plaid / plag nm (los 2, R. IV, 547 ; L. 295) : procès, « plaid, plaidoyer, cause, procès (vieux) » TdF jos ‘plaid’.

plaidable, -bla : que pòt èsser plaidat, -ada.

plaidar / plaijar [veire plajar, cf Ubaud Dicort] / plajar (v. tr. e intr.) : defendre una causa ; sosténer un procès ; parlar per defendre q.q.

plaidariá nf, cf Ubaud Dicort : « plaidoierie, art de plaider » TdF

plaidason nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : accion de plaidar, de plaijar.

plaidejable,-bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être plaidé, ée » TdF ‘pleidejable’

plaidejaire, -aira [~ -airitz] n : persona que plaija.

plaidejament nm / plaidejariá (v. plaidejariá) : accion de plaijar, « procès ; plaidoirie, plaidoyer » TdF ‘pleidejamen’.

plaidejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « plaidant, ante » TdF jos ‘pleidejant’

Partida plaidejanta, partie plaidante. (v. TdF)

plaidejar (v. intr.) : quitar pas de plaijar (frequentatiu de plaidar)

plaidejariá nf, cf Ubaud Dicort : « plaidoirie » TdF ‘pleidejarié’

plaidejat : discors d'un avocat per defendre q.q.

plaidejatge nm, cf Ubaud Dicort : « manie de plaider » TdF ‘pleidejage’

plaire / plàser [veire plaire, cf Ubaud Dicort] (v. tr. ind. e intr.) : agradar / èsser agradiu ; trapar a son gost / prene gost a / venir per gost.

Aquò me plai pas : aquò me ven pas per gost.

Se te plai : sens te comandar.

Se vos plai : sens vos comandar.

Aquela dròlla a tot per plàser.

plaire / plàser [veire plaire] (se) v pron  : prene plaser a ; se trapar plan endacòm ; s'endevenir.

Me plasi d'estudiar una autra lenga.

Lo muguet se plai aquí.

Se plason plan un a l'autre.

plais : baranha / gòrsa / randa / tosca / boissonada ; clausura / liça / palencada / tanca / tèrme.

plaissa nf, cf Ubaud Dicort : « ruche de cochon, ce qui reste d’un porc lorsqu’on a enlevé la tête et les jambons ; échinée, dos » (TdF) ; rastèl de l'esquina amb lo lard que se ten del tròç.

plaissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entourer d’une haie (?) [v. plais] » (L. 296)

plaja : riba planièira de la mar o d'una ribièira amb de sabla o de codolets.

La plaja de Niça a mai que mai de codolets.

plajar v : v. plaidar.

plan 1, -a adj : planièr, -ièira ; plat, unit, egal ; blos, -a.

plan cant nm : cant plan / cant gregorian.

plan país nm, cf Ubaud Dicort : « plaine, pays de plaine » TdF jos ‘plan 1’

plan pè nm e adv : v. planpè.

plan 2 (adv.) : fòrça / bravament ; en bona santat ; lo contrari de mal.

Ai plan d'embestiaments, mas vau plan.

Consí (ku'si) vas ? - Aquò va plan.

Es plan escrich.

Es plan bon.

Plan mercé ! merci ! (v. Ubaud Dicort e Lagarde). (v. mercé)

Tanplan : benlèu.

plan 3 (subs. m.) : airal planièr entremièg doas pendas ; planòl ; estatja (plan d'apartament) ; fons de batèu / quilha ; (representacion d’una construccion), cf Ubaud Dicort, « plan » (Sèrras-Ess.).

Nom de tot un fum d'airals : lo Plan de Grassa...

Plan de trabalh, plan fixe, plan inclinat, plan raprochat, plan sarrat. (Ubaud Dicort)

Metre a plan, ruiner, décaver, désoler.

Se metre a plan, se coucher ; se ruiner.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘plan 2’)

A plan de jorn, en plein jour. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘plan 2’)

Plans parallèls, plans sécants, plans perpendiculars. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 112)

Plan de simetria.

Plan de massa.

Plan d’urbanisme, (Ubaud Dicort)

plan 4 nm : projècte.

Lo seu plan seriá de se far bastir un ostal.

Plan comptable, plan d’esparnha, plan director, plan mèdias, plan quinquenal. (Ubaud Dicort)

Plan d’Esparnha Lòtjament (PÈL)

Plan d’Esparnha Populara (PÈP)

Plan d’Ocupacion dels Sòls (PÒS)

(Ubaud Dicort)

plana 1 nf : espandi de terren planièr ; « surface plane » (Alibert) ; feda que li butan sas primièiras dents ; feda qu'a pas de lach ; andalhada (espandi d'un reng de dalha) ; mena de peis de mar (Pleuronestes citharus) ;

plana 2 nf : aplech de rodièr, de menusièr, de tonelièr...

planada nf : contengut d'una plana ; « plateau, terrain élevé, place » (v. TdF jos ‘planado’).

