|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
planhum nm : « manie de se plaindre ; doléances » (v. TdF ‘plagnun’) ; planh / lamentacion (R. IV, 14) PLANI- : forma prefixada del latin planus (plan) planiejadora nf, cf Ubaud Dicort : « outil du boisselier » (Carrasco). (v. planiejar) planiejar v : « aplanir » (Carrasco), v. planejar, cf Ubaud Dicort. (v. planar) planièr, -ièira : plan, -a / orizontal, -a ; aisit, -ida / facil, -a. Ieu o vesi pas tan planièr coma tu. planificable, -bla : que pòt èsser planificat, -ada. planificacion : accion o resulta de planificar. planificador, -airitz (abs. Dicort) : persona o causa que planifica.(v. planificator) Una mesura planificairitz. planificar (v. tr.) : organizar un projècte, una activitat... segon un plan definit. Planificar la produccion. planificator 1, -tritz adj : « planificateur, -trice » (v. Rapin) planificator 2 nm, cf Ubaud Dicort : « planificateur » (Laus) planigrafia : tomografia. planimetratge : mesura amb un planimètre. planimètre : instrument per estimar una superficia plana en seguissent son contorn. planimetria : partida de la geometria qu'estúdia las figuras planas ; art de mesurar las superficias. planimetric, -a : relatiu, -iva a la planimetria. planimetricament : d'un biais planimetric. planisfèri (f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : mapa que representa sus una superficia planièira las doas mitats del glòb celèst o terrèstre. planissa : plana (espandi planièr). planissòl nm, cf Ubaud Dicort : (v planissa e esplanissòl) planitud nf (abs. Dicort) : sinonim de planeïtat, « planitude » (Rapin). planjapena ~ planhpena n, cf Ubaud Dicort : v. planhpena. planjon nm, cf Ubaud Dicort : v. plonjon. (v. TdF jos ‘planchoun 1’) « planning » (angl.) : v. planificacion - programacion. « planning » familial : planificacion familiala (programacion regulairitz de las naissenças) PLANO- : forma prefixada del latin planus (plan) ; forma prefixada del grèc planòs (passapaís) planòl : airal planièr e elevat. planolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit espace de terrain uni, v. planet » TdF planomania : besonh imperiós de quitar l'ostal familial per anar viure campèstre (sens cap d'estaca de res) planon nm, cf Ubaud Dicort : « plane pour doler ; rabot » (v. TdF) planonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, raboter, v. aplanar, rabotar » (v. TdF) planòt nm, cf Ubaud Dicort : « madrier, planche de bateau ; petit grimpereau » (v. TdF) planparlant, -a (abs. Dicort) : parlantin, -a (que parla plan) (v. benparlant). plan-pausat nm, cf Ubaud Dicort : « flegme, tranquillité » TdF jos ‘pausa’ planpè 1 [ ~ plan pè, v. Ubaud Dicort Errata web] (subs. m.) : enbàs / debàs d'un ostal / plan pus bas. planpè 2 [ ~ plan pè] (a o de -) (loc. adv.) : dins l'enbàs ; al meteis nivèl. Abiti a planpè. Me sentissi de planpè amb el. plan-plan / adv, cf Ubaud Dicort : « bien doucement, bien lentement » TdF plan-planet / plan-planeta adv, cf Ubaud Dicort : « tout doucettement » TdF jos ‘plan-planet’ planponh [veire plenponh, cf Ubaud Dicort] nm : contengut egal d'un ponh ; plena man. Pòdes prene tres o quatre planponhs d'avelanas. planquet nm, cf Ubaud Dicort : « tondeur de draps, v. tondeire » (v. TdF) planqueta : planca pichona / passarèla pichona ; nauçapè ; escalfeta. planqueta de barda nf : nauçapè d'estriu de fust, « marchepied de barde, qui tient lieu d’étrier pour les femmes assises sur la barde » (Boissier de Sauvages). plan-sequéncia nm, cf Ubaud Dicort : « (cinéma) plan-séquence » plant : planta jove ; arbre jove ; cabassat planta : alh, ceba, pòrre, bleda, nap, api... son de plantas. planta blanca : (Erucastrum obtusangulum) ; (E. Pollichii) planta de cementèri : corbadòna utilizada per florir de tombas de dròlles (Narcissus poeticus) planta del pè : dejós del pè dins del talon als artelhs. plantable, -bla : que pòt èsser plantat, -ada. plantacion nf (R. IV, 556) : tot çò plantat ; brave ensemble d'arbres plantats ; « art de planter » (v. TdF). plantada : accion o resulta de plantar ; malhòl (vinha jove) ; plantacion. Plantada de garrics. Plantada d'avets. plantadís nm / plantadissa (abs. Dicort) : airal plantat d'arbres. plantadiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « productif, fertile » (L. 297) plantador nm, plantadoira nf : cabilhòt de fust o de fèrre per plantar ; maquina de plantar. plantadós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fécond, abondant » (L. 297) plantaire, -aira [~ -airitz] : persona que planta. plantament nm (R. IV, 556) / plantacion (v. plantacion) : « action de planter » (v. TdF ‘plantamen’). Plantament de crotz, érection de croix. (v. TdF) plantapiquet (adv.) (abs. Dicort) : còpsec (adv.) (v. plantar piquet (se)) plantapòrta nm : sageta pennada lançada pels dròlles. (v. TdF ‘planto-porto’) plantar 1 (v. tr.) : metre un plant o una planta en tèrra per la far racinar. Plantar de cebas. plantar 2 (v. tr.) : arrestar ; abandonar. Lo lauraire plantava los buòus per far una pipa. Lo plantèri aquí e m'enanèri sens mai d'alonguis.
