|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
petrografic, -a : relatiu, -iva a la petrografia. petròl nm : v. petrilha. (# petròli) petrolar (abs. Dicort) (v. tr.) : cobrir de petròli. petrolatge (abs. Dicort) : accion de cobrir de petròli. Petrolatge dels estanhs per far perir los bigals. petrolet nm / petroleta nf : motocicleta pichona. petròli nm : liquid oliós de color fosca, inflamable, que se tròba dins la tèrra o jos la mar. (# petròl) Potz de petròli. petrolièr 1, -ièira adj : relatiu, -iva al petròli. País petrolièr. petrolièr 2 nm : naviri cistèrna que carreja de petròli. petrolifèr, -a : que conten de petròli. Terren petrolifèr. petrologia : sciéncia qu'estúdia las ròcas. petromàs nm / petrumàs [veire petromàs, cf Ubaud Dicort] : vestit tot espelhandrat ; filha bocharda e sansònha (mal acapçada) petron nm, cf Ubaud Dicort : « point grossier qu’on fait en ravaudant » TdF petronhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ravauder grossièrement » TdF ‘petrougna’ Petròni : escrivan latin (s. Ièr après J.C). petroquimia : sciéncia, tecnica e industria dels derivats del petròli. petroquimic, -a : relatiu, -iva a la petroquimia. petroquimista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de petroquimia. petrosilèx (abs. Dicort) : pèiraselze / silèx (del lat. silex), « pétrosilex » (v. Rapin) petrositi (f.) : osteïti prigonda del massís temporal. petrumàs nm (non preconizat Dicort) : v. petromàs. petrus (f.) [petrús nm, cf Ubaud Dicort p. 156] / petrusson (f.) [nm] : flòc de drolleta desgordida. (v. TdF jos ‘petrus’ e Vayssier) petuga 1 nf, cf Ubaud Dicort : « espèce d’arc-boutant qu’on mettait autrefois aux fenêtres pour les fermer, crochet en bois qui tourne sur un clou ou une vis » TdF ‘petugo 2’ petuga 2 nf, cf Ubaud Dicort : « fétuque, genre de plantes » TdF ‘petugo 3’ petuga 3 nf, cf Ubaud Dicort : « puput, huppe, oiseau [v. upega] ; femme prétentieuse ou présomptueuse, pimbêche » TdF ‘petugo 1’ petulància : qualitat o defaut de q.q. de petulant. petulant, -a : boleguet, -a ; impetuós, -osa. petum nm, cf Ubaud Dicort : « bruit, tapage, vacarme, crierie » TdF ‘petun 1’ petunh nm, cf Ubaud Dicort : « petun ; le dernier tabac que l’on récolte, le tabac inférieur » TdF ‘petun 2’ petunhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pétuner, priser » (TdF ‘petunia’) petúnia (f.) : mena de flor (Petunia hybrita) petut : filat de las malhas grandas utilizat en Occitània. peu [veire pesolh, cf Ubaud Dicort] nm : pesolh. peulha nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : bendèl per téner lo pel ; veta de fil per téner lo pel. peulhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far téner lo pel amb un bendèl o una veta. peulheta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ruban de fil, v. veton » (v. TdF) peulhós 1 [veire pesolhós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : pesolhós, -osa ; peulhós 2, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : frangilhós, -osa. peuna (plt.) : ròsa d'ase (l. p.) (Paeonia) pèuna (TdF ; abs. Dicort) : pausa / repaus. pèverd nm, cf Ubaud Dicort : v. pè verd. pevinha 1 (adj. (dels dos genres)) : plorinejaire, -a ; malgraciós, -osa ; ernhós, -osa (en parlant dels nenons) ; pevinha 2 (subs. f.) : èrnhas. Aquel nenon a la pevinha : ... a las èrnhas. pevinhaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : (v. pevinhar (se)) pevinhar (se) v pron : plorinejar / se plorar / se lamentar ; « faire semblant de pleurer » (TdF ‘pebigna’). pevinhós, -osa : ernhós, -osa ; plorinejaire, -a. Un nenon pevinhós. pèvirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, culbuter » (Sèrras-Ess.) ; « renverser les pieds en l’air » (Palay ‘pè-birà’) pèvirat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a le pied tourné ; panard, qui marche mal ; pied-bot » (Palay ‘pè-biràt’) -PEXIA : forma sufixada del grèc pexis (fixacion) v. cistopexia. peziza nf, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) pézize » (v. Per