|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pirata nm : persona que corrís las mars per pilhar de naviris. piratar (v. intr. e v. tr.) : far lo pirata ; « pirater » (Sèrras-Ess.). Piratar un
logicial, pirater un logiciel. (v. Per Noste) piratariá : accion o resulta de piratar. pirenenc, -a : relatiu, -iva als Pirenèus. Pirenèus (m. pl.) : cadena de montanhas occitanoespanhòlas. Pirenèus Atlantics : departament occitan.
Pirenèus-Nauts [Nauts Pirenèus n pr m pl, cf Ubaud Dicort] : departament occitan. Pirenèus Orientals : departament catalan. v. pagina 1053. PIRET- / PIRETO- : formas prefixadas del grèc puretòs (fèbre) piretic, -a : de la natura de la fèbre ; relatiu, -iva a la fèbre piretogenèu, -a (abs. Dicort) : qu'amòda de fèbre. piretoterapia : utilizacion terapeutica de la fèbre. pirètre (m.) : planta vesina de la totsanta (Pyrethrum Allionii) ; (P. hispanicum) ; P. pulverulentum) piretrina : insecticida contengut dins las totsantas. pirèx : mena de veire fòrt resistent. pirexia : nom generic de las malautiás qu'amòdan de fèbre. pirifòrme, -ma : en forma de pera. pirita nf : sulfur natural de fèrre o de coire. piritifèr, -a : que conten de pirita. piritós, -osa : a l'estat de pirita ; que conten de pirita. PIRO- : forma prefixada del grèc pur, puròs (fòc / fuòc) (La forma prefixada piro- es tanben utilizada per formar de tèrmes quimics :v. pirofosforic - pirofosfat - pirosulfat - pirosulfuric...) piroelectricitat nf :
(fisica) « pyroélectricité » (v.
Ubaud Dicc. scient. p. 276) pirofan, -a : que ven transparent, -a per l'accion del fuòc o de la calor. pirofil, -a adj / pirofit, -a (abs. Dicort) : natura de las plantas que resistisson al fuòc o que rebrotan après un fuòc de brossa. pirofòr (m.) : substància que pren fuòc espontanèament a l'aire. piroforic, -a : natura de çò pirofòr. pirofosfat : sal de l'acid pirofosforic. pirofosforic, -a : natura d'un acid obtengut en fasent calfar d'acid fosforic. pirofug, -a (abs. Dicort) : ignifug, -a (que fa venir quicòm ininflamable) piròga
nf, cf Ubaud Dicort :
« pirogue » (Rapin) pirogallic
adj
m, cf Ubaud Dicort : « pyrogallique » (Rapin) Acid(e)
pirogallic, acide pyrogallique. (Rapin) pirogallòl
nm, cf Ubaud Dicort :
« (chim.) pyrogallol » (Rapin) pirogèn,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« pyrogène » (Per Noste) pirogenacion nf : (quimia)
« pyrogénation »
(v. Ubaud Dicc. scient. p. 398) pirogenat, -ada adj :
(quimia) « pyrogéné, ée » (Ubaud Dicc.
scient. p. 399) pirogenèu, -a
(abs. Dicort) :
qu'amòda lo fuòc. (v. pirogèn) pirogravadura
nf, cf Ubaud Dicort :
« pyrogravure » (Rapin) pirogravaire,
-aira n, cf
Ubaud Dicort :
« pyrograveur, -euse » (Sèrras-Ess., Rapin) pirogravar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, (techn.) pyrograver » (Per Noste, Laus) piròl, -a (adj. e subs. (Alibert)) : inocent, -a / fòl, -a / caluc, -uga. piròla (plt.) : (Pirola uniflora) pirolada : bestiesa / neciejada / necitge. piroleta nf, cf Ubaud Dicort :
« bête à Dieu, coccinelle, v. catarineta » (v. TdF) pirolisar v : (quimia) « [v.tr.]