|
|
plantar (se) : s'arrestar e demorar plantat (sens bolegar) plantar piquet (se) : s'arrestar còpsec e demorar plantat. plantassa : planta marrida. La laparassa es una plantassa. plantat nm, cf Ubaud Dicort : « gerbes dressées dans l’aire pour être foulées par les chevaux ; vigne plantée depuis un an » TdF plantatge 1 nm (v. Ubaud Dicort e CLO § 10.2) (plt.) : èrba de 5 còstas (Plantago major) plantatge blanc (plt.) : (Plantago media) plantatge d'aiga (plt.) : (Alisma plantago) plantatge 2 nm : « (action de planter) plantage » (v. Rapin e Littré) plantavitz nm, cf Ubaud Dicort : « planteur de vigne [v. vitz 1], vigneron » (v. TdF jos ‘planto-vit’) plantejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soulever (une question) » (Laus) planteta : planta jove ; planta pichona. plantièr : plant de vinha ; vinha jove ; escapada. Far plantièr : s'anar passejar en lòc d'anar a l'escòla. plantigrad, -a (adj. e subs.) : qüadrupède,-a qu'apèva per tèrra tota la planta dels pès. L'ors es un plantigrad. A un anar de plantigrad. plantol : plant jove d'ortalécia (plantas d'òrt) (t.a.) plantolièr nm, plantolièira nf : semenat d'ortalécia (t. a) ; semenat de plantas o d'arbrilhs que son per èsser transplantats. (v. TdF ‘plantoulié’ e ‘plantouliero) Plantolièr de caulets, de pòrres, d'avets... planton nm : soldat de garda a un pòste donat ; « jeune plant » (v. TdF). Èsser de planton, être de planton. Metre de planton, mettre de piquet. (v. TdF) plantona nf, cf Ubaud Dicort : « jeune plante, petite plante » TdF plantonet / plantoneton nm, cf Ubaud Dicort : « plant tout petit, v. planteta » (v. TdF jos ‘plantounet’) plantula : embrion de planta dins la grana qu'a pas grelhat ; planta jove que se noirís encara de la grana. plantum : plants joves en general ; plantas en general. plantunalha nf sing : plants joves d'ortalécia en general. planturós, -a adj, cf Ubaud Dicort : « plantureux, euse, v. drud plus usité » TdF planura nf : airal planièr ; « étendue de plaines » (v. TdF). planurós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « en plaine, uni, ie, v. planièr » (v. TdF) Planurós camin. (v. TdF) planvengut, -uda (abs. Dicort) : que son arribada fa plaser. (v. benvengut) plapa [veire flapa, cf Ubaud Dicort] nf : flapa / taca / marca / passidura. plapar [veire flapar] (v. tr.) : flapar / tacar / bochardar / passir. plapar [veire flapar] (se) v pron : se flapar / se tacar / se bochardar / se passir. plaqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite plaque, plaquette » (v. TdF) plaquiminièr nm : « plaqueminier » (Ubaud Lex. bot.) plasença : plaser ; airal plasent. Jardin de plasença. plasenon nm, cf Ubaud Dicort : « petit plaisir, doux plaisir » TdF plasent, -a : agradiu, -iva. Persona plasenta. plasentament : d'un biais plasent. plasentariá nf, cf Ubaud Dicort : « plaisanterie, v. badinatge, galejada » (v. TdF) plasentat nf : plaser ; sejorn (R. VI, 485) / sojorn agradiu ; ostal de plasença. plasentièr, -ièira adj : agradiu, -iva ; « poli, ie, flatteur, euse, galant, ante (vieux), v. amistadós, flatièr, galant » (v. TdF). Vilatjon plasentièr. Persona plasentièira. plasenton, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez agréable » TdF plaser nm : çò agradiu (t. a.) A plaser, à sa volonté. Al plaser, au plaisir de vous revoir, adieu. Amb plaser, avec plaisir. Per plaser, par plaisir. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘plasé’) plàser [veire plaire, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : agradar / plaire. plàser [veire plaire] (se) v pron : s'agradar / se plaire ; se carrar. plaserar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se divertir, se réjouir » (v. TdF) -PLASIA : forma sufixada del grèc plasis (accion de faiçonar) v. leucoplasia - neoplasia. PLASM- : forma prefixada del grèc plasmà, -atòs (formacion) -PLASMA : forma sufixada coma çaisús. v. ectoplasma - protoplasma. plasmà [plasma, cf Ubaud Dicort] (m.) : partida liquida del sang ; fluid obtengut a temperatura fòrt nauta e compausat de moleculas gasosas electricament neutras, d'ions positius e d'electrons negatius. Lo solelh es una massa de plasmà enòrma. plasmable, -bla : que pòt èsser format, -ada. plasmacion : accion de plasmar. plasmador, -airitz : que plasma. plasmaferèsi (f.) : plasmificacion : plasmagenèu, -a : que dona naissença a un plasmà. plasmaterapia : emplec teurapeutic del plasmà sanguin. plasmatic, -a : relatiu, -iva al plasmà del sang. plasmatròn : tub de gas utilizat coma amplificador. plasmic, -a : relatiu, -iva al plasmà del solelh. Matèria plasmica. plasmificar (v. tr.) : tranformar un gas en plasmà, « (fisica) plasmifier » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 269). plasmina : enzim que pòt desgradar lo fibrinogenèu del plasmà sanguin. PLASMO- : forma prefixada del grèc plasmà (formacion) plasmoblast : cellula granda que ne deriva lo plasmocit. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|