Noste). (v. aurelha de Judàs) Pezenàs (1140) [Pesenàs] : vila d'Erau que Molière i demorèt. pff ! : onomatopèia que marca mesprètz o indiferéncia. pi nf/nm, cf Ubaud Dicort : « (lettre grecque) pi » (Rapin), Π-π. PI- / PIO- : forma prefixada del grèc puòn (poire) pia 1 adj f : v. piu 4. « pia » 2 nf : v. pua. piada [veire pesada 2, cf Ubaud Dicort] nf : pesada / tralh (marca de pè dins la nèu, la sabla, la fanga...) piafa 1 nf : ostentacion ; elegància dins lo biais de se vestir. piafa 2 nm, cf Ubaud Dicort : « homme fringant, fashionable, gaillard ; polisson, filou, vaurien ; truand, rustre » (v. TdF ‘piafo 2’) piafada nf / piafadís nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : parada / ostentacion. piafar (v. intr.) : far lo gal / s'encreire. « piajar » v : v. piejar. piala (non preconizat Dicort) / pila nf : abeurador ; nauc de pèira per l'òli. v. pila. pialagralha nf : mena de dança. pialha : toalha (linge per cobrir una taula) pialhada nf / pialhadís nm (Alibert) (v. pialhadís) : cridadèsta / cridariá ; repotegada ; « bavardage » TdF ‘piaiado’ ; babilhatge. pialhadís nm, cf Ubaud Dicort : « altercation, gronderie, v. charpadissa » (v. TdF ‘piaiadis’) pialhament nm, cf Ubaud Dicort : « piaillement » (Sèrras-Ess.) pialhar 1 (v. intr. e tr.) : babilhar ; cridassejar ; repotegar ; cridar q.q. ; se lanhar / se plànher ; pialhar 2 (v. intr. e tr.), cf Ubaud Dicort : beure. (v. Alibert) (v. piar) pialhariá nf, cf Ubaud Dicort : v. pialhada. (v. TdF jos ‘piaiado’) pialona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » (v. TdF) pialòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite pile, tas, groupe, masse, v. molon » TdF jos ‘pielot’ pian : trachelàs de lana ; petaç ; cachavièlha. piancha : vin ; bevenda alcoolizada.
|
|
||
|
petofiar / petofiejar (v. intr.) : passar son temps a dire de petòfias. petofiàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -assa (adj. e subs) : òme grossàs ; femna grossassa. petofiejaire, -aira : farambulhaire, -a ; lanfiejaire, -a ; medisent, -a ; messorguièr, -ièira. Los petofiejaires, Dieu te'n garde ! petofiejar v : v. petofiar. petofièr, -ièira n : messorguièr, -ièira / maneflaire, -a. petofiós, -osa adj e n (v. TdF) : petofièr, -ièira. v. çaisús. petofium nm sing : petòfias en general. v. petòfia. petoira : botariga / bofiga / bodofla ; paur granda. petoiral nm / petoirau (abs. Dicort) : confitura d'acinas (frucha de l'albespin) ; petoire v. petoire 1, « petite fessée » (Mouly Esping. p. 250) petoirar (v. tr.) : butar vitament (R. V, 558). Lo Causset a la tissa de petoirar lo bestial. petoirar (se) : se tustar sus las ancas. petoire 1 (m.) : ancada (còp mandat sul tafanari / sul cuol ) ; brave emplastre / brave carpan ; espet (bruch de quicòm qu'espeta) botariga ; paur granda ; desòrdre ; embarràs. petoire 2, -oira n : òme grossàs ; femna grossassa. petola nf : cròta, « petite crotte » ; femsa que s'arrapa a la lana del cuol de las fedas ; fanga que s'arrapa al fons de las cauças o de las raubas longas. (v. TdF) Aquò’s pas de petolas de lèbre, ce ne sont pas des bagatellles. (v. TdF) petolàs nm, cf Ubaud Dicort, -assa : persona mòla (sens enavant) ; fug-òbra (m. e f.) « homme sans énergie, fainéant, paresseux, v. fenhantàs » (v. TdF) petolejar (v. intr.) : femsar / pecolar (far de cròtas o de crotarèlas) ; « péter souvent, faire des petits pets, pétiller » (v. TdF) petoleta : crotarèla (cròta pichonèla) petolha (abs. Dicort) : doblet de petola. petolhejar (v. intr.) (abs. Dicort) : doblet de petolejar. petolièr : airal plen de crotarèlas de conilhs o de lèbres ; olivastre (oliu salvatge que sas olivas revèrtan de crotarèlas) ; amassaire de figadas d'ase, de muòl, de caval. petolin nm, cf Ubaud Dicort : « petit bambin » (v. TdF) petolon nm, cf Ubaud Dicort : « chose pas plus grosse qu’une petite crotte, chose de peu d’importance » TdF peton 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit pet ; excrément d’enfant ; tas, monceau ; culot, dernier né