pilastre : supòrt vertical coma una colomna, mas de seccion carrada o rectangulara ; mena d'ornament arquitectural.

Pilata [Pilat (Ponç -), cf Ubaud Dicort] : procurador roman que laissèt condemnar Jèsus e lo faguèt clavelar a la crotz.

Un Pilata : un òme fals coma una èga.

PILE- : forma prefixada del grèc pulè (pòrta)

pileflebiti (f.) : inflamacion de la vena pòrta.

pilet nm, cf Ubaud Dicort : « petite auge, auge, v. bachasson » (v. TdF ‘pielet’)

pileta nf, cf Ubaud Dicort : « petite auge de pierre, auge pour les poules, v. grasal » (v. TdF ‘pieleto’)

piletrombòsi (f.) : trombòsi de la vena pòrta.

pilha : butin (presa de guèrra) ; presa en general.

Una feda, per l'ors, es una bona pilha.

A la pilha ! à la gribouillette, v. rapilha.

Que pilha ! quelle aubaine ! (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘piho’)

pilha-bilha adv : forra-borra / abarreja / en desòrdre.

pilhabrusc nm, cf Ubaud Dicort : « bruyère commune » TdF ‘piho-brusc’

pilhaire, -aira [~ -airitz] : persona que pilha.

pilhar (v. tr.) : raubar / panar per la fòrça ; enrambolhar (metre en desòrdre)

pilhard 1, -a adj e n : pilhaire, -a ;

pilhard 2, -a [veire pelhard, cf Ubaud Dicort] : pastron.

pilhardar, cf Ubaud Dicort : « v. intr et tr, vivre de pillage, marauder, griveler » TdF ‘piharda’

pilhatge : accion o resulta de pilhar.

PILI- : forma prefixada del latin pilus (pel)

pilifèr, -a : dotat, -ada de pels.

Zòna pilifèra.

pilifòrme, -ma : en forma de pel ; filandrós, -osa.

PILO- : forma prefixada del grèc pulòròs (pilòr)

pilon 1 nm [< pila 1], cf Ubaud Dicort : « petite auge de pierre, v. bachasson ; empreinte creusée à terre par un projectile, creux que fait le fer d’une toupie » (v. TdF ‘pieloun 3’)

pilon 2  (m.) (L. 294 - R. IV, 538) : pilador / trissador (aplech per pilar) ; trisson de fust ; pilon de mortièr ;

pilon 3 (m.) [< pila 2], cf Ubaud Dicort (L. 294) : pilar / pilastre ; « petit oratoire creusé dans un pilier ; jambe de force, étai, étançon, v. pièja ; quenouille d’un lit, v. pecolièira » (v. TdF ‘pieloun 1’) ; pilar de ciment o de fust per sosténer de fils / fials electrics [v. pilona].

pilona nf, cf Ubaud Dicort : « pylone » (Lagarde).. « pilona » (l.p.) : pilar de ciment o de fust... (v. pilon 3)

pilonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, passer au pilon, tasser de la terre ou du mortier avec le pilon » TdF ; « piloner »

pilonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit pilier » TdF

pilòr nm : orifici entremièg l'estomac e l'intestin.

piloralgia : dolor al pilòr.

pilorectomia : reseccion del pilòr.

pilòri nm : carcanh (pal que i èra estacada una persona condemnada a la vergonha publica)

piloric, -a : relatiu, -iva al pilòr.

pilorisme :estrechiment spasmodic del pilòr.

piloriti (f) : inflamacion de la mucosa pilorica.

piloroclasia : clampatge del pilòr.

piloroduodeniti (f. ) : inflamacion de las mucosas del pilòr e del duodenum (lat.)

piloroplastia : incision longitudinala d'un estrechiment piloric.

pilorotomia : incision del pilòr.

pilós, -osa : relatiu, -iva als pels ; felut, -uda / borrut, -uda.

