petrografic, -a : relatiu, -iva a la petrografia.

petròl nm : v. petrilha. (# petròli)

petrolar (abs. Dicort) (v. tr.) : cobrir de petròli.

petrolatge (abs. Dicort) : accion de cobrir de petròli.

Petrolatge dels estanhs per far perir los bigals.

petrolet nm / petroleta nf : motocicleta pichona.

petròli nm : liquid oliós de color fosca, inflamable, que se tròba dins la tèrra o jos la mar. (# petròl)

Potz de petròli.

petrolièr 1, -ièira adj : relatiu, -iva al petròli.

País petrolièr.

petrolièr 2 nm : naviri cistèrna que carreja de petròli.

petrolifèr, -a : que conten de petròli.

Terren petrolifèr.

petrologia : sciéncia qu'estúdia las ròcas.

petromàs nm / petrumàs [veire petromàs, cf Ubaud Dicort] : vestit tot espelhandrat ; filha bocharda e sansònha (mal acapçada)

petron nm, cf Ubaud Dicort : « point grossier qu’on fait en ravaudant » TdF

petronhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ravauder grossièrement » TdF ‘petrougna’

Petròni : escrivan latin (s. Ièr après J.C).

petroquimia : sciéncia, tecnica e industria dels derivats del petròli.

petroquimic, -a : relatiu, -iva a la petroquimia.

petroquimista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de petroquimia.

petrosilèx (abs. Dicort) : pèiraselze / silèx (del lat. silex), « pétrosilex » (v. Rapin)

petrositi (f.) : osteïti prigonda del massís temporal.

petrumàs nm (non preconizat Dicort: v. petromàs.

petrus (f.) [petrús nm, cf Ubaud Dicort p. 156] / petrusson (f.) [nm] : flòc de drolleta desgordida. (v. TdF jos ‘petrus’ e Vayssier)

petuga 1 nf, cf Ubaud Dicort : « espèce d’arc-boutant qu’on mettait autrefois aux fenêtres pour les fermer, crochet en bois qui tourne sur un clou ou une vis » TdF ‘petugo 2’

petuga 2 nf, cf Ubaud Dicort : « fétuque, genre de plantes » TdF ‘petugo 3’

petuga 3 nf, cf Ubaud Dicort : « puput, huppe, oiseau ; femme prétentieuse ou présomptueuse, pimbêche » TdF ‘petugo 1’

petulància : qualitat o defaut de q.q. de petulant.

petulant, -a : boleguet, -a ; impetuós, -osa.

petum nm, cf Ubaud Dicort : « bruit, tapage, vacarme, crierie » TdF ‘petun 1’

petunh nm, cf Ubaud Dicort : « petun ; le dernier tabac que l’on récolte, le tabac inférieur » TdF ‘petun 2’

petunhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pétuner, priser » (TdF ‘petunia’)

petúnia (f.) : mena de flor (Petunia hybrita)

petut : filat de las malhas grandas utilizat en Occitània.

peu [veire pesolh, cf Ubaud Dicort] nm : pesolh.

peulha nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : bendèl per téner lo pel ; veta de fil per téner lo pel.

peulhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far téner lo pel amb un bendèl o una veta.

peulheta nf, cf Ubaud Dicort : « petit ruban de fil, v. veton » (v. TdF)

peulhós 1 [veire pesolhós, cf Ubaud Dicort], -osa adj : pesolhós, -osa ;

peulhós 2, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : frangilhós, -osa.

peuna (plt.) : ròsa d'ase (l. p.) (Paeonia)

pèuna (TdF ; abs. Dicort) : pausa / repaus.

pèverd nm, cf Ubaud Dicort : v. pè verd.

pevinha 1 (adj. (dels dos genres)) : plorinejaire, -a ; malgraciós, -osa ; ernhós, -osa (en parlant dels nenons) ;

pevinha 2 (subs. f.) : èrnhas.

Aquel nenon a la pevinha : ... a las èrnhas.

pevinhaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : (v. pevinhar (se))

pevinhar (se) v pron : plorinejar / se plorar / se lamentar ; « faire semblant de pleurer » (TdF ‘pebigna’).

pevinhós, -osa : ernhós, -osa ; plorinejaire, -a.

Un nenon pevinhós.

pèvirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, culbuter » (Sèrras-Ess.) ; « renverser les pieds en l’air » (Palay ‘pè-birà’)

pèvirat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a le pied tourné ; panard, qui marche mal ; pied-bot » (Palay ‘pè-biràt’)

-PEXIA : forma sufixada del grèc pexis (fixacion) v. cistopexia.

peziza nf, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) pézize » (v. Per Noste). (v. aurelha de Judàs)

Pezenàs (1140) [Pesenàs] : vila d'Erau que Molière i demorèt.

pff ! : onomatopèia que marca mesprètz o indiferéncia.

pi nf/nm, cf Ubaud Dicort : « (lettre grecque) pi » (Rapin), Π-π.