d’une famille nombreuse, petit enfant ; petite épingle » (v. TdF ‘petoun 2’) peton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « peton, petit pied, pied mignon » TdF ‘petoun 1’ petonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pétiller, en Limousin, v. petejar » (v. TdF) ; « grommeler, rouspéter [v. petonejar 1] » (Limousin) petonch 1 nm (abs. Dicort e Vayssier) : grais / graissa. (v. petonchum) petonch 2, -a adj : onch, -a / graissat, -ada, « graisseux » (Vayssier). petonchum nm sg : « onctuosité » (v. TdF), onchum / grais / graissa. petonejada nf¨ « accès d’humeur » (Mouly Esping., p. 250) petonejadís : petejament. Lo petonejadís d'un fuòc de lenha verda. petonejaire, -aira adj e n : « celui, celle qui piétine ou qui crépite » TdF ; persona que peta sovent ; repotegaire, -a. petonejar 1 / petonar (v. petonar) (v. intr.) : petegar / petejar (far d'espets pichonèls en cremant) ; cracinejar ; quitar pas de repotegar [v. TdF ‘petouneja 2’] ; quitar pas de petar (de far de pets) ; far una seguida de pets pichons [v. petolejar] ;. L'ase, lo pauràs, tirava l'araire en petonejant. La lenha de castanhièr petoneja quand crèma. petonejar 2 (v. intr. e tr.) : « commencer à marcher, piétiner, trépigner ; regimber, se dépiter » ; reguitnar (v. TdF ‘petouneja 1’) Lo diable lo petoneja, le diable le possède, il enrage. (v. TdF) petonet nm, cf Ubaud Dicort : « pied tout petit » TdF petorlejaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : (v. petorlejar) petorlejar v, cf Ubaud Dicort : v. petolejar. (v. TdF jos ‘petouleja’) petorlina nf, cf Ubaud Dicort : « spipolette, oiseau, v. cici de palun ; alouette des prés » (v. TdF) pètòrt nm, cf Ubaud Dicort : « pied bot » (TdF ‘ped-tort’) petós, -osa (subs. e adj.) : persona que peta sovent ; persona pichonèla ; coquinàs, -assa. (v. TdF) petosa (f.) : mena d'aucèl troglodit ; rei petit (Regulus regulus) ; escalapeiron (Certhia familiaris) ; mena d'anet (Anas fusca) petoset, -a / petoson, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit criquet [= homme faible et de petite taille], petite morveuse, mirmidon » TdF jos ‘petouset’ petòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite crotte, v. petola ; petite fille, poupée, v. peteta » (v. TdF) petral nm, cf Ubaud Dicort : v. petabard. (v. TdF jos ‘peto-bard’) Petrarca : poèta e umanista italian (1304-1374). petrarquizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pétrarquisant, -e » (v. çai jos) petrarquizar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pétrarquiser [v. Petrarca] » (Per Noste) . petrèl nm, cf Ubaud Dicort : « pétrel » (Rapin) petrificacion : accion o resulta de petrificar o de se petrificar. petrificant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pétrifiant, -e » (Laus) Una scèna petrificanta, une scène pétrifiante. (v. Per Noste) petrificar (v. tr.) : cambiar en pèira o en quicòm que sembla de pèira ; estupefar / estabosir / estabordir (immobilizar d'estupefaccion) Ne demorèt tota petrificada de paur. Arbres petrificats. Òsses petrificats. petrificar (se) : se cambiar en pèira. petrificat, -ada : cambiat, -ada en pèira ; estabosit, -ida. petrilha nf / petròl nm (v. Alibert) : pelha ; vestit espelhandrat. petrilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pétiller, v. petejar ; briller, être bien mis, v. bragar 1 » (v. TdF ‘petriha’) petrit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : « Qualque bon gigòt a l’alh / O doas o tres calhas petridas, / Qu’es pas de causas plan marridas. (J. Laurés) » (v. TdF) PETRO- : forma prefixada del grèc petròs (pèira) ; forma prefixada del latin petroleum (petròli) petrodolars (m. pl.) [petrodòlar nm, cf Ubaud Dicort] : dolars que venon de la venda del petròli pels païses exportators, e plaçats per l'entremesa del sistèma bancari internacional. petrogenèsi (f.) : procediment de formacion de las ròcas. petroglif (m.) : inscripcion preïstorica sus una ròca. petrografia : estudi sistematic de las ròcas.
|
|
|
|
|
|
|
|
|