piejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : que sosten.

Fusta de ciment piejaira.

D’una man piejaira l’afortís. (v. TdF)

piejar (v. tr.) : apiejar / apevar ; sosténer ; espiconar.

Te cal piejar aquela paret, si que non...

piejar (se) : s'apiejar / s'apevar.

Los buòus se piejavan contra la lata del carri.

PIEL- / PIELO- : formas prefixadas del grèc puelòs (bacinet)

pièla nf : lama de dalha. (v. Alibert)

« pielar » v : v. pilar 2.

pielectasia : dilatacion del bacinet.

pielic, -a : relatiu, -iva al bacinet.

pieliti (f.) : inflamacion aguda o cronica de la mucosa del bacinet e dels calicis de rens.

PIELO- : v. PIEL-

pielocalicial, -a : relatiu, -iva al bacinet e als calicis de rens.

pielocistiti (f.) : associacion de pieliti e de cistiti.

pielografia : radiografia del bacinet.

pielograma : radiograma obtengut per pielografia.

pielonefriti (f.) : infeccion del ren e del bacinet.

pielostomia : derivacion per eliminar las urinas.

pielotomia : incision del bacinet.

piemia : pioemia.

piemontesa : rabassièr que d'un costat fa pic, de l'autre magalh.

« piercing » (angl.) : v. traucatge.

pieride nf : (parpalhon), cf Ubaud Dicort, « piéride »

pieron nm, cf Ubaud Dicort : « blanc, ancienne monnaie qui valait cinq deniers » TdF. (v. piron)

pierron nm : (galant), cf Ubaud Dicort.

pierronejar v, cf Ubaud Dicort : (v. pierron)

pietà (it.) (abs. Dicort) : esculptura o pintura que representa la santa Verge en plors al pè de la crotz, amb lo còrs de Nòstre Sénher suls genolhs. (v. pietat)

pietadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite piété, douce piété » TdF suppl

pietadós, -osa : sensible, -a / tendre, -a / misericordiós, -osa / piu, pia (qu'a pietat dels autres) ; que fa pietat.

Còr pietadós.

Paraula pietadosa.

Estat pietadós.

Paurum pietadós.

pietadosament adv : misericordiosament : d'un biais que fa pietat.

L'aculhiguèt pietadosament.

Se rebalava pietadosament.

pietança nf, cf Ubaud Dicort : « compassion » TdF

pietat nf : misericòrdia / compassion ; devocion ; respècte ; « piéta » (Rapin).

Fa pietat de véser, lo paure !

Mon Dieu, ajas pietat !

La pietat l'estofa pas !

Libre de pietat.

Practicas de pietat.

Pietat filiala.

pietejar, cf Ubaud Dicort : « v. tr. fouler, piétiner » (Alibert). « pietejar » : v. penejar.

pietisme nm, cf Ubaud Dicort : « piétisme » (Rapin)

pietista adj e n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort e Laus) : « piétiste » (Rapin)

« pieton » (fr.) : v. caminaire – adralhan – peson 1 (los 2, abs. Dicort).

pietós, -osa : pietadós, -osa. v. pus naut.

pietoset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a quelque pitié » TdF

piètrament adv, cf Ubaud Dicort : « piétrement, v paurament » (v. TdF)

pietràs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « tout à fait piètre, misérable, v. pauràs » (v. TdF)

piètre, -tra adj, cf Ubaud Dicort : « piètre, chétif, ive, v. mingre » (v. TdF).  « piètre » (fr.) : v. caganís - racanèl (abs. Dicort) - pichonàs – mesquin.

pietròt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez piètre, tout chétif » TdF

pietum nm sing, cf Ubaud Dicort : « pitié, commisération, v. pietança » (v. TdF)

PIEZO- : forma prefixada del grèc piezein (comprimir)

piezocristallizacion : cristallizacion de las ròcas per un fenomèm de pression.

piezoelectric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (phys.) piézoélectrique » (v. Rapin)

piezoelectricitat nf : aparicion d'una diferéncia de potencial entre las doas extremitats d'un cristal somés a una compression o a una traccion. (Fenomèn fisic utilizat, per exemple, per legir un disc microselhon)

piezograf / piezomètre : instrument per mesurar la pression.

piezografia / piezometria : mesura de las pressions.

piezografic / piezometric, -a : relatiu, -iva a la piezografia.

piezograma : corba obtenguda amb lo piezograf.

Piezograma arterial.

