pirata nm : persona que corrís las mars per pilhar de naviris.

piratar (v. intr. e v. tr.) : far lo pirata ; « pirater » (Sèrras-Ess.).

Piratar un logicial, pirater un logiciel. (v. Per Noste)

piratariá : accion o resulta de piratar.

pirenenc, -a : relatiu, -iva als Pirenèus.

Pirenèus (m. pl.) : cadena de montanhas occitanoespanhòlas.

Pirenèus Atlantics : departament occitan.

Pirenèus-Nauts [Nauts Pirenèus n pr m pl, cf Ubaud Dicort] : departament occitan.

Pirenèus Orientals : departament catalan. v. pagina 1053.

PIRET- / PIRETO- : formas prefixadas del grèc puretòs (fèbre)

piretic, -a : de la natura de la fèbre ; relatiu, -iva a la fèbre

piretogenèu, -a (abs. Dicort) : qu'amòda de fèbre.

piretoterapia : utilizacion terapeutica de la fèbre.

pirètre (m.) : planta vesina de la totsanta (Pyrethrum Allionii) ; (P. hispanicum) ; P. pulverulentum)

piretrina : insecticida contengut dins las totsantas.

pirèx : mena de veire fòrt resistent.

pirexia : nom generic de las malautiás qu'amòdan de fèbre.

pirifòrme, -ma : en forma de pera.

pirita nf : sulfur natural de fèrre o de coire.

piritifèr, -a : que conten de pirita.

piritós, -osa : a l'estat de pirita ; que conten de pirita.

PIRO- : forma prefixada del grèc pur, puròs (fòc / fuòc)

(La forma prefixada piro- es tanben utilizada per formar de tèrmes quimics :v.  pirofosforic - pirofosfat - pirosulfat - pirosulfuric...)

piroelectricitat nf : (fisica) « pyroélectricité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 276)

pirofan, -a : que ven transparent, -a per l'accion del fuòc o de la calor.

pirofil, -a adj / pirofit, -a (abs. Dicort) : natura de las plantas que resistisson al fuòc o que rebrotan après un fuòc de brossa.

pirofòr (m.) : substància que pren fuòc espontanèament a l'aire.

piroforic, -a : natura de çò pirofòr.

pirofosfat : sal de l'acid pirofosforic.

pirofosforic, -a : natura d'un acid obtengut en fasent calfar d'acid fosforic.

pirofug, -a (abs. Dicort) : ignifug, -a (que fa venir quicòm ininflamable)

piròga nf, cf Ubaud Dicort : « pirogue » (Rapin)

pirogallic adj m, cf Ubaud Dicort : « pyrogallique » (Rapin)

Acid(e) pirogallic, acide pyrogallique. (Rapin)

pirogallòl nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) pyrogallol » (Rapin)

pirogèn, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pyrogène » (Per Noste)

pirogenacion nf : (quimia) « pyrogénation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 398)

pirogenat, -ada adj : (quimia) « pyrogéné, ée » (Ubaud Dicc. scient. p. 399)

pirogenèu, -a (abs. Dicort) : qu'amòda lo fuòc. (v. pirogèn)

pirogravadura nf, cf Ubaud Dicort : « pyrogravure » (Rapin)

pirogravaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « pyrograveur, -euse » (Sèrras-Ess., Rapin)

pirogravar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (techn.) pyrograver » (Per Noste, Laus)

piròl, -a (adj. e subs. (Alibert)) : inocent, -a / fòl, -a / caluc, -uga.

piròla (plt.) : (Pirola uniflora)

pirolada : bestiesa / neciejada / necitge.

piroleta nf, cf Ubaud Dicort : « bête à Dieu, coccinelle, v. catarineta » (v. TdF)

pirolisar v : (quimia) « [v.tr.] pyrolyser » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 399)

pirolisi nf : (quimia) « pyrolyse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 399)

Forn de pirolisi, four à pyrolyse. (v. Dicc. scient.)

piroman, -a : persona que patís de piromania.

piromania : tissa (impuls) que buta q.q. a metre lo fuòc endacòm.

