|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pissarèla (plt.) : (Actinia mesembrianthemum) pissareleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite pissotière, v. pisseta » (v. TdF) pissaròl : rajal d'aiga. pissarós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « trempé d’urine » TdF. pissarós / pissós, -osa : v. pissós. pissaròta nf, cf Ubaud Dicort : « jet d’urine ;
pissotière, jet d’eau, jaillissement, cascatelle, filon
d’eau qui coule d’un rocher » TdF pissa sang [pissasang] nm (plt.) : (Fumaria officinalis) pissasciència n inv, cf Ubaud Dicort :
« personne qui affecte la prudence et le savoir » (v. TdF ‘pisso-sciènci’) pissatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de pisser, v. pissament » (v. TdF ‘pissage’) pissavin : mena de macarèl (peis) (Scomber trachurus) ; escòt (brota de vinha) que pòrta fòrça uèlhs. pissavinagre (adj. e subs. m. e f.) : persona renosa. pisseta nf : bragueta ; pisson (urina de mainatge) Faire
pisseta, faire pipi. (v. TdF) pissièira (Alibert ; abs. Dicort) : enveja de pissar que dintrariá pas dins un capèl de curat ; enveja de pissar que lo veses córrer (lo rag) pissin (TdF ; abs. Dicort) : urina / pissa / pissanha. (v. pissum) pissòl nm : gèt / rag. L'aiga rajava a bèls pissòls : ... a braves rages. (v. Ubaud Dicort e Alibert). A
gròs pissòls, à gros bouillons. (v. TdF
jos ‘pissòu’) pissòla [pissòta, cf Ubaud Dicort p. 157] nf (plt.) :
(Lithospermum officinale) pissolada nf, cf Ubaud Dicort :
(v. pissolar) A bèlas pissoladas. (v. Ubaud Dicort) pissolar / pissolejar (v. intr.) : urinar fòrt pauc e sovent ; rajar fòrt pauc e amb discontinuitat (R. V, 337), « découler, ruisseler, v. rajar ». (v. TdF jos ‘pissoula’) Lo papeta pissoleja, probable que sa prostata... Lo nas li
pissoleja, il saigne du nez. (v. Vayssier) pissolet nm, cf Ubaud Dicort :
« pissotière, petit jet, filet d’eau ; petite
canule de bois qui conduit l’écoulement d’une
lessive » (v. TdF) pissolièr nm, cf Ubaud Dicort : « ramassis de pissat,
pissotière, v. pissadoira » (v. TdF) pisson nm : urina de drollon. Mamà, vòli far pisson ! pissorlin nm, cf Ubaud Dicort :
« pissenlit » (v. Alibert) pissós, -osa adj / pissarós, -osa (v. pissarós) : passit, -idat amb d'urina ; que sembla d'urina ; que sentís a urina ; d'una color tèrna e delavada. Farda pissosa : linge pissós. Color pissosa. pissosa nf : mena de
peis de mar (Raia vulgaris) ; tèrme de mesprètz per
dire filha, femna, monja. pissòt nm, cf Ubaud Dicort :
« verge d’un porc ; tuyau de cruche ou d’arrosoir ;
cordon ombilical » (v. TdF) pissòta nf, cf Ubaud Dicort : « gremil, plante à laquelle on attribue une vertu diurétique, v. èrba de la pisseta » (v. TdF). pissòta : pissòla v. pus naut (abs. Dicort). pissum nm sing,
cf Ubaud Dicort :
« pissat, urine, v. pis,
pissanha » (v. TdF jos ‘pissin’) pist !