D'unas personas an un brave sistèma pilós.

pilosèla nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) piloselle » (Rapin)

pilositat nf (R. IV, 485) : qualitat de çò pilós ; airal pilós del còrs.

La pilositat d'unes animals augmenta amb lo freg.

pilòt 1 nm : montet de causas pichonèl ; (plural) pals / pilars  espintats dins l'aiga o dins una molièira per i bastir dessús [v. palfic] ;

pilòt 2 nm : persona que mena un naviri, un avion, una veitura de corsa...

pilotar (v. tr.) : menar un naviri, un avion, una veitura de corsa ; « enfoncer des pilotis » TdF.

pilotàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros pilotis ; gros pied » TdF

pilotatge : accion de pilotar.

pilotet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas, petit groupe » TdF jos ‘pieloutet’

pilotin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « pilotin, apprenti pilote » TdF

pilotin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « pieu qui sert à la construction d’une bordigue » TdF ‘piloutin 2’

pilula : medicament en forma de boleta o de rodelet.

pilular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pilulaire » (Rapin)

piluleta nf, cf Ubaud Dicort : (v. pilula)

pilulièr nm, cf Ubaud Dicort : « pilulier » (Rapin)

pim ! interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du bruit d’un coup, v. pam » TdF ‘pin 2’

pim-pam ! (onom.) : espet doble de còp de fusil, « pif ! paf ! » TdF jos ‘pan 4’, « vlim ! vlam ! » (v. TdF jos ‘pin 2).

pim ! pom ! interj, cf Ubaud Dicort : « pif, paf, coups bruyants » TdF jos ‘pin 2’

pima nf, cf Ubaud Dicort : « inquiétude, dépit, v. lanha » (TdF ‘pimo’)

pimar (v. tr.) : tolhorar / petimar ; calcinar / preocupar.

pimar (se) : s'encanissar per far quicòm ; se calcinar.

piment 1 nm [ ~ pimenta nf] (v. Ubaud Dicort e  L. 294 e 295) : anciana bevenda a basa de vin, de mèl e d'espècias (v. TdF) ;

Aquò’s de piment, c’est du nectar. (v. TdF)

piment 2 nm, cf Ubaud Dicort : (per extension (v. çai sus)) : espècia / aromat ; pimenton, « piment » (Basic)

pimenta nf : v. piment 1.

pimentar (v. tr.) : ajustar de piment endacòm (s. p. e s. f.)

pimentièr nm, cf Ubaud Dicort : « vase qui contient le piment (?) [v. piment 1] » (L. 295)

pimenton nm (plt.) : pebrina (Myrica Gale), « piment, plante » TdF

pimèrle (plt.) : (Ligustrum vulgare)

pimet 1 nm (plt.) : frigola (Thymus vulgaris) (v. ferigoula)

pimet salvatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. ferigola salvatja)

pimet 2, -a adj : bandat, -ada / embriagat, -ada (qu'a tròp begut de vin o d'alcoòl)

pimpa nf : ondradura / adornament / pimpalhadura (t. a.)

pimpalhadura / pimparradura nf : coma çaisús.

pimpalhar / pimparlar (Alibert ; abs. Dicort) (v. tr.) : ondrar / adornar.

pimpalhar (se) / pimparlar (se) (Alibert ; abs. Dicort) : s'ondrar / s'adornar (se far polit)

pimpalhatge : accion o resulta de pimpalhar o de se pimpalhar.

pimpanar (v. tr.) (abs. Dicort) : doblet de pimpalhar.

pimpanar (se) v pron : doblet de se pimpalhar.

 

 

 

pimpanejar, cf Ubaud Dicort : « v. tr. rendre pimpant » TdF

pimpanèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nm, (jeune homme élégant à l’excès) gandin » (Laus)

pimpanèla nf (plt.) : armentèla (Poterium sanguisorba) ; margarideta (Bellis perennis)

pimpanèla gròssa (plt.) : (Pæonia officinalis) (v. Alibert)

pimpant, -a / pimparèl, -a adj  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fringant, -a.