Planada de froment.

planadura : partida aplanada per una plana (aplech)

planaira (abs. Dicort) : maquina d'aplanar mecanicament las tòlas. (v. aplanaire)

planaire nm : persona qu'alisa quicòm amb una plana (aplech de mestieiral) ; aucèl o aplech que plana dins l'aire, « (vol à voile) planeur » (Rapin).

planal nm (Alibert) : plaça publica. (v. planada)

planament adv, cf Ubaud Dicort : « simplement, clairement » TdF (# plenament)

planar (v. tr. e intr.) : alisar amb una plana (aplech) ; se manténer en l'aire amb las alas.

planareda : seguida granda de planas.

planària nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) planaire » (Laus)

planariá nf, cf Ubaud Dicort : « suite de plaines ; surface » TdF ‘planarié’

planàs nm / planassa nf : plana bèla ; « plaine inculte, friche ; la partie de la mer qui longe le golfe du Lion sur une trentaine de lieues de largeur » (v. TdF jos ‘planas’).

planastèl : planòl pichon.

planatge : accion de planar (t. a.) v. planar.

planca : pòst per passar un riu sens se banhar los pès ; passarèla de naviri.

« En primièr cal trobar las plancas

que degun i passa pas mai » J.B.

Planca d’estirar, planche à repasser ; passerelle. (Sèrras-Ess.)

Planca de dessenhar [planche à dessin].

Planca de vela [planche à voile]. (v. Ubaud Dicort)

plancada : ponde / plancat.

plancalha nf, cf Ubaud Dicort : « pont ? ou salle planchéiée ? » (L. 296)

plancar (v. tr.) : postar / metre un plancat / metre un ponde.

plançard : arbre jove.

plancarda nf, cf Ubaud Dicort : v. pancarta. (v. TdF jos ‘pancarto’)

 

 

plançàs : brota d'arbre espintada en tèrra per la far racinar.

plancat : ponde naut / galatàs / granièr ; postam / parafuèlh.

planch, -a part pas (< plànher) e adj, cf Ubaud Dicort : « plaint, ainte » TdF jos ‘plagne’

plancha nf / planta (abs. Dicort) : planh (lamentacion (R. IV, 14))

planchiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « plaintif, ive, v. dolent » TdF jos ‘plagnitiéu’

planchon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petite plainte, voix plaintive, soupir de malade, v. planhon » (v. TdF ‘planchoun 2’)

planchon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « jeune châtaignier » (Alibert).  «  planchon » : v. plançon.

« planchon » 3 nm (Alibert) : v. plonjon.

planchona nf, cf Ubaud Dicort : « châtaigne de jeune châtaignier » (Alibert)

plançòl nm : v. plançon.

plançolièr nm, cf Ubaud Dicort : v. plantolièr. (v. TdF jos ‘plansoulié’)

plançon / plançòl nm : plant jove (t. a.), « plançon, plantard, jeune plant de saule ou de peuplier, tige » TdF jos ‘plansoun’

plan-concau, -ava adj : (fisica) « plan-concave » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 268)

plançoneda nf / plançonièr nm / plançonièira nf / plançolièr (v. plançolièr) / plançolièira (abs. Dicort) : airal que i a fòrça plançons. (v. TdF ‘plansounedo’)

plan-convèxe, -xa adj : (fisiica) « plan-convexe » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 268)

planctofag, -a adj / planctivòr, -a (abs. Dicort) : que s'avida de plancton.

plancton nm (del grèc plagktòn) : ensemble dels organismes microscopics en suspension dins la mar o dins las aigas doças.