interj, cf Ubaud Dicort :
« psitt, putt, mots dont on se sert pour appeler ou pour marquer
son dédain » TdF pista 1 nf : pesadas (traças de passes o de pès) ; aucèla ; joventa ; ; airal aplanat per far córrer cavals o personas ; Sègre (seguir) q.q. a la pista. Acotir (percaçar) una lèbre a la pista. pista 2 adj e nf : auriòl
(castanha seca e pelada) Castanha pista, châtaigne blanche, séchée sans la peau. (v. TdF ‘pisto 2’) pistacha : frucha del pistachièr. pistachièr 1 nm (plt.) : (Pistacia Terebinthus) pistachièr 2 nm, -ièira : persona femnassièira. (v. TdF) pistaire nm, -a : persona qu'atira los aucèls amb un fiulèl ; persona qu'acotís de cacilha a lors pesadas. pistanha nf, cf Ubaud Dicort :
« pressée de graine de lin, quantité qu’on en
fait réduire en pâte pour en extraire l’huile » TdF pistar 1 (v. tr.) : trissar / bresar / cambiar en pasta ; somsir / pompir ; Pistar lo beure dels pòrcs : ne trissar çò qu'es pas liquid. pistar 2 (v. tr.) : seguir a la pista ; caçar a la fiulada (amb un fiulet) ; far guinèla (cochar / gaitar (R. III, 415)) Pistar una lèbre. pistar 3 (v. intr. e tr.) : far ‘pst’ ; « appeler les oiseaux avec un appeau » TdF ‘pista 2’. Pistar q.q. : sonar q.q. en fasent pst. pistarèla : bilha / boleta. pistil : organ femenin de la flor. pistillat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
pistillé, -e » (v. Rapin) pisto nm (< it.), cf Ubaud Dicort :
« t. prov., culin.) pistou » (Per
Noste, Basic). (Laus : piston) Sopa al pisto. (v. Ubaud Dicort) pistòla 1 nf : anciana unitat de moneda que valiá 10 francs. (v. TdF ‘pistolo 2’) pistòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « prune pelée et
séchée » TdF ‘pistolo 3’ pistolada : t. tecn. del jòc de quilhas ; còp de pistolet, « v. pistoletada ». (v. TdF) pistolejar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se battre au
pistolet » TdF pistolet 1 nm : mena d'arma de fuòc ; « petit pain, v. panòta » (v. TdF) ; pistolet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « homme de rien, v. marriàs » (v. TdF) ; escais de persona desgordida e coquinassa, « polisson » (Mouly Esping. p. 250) Siás un brave pistolet ! pistoletada : seguida de còps de pistolet ; escarbicada / folastrada / folastrejada. pistoletejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, tirer des coups de pistolet » TdF piston nm : disc cilindric (d'una maquina de vapor o d'un motor a explosion) que se pòt mòure alternativament d'un costat o de l'autre per comprimir un fluid e modificar lo movement ; trisson / trissador ; pilon de mortièr ; « soupe au basilic (Provence) (Le piston désigne le mortier qui sert pour le mettre en pâte) » (Laus). pistòri nm, cf Ubaud Dicort :
v. pistre. (v. Honnorat) pistre nm (v. Ubaud Dicort, Alibert e Azaïs) : (arc.) fornièr ; enterraire / aclapaire. pit nm : bèc. (v. Alibert) pita 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« mystification » TdF ‘pito 3’ pita 2 nf : moneda d'autres còps. (v. TdF ‘pito 2’) pitada nf (v. pitar 1) : becada. pitadardenas n, cf Ubaud Dicort :
« grippe-sou » TdF ‘pito-dardèno’ pitadura nf, cf Ubaud Dicort :
« partie becquetée, trace de coups de bec ;
piqûre de puce ; chiure de mouche » TdF pitagalina nm, cf Ubaud Dicort :
« fausse roquette, navet sauvage, plante » TdF ‘pito-galino’ Pitagòras n pr m :