Una joventa pimpanta nos aculhiguèt.

pimpar (v. tr.) : adornar / embelir / apolidir ; chimar (aspirar pel nas per alenar quicòm)

Ma sòrre es totjorn plan pimpada.

M'agrada de pimpar l'aire fresc del matin.

pimpar (se) : s'adornar / s'embelir / s'apolidir.

pimparèl 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bouton d’or » TdF ‘pimparèu’

pimparèl 2, -a adj : v. pimpant.

pimparèla nf (v. Alibert) (plt.) : còl tòrta / violeta (Viola odorata) ; safran de pels prats (Colchicum autumnale) ; margarideta (Bellis perennis) ; blavet (Centaurea Cyanus) ; vira-vòut (Coccinella septempunctata)

pimparelet nm, cf Ubaud Dicort : « cabriole, culbute, v. cambareleta » (v. TdF)

pimpareleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite pâquerette, v. margarideta » (v. TdF)

pimparlar (Alibert ; abs. Dicort) (v. tr.) : doblet de pimpar. (v. pimpalhar)

pimparlar (se) (abs. Dicort) : doblet de se pimpar. (v. pimpalhar (se))

pimparradura nf : v. pimpalhadura.

pimparrar v, cf Ubaud Dicort : v. pimpalhar. (v. TdF jos ‘pimpaia’)

pimparrin nm, cf Ubaud Dicort : « mésange bleue, oiseau » (v. TdF)

pimpavòla nf : mena de coleoptèr.

pimpé interj e nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’évohé ou de cri de joie, que l’on pousse à la fin de certains couplets de carnaval ; danse carnavalesque » (v. TdF)

pimpeiar / pimponejar (los 2, abs. Dicort) (v. tr.) : far venir pimpant. (v. pimponar)

pimpeiar / pimponejar (se) (los 2, abs. Dicort) : se far venir pimpant. (v. pimponar (se))

pimpejar, cf Ubaud Dicort : « v. intr. gobelotter, boire » TdF

pimpia nf : mina pinçada, manieirada, emfatica ; « personne qui fait la précieuse » (v. TdF jos ‘pimpin’).

pimpilha (abs. Dicort) : brega / guirguilh ; menudalha. (v. pimpilhas)

Cercar pimpilhas : cercar bregas.

pimpilhar / pimpilhejar (v. tr.) : pimponejar amb afectacion, « soigner » (Alibert).

pimpilhar / pimpilhejar (se) : se pimponejar amb afectacion.

pimpilhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « vétilles, difficultés » (Alibert)

Cercar pimpilhas, chercher des difficultés, des vétilles. (Alibert)

pimpilhejaire, -aira : que se pimponeja amb afectacion.

pimpilhejar v : v. pimpilhar.

pimpilheta (plt.) : (Lemna minor)

pimpilhós, -osa ad, cf Ubaud Dicort j : ernhós, -osa / tissós, -osa ; trucaluna (m. e f.) (v. pempilhós)

pimpilhosament adv, cf Ubaud Dicort : (v. pimpilhós)

pimpinèla (plt.) : (Poterium dictyiocarpum) ; (P. muricatum) ; (P. Magnolii)

pimpinha nf, cf Ubaud Dicort : « personne qui mange peu et à petits morceaux, qui vit de régime » (v. TdF ‘pimpigno’)

pimpinhar v, cf Ubaud Dicort : « pincer » (Alibert)

pimpinhon nm, cf Ubaud Dicort : « t. de pêche, anneaux de fil que l’on fait pour joindre les unes aux autres les nappes des tramaux » TdF

pimpinhós, osa adj, cf Ubaud Dicort : « délicat, -e » (v. Alibert)

pimpon : flòca ornamentala redonda per se pimponar.