pyrolyser » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 399) pirolisi nf : (quimia)
« pyrolyse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 399) Forn de pirolisi, four à pyrolyse. (v. Dicc. scient.) piroman, -a : persona que patís de piromania. piromania : tissa (impuls) que buta q.q. a metre lo fuòc endacòm. piromètre : instrument per mesurar las temperaturas fòrt nautas. pirometria : mesura de temperaturas amb un piromètre. pirometric, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« pyrométrique »
(Laus) piron nm, cf Ubaud Dicort :
v. pieron. (v. TdF jos ‘pieroun’ e Honnorat
‘pirou’) piroplasmòsi : afeccion parasitària transmesa per un pat. pirosfèra nf, cf Ubaud Dicort : « (géol.)
pyrosphère » (Laus) piròsi (f.) : sensasion d'enfuocament de la gargamèla. pirosulfat : sal de l'acid pirosulfuric. pirosulfuric, -a : natura d'un acid obtengut en fasent calfar d'acid sulfuric. pirotecnia : art de fabricar d'explosius (t. a.) o de composicions pirotecnicas. pirotecnic, -a : relatiu, -iva als explosius, a la pirotecnia. pirotecnician, -a : especialista (m. e f.) en pirotecnia. piroxèn
nm, cf Ubaud Dicort :
« pyroxène » (Rapin) piroxil nm, cf Ubaud Dicort :
« (chimie) pyroxyle » pirrica
(?) nf, cf Ubaud Dicort :
« pyrrhique » (Per Noste) pirròl
nm, cf Ubaud Dicort :
« pyrrole » (v. Per Noste) Pirron n pr m, cf Ubaud Dicort :
« Pyrrhon » (v. pirronisme) pirronian
~ pirronic, -a adj,
cf Ubaud Dicort : « (philos.)
pyrrhonien, -enne » (v. Per Noste e Laus) pirronisme
nm, cf Ubaud Dicort :
« (philos.) pyrrhonisme » (Per
Noste, Laus) pis 1 nm / pissa nf : urina / pissanha. |
|
pis 2 adv,
cf Ubaud Dicort : « adv. comparatif pis, plus
mal » (TdF ‘pis
2’). (v. pièger) De mal en
pis, de mal en pis. (v. TdF). (v. pièger
en pièger (de -)) pisa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nauc circular o oval pel bestial ; cuba / tinèl de bugada ; cròs pichonèl curat a l'airal qu'una font i vina. pisada : accion de batre o de caucar de castanhas. Per pisadas, au battage des châtaignes. (v. TdF) pisador 1 nm : saca de castanhas de batre o de caucar per las despelofar [v. pisador 2] ; saca de mongetas secas de batre o de caucar per las descoscolhar ; saca de peses secs de batre o de caucar per los descoscolhar... pisador 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « qui
sert à battre » TdF ‘pisadou’ Sac pisador, sac dans lequel on met les châtaignes qu’on
veut battre. (v. Ubaud Dicort e TdF) pisaire, -aira [~ -airitz] : persona que bat o cauca de castanhas, de mongetas, de peses... pisar (v. tr.) : batre o caucar las castanhas per las far sortir del pelós « battre les châtaignes séchées à la fumée, pour en ôter la peau » TdF ; batre de mongetas secas, de peses... ; batre lo pelsòl ; somsir / pompir / atapir ; « broyer » (Alibert). pisat nm : pelsòl en tèrra batuda d'una cosina d'autres còps. PISCI- : forma prefixada del latin piscis (peis) piscicòla (m. e f.) : relatiu, -iva als peisses. piscicultor, -tritz : persona qu'elèva de peisses. piscicultura : elevatge de peissum. piscifòrme, -ma : qu'a la forma d'un peis. piscina (R. IV, 483) : trempador / nadadoira. piscivòr, -a : que s'avida de peissum. piscoalha nf sing
(v. Ubaud Dicort e Alibert) :
paurilha ; marmalha ; poletons / poletonelons. (v. biscoalha) pison / pisòt : nauquet per abeurar la polalha. pissa nf / pis nm : urina / pissanha. pissa al lièch
(abs. Dicort) (plt.)
