planhum nm : « manie de se plaindre ; doléances » (v. TdF ‘plagnun’) ; planh / lamentacion (R. IV, 14)

PLANI- : forma prefixada del latin planus (plan)

planiejadora nf, cf Ubaud Dicort : « outil du boisselier » (Carrasco). (v. planiejar)

planiejar v : « aplanir » (Carrasco),  v. planejar, cf Ubaud Dicort. (v. planar)

planièr, -ièira : plan, -a / orizontal, -a ; aisit, -ida / facil, -a.

Ieu o vesi pas tan planièr coma tu.

planificable, -bla : que pòt èsser planificat, -ada.

planificacion : accion o resulta de planificar.

planificador, -airitz (abs. Dicort) : persona o causa que planifica.

(v. planificator)

Una mesura planificairitz.

planificar (v. tr.) : organizar un projècte, una activitat... segon un plan definit.

Planificar la produccion.

planificator 1, -tritz adj : « planificateur, -trice » (v. Rapin)

planificator 2 nm, cf Ubaud Dicort : « planificateur » (Laus)

planigrafia : tomografia.

planimetratge : mesura amb un planimètre.

planimètre : instrument per estimar una superficia plana en seguissent son contorn.

planimetria : partida de la geometria qu'estúdia las figuras planas ; art de mesurar las superficias.

planimetric, -a : relatiu, -iva a la planimetria.

planimetricament : d'un biais planimetric.

planisfèri (f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : mapa que representa sus una superficia planièira las doas mitats del glòb celèst o terrèstre.

planissa : plana (espandi planièr).

planissòl nm, cf Ubaud Dicort : (v planissa e esplanissòl)

planitud nf (abs. Dicort) : sinonim de planeïtat, « planitude » (Rapin).

planjapena ~ planhpena n, cf Ubaud Dicort : v. planhpena.

planjon nm, cf Ubaud Dicort : v. plonjon. (v. TdF jos ‘planchoun 1’)

« planning » (angl.) : v. planificacion - programacion.

« planning » familial : planificacion familiala (programacion regulairitz de las naissenças)

PLANO- :

forma prefixada del latin planus (plan) ;

forma prefixada del grèc planòs (passapaís)

planòl : airal planièr e elevat.

planolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit espace de terrain uni, v. planet » TdF

planomania : besonh imperiós de quitar l'ostal familial per anar viure campèstre (sens cap d'estaca de res)

planon nm, cf Ubaud Dicort : « plane pour doler ; rabot » (v. TdF)

planonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, raboter, v. aplanar, rabotar » (v. TdF)

planòt nm, cf Ubaud Dicort : « madrier, planche de bateau ; petit grimpereau » (v. TdF)

planparlant, -a (abs. Dicort) : parlantin, -a (que parla plan) (v. benparlant).

plan-pausat nm, cf Ubaud Dicort : « flegme, tranquillité » TdF jos ‘pausa’

planpè 1 [ ~ plan pè, v. Ubaud Dicort Errata web] (subs. m.) : enbàs / debàs d'un ostal / plan pus bas.

planpè 2 [ ~ plan pè] (a o de -) (loc. adv.) : dins l'enbàs ; al meteis nivèl.

Abiti a planpè.

Me sentissi de planpè amb el.

plan-plan / adv, cf Ubaud Dicort : « bien doucement, bien lentement » TdF

plan-planet / plan-planeta adv, cf Ubaud Dicort : « tout doucettement » TdF jos ‘plan-planet’

planponh [veire plenponh, cf Ubaud Dicort] nm : contengut egal d'un ponh ; plena man.