pimpon d'aur nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘poumpoun 1’) (plt.) : (Ficaria ranunculoides)

pimpon sangclar nm, cf Ubaud Dicort : « herbe sanguinale » (v. TdF jos ‘poumpoun 1’)

pimponar / pimponejar (TdF jos ‘poumpouna’ ; abs. Dicort) (v. tr.) : far venir pimpant, « dorloter, traiter délicatement » (Alibert).

pimponar (se) v pron  / pimponejar (se) (abs. Dicort) : se far venir pimpant, « se dorloter ». Alibert

pimponet nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de société qui se joue au coin du feu, avec les poings fermés qu’on empile les uns sur les autres » TdF

pimpòrla nf, cf Ubaud Dicort : « liquide figé qui reste suspendu dans sa chute, v. candeleta » (v. TdF)

pimporlar - se pimporlar : doblets de pimparlar - se pimparlar.

pin 1 nm : mena d'arbre (Pinus)

pin bastard nm, cf Ubaud Dicort : v. pin marin. (v. TdF jos ‘pin’)

pin blanc nm, cf Ubaud Dicort : « pin d’Alep » (v. TdF jos ‘pin’)

pin commun nm, cf Ubaud Dicort : « pin sylvestre » (v. TdF jos ‘pin’)

pin gras nm, cf Ubaud Dicort : « pin résineux » (v. TdF jos ‘pin’)

pin marin nm, cf Ubaud Dicort : « pin des Landes, pin maritime » (v. TdF jos ‘pin’)

pin negre nm, cf Ubaud Dicort : « pin à crochet » (Rapin)

pin pinhièr / pin-pinhon nm, cf Ubaud Dicort : « pin pignon, pin parasol » (v. TdF jos ‘pin’)

pin roge nm, cf Ubaud Dicort : « pin sylvestre » (Brun Glossari Oc-Fr)

pin salvatge nm, cf Ubaud Dicort : v. pin comun. (v. TdF jos ‘pin’)

pin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « denier, sou, argent » (Brun Glossari Oc-Fr)

A pas’n pin, il ne possède rien du tout. (v. TdF jos ‘pin 1’)

pinacle : la pus cima d'un edifici.

pinacologia : estudi scientific de las colors, de la fabricacion... d'una pintura anciana.

pinacotèca nf : musèu de pintura.

pinara nf, cf Ubaud Dicort : « le piot, le vin, v. piancha » TdF

pinarar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, pinter, boire, avec excès, v. pintar 2 » (v. TdF e Azaïs )

pinard 1 nm, cf Ubaud Dicort : « cultivateur aisé et bon enfant, en bas Limousin » (v. TdF)

pinard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « bon vin [v. pinarar e pinara] » (Azaïs)

pinàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand pin, gros pin, vieux pin » TdF

pinassa : mena de pin (Pinus Laricio) ; barca de pesca.

pinastre : mena de pin (Pinus silvestris)

pinat 1 nm (plt.) : (Coronilla Emerus)

pinat 2, -ada adj : (quilhat), cf Ubaud Dicort.

pinatar nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) / pinatèla (v. pinatèla) : plantacion de pins ; bòsc de pins.

pinatèl nm, cf Ubaud Dicort : « jeune pin ; jeune homme grand et mince » TdF ‘pinatèu’

pinatèla nf, cf Ubaud Dicort : « forêt de jeunes pins ; ancienne pièce de six blancs » (v. TdF)

pinatièr, -ièira adj : que demòra pels pins. (v. TdF)

pinau nm : substància resinosa que las abelhas culhisson suls pins e qu'utilizan en mòde de ciment, « propolis » ; plantas que las abelhas i culhisson tanben aquela substància resinosa ; ardena (plt.) : (Euphrasia minima) ; blat de vaca (plt.) : (Melampyrum arvense) ; cresta de gal (plt.) : (Rhinantus cristagalli) ; mena de peis de mar vermelh (Mullus barbatus) (v. TdF)