PI- / PIO- : forma prefixada del grèc puòn (poire)

pia 1 adj f : v. piu 4.

« pia » 2 nf : v. pua.

piada [veire pesada 2, cf Ubaud Dicort] nf : pesada / tralh (marca de pè dins la nèu, la sabla, la fanga...)

piafa 1 nf : ostentacion ; elegància dins lo biais de se vestir.

piafa 2 nm, cf Ubaud Dicort : « homme fringant, fashionable, gaillard ; polisson, filou, vaurien ; truand, rustre » (v. TdF ‘piafo 2’)

piafada nf / piafadís nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : parada / ostentacion.

piafar (v. intr.) : far lo gal / s'encreire.

« piajar » : v. piejar.

piala (non preconizat Dicort) / pila nf : abeurador ; nauc de pèira per l'òli. v. pila.

pialagralha nf : mena de dança.

pialha : toalha (linge per cobrir una taula)

pialhada nf / pialhadís nm (Alibert) (v. pialhadís)  : cridadèsta / cridariá ; repotegada ; « bavardage » TdF ‘piaiado’ ; babilhatge.

pialhadís nm, cf Ubaud Dicort : « altercation, gronderie, v. charpadissa » (v. TdF ‘piaiadis’)

pialhament nm, cf Ubaud Dicort : « piaillement » (Sèrras-Ess.)

pialhar 1 (v. intr. e tr.) : babilhar ; cridassejar ; repotegar ; cridar q.q. ; se lanhar / se plànher ;

pialhar 2 (v. intr. e tr.) : beure. (v. Alibert) (v. piar)

pialhariá nf, cf Ubaud Dicort : v. pialhada. (v. TdF jos ‘piaiado’)

pialona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » (v. TdF)

pialòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite pile, tas, groupe, masse, v. molon » TdF jos ‘pielot’

pian : trachelàs de lana ; petaç ; cachavièlha.

piancha : vin ; bevenda alcoolizada.

 

 

 

petofiar / petofiejar (v. intr.) : passar son temps a dire de petòfias.

petofiàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -assa (adj. e subs) : òme grossàs ; femna grossassa.

petofiejaire, -aira : farambulhaire, -a ; lanfiejaire, -a ; medisent, -a ; messorguièr, -ièira.

Los petofiejaires, Dieu te'n garde !

petofiejar : v. petofiar.

petofièr, -ièira n : messorguièr, -ièira / maneflaire, -a.

petofiós, -osa adj e n (v. TdF) : petofièr, -ièira. v. çaisús.

petofium nm sing : petòfias en general. v. petòfia.

petoira : botariga / bofiga / bodofla ; paur granda.

petoiral nm / petoirau (abs. Dicort) : confitura d'acinas (frucha de l'albespin) ; petoire v. petoire 1, « petite fessée » (Mouly Esping. p. 250)

petoirar (v. tr.) : butar vitament (R. V, 558).

Lo Causset a la tissa de petoirar lo bestial.

petoirar (se) : se tustar sus las ancas.

petoire 1 (m.) : ancada (còp mandat sul tafanari / sul cuol ) ; brave emplastre / brave carpan ; espet (bruch de quicòm qu'espeta) botariga ; paur granda ; desòrdre ; embarràs.

petoire 2, -oira n : òme grossàs ; femna grossassa.

petola nf : cròta, « petite crotte » ; femsa que s'arrapa a la lana del cuol de las fedas ; fanga que s'arrapa al fons de las cauças o de las raubas longas. (v. TdF)

Aquò’s pas de petolas de lèbre, ce ne sont pas des bagatellles. (v. TdF)

petolàs nm, cf Ubaud Dicort, -assa : persona mòla (sens enavant) ; fug-òbra (m. e f.) « homme sans énergie, fainéant, paresseux, v. fenhantàs » (v. TdF)

petolejar (v. intr.) : femsar / pecolar (far de cròtas o de crotarèlas) ; « péter souvent, faire des petits pets, pétiller » (v. TdF)

petoleta : crotarèla (cròta pichonèla)

petolha (abs. Dicort) : doblet de petola.

petolhejar (v. intr.) (abs. Dicort) : doblet de petolejar.

petolièr : airal plen de crotarèlas de conilhs o de lèbres ; olivastre (oliu salvatge que sas olivas revèrtan de crotarèlas) ; amassaire de figadas d'ase, de muòl, de caval.

