.

platonicament : d'un biais platonic. (v. çai sus)

platonician, -a adj : « platonicien, -enne » (Per Noste) (v. çai jos)

Idealisme platonician.

Metafisica platoniciana.

platonisme : filosofia de Platon.

platonista adj e n, cf Ubaud Dicort : « platonicien, enne » TdF

platuga : lausa (granda pèira plata)

platugàs : lausassa.

platussa nf, cf Ubaud Dicort : « plie, poisson de mer, en Gascogne, v. pançard 2, plana 2 » (v. TdF)

platussejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer du plat de l’épée, du plat de la langue, bavarder, v. platinar 1 » TdF

plauca nf : mena d'aucèl (Podiceps cristatus), « grèbe huppé ; femme qui marche mal, avec nonchalance ; grand pied, patte » TdF

plaucada nf, cf Ubaud Dicort : « empreinte de pied ; grande tache, marque » (v. TdF)

plaucar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, tacher, laisser une grande tache » (v. TdF)

plaucariá nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise affaire, sottise, bêtise » (v. TdF)

plaucha nf, cf Ubaud Dicort : « botte, terre humide qui s’attache à la semelle des souliers ; la berce, plante ombellifère » TdF

plauchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, fouler un terrain détrempé ; patauger, patrouiller » (v. TdF)

plaucon nm, cf Ubaud Dicort : « fer de boeuf » TdF

plauçon nm, cf Ubaud Dicort : v. plançon. (v. TdF jos ‘plansoun’)

plaucut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « pataud, lourd, ourde, qui a la démarche pesante ; pattu, ue, en parlant des pigeons » TdF jos ‘plauchu’

plausibilitat nf : qualitat de çò plausible.

plausiblament : versemblablament.

plausible, -bla : versemblable, -a.

plaussa nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF

plautassar v, cf Ubaud Dicort : « tr, piétiner dans la boue, patauger, v. plauchar » TdF

Plaute : poèta comic latin (254-184 abans J.C).

« plautir » v : v. prautir (non preconizat Dicort) e pautrir.

plèba  (TdF ; abs. Dicort) : bas pòble (pej.). (v. plèbe)

plebalha nf sing : pejoratiu de plèba.

pleban : curat de Savòia nomenat per un capítol.

plèbe nf, cf Ubaud Dicort : v. plèba.

plebeian, -a (TdF ; abs. Dicort) : que fasiá partida de la plèba. (v. plebèu)

plebèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « plébéien, ienne » (Laus, Rapin)

plebiscit : votacion del pòble per òc o per non sus una question.

plebiscitar (v. tr.) : aprovar quicòm o q.q. amb una fòrta majoritat.

plebiscitari, -ària : relatiu, -iva a un plebiscit.

plec : pinçament de vestit ; partida replegada d'una estòfa, d'un papièr... ; marca que demòra sus quicòm qu'es estat plegat ; partida de la pèl que fa una mena de borrelet ; ondulacion de sisas de terren ; cambeta de mossa ; levada al jòc de cartas [v. plega] ; letra.

Sens que faga plec : sens problèma.

plec (a -) [ / d’a plec / de plec a plec (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ple’)] (loc. adv.) : fòrt plan / a la perfeccion ; a bodre / a foison.

Tombar a plec : tombar fòrt plan ; anar fòrt plan.

Metre a plec : mestrejar q.q. completament / domdar.

plec de (a -) loc prep. :

A plec de braç : a fòrça de braç.

Cantar a plec de gargalhòl : cantar a plena garganta.

A plec de gargamèla (v. Alibert) : a plena gargamèla.

pleçada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un pli, ride » TdF ‘plessado’

plecadura : biais de far de plecs ; ensemble de plecs.

plecar 1 (v. tr.) : far de plecs a quicòm.

Plecar una rauba.

Plecar lo front.

Plecar los uèlhs.

 

 

plecar (se) v pron : « se plisser » TdF jos ‘pleca’

Un front que se pleca.

plecar 2 (v. intr.) (abs. TdF) : aver de plecs.

Aquela rauba pleca pas plan.

plecha : cercle de barrica ; benda / bendèl ; vel ; poncha (mena de vestit triangular o carrat que cobrís las espatlas) ; corba de la carcassa d'un batèu ; gàbia (t. tecn. de mar.)

Una polida mameta tota plegada dins sa plecha.

plechar (v. tr.) : sarrar amb una plecha ; cerclar una barrica.

plechat : barrica cerclada.

plechon : benda d'estòfa qu'enròda lo cap ; anciana còfa de monja o de beata que cobrissiá lo front fins als uèlhs.

plectre nm, cf Ubaud Dicort : « plectre » (Rapin)

« plèg » : v. pluèg.

plega nf / plec nm : levada al jòc de cartas ; plega (fais) de fen o de palha. (v. plegas)

Far sa plega : far son trabalh.

plegable, -bla : que pòt èsser plegat, -ada.

plegada : çò que se plega dins un còp.

plegadís, -issa : que se plega plan / flexible, -a ; plegable, -a.