Pòdes prene tres o quatre planponhs d'avelanas.

planquet nm, cf Ubaud Dicort : « tondeur de draps, v. tondeire » (v. TdF)

planqueta : planca pichona / passarèla pichona ; nauçapè ; escalfeta.

planqueta de barda nf : nauçapè d'estriu de fust, « marchepied de barde, qui tient lieu d’étrier pour les femmes assises sur la barde » (Boissier de Sauvages).

plan-sequéncia nm, cf Ubaud Dicort : « (cinéma) plan-séquence »

plant : planta jove ; arbre jove ; cabassat

planta : alh, ceba, pòrre, bleda, nap, api... son de plantas.

planta blanca : (Erucastrum obtusangulum) ; (E. Pollichii)

planta de cementèri : corbadòna utilizada per florir de tombas de dròlles (Narcissus poeticus)

planta del pè : dejós del pè dins del talon als artelhs.

plantable, -bla : que pòt èsser plantat, -ada.

plantacion nf (R. IV, 556) : tot çò plantat ; brave ensemble d'arbres plantats ; « art de planter » (v. TdF).

plantada : accion o resulta de plantar ; malhòl (vinha jove) ; plantacion.

Plantada de garrics.

Plantada d'avets.

plantadís nm / plantadissa (abs. Dicort) : airal plantat d'arbres.

plantadiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « productif, fertile » (L. 297)

plantador nm, plantadoira nf : cabilhòt de fust o de fèrre per plantar ; maquina de plantar.

plantadós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fécond, abondant » (L. 297)

plantaire, -aira [~ -airitz] : persona que planta.

plantament nm (R. IV, 556) / plantacion (v. plantacion) : « action de planter » (v. TdF ‘plantamen’).

Plantament de crotz, érection de croix. (v. TdF)

plantapiquet (adv.) (abs. Dicort) : còpsec (adv.) (v. plantar piquet (se))

plantapòrta nm : sageta pennada lançada pels dròlles. (v. TdF ‘planto-porto’)

plantar 1 (v. tr.) : metre un plant o una planta en tèrra per la far racinar.

Plantar de cebas.

 

 

plantar 2 (v. tr.) : arrestar ; abandonar.

Lo lauraire plantava los buòus per far una pipa.

Lo plantèri aquí e m'enanèri sens mai d'alonguis.

plantar (se) : s'arrestar e demorar plantat (sens bolegar)

plantar piquet (se) : s'arrestar còpsec e demorar plantat.

plantassa : planta marrida.

La laparassa es una plantassa.

plantat nm, cf Ubaud Dicort : « gerbes dressées dans l’aire pour être foulées par les chevaux ; vigne plantée depuis un an » TdF

plantatge 1 nm (v. Ubaud Dicort e CLO § 10.2) (plt.) : èrba de 5 còstas (Plantago major)

plantatge blanc (plt.) : (Plantago media)

plantatge d'aiga (plt.) : (Alisma plantago)

plantatge 2 nm : « (action de planter) plantage » (v. Rapin e Littré)

plantavitz nm, cf Ubaud Dicort : « planteur de vigne [v. vitz 1], vigneron » (v. TdF jos ‘planto-vit’)

plantejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soulever (une question) » (Laus)

planteta : planta jove ; planta pichona.

plantièr : plant de vinha ; vinha jove ; escapada.

Far plantièr : s'anar passejar en lòc d'anar a l'escòla.

plantigrad, -a (adj. e subs.) : qüadrupède,-a qu'apèva per tèrra tota la planta dels pès.

L'ors es un plantigrad.

A un anar de plantigrad.

plantol : plant jove d'ortalécia (plantas d'òrt) (t.a.)

plantolièr nm, plantolièira nf : semenat d'ortalécia (t. a) ; semenat de plantas o d'arbrilhs que son per èsser transplantats. (v. TdF ‘plantoulié’ e ‘plantouliero)

Plantolièr de caulets, de pòrres, d'avets...

planton nm : soldat de garda a un pòste donat ; « jeune plant » (v. TdF).

Èsser de planton, être de planton.

Metre de planton, mettre de piquet.