petolin nm, cf Ubaud Dicort : « petit bambin » (v. TdF)

petolon nm, cf Ubaud Dicort : « chose pas plus grosse qu’une petite crotte, chose de peu d’importance » TdF

peton 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit pet ; excrément d’enfant ; tas, monceau ; culot, dernier né d’une famille nombreuse, petit enfant ; petite épingle » (v. TdF ‘petoun 2’)

peton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « peton, petit pied, pied mignon » TdF ‘petoun 1’

petonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pétiller, en Limousin, v. petejar » (v. TdF) ; « grommeler, rouspéter [v. petonejar 1] » (Limousin)

petonch 1 nm (abs. Dicort e Vayssier) : grais / graissa. (v. petonchum)

petonch 2, -a adj : onch, -a / graissat, -ada, « graisseux » (Vayssier).

petonchum nm sg : « onctuosité » (v. TdF), onchum / grais / graissa.

petonejada nf¨ « accès d’humeur » (Mouly Esping., p. 250)

petonejadís : petejament.

Lo petonejadís d'un fuòc de lenha verda.

petonejaire, -aira adj e n : « celui, celle qui piétine ou qui crépite » TdF ; persona que peta sovent ; repotegaire, -a.

petonejar 1 / petonar (v. petonar) (v. intr.) : petegar / petejar (far d'espets pichonèls en cremant) ; cracinejar ; quitar pas de repotegar [v. TdF ‘petouneja 2’] ; quitar pas de petar (de far de pets) ; far una seguida de pets pichons [v. petolejar] ;.

L'ase, lo pauràs, tirava l'araire en petonejant.

La lenha de castanhièr petoneja quand crèma.

petonejar 2 (v. intr. e tr.) : « commencer à marcher, piétiner, trépigner ; regimber, se dépiter » ; reguitnar (v. TdF ‘petouneja 1’)

Lo diable lo petoneja, le diable le possède, il enrage. (v. TdF)

petonet nm, cf Ubaud Dicort : « pied tout petit » TdF

petorlejaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : (v. petorlejar)

petorlejar v, cf Ubaud Dicort : v. petolejar. (v. TdF jos ‘petouleja’)

petorlina nf, cf Ubaud Dicort : « spipolette, oiseau, v. cici de palun ; alouette des prés » (v. TdF)

pètòrt nm, cf Ubaud Dicort : « pied bot » (TdF ‘ped-tort’)

petós, -osa (subs. e adj.) : persona que peta sovent ; persona pichonèla ; coquinàs, -assa. (v. TdF)

petosa (f.) : mena d'aucèl troglodit ; rei petit (Regulus regulus) escalapeiron (Certhia familiaris) ; mena d'anet (Anas fusca)

petoset, -a / petoson, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit criquet  [= homme faible et de petite taille], petite morveuse, mirmidon » TdF jos ‘petouset’

petòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite crotte, v. petola ; petite fille, poupée, v. peteta » (v. TdF)

petral nm, cf Ubaud Dicort : v. petabard. (v. TdF jos ‘peto-bard’)

Petrarca : poèta e umanista italian (1304-1374).

petrarquizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pétrarquisant, -e » (v. çai jos)

petrarquizar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pétrarquiser [v. Petrarca] » (Per Noste) .

petrèl nm, cf Ubaud Dicort : « pétrel » (Rapin)

petrificacion : accion o resulta de petrificar o de se petrificar.

petrificant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pétrifiant, -e » (Laus)

Una scèna petrificanta, une scène pétrifiante. (v. Per Noste)

petrificar (v. tr.) : cambiar en pèira o en quicòm que sembla de pèira ; estupefar / estabosir / estabordir (immobilizar d'estupefaccion)

Ne demorèt tota petrificada de paur.

Arbres petrificats.

Òsses petrificats.

petrificar (se) : se cambiar en pèira.

petrificat, -ada : cambiat, -ada en pèira ; estabosit, -ida.

petrilha nf / petròl nm (v. Alibert) : pelha ; vestit espelhandrat.

petrilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pétiller, v. petejar ; briller, être bien mis, v. bragar 1 » (v. TdF ‘petriha’)

petrit, -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF) :

« Qualque bon gigòt a l’alh

O doas o tres calhas petridas,

Qu’es pas de causas plan marridas. (J. Laurés) » (v. TdF)

PETRO- : forma prefixada del grèc petròs (pèira) ; forma prefixada del latin petroleum (petròli)

petrodolars (m. pl.) [petrodòlar nm, cf Ubaud Dicort]  : dolars que venon de la venda del petròli pels païses exportators, e plaçats per l'entremesa del sistèma bancari internacional.

petrogenèsi (f.) : procediment de formacion de las ròcas.

petroglif (m.) : inscripcion preïstorica sus una ròca.

petrografia : estudi sistematic de las ròcas.