: gravèl (Taraxacum officinale) (v. pissalièch) pissa-caga (m. e f.) (l.p.) (abs. Dicort) : nenon o nenòta novèls nascuts. pissa can [pissacan nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : mata d'èrba que los cans i van pissar ; ellebòr (plt.) (Helleborus ftidus) ; pissorlin (plt.) (Taraxacum) ; (Sonchus) ; maurèla (plt.) (Solanum nigrum) ; cogombre salvatge (plt.) (Momordica eleterium); lachairon (plt.) (Sonchus oleraceus); campairòl verenós : agaric fòl / agaric tuamoscas. pissa can [pissacan] a dart nm : mena d'eufòrbi (Euphorbia falcata) pissa can [pissacan] de blat nm : (Euphorbia Lathyris) ; (E. Peplus)... pissa can [pissacan] de mar nm : (E. Paralias) pissa can [pissacan] de Niça nm : (Euphorbia
nicæensis) pissa can [pissacan] de sabla nm : (Euphorbia Preslii) ; ( E. Chamæsyce) ... pissa cat [pissacat, cf Ubaud Dicort] nm : (plt.) : (Hyacinthus comosus) pissacauda : blennorragia. pissacordetas nm, cf Ubaud Dicort :
« ladre, chiche, pince-maille, v. cagaprim » (v. TdF ‘pisso-courdeto’) pissada : gèt d'urina ; ramada (fòrta pluèja subta e passadissa) pissadoça : diabèta (f.) pissadoira : airal per pissar. pissadonat nm,
cf Ubaud Dicort : v. pissadorada.
(v. TdF jos ‘pissadourado’) pissador : recipient per i pissar. pissadorada nf, cf Ubaud Dicort :
« potée d’urine » TdF pissadorat nm (Alibert ; abs. Dicort) : contengut d'un pissador. (v. pissadonat) pissafreg (adj. e subs.m. e f.) : persona frecha o inchalhenta ; persona trufaira, mas d'un biais impertubable. pissa gos [pissagosses nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : pissa can ; anuçòl (Carum bulbocastanum) pissaire, -aira [~ -airitz] : persona que pissa ; urètra (f.) ; vèrga de pòrc. pissal : rajal (saut d'un corrent d'aiga dins un precipici) pissa lach [pissalach] nm / pissa lait [pissalait, veire pissalach, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Taraxacum)
; (Sonchus) ; mena d'agaric (Lactarius) « pissaladièra » : desf. l.p. : v. peissaladièira. pissalièch nm (v. Ubaud Dicort e Basic) :
« pissenlit, enfant qui pisse au lit ; dent-de-lion,
plante ; narcisse à bouquet » (v. TdF jos ‘pisso-au-lié’) pissa mèl [pissamèl] nm (plt.) : (Lamium maculatum) pissament : accion de pissar o de rajar. pissamenut n inv, cf Ubaud Dicort :
« chiche, ladre, v. pissacordetas » (v. TdF ‘pisso-menut’) pissanha nf sing : pis / pissa / urina. pissanhada : traça laissada per tèrra per de pissanha. pissapalha nm : crivèl o ventador de las malhas bèlas. pissaplan nm,
cf Ubaud Dicort : « lanternier, homme
indécis, sans énergie » (TdF ‘pisso-plan’) pissapolit nm,
cf Ubaud Dicort : « mirliflore,
flâneur, homme égoïste et inutile » (TdF ‘pisso-poulit’) pissaprim (adj. e subs. m. e f.) : ladre, -a / sarrat, -ada ; avar, -a. pissar (v. tr. e intr.) : tombar d'aiga / urinar ; rajar a pissòls ; rajolar ; gisclar ; lavassar (plòure que jamai / far una pissada) Pissar lo sang. Lo nas me pissa. Quand las galinas pissaràn : pas jamai. pissarada [ / pissarassa] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pissarasso’) : : brave gèt (rag) d'urina ; urina escampada sul pelsòl ; taca d'urina ; ramada fòrta (plujal passadís) pissa rata [pissarata] nf : ratapennada (R. IV, 491 : pennat). pissarèl : canèl de l'urètra ; gèt pichonèl ; canèla de barrica ; tèrme de mesprètz. Bogre de pissarèl ! |
|
|
|
|
|
|