piromètre : instrument per mesurar las temperaturas fòrt nautas.

pirometria : mesura de temperaturas amb un piromètre.

pirometric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pyrométrique » (Laus)

piron nm, cf Ubaud Dicort : v. pieron. (v. TdF jos ‘pieroun’ e Honnorat ‘pirou’)

piroplasmòsi : afeccion parasitària transmesa per un pat.

pirosfèra nf, cf Ubaud Dicort : « (géol.) pyrosphère » (Laus)

piròsi (f.) : sensasion d'enfuocament de la gargamèla.

pirosulfat : sal de l'acid pirosulfuric.

pirosulfuric, -a : natura d'un acid obtengut en fasent calfar d'acid sulfuric.

pirotecnia : art de fabricar d'explosius (t. a.) o de composicions pirotecnicas.

pirotecnic, -a : relatiu, -iva als explosius, a la pirotecnia.

pirotecnician, -a : especialista (m. e f.) en pirotecnia.

piroxèn nm, cf Ubaud Dicort : « pyroxène » (Rapin)

piroxil nm, cf Ubaud Dicort : « (chimie) pyroxyle »

pirrica (?) nf, cf Ubaud Dicort : « pyrrhique » (Per Noste)

pirròl nm, cf Ubaud Dicort : « pyrrole » (v. Per Noste)

Pirron n pr m, cf Ubaud Dicort : « Pyrrhon » (v. pirronisme)

pirronian ~ pirronic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (philos.) pyrrhonien, -enne » (v. Per Noste e Laus)

pirronisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) pyrrhonisme » (Per Noste, Laus)

pis 1 nm / pissa nf : urina / pissanha.

 

 

pis 2 adv, cf Ubaud Dicort : « adv. comparatif pis, plus mal » (TdF ‘pis 2’). (v. pièger)

De mal en pis, de mal en pis. (v. TdF). (v. pièger en pièger (de -))

pisa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nauc circular o oval pel bestial ; cuba / tinèl de bugada ; cròs pichonèl curat a l'airal qu'una font i vina.

pisada : accion de batre o de caucar de castanhas.

Per pisadas, au battage des châtaignes. (v. TdF)

pisador 1 nm : saca de castanhas de batre o de caucar per las despelofar [v. pisador 2] ; saca de mongetas secas de batre o de caucar per las descoscolhar ; saca de peses secs de batre o de caucar per los descoscolhar...

pisador 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « qui sert à battre » TdF ‘pisadou’

Sac pisador, sac dans lequel on met les châtaignes qu’on veut battre. (v. Ubaud Dicort e TdF)

pisaire, -aira [~ -airitz] : persona que bat o cauca de castanhas, de mongetas, de peses...

pisar (v. tr.) : batre o caucar las castanhas per las far sortir del pelós « battre les châtaignes séchées à la fumée, pour en ôter la peau » TdF ; batre de mongetas secas, de peses... ; batre lo pelsòl ; somsir / pompir / atapir ; « broyer » (Alibert).

pisat nm : pelsòl en tèrra batuda d'una cosina d'autres còps.

PISCI- : forma prefixada del latin piscis (peis)

piscicòla (m. e f.) : relatiu, -iva als peisses.

piscicultor, -tritz : persona qu'elèva de peisses.

piscicultura : elevatge de peissum.

piscifòrme, -ma : qu'a la forma d'un peis.

piscina (R. IV, 483) : trempador / nadadoira.

piscivòr, -a : que s'avida de peissum.

piscoalha nf sing  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : paurilha ; marmalha ; poletons / poletonelons. (v. biscoalha)

pison / pisòt : nauquet per abeurar la polalha.

pissa nf / pis nm : urina / pissanha.

pissa al lièch (abs. Dicort) (plt.) : gravèl (Taraxacum officinale) (v. pissalièch)

pissa-caga (m. e f.) (l.p.) (abs. Dicort) : nenon o nenòta novèls nascuts.