(v. TdF)

plantona nf, cf Ubaud Dicort : « jeune plante, petite plante » TdF

plantonet / plantoneton nm, cf Ubaud Dicort : « plant tout petit, v. planteta » (v. TdF jos ‘plantounet’)

plantula : embrion de planta dins la grana qu'a pas grelhat ; planta jove que se noirís encara de la grana.

plantum : plants joves en general ; plantas en general.

plantunalha nf sing : plants joves d'ortalécia en general.

planturós, -a adj, cf Ubaud Dicort : « plantureux, euse, v. drud plus usité » TdF

planura nf : airal planièr ; « étendue de plaines » (v. TdF).

planurós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « en plaine, uni, ie, v. planièr » (v. TdF)

Planurós camin. (v. TdF)

planvengut, -uda (abs. Dicort) : que son arribada fa plaser. (v. benvengut)

plapa [veire flapa, cf Ubaud Dicort] nf : flapa / taca / marca / passidura.

plapar [veire flapar] (v. tr.) : flapar / tacar / bochardar / passir.

plapar [veire flapar] (se) v pron : se flapar / se tacar / se bochardar / se passir.

plaqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite plaque, plaquette » (v. TdF)

plaquiminièr nm : « plaqueminier » (Ubaud Lex. bot.)

plasença : plaser ; airal plasent.

Jardin de plasença.

plasenon nm, cf Ubaud Dicort : « petit plaisir, doux plaisir » TdF

plasent, -a : agradiu, -iva.

Persona plasenta.

plasentament : d'un biais plasent.

plasentariá nf, cf Ubaud Dicort : « plaisanterie, v. badinatge, galejada » (v. TdF)

plasentat nf : plaser ; sejorn (R. VI, 485) / sojorn agradiu ; ostal de plasença.

plasentièr, -ièira adj : agradiu, -iva ; « poli, ie, flatteur, euse, galant, ante (vieux), v. amistadós, flatièr, galant » (v. TdF).

Vilatjon plasentièr.

Persona plasentièira.

plasenton, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez agréable » TdF

plaser  nm : çò agradiu (t. a.)

A plaser, à sa volonté.

Al plaser, au plaisir de vous revoir, adieu.

Amb plaser, avec plaisir.

Per plaser, par plaisir.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘plasé’)

plàser [veire plaire, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : agradar / plaire.

plàser [veire plaire] (se) v pron : s'agradar / se plaire ; se carrar.

plaserar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se divertir, se réjouir » (v. TdF)

-PLASIA : forma sufixada del grèc plasis (accion de faiçonar)

v. leucoplasia - neoplasia.

PLASM- : forma prefixada del grèc plasmà, -atòs (formacion)

-PLASMA : forma sufixada coma çaisús. v. ectoplasma - protoplasma.

plasmà [plasma, cf Ubaud Dicort] (m.) : partida liquida del sang ; fluid obtengut a temperatura fòrt nauta e compausat de moleculas gasosas electricament neutras, d'ions positius e d'electrons negatius.

Lo solelh es una massa de plasmà enòrma.

plasmable, -bla : que pòt èsser format, -ada.

plasmacion : accion de plasmar.

plasmador, -airitz  : que plasma.

plasmaferèsi (f.) : plasmificacion :

plasmagenèu, -a : que dona naissença a un plasmà.

plasmaterapia : emplec teurapeutic del plasmà sanguin.

plasmatic, -a : relatiu, -iva al plasmà del sang.

plasmatròn : tub de gas utilizat coma amplificador.

plasmic, -a : relatiu, -iva al plasmà del solelh.

Matèria plasmica.

plasmificar (v. tr.) : tranformar un gas en plasmà, « (fisica) plasmifier » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 269).

plasmina : enzim que pòt desgradar lo fibrinogenèu del plasmà sanguin.

PLASMO- : forma prefixada del grèc plasmà (formacion)

plasmoblast : cellula granda que ne deriva lo plasmocit.