S'avidan las balenas de plancton.

planctonologia : sciéncia qu'estúdia lo plancton.

planctonologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de planctonologia.

plan-disent,-a adj, cf Ubaud Dicort : « bien-disant, -e » (Sèrras-Ess.) (v. bendisent)

planeïtat / planitud (los 2, abs. Dicort) : qualitat d'una superficia plana. (v. planitud)

planejar (v. intr.) : èsser de nivèl ; « être plan ; s’adoucir, en parlant d’un chemin montant » TdF.

planés, -esa [ / planenc, -a] adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘planen’) : persona que demòra dins una plana.

planesa nf : plana pichona ; plana agradiva, « esplanade » TdF.

plan-estança nf, cf Ubaud Dicort : (v. benestança)

planet 1 nm : plan pichon. v. plan 3, « petit lieu plan, préau, petit plateau, petite place, terre-plein » TdF ‘planet 1’.

planet 2 adv, cf Ubaud Dicort : « doucettement, tout uniment, v. plan-planet » TdF ‘planet 2’

Anar planet, aller tout doucement. (v. TdF)

planeta 1 nf [o nm  (v. Ubaud Dicc. scient. p. 268, n. 187)] : astre ;

La Tèrra es una planeta, coma Vènus e Jupitèr.

planeta 2 nf : plana pichona.

planetari 1, -ària adj : relatiu, iva a una planeta o a de planetas.

Sistèma planetari.

Guèrra planetària.

planetari 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. planetarium.

planetàriament adv (abs. Dicort) : a l'escala de la planeta, « planétairement ». (Per Noste)

planetarium (lat.) [ / planetari] nm : representacion dels astres sus una vòuta.

planetarizacion (abs. Dicort) : mondializacion (fenomèn que fa que tot çò politic, economic, social, cultural... a de repercussions dins lo mond entièr)

Una mena de planetarizacion es inevitabla.

planetarizar (v. tr.) (abs. Dicort) : mondializar.

planetarizar (se) (abs. Dicort) : se mondializar.

planetet adv, cf Ubaud Dicort : (v. planet 2)

planetoïde : sinonim d'asteroïde (pichon còrs celèste)

planetologia : estudi de las planetas autras que la Tèrra.

planfasent, -a (abs. Dicort) : de bon far ; « bienfaisant, -e » (v. Carrasco). (v. benfasent)

plànger [veire plànher, cf Ubaud Dicort] / plànher (v. tr.) : compatir (patir (sofrir) amb q.q.) ; estalviar / esparnhar ; regantar / reticar (e non pas « regretar » fr.)

Paura femna, sètz plan de plànher !

Es de plànher que planga lo pan a sos dròlles.

plànger [veire plànher] / plànher (se) v pron  : se lanhar / se lamentar ; portar planh (citar q.q. al tribunal ; tròp estalviar mal a propaus.

Se planh que lo cap li dòl.

Se planh la despensa de cada jorn.

« plangièira » (plangièira nf, cf Ubaud Dicort) : v. prangièira / prandièira. (v. TdF jos ‘prandiero’)

plangiotropic, -a : relatiu, -iva al plangiotropisme.

Reaccion plangiotropica.

planh : lament / lamentacion (R. IV, 14).

Planh de sant Esteve : epistòla de la messa del 26 de desembre, legida en latin amb un comentari occitan, dins totas la Gàllias del sud del fluvi Leir (m.)  v. Esteve + epistòlas farcidas (après farcit)

planhement nm, cf Ubaud Dicort : « action de plaindre ou de se plaindre » TdF

planhent / plangent [veire planhent, cf Ubaud Dicort], -a (adj. e subs.) : que se planh (t. a.) ; que pòrta planh (que cita q.q. al tribunal) ; dolent, -a.

Es una persona planhenta : ... dolenta.

Lo planhent es estat desbauçat.

plànher (preconizat Dicort) / planhir (abs. Dicort) : doblets de plànger (non preconizat Dicort).

planhet nm, cf Ubaud Dicort : « petite plainte, plainte entrecoupée, soupir, v. planchon 1 » (v. TdF)

planhitiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : v. planchiu.

planhituda nf, cf Ubaud Dicort : « plainte, v. planh » (v. TdF)

planhiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « plaintif, -ive » (Per Noste, Basic)

planhívol (adj. inv. ; v. ÍVOL-) / planhivol, -a adj : de plànher.

planhòl 1 nm (R. IV, 552) : planòl pichon.

planhòl 2 nm / planhòla nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘plagnòu 2’ e ‘plagnolo 2’) : mena d'aucèl (Sitta europea)

planhòl 3, -a adj : de plana (que viu dins una plana)

planhòla nf : v. planhòl 2.

planhon nm, cf Ubaud Dicort : v. planhet. (v. TdF jos ‘plagnet’)

planhós, -osa adj (TdF ‘plagnous’ ; abs. Dicort) : desmingrant, -a (que fa venir pensamentós, -a)

planhosament adv (abs. Dicort) : lanhosament / pensamentosament. (v. dolentament)

planhpena [ ~ planjapena, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs. m. e f.) : persona fug-òbra / persona qu'a totjorn la canha.