|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
piejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : que sosten. Fusta de ciment piejaira. D’una
man piejaira l’afortís. (v. TdF) piejar (v. tr.) : apiejar / apevar ; sosténer ; espiconar. Te cal piejar aquela paret, si que non... piejar (se) : s'apiejar / s'apevar. Los buòus se piejavan contra la lata del carri. PIEL- / PIELO- : formas prefixadas del grèc puelòs (bacinet) pièla nf : lama de dalha. (v. Alibert) « pielar »
v : v. pilar 2. pielectasia : dilatacion del bacinet. pielic, -a : relatiu, -iva al bacinet. pieliti (f.) : inflamacion aguda o cronica de la mucosa del bacinet e dels calicis de rens. PIELO- : v. PIEL- pielocalicial, -a : relatiu, -iva al bacinet e als calicis de rens. pielocistiti (f.) : associacion de pieliti e de cistiti. pielografia : radiografia del bacinet. pielograma : radiograma obtengut per pielografia. pielonefriti (f.) : infeccion del ren e del
bacinet. pielostomia : derivacion per eliminar las
urinas. pielotomia : incision del bacinet. piemia : pioemia. piemontesa : rabassièr que d'un costat fa pic, de l'autre magalh. « piercing » (angl.) : v. traucatge. pieride nf : (parpalhon), cf Ubaud Dicort,
« piéride » pieron nm, cf Ubaud Dicort :
« blanc, ancienne monnaie qui valait cinq deniers » TdF.
(v. piron) pierron nm : (galant), cf Ubaud Dicort. pierronejar v, cf Ubaud Dicort :
(v. pierron) pietà (it.) (abs. Dicort)
: esculptura o pintura que representa la santa Verge en plors al
pè de la crotz, amb lo còrs de Nòstre Sénher suls
genolhs. (v. pietat) pietadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite piété, douce
piété » TdF suppl pietadós, -osa : sensible, -a / tendre, -a / misericordiós, -osa / piu, pia (qu'a pietat dels autres) ; que fa pietat. Còr pietadós. Paraula pietadosa. Estat pietadós. Paurum pietadós. pietadosament adv : misericordiosament : d'un biais que fa pietat. L'aculhiguèt pietadosament. Se rebalava pietadosament. pietança nf, cf Ubaud Dicort : « compassion » TdF pietat nf : misericòrdia / compassion ; devocion ; respècte ; « piéta » (Rapin). Fa pietat de véser, lo paure ! Mon Dieu, ajas pietat ! La pietat l'estofa pas ! Libre de pietat. Practicas de pietat. Pietat filiala. pietejar, cf Ubaud Dicort : « v. tr. fouler, piétiner » (Alibert). « pietejar » : v. penejar. pietisme nm, cf Ubaud Dicort :
« piétisme » (Rapin) pietista adj e n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort e Laus) : « piétiste » (Rapin) « pieton » (fr.) : v. caminaire – adralhan – peson 1 (los 2, abs. Dicort). pietós, -osa : pietadós, -osa. v. pus naut. pietoset,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a quelque pitié » TdF piètrament
adv,
cf Ubaud Dicort :
« piétrement, v paurament »
(v. TdF) pietràs,
-assa adj, cf Ubaud Dicort : « tout à fait piètre,
misérable, v. pauràs »
(v. TdF) piètre, -tra adj, cf Ubaud Dicort : « piètre, chétif, ive, v. mingre » (v. TdF). « piètre » (fr.) : v. caganís - racanèl (abs. Dicort) - pichonàs – mesquin. pietròt,
-a adj,
cf Ubaud Dicort :
« assez piètre, tout chétif » TdF pietum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« pitié, commisération, v. pietança » (v. TdF) PIEZO- : forma prefixada del grèc piezein (comprimir) piezocristallizacion : cristallizacion de las ròcas per un fenomèm de pression. piezoelectric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (phys.)
piézoélectrique » (v. Rapin) piezoelectricitat nf : aparicion d'una diferéncia de potencial entre las doas extremitats d'un cristal somés a una compression o a una traccion. (Fenomèn fisic utilizat, per exemple, per legir un disc microselhon) piezograf / piezomètre : instrument per mesurar la pression. piezografia / piezometria : mesura de las pressions. piezografic / piezometric, -a : relatiu, -iva a la piezografia. piezograma : corba obtenguda amb lo piezograf. Piezograma arterial. « pifach » : v. papach. pif-paf ! (abs. Dicort) (onom.) : bruch de dos emplastres un
darrièr l'autre. (v. pif ! pof !) pif ! pof ! :
« onomatopée de coups donnés, v. pim !