Persona plegadissa : persona sopla.

Taula plegadissa : taula que se plega.

Cadièira plegadissa.

Sèti plegadís.

plegadoira nf : postarèla que lo pescaire i enròtla sa linha dessús ; postarèla o carton que i s'enròtlan dentèlas, gansas, galons... dessús ; taula que i se plegan las estòfas dessús, « t. de tisserand, levier pour tendre la chaîne et la faire arriver devant l’ouvrier » (Azaïs).

Plegadoira (aplech) de teissièr, de fustièr...

plegador : cotèl de fust o d'ivòri per plegar o copar lo papièr.

plegadura : plec ; articulacion.

Papièr sens cap de plegadura.

plegaire, -aira [~ -airitz] : persona qu'envolopa los defuntats dins un lençòl ; persona que plega en general ; canilha de la vinha / plega pampe.

plega-ma-tela n, cf Ubaud Dicort : « jeu de la toile » TdF ‘plego-ma-telo’

plegament nm : flechiment.

Plegament de genolhs : flechiment de genolhs.

plega pampa [plegapampa] nf / plega pampe (f.) (abs. Dicort) : canilha de la vinha.

plegar 1 (v. tr.) : giblar / gimblar (corbar) ; amodar de plecs ; envolopar ; sebelir ( enterrar) ; fleissar (far flechir) ; sarrar (reclamar / recaptar)

Lo vent a plegat aquel arbre.

Plegar fardetas, cf Ubaud Dicort : (v. fardetas)

Plegar los mocadors.

Plegar un cable.

Plegar los braçes.

Plegar los uèlhs.

Es estat lèu plegat, lo paure ! (es estat lèu mòrt)

Aquela femna n'a plegats dos : ... a enterrats dos òmes

Plegar botiga : s'arrestar de trabalhar.

Plegar l'argentariá dins son tirador.

Plegar matina / Plegar paquet, plier bagage. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘plega’)

plegar (se) : s'envolopar ; se sometre.

La pastra s'es plegada dins son mantèl.

Se son plegats a totas mas condicions.

Lo vim se plega, mas se romp pas.

plegar 2 de (v. intr.) : s'arrestar de / quitar de.

Plegar de rire coma un caluc : quitar de rire...

plegas nf pl, cf Ubaud Dicort : « calottes de cuir qu’on met sur les yeux des chevaux, pour les empêcher de voir, v. clucas » TdF ‘plego 2

plegataula nm, cf Ubaud Dicort : « corbeille ovale » (v. Carrasco)

plegataulat nm, cf Ubaud Dicort : (v. plegataula)

plegatge : accion de plegar.

plegatiu, -iva : sople / docil, -a ; flexible, -a ; freule, -a.

Es pas brica plegatiu !

Lo vim es plegatiu.

-PLEGIA : forma sufixada del grèc plègè (paralisi) v. emiplegia - paraplegia.

plegon nm, cf Ubaud Dicort : « enfant de chœur, v. clergon » (v. TdF)

plegon (d’a -) / de plegon (loc adv) cf Ubaud Dicort, « en fermant les yeux, avec les yeux clos, à l’aveuglette » TdF jos ‘plegoun’

plegonar (v. intr.) : manjar golardament.

pleguet nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de cligne-musette » TdF

plegueta nf, cf Ubaud Dicort : « dodo » TdF

Faire plegueta, dormir, sommeiller. (v. TdF)

Pleiada (Pleiade (v. çai jos)) : ensemble de sèt poètas que Ronsard ne fasiá partida.

pleiada [pleiade, cf Ubaud Dicort] (f.) : ensemble de flor.

Una pleiada d'artistas.

Pleiadas [Pleiades, cf Ubaud Dicort] (las -) (f.plural.) : la Polzinièira (constellacion)

« pleid » e derivats : v. plaid e derivats.

PLEIO- : forma prefixada del grèc pleiòn (pus nombroses)

pleiocitòsi (f.) : augmentacion granda de cellulas.

pleiomorfic, -a : relatiu, -iva al pleiomorfisme.

pleiomorfisme : proprietat d'unas bacterias de cambiar de forma segon d'influéncias determinadas.

pleiotropia / pleiotropisme : determinacion, per un sol gen, de caractèrs multiples.

pleiotropic, -a : relatiu, -iva a la pleiotropia.

Gen pliotropic.

PLEISTO- : forma prefixada del grèc pleistòs (fòrt nombroses)

pleistocèn : periòde primièr de l'èra quaternària.

« plejada » nf : v. plujada.  

« plejós » adj : v.  plujós.