(matematica) « Pythagore » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 118) pitagoric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« pythagorique » (Laus) pitagorician, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pythagoricien,
enne » TdF pitagorisme nm, cf Ubaud Dicort :
(philos.) « pythagorisme » (Per
Noste) pitaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« oiseau qui becquète, qui commence à manger
seul ; personne naïve, qui se laisse mystifier » TdF |
|
pitamofa nm, cf Ubaud Dicort : « sittelle torche-pot, oiseau
qui becquète la mousse ; sorte de poisson de mer,
crénilabre melops » TdF ‘pito-moufo’ pitamoras n, cf Ubaud Dicort :
« gobeur, homme qui se laisse mystifier, que pita l’amora » (v. TdF ‘pito-amouro’) pitan nm, cf Ubaud Dicort :
« pholade, espèce de mollusque, v. dàtil de mar » (v. TdF)’ pitança : detalh d'un repais ; porcion de manjar de comunitat religiosa ; tot çò que se manja amb de pan ; manjar en general. pitançar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : manjar sa pitança, « manger à la pitance ; se régaler ; ménager » (Alibert). pitançariá : carga de pitancièr dins una comunitat religiosa. pitanceta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite pitance » TdF Far
pitanceta, se régaler. (Brun Glossari Oc-Fr) pitancièr nm, -ièira : despensièr, -ièira d'un convent. (v. TdF) pitançós, -osa : que fa manjar de pan ; que repasima. Una salsa bona es pitançosa. pita-pata nm o nf (?), cf Ubaud Dicort : « jeu
où les enfants font des pétards d’argile » TdF ‘pito-pato’ pitaquistant nm, cf Ubaud Dicort :
« écornifleur, v. cèrcadinnars » (v. TdF ‘pito-quistan’) pitar 1 (v. tr. e intr.) (R. IV, 546) (v. pit) : becar / picar / picorar / picorejar ; « mordre à l’hameçon, se laisser mystifier ». (v. TdF ‘pita 1’) pitar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mettre, dresser sur une
élévation » TdF ‘pita 2’ pitassadura nf, cf Ubaud Dicort :
« partie becquetée, v. pitadura » (v. TdF) pitassar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, donner des coups de bec, becqueter » TdF pitchepin nm, cf Ubaud Dicort :
« (commerce du bois) pitchpin » pitecantròp nm, cf Ubaud Dicort : « pithécanthrope » (Rapin) pitejar v, cf Ubaud Dicort (v. pit) : « v intr,
commencer à becqueter ; picorer, v. becar » (v. TdF) pitic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« pythique » (Rapin) Jòcs
pitics, jeux pythiques. (Rapin) piton : clavèl que son cap es en forma d'anèl o de cròc , e que sa camba es a vitz o a punta ; cima de montanha nauta ; mena de sèrp gròssa (Pithon regia) ; (P. spilotes)... Un alpinista espinta de pitons dins la paret d'escalar. pitonissa : femna de l'antiquitat que passava per devinar l'avenidor. pitorejar v, cf Ubaud Dicort :
v. pitejar. (v. TdF jos ‘piteja’) pitospòr nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
pittosporum » (Laus) pit-pit 1 (onom.) : piuladís d'aucelon. pit pit [pit-pit 2] (subs. m.) : piulin ; piula ; autres aucèls que fan pit-pit. pitraca : prostituïda vièlha. pitrada : contengut de la peitrina ; regalèmus ; gròs repais. Ai agut fachas de bravas pitradas. pitraire, -aira : persona que manja bravament e golardament. pitrar 1 (v. intr.) : trepejar (pompir) de colèra ; se despieitar ; s'encolerir. pitrar 2 (se) v pron (v. TdF) : s'empafar (manjar bravament e golardament) pitrariá nf, cf Ubaud Dicort : « pitrerie » (Laus).