pam ! » (v. TdF jos ‘pif’) E pif ! e pof dessús los òsses. (v. TdF) pifard nm, cf Ubaud Dicort :
« gros nez, en style burlesque » TdF pifaud, -a (adj. e subs.) (v. Ubaud Dicort, TdF) : pofiàs, -assa (persona tròp repetenada, gròssa e grassa) ; persona de las gautas gròssas ; « oiseau » (Alibert). « pifon » nm e derivats : v. pefon e derivats. pifòrc [piforc] nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : cròc d'autres còps per tirar de fen de la pila, o de palha del palhièr ; mena de forca pels gabèls. piforcar (v. tr.) : tirar de fen o de palha amb un pifòrc. pifrada nf, cf Ubaud Dicort :
(v. pifrar 1) pifraire, -aira n : jogaire, -a de pifre ; persona que manja o que beu tròp. pifrar 1 / pifrejar (v. pifrejar) (v. intr.) : jogar del pifre ; « bâfrer, manger » TdF ‘pifra’. pifrar (se) v pron : « s’empifrer » TdF jos ‘pifra’ pifrar 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« Lo pifrar, le son du fifre » (v. TdF jos ‘pifra’) pifre : mena de flaüta de ton fòrt agut ; gulampe, -a (gròs manjaire, gròssa manjaira) ; gròs beveire, gròssa beveira (v. TdF) ; nas (v. pifard). Un gròs pifre,
un gros piffre. (v. TdF) Besson aviá un brave pifre. pifrejar (v. intr.) : frequentatiu de pifrar, « jouer du fifre » TdF. piga nf : « (gascon) pie (oiseau » ; sin de la pèl / lentilha de la pèl / tessèla ; taca rossa. (v. Alibert) pigala : oliva pigalhada. (v. TdF) pigalh 1, -a adj,
cf Ubaud Dicort : « pie, noir et
blanc » (TdF ‘pigau’) pigalh 2 nm / pigalha nf : « tache, bigarrure », tessèla / pichona taca de la pèl. (TdF ‘pigau’ e ‘pigaio’) |
|
pigalhar (v. tr. ) : moscalhar ; mirgalhar. pigalhat, -ada : bigarrat, -ada ; picard, -a (blanc, -a e negre, -a o blanc, -a e rossèl, -a) Can pigalhat. Canha pigalhada. Vaca pigalhada. « pigalhon » (pigalhon nm) : v. picalhon. pigar (v. tr e intr. (TdF)) : tacar / moscalhar ; becar / picotar. pigarg nm (abs. Dicort) : dama / bresaga / beu l'òli (Strix
flammea)
« (ornit.) pygargue » (Laus, Rapin) pigassa nf : destral / picassa. v. picassa. pigassaire nm : v. picassaire. pigassal nm : v. picassal. pigassar [ ~ picassar] (v. tr.) : tustar e entalhar lo fust amb una pigassa. pigassejar
~ picassejar v, cf
Ubaud Dicort : « manier la
hache » (Lagarde) pigasson [ ~ picasson] nm : pigassa pichona ; « coin de fer pour fendre le bois, v. conhet ; tronçon de bois dans lequel on creuse un sabot ; toupie, v. baudufa ; grimpereau, v. escalaperon » (v. TdF jos ‘picassou’). pigassonèl
nm, cf Ubaud Dicort :
(v. pigasson) pigat 1, -ada adj :
picard, -a / pigalh, -a. v. pus naut,
« moucheté de blanc et de noir ; dont la peau est
marquée par des rousseurs, v. panós »
(v. TdF jos ‘piga’) Un buòu pigat, un bœuf pie. (v. Vayssier ‘pigat’) pigat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« piat, petit de la pie, v. agaçat ; nom
qu’on donne aux bœufs de couleur pie [v. pigat 1] » (v. TdF) pigeta nf, cf Ubaud Dicort :
« variété d’olive » TdF pigment : substància coloranta d'un organisme vivent. pigmentacion : formacion de pigments. pigmentar (v. tr.) : colorar d'un pigment. pigmentari, -ària : relatiu, -iva a un pigment ; que conten un pigment. Tumors pigmentàrias. pigmentat, -ada : colorat, -ada d'un pigment. pigmèu, -èa adj e nm : persona d'una raça pichonèla d'Africa ; Tira-te de pels passes, pigmèu ! (s.f.) « pigol » e derivats : v. pibol. pigon 1 adj m, cf Ubaud Dicort :
« tacheté de blanc et noir » (Palay ‘pigoû 1’) pigon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« nom de chien blanc tacheté de noir ou de roux, de la race
dite de montagne ; c’est le nom générique des chiens
de berger » (v.