« pifach » : v. papach.

pif-paf ! (abs. Dicort) (onom.) : bruch de dos emplastres un darrièr l'autre. (v. pif ! pof !)

pif ! pof !  : « onomatopée de coups donnés, v. pim ! pam ! » (v. TdF jos ‘pif’)

E pif ! e pof dessús los òsses. (v. TdF)

pifard nm, cf Ubaud Dicort : « gros nez, en style burlesque » TdF

pifaud, -a (adj. e subs.) (v. Ubaud Dicort, TdF) : pofiàs, -assa (persona tròp repetenada, gròssa e grassa) ; persona de las gautas gròssas ; « oiseau » (Alibert).

« pifon » nm e derivats : v. pefon e derivats.

pifòrc [piforc] nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : cròc d'autres còps per tirar de fen de la pila, o de palha del palhièr ; mena de forca pels gabèls.

piforcar (v. tr.) : tirar de fen o de palha amb un pifòrc.

pifrada nf, cf Ubaud Dicort : (v. pifrar 1)

pifraire, -aira n : jogaire, -a de pifre ; persona que manja o que beu tròp.

pifrar 1 / pifrejar (v. pifrejar) (v. intr.) : jogar del pifre ; « bâfrer, manger » TdF ‘pifra’.

pifrar (se) v pron : « s’empifrer » TdF jos ‘pifra’

pifrar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo pifrar, le son du fifre » (v. TdF jos ‘pifra’)

pifre : mena de flaüta de ton fòrt agut ; gulampe, -a (gròs manjaire, gròssa manjaira) ; gròs beveire, gròssa beveira (v. TdF) ; nas (v. pifard).

Un gròs pifre, un gros piffre. (v. TdF)

Besson aviá un brave pifre.

pifrejar (v. intr.) : frequentatiu de pifrar, « jouer du fifre » TdF.

piga nf : « (gascon) pie (oiseau » ;  sin de la pèl / lentilha de la pèl / tessèla ; taca rossa. (v. Alibert)

pigala : oliva pigalhada. (v. TdF)

pigalh 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pie, noir et blanc » (TdF ‘pigau’)

pigalh 2 nm / pigalha nf : « tache, bigarrure », tessèla / pichona taca de la pèl. (TdF ‘pigau’ e ‘pigaio’)

 

pigalhar (v. tr. ) : moscalhar ; mirgalhar.

pigalhat, -ada : bigarrat, -ada ; picard, -a (blanc, -a e negre, -a o blanc, -a e rossèl, -a)

Can pigalhat.

Canha pigalhada.

Vaca pigalhada.

« pigalhon » (pigalhon nm) : v. picalhon.

pigar (v. tr e intr. (TdF)) : tacar / moscalhar ; becar / picotar.

pigarg nm (abs. Dicort) : dama / bresaga / beu l'òli (Strix flammea) « (ornit.) pygargue » (Laus, Rapin)

pigassa nf : destral / picassa. v. picassa.

pigassaire nm : v. picassaire.

pigassal nm : v. picassal.

pigassar [ ~ picassar] (v. tr.) : tustar e entalhar lo fust amb una pigassa.

pigassejar ~ picassejar v, cf Ubaud Dicort : « manier la hache » (Lagarde)

pigasson [ ~ picasson] nm : pigassa pichona ; « coin de fer pour fendre le bois, v. conhet ; tronçon de bois dans lequel on creuse un sabot ; toupie, v. baudufa ; grimpereau, v. escalaperon » (v. TdF jos ‘picassou’).

pigassonèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. pigasson)

pigat 1, -ada adj : picard, -a / pigalh, -a. v. pus naut, « moucheté de blanc et de noir ; dont la peau est marquée par des rousseurs, v. panós » (v. TdF jos ‘piga’)

Un buòu pigat, un bœuf pie. (v. Vayssier ‘pigat’)

pigat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « piat, petit de la pie, v. agaçat ; nom qu’on donne aux bœufs de couleur pie [v. pigat 1] » (v. TdF)

pigeta nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive » TdF

pigment : substància coloranta d'un organisme vivent.

pigmentacion : formacion de pigments.

pigmentar (v. tr.) : colorar d'un pigment.

pigmentari, -ària : relatiu, -iva a un pigment ; que conten un pigment.

Tumors pigmentàrias.

pigmentat, -ada : colorat, -ada d'un pigment.

pigmèu, -èa adj e nm : persona d'una raça pichonèla d'Africa ;

Tira-te de pels passes, pigmèu ! (s.f.)