(v. pitre 2) pitrassaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
‘(v. pitrassar) pitrassar v, cf Ubaud Dicort :
v. apitrassar. (v. TdF jos ‘apitrassa’) pitre 1 nm : peitrina ; peitral ; fafièr (papach) ; estomac ; còr / coratge ; aucèl de mar (Colymbus immer) ; (C. stellatus) Cal aver de pitre per far çò qu'a fach ! pitre 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« pitre [v. palhassa] » (Laus) pitrejaune nm, cf Ubaud Dicort :
« rouge-gorge, v. pitreroge » (v. TdF suppl) pitreroge nm, cf Ubaud Dicort :
« rouge-gorge, v. papachrós » (v. TdF ‘pitre-rouge’) pitret : aucèl palmipède (Podiceps ruficollis) pitron : traveta (fusta del fustam de teulada) ; cabiron ; mena d'aucèl : rigal / papach rós (Erithachus rubecula) pituïta [pituita] nf : mucositat de las membranas del nas. pituïtari [pituitari], -ària adj : relatiu, -iva a la pituïta. Membrana pituïtària. pituïtós [pituitós], -osa adj : abondós, -osa en pituïta. piu 1 (onom.) (v. TdF ‘piéu’) (v. L. 295 adv “d’une
voix aiguë’’ [v. piu 2]) : piulament
agut d'aucelon [v. piu 3]. (v. piu-piu) piu 2 adv : « d’une voix aiguë » (L. 295) Los
aucelets cantan piu, les oiselets
chantent piu. (v. R. IV, 546) piu 3 (cant d’aucèl) nm, cf Ubaud Dicort :
« piu, cri des oiseaux, action de piauler » (R. IV,
546) Faguèt
son darrièr piu dins lo fons d’un saquet. (v. TdF ‘piéu’) piu 4,
pia adj (arc.) (Alibert ; abs. Dicort, TdF) : pigalh, -a / picard, -a (blanc e
negre ; blanc e rossèl) (v. pigat 1) Caval piu. Vaca pia. piu 5, pia adj, cf Ubaud
Dicort (L. 295) : piós, -a / devòt, -a ;
misericordiós, -a. « De son piu còr, grèu sospirèt » Passion de Clarmont, vèrs 51. Piu : nom de mantun papa (Piu IX, Piu X, Piu XI, Piu XII) piuçada : doblet de pinçada. piuçaire, -aira adj : doblet de pinçaire. piuçal : doblet de pinçal. piucar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, pincer, gober, saisir, v. piuçar » (v. TdF ‘piéuca’) ; « provoquer, exciter, faire
endéver » TdF suppl piuçar [veire pinçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : pinçar (sarrar entre lo det gròs e l'indèx) (t. a.) ; pinçar e tirar amb lo det gròs e l'indèx. (v. TdF ‘piéussa’) Piuçar una persona per un braç, per una gauta... Piuçar de fen de la fenièira (pila de fen) piucèl [ ~ piusèl], -a (adj. e subs) , cf Ubaud Dicort (los 2, R. IV, 546) : jovent o joventa, òme o femna qu'an pas jamai agut cap de comèrci carnal amb cap d'òme o cap de femna. La Piucèla d'Orleans : Joana d'Arc. piucelatge [ ~ piuselatge] nm (los 2, R. IV, 547) : virginitat. piuceleta ~ piuseleta nf, cf Ubaud Dicort :
« jeune pucelle, petite fille, bachelette » TdF jos ‘piéuceleto’ piucelona ~ piuselona nf, cf Ubaud Dicort :
v. piuceleta. (v. TdF jos ‘piéuceleto’) piula : alauseta de prat (mena d'aucèl) (Alauda
arvensis) ; rosselina : (mena d'aucèl) (Anthus
rufus) ; Aver la piula : cantar coma una piula (èsser bandat) A la piula : es entre Galhac e Rabastens (es pintat) piula d'aiga : mena d'aucèl (Charadrius hiaticula) piula de vinha : mena d'aucèl (Alauda undata) piulada : accion de piular ; biais de piular. piuladís nm, piuladissa (abs. Dicort) : bruch que fa un poleton que piula o una persona que parla agut. piulaire, -aira [~ -airitz] adj e n : poleton, aucelon o persona qua piula (que crida o parla fòrt agut) ; mena d'anet salvatge (Anas penelope) piulament (L. 295) : piu-piu de poleton. piulana nf, cf Ubaud Dicort :
« anthus de Richard, oiseau, v. pivòta » (v. TdF ‘piiéulano’) piulant : pluvièr (Charadrius) piular / piutar (v. piutar) (v. intr.) : cridar coma los poletons d'una cloca, coma los aucelons que cridan o coma una persona que parla fòrt agut, « criailler » (v. Alibert). |
|
|
|
|
|
|