pissa can [pissacan nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : mata d'èrba que los cans i van pissar ; ellebòr (plt.) (Helleborus ftidus) ; pissorlin (plt.) (Taraxacum) ; (Sonchus) ; maurèla (plt.) (Solanum nigrum) ; cogombre salvatge (plt.) (Momordica eleterium); lachairon (plt.) (Sonchus oleraceus); campairòl verenós : agaric fòl / agaric tuamoscas.

pissa can [pissacan] a dart nm : mena d'eufòrbi (Euphorbia falcata)

pissa can [pissacan] de blat nm : (Euphorbia Lathyris) ; (E. Peplus)...

pissa can [pissacan] de mar nm : (E. Paralias)

pissa can [pissacan] de Niça nm : (Euphorbia nicæensis)

pissa can [pissacan] de sabla nm : (Euphorbia Preslii) ; ( E. Chamæsyce) ...

pissa cat [pissacat, cf Ubaud Dicort] nm : (plt.) : (Hyacinthus comosus)

pissacauda : blennorragia.

pissacordetas nm, cf Ubaud Dicort : « ladre, chiche, pince-maille, v. cagaprim » (v. TdF ‘pisso-courdeto’)

pissada : gèt d'urina ; ramada (fòrta pluèja subta e passadissa)

pissadoça : diabèta (f.)

pissadoira : airal per pissar.

pissadonat nm, cf Ubaud Dicort : v. pissadorada. (v. TdF jos ‘pissadourado’)

pissador : recipient per i pissar.

pissadorada nf, cf Ubaud Dicort : « potée d’urine » TdF

pissadorat nm (Alibert ; abs. Dicort) : contengut d'un pissador. (v. pissadonat)

pissafreg (adj. e subs.m. e f.) : persona frecha o inchalhenta ; persona trufaira, mas d'un biais impertubable.

pissa gos [pissagosses nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : pissa can ; anuçòl (Carum bulbocastanum)

pissaire, -aira [~ -airitz] : persona que pissa ; urètra (f.) ; vèrga de pòrc.

pissal : rajal (saut d'un corrent d'aiga dins un precipici)

pissa lach [pissalach] nm / pissa lait [pissalait, veire pissalach, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Taraxacum) ; (Sonchus) ; mena d'agaric (Lactarius)

« pissaladièra » : desf. l.p. : v. peissaladièira.

pissalièch nm (v. Ubaud Dicort e Basic) : « pissenlit, enfant qui pisse au lit ; dent-de-lion, plante ; narcisse à bouquet » (v. TdF jos ‘pisso-au-lié’)

pissa mèl [pissamèl] nm (plt.) : (Lamium maculatum)

pissament : accion de pissar o de rajar.

pissamenut n inv, cf Ubaud Dicort : « chiche, ladre, v. pissacordetas » (v. TdF ‘pisso-menut’)

pissanha nf sing : pis / pissa / urina.

pissanhada : traça laissada per tèrra per de pissanha.

pissapalha nm : crivèl o ventador de las malhas bèlas.

pissaplan nm, cf Ubaud Dicort : « lanternier, homme indécis, sans énergie » (TdF ‘pisso-plan’)

pissapolit nm, cf Ubaud Dicort : « mirliflore, flâneur, homme égoïste et inutile » (TdF ‘pisso-poulit’)

pissaprim (adj. e subs. m. e f.) : ladre, -a / sarrat, -ada ; avar, -a.

pissar (v. tr. e intr.) : tombar d'aiga / urinar ; rajar a pissòls ; rajolar ; gisclar ; lavassar (plòure que jamai / far una pissada)

Pissar lo sang.

Lo nas me pissa.

Quand las galinas pissaràn : pas jamai.

pissarada [ / pissarassa] nf  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pissarasso’) : : brave gèt (rag) d'urina ; urina escampada sul pelsòl ; taca d'urina ; ramada fòrta (plujal passadís)

pissa rata [pissarata] nf : ratapennada (R. IV, 491 : pennat). 

pissarèl : canèl de l'urètra ; gèt pichonèl ; canèla de barrica ; tèrme de mesprètz.

Bogre de pissarèl !