« pigol » e derivats : v. pibol.

pigon 1 adj m, cf Ubaud Dicort : « tacheté de blanc et noir » (Palay ‘pigoû 1’)

pigon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nom de chien blanc tacheté de noir ou de roux, de la race dite de montagne ; c’est le nom générique des chiens de berger » (v. Palay ‘pigoû 2 e TdF)

Pigon : nom de can pigalhat. (v. pigon 2 e TdF ‘pigou’)

pigon 3 nm, cf Ubaud Dicort : « merle, v. mèrle » (v. TdF ‘pigoun 2’)

« pigòta » : v. picòta.

pigra nf : mesenga pendolina (Anthoscopus pendulinus)

pigrament adv : inchalhentament / peresosament.

pigre, -gra adj : inchalhent, -a / canhós / peresós, -osa / fug-òbra.

pigrejar (v. intr.) : aver la canha / èsser inchalhent.

pigresa nf / pigritge nm : canha / inchalhença / peresa.

pigritjar (v. intr.) (abs. Dicort) : se complaire a èsser inchalhent. (v. pigrejar)

pigue, -ga adj, cf Ubaud Dicort : « pie, moucheté de taches blanches et noires » (v. TdF)

pigueta adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « nom que les pâtres des Pyrénées donnent à leurs chiennes, lorsqu’elles sont tachetées » (v. TdF jos ‘pigou’)

Pigueta : nom de canha pigalhada. (v. TdF) (v. çai sus)

« pija » - « pijar » : v. pièja - piejar.

pijama nm [(pi'jama), de l'angl. pyjama (pi 'dza: ma)] : vestit de nuèch.

pijon nm (R. IV, 538) : « pigeon » TdF, favard / colomb.

pijon biset nm, cf Ubaud Dicort : « pigeon biset » TdF jos ‘pijoun’

pijon comun nm, cf Ubaud Dicort : « pigeon domestique » TdF jos ‘pijoun’

pijon favard nm, cf Ubaud Dicort : « pigeon ramier » TdF jos ‘pijoun’

pijon marin nm, cf Ubaud Dicort : « mouette cendrée » TdF jos ‘pijoun’

pijon patut ~ pautut nm, cf Ubaud Dicort : « pigeon pattu » TdF jos ‘pijoun’

pijon salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de colombe, columba anas (Lin.) » TdF jos ‘pijoun’

pijona nf, cf Ubaud Dicort : « pigeon femelle, v. colomba » (v. TdF)

pijonada nf, cf Ubaud Dicort : « couvée de pigeons » TdF

pijonat nm, cf Ubaud Dicort : « pigeons ; jeune pigeon, en Guyenne » TdF

pijonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit pigeon, v. colombet » (v. TdF)

pijonièira nf, cf Ubaud Dicort : « pigeonnier qui fait partie d’un autre bâtiment » (v. TdF)

pijonièr nm, cf Ubaud Dicort : « pigeonnier, colombier, v. colombièr » (v. TdF)

pijon-vòla nm, cf Ubaud Dicort : « jeu du ‘pigeon, vole’, dans lequel on donne un gage, si on lève le doigt mal à propos » TdF ‘pijoun-volo’

pila 1 nf : nauc ; abeurador ; recipient de pèira per l'òli ; anciana mesura de pèire dins los mercats d'autres còps (v. TdF ‘pielo 1’) ; (v. pilas)

pila 2 nf : pilar de pont ; cambatge de pont, de glèisa, de catedrala... ; espicon ; pal-supòrt vertical d'estatja de maçon ; montet (t.a.) ; aparelh de totas dimensions productor d'energia (v. TdF ‘pielo 2’) ;

Pila de pont.

Pila de libres.

Pila electrica.

Pila atomica.

pila 3 nf : vendémia cachada dins un còp ; regalèmus ; rosta / tustassada / tabassada (v. TdF ‘pielo 3’) ;

pila 4 nf : costat d'una pèça de moneda que sa valor i es marcada. (v. TdF jos ‘pielo 2’)

Jogar a pila o fàcia.

A pila o crotz. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pielo 2’)

pilablat nm, cf Ubaud Dicort : « bruant ortolan, oiseau, v. ortolan » (v.TdF jos ‘pielo-blad’)

pilada nf, cf Ubaud Dicort : « augée, contenu d’une auge, v. naucada » (v. TdF ‘pielado’)

pilador : maça / trissador / pilon.

Un pilador de cosina.

Un pilador de mortièr.

pilaire, -aira [~ - airitz] n : persona que pila.

pilar 1 nm : colomna de pèira, de fust, supòrt vertical metallic qu'una maçonariá o un fustam i s'apèvan dessús.

Pilar de pont.

Pilar de catedrala.

pilar 2 (v. tr.) : trissar ; cachar la vendémia ; bresar ; manjar amb apetís ; languir a dich d'esperar ; tustar.

Pilar de pebre, de sal... : trissar de pebre, de sal...

pilaret / pialaret [veire pilaret, cf Ubaud Dicort] nm : pilar pichon.

pilas (f.pl.) : aparelh que servissiá a pilar la pasta de papièr. (v. Alibert)

pilasal nm, cf Ubaud Dicort : « pilon, v. pilador, trisson » (v. TdF ‘pielo-sau’)