Palay ‘pigoû 2 e TdF) Pigon : nom de can pigalhat. (v. pigon 2 e TdF ‘pigou’) pigon 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« merle, v. mèrle » (v. TdF ‘pigoun 2’) « pigòta » : v. picòta. pigra nf : mesenga pendolina (Anthoscopus pendulinus) pigrament adv : inchalhentament / peresosament. pigre, -gra adj : inchalhent, -a / canhós / peresós, -osa / fug-òbra. pigrejar (v. intr.) : aver la canha / èsser inchalhent. pigresa nf / pigritge nm : canha / inchalhença / peresa. pigritjar (v. intr.)
(abs. Dicort) : se complaire
a èsser inchalhent. (v. pigrejar) pigue, -ga
adj, cf Ubaud Dicort :
« pie, moucheté de taches blanches et noires » (v. TdF) pigueta adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « nom que les pâtres des
Pyrénées donnent à leurs chiennes, lorsqu’elles
sont tachetées » (v. TdF jos ‘pigou’) Pigueta : nom de canha pigalhada. (v. TdF) (v. çai sus) « pija » - « pijar » : v. pièja - piejar. pijama nm [(pi'jama), de l'angl. pyjama (pi 'dza: ma)] : vestit de nuèch. pijon nm (R. IV, 538) : « pigeon » TdF, favard / colomb. pijon biset nm, cf Ubaud Dicort :
« pigeon biset » TdF jos ‘pijoun’ pijon comun nm, cf Ubaud Dicort :
« pigeon domestique » TdF jos ‘pijoun’ pijon favard nm, cf Ubaud Dicort :
« pigeon ramier » TdF jos ‘pijoun’ pijon marin nm, cf Ubaud Dicort :
« mouette cendrée » TdF jos ‘pijoun’ pijon patut ~
pautut nm, cf Ubaud Dicort :
« pigeon pattu » TdF jos ‘pijoun’ pijon salvatge nm, cf Ubaud Dicort :
« espèce de colombe, columba anas (Lin.) » TdF jos ‘pijoun’ pijona nf, cf Ubaud Dicort :
« pigeon femelle, v. colomba » (v. TdF) pijonada nf, cf Ubaud Dicort :
« couvée de pigeons » TdF pijonat nm, cf Ubaud Dicort :
« pigeons ; jeune pigeon, en Guyenne » TdF pijonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit pigeon, v. colombet » (v. TdF) pijonièira nf, cf Ubaud Dicort : « pigeonnier
qui fait partie d’un autre bâtiment » (v. TdF) pijonièr nm, cf Ubaud Dicort : « pigeonnier, colombier, v. colombièr » (v. TdF) pijon-vòla
nm,
cf Ubaud Dicort : « jeu du
‘pigeon, vole’, dans lequel on donne un gage, si on lève
le doigt mal à propos » TdF ‘pijoun-volo’ pila 1 nf : nauc ; abeurador ; recipient de pèira per l'òli ; anciana mesura de pèire dins los mercats d'autres còps (v. TdF ‘pielo 1’) ; (v. pilas) pila 2 nf :
pilar de pont ; cambatge de pont, de glèisa, de catedrala... ; espicon
; pal-supòrt vertical d'estatja de maçon ; montet (t.a.) ; aparelh de totas dimensions
productor d'energia (v. TdF ‘pielo
2’) ; Pila de pont. Pila de libres. Pila electrica. Pila atomica. pila 3 nf :
vendémia cachada dins un còp ; regalèmus ; rosta / tustassada
/ tabassada (v. TdF
‘pielo 3’) ; pila 4 nf : costat d'una pèça de moneda que sa valor i es marcada. (v. TdF jos ‘pielo 2’) Jogar a pila o fàcia. A pila o crotz. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘pielo 2’) pilablat nm, cf Ubaud Dicort :
« bruant ortolan, oiseau, v. ortolan » (v.TdF jos ‘pielo-blad’) pilada nf, cf Ubaud Dicort :
« augée, contenu d’une auge, v. naucada » (v. TdF ‘pielado’) pilador : maça / trissador / pilon. Un pilador de cosina. Un pilador de mortièr. pilaire, -aira [~ - airitz] n : persona que pila. pilar 1 nm : colomna de pèira, de fust, supòrt vertical metallic qu'una maçonariá o un fustam i s'apèvan dessús. Pilar de pont. Pilar de catedrala. pilar 2 (v. tr.) : trissar ; cachar la vendémia ; bresar ; manjar amb apetís ; languir a dich d'esperar ; tustar. Pilar de pebre, de sal... : trissar de pebre, de sal... pilaret / pialaret [veire pilaret, cf Ubaud Dicort] nm : pilar pichon. pilas (f.pl.) : aparelh que servissiá a
pilar la pasta de papièr. (v. Alibert) pilasal nm, cf Ubaud Dicort :
« pilon, v. pilador, trisson » (v. TdF ‘pielo-sau’) |
|
|
|
|
|
|