petanca 1 nf desformacion de « pè tancat » (pè clavat sul pelsòl) : « pétanque » (Laus, Lèbre), jòc de bòlas tipicament occitan, inventat a La Ciotat en 1910. 

    Las còlas de jogaires devon lançar lors bòlas de metal lo pus prèp possible d'una pichona bòla de fust sonada lec (del gallés LECCA : pèira plana). Los que se sarran mai del lec marcan un punt. Un jogaire que se sarra del lec a lo tocar dison que teta lo lec. Alara, los jogaires de l'autra còla puntan lors bòlas sus la bòla que teta per la desplaçar. v. tet.

petanca 2 nf : (niaisa, bavarda), cf Ubaud Dicort.

petancaire, -aira : persona que jòga a la petanca.

Es un petancaire de primièira borra : ... de flor.

petangoira ~ petangola nf, cf Ubaud Dicort : « vessie de cochon, vessie de poisson » TdF jos ‘petangouiro’

petant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cassant, ante » TdF

petaoctet nm : (informatica) « pétaoctet » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 163)

petapèl (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Rire a petapèl, rire à crever » TdF ‘peto-pèu’

petar (v. intr.) : far un pet ; espetar ; explosar ; se rompre. (v. TdF ‘peta’)

petarafa nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, hache non coupante » TdF

petarafar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de marine, caréner avec la petarafa » (v. TdF)

petard : espet / explosion ; mècha (R. VI, 360) de foet ; canonièira / petabala (l. p.) de sambuc ; montet de petada (cròtas de fedas o figada de bestial cavalin) ; brave emplastre / brave carpan ; cuol blanc (mena d'aucèl) (Saxicola)

petarda nf, cf Ubaud Dicort : « loup, jouet d’enfant, v. bronzidor » (v. TdF)

petardar / petardejar (v. intr. e tr.) : petarradar ; far espetar un petard, una mina o una bomba ; bombardar ; tirar de còps de fusil.

petardèla : piqueta (vin de raca ; vin marrit).

Per beure de petardèla, ni mai ni mens !

petardièira : femna cuolgròssa (v. bas de p. 19) ; cropièira de sèla o d'arnesc.

petardièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘petardié 1 e 2’) : mena d'aucèl (Emberiza miliaria) ; canonièira / petabala (l.p.) de sambuc ; avion que larga de bombas [v. bombardièr] ; òme cuolgròs.

petarèl nm : pruna salvatja / prunèla ; bigarrèu ; airal que i cagan los conilhs ; tafanari / cuol ; cendrièr de forn ; mècha (R. VI, 360) de foet ; candèla de resina ; drolleta ; motocicleta, « cyclomoteur » (Rapin) ; flor de sèrp (plt.) : (Lychnis dioïca)

petarèla nf : flor de genèst que los dròlles fan espetar ; canonièira / petabala (l. p.) de sambuc ; botariga d'animal ; lagrema de veire ; arboç (plt.) : (Arbutus unedo) ; (Arbutus uva-ursi) ; (Arbutus alpina) ; « mèche d’un fouet, v. chassa » (v. TdF suppl)

petarelista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort (v. petarèl) : « cyclomotoriste » (Sèrras-Ess.)

petarengueta nm : petabard / petard de fanga.

petariá nf, cf Ubaud Dicort : « tympanite » TdF

petarina : galeta (R. III, 419) de farina de blat negre.

petarocin nm : v. peta rossin.

peta ròssa [petaròssa, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Centaurea jacea)

peta rossin [veire petarocin, v. Ubaud Dicort Errata web] nm (plt.) : (Erythraea centaurium)

petarosta nf, cf Ubaud Dicort : « trouille » (Brun Glossari Oc-Fr)

petarra [petarre nm, cf Ubaud Dicort p. 156] : canonièira / petabala (l. p.) de sambuc.

petarrada nf : seguida de pets o d'espets ; bruch d'una motocicleta ; « déjection de crottin » TdF.

petarradar (v. intr.) : far un bruch de petarrada.

petarradís nm, cf Ubaud Dicort : (v. petarrada)

petarradon nm, cf Ubaud Dicort : « pétard, v. petard, garròt 1 » TdF

petarranha : quantitat granda de figada de caval o de cròtas.

petarrar (v. intr.) : far una petarrada.

petarre nm, cf Ubaud Dicort : v. petarròt.

petarrin, -a : escais d'una persona del Segalar (en Roergue)

petarron nm, cf Ubaud Dicort : (v. petarròt)

petarròt / petarre nm, cf Ubaud Dicort : « canonnière de sureau, jouet d’enfant » TdF jos ‘petarrot’. petarròt : v. petador / petardièr / petarra / petabala (los 2, abs. Dicort).

petarrum nm sing, cf Ubaud Dicort : « tic, manie ou habitude de faire ou de dire » (v. TdF)

petarufa 1 nf : paur granda ; caponariá / coardiá ; èrnha ; colèra.

La petarufa lo trapèt : una paur granda lo ganhèt.

Prene la petarufa : se metre en colèra.

Aver la petarufa : aver las èrnhas.

petarufa 2 (subs. m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : pauruc, -uga, « homme sans conséquence, v. bedigàs » (v. TdF jos ‘petarrufo’), « homme de rien » (Alibert).

petàs 1 nm : « gros pied, vilain pied » TdF.  (# petaç)

petàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « gros pet ; pétard » TdF ‘petas 2’.

peta sauma [petasauma] nm : (plt.) : (Ranunculus bulbosus)

petasec n inv, cf Ubaud Dicort : « pète--sec » (v. Rapin)

petassada nf, cf Ubaud Dicort : « coup donné avec le plat de la main, soufflet » TdF. (# petaçada)

petassal : nhòca / tustassal (brave còp).

petatintin nm, cf Ubaud Dicort : « marmite, v. ola » (v. TdF ‘peto-tintin’)

petatrauc nm, cf Ubaud Dicort : « jeu d’enfant avec des façonnages d’argile » (Brun Glossari Oc-Fr)

petavanta n, cf Ubaud Dicort : « vantard, arde, v. vanteta » (v. TdF ‘peto-vanto’)

peta-venta nm, cf Ubaud Dicort : (v. petavanta)

peta vin [petavin] nm (plt.) : (Rubus caesius) (v. TdF ‘peto-vin’)

pete 1, -ta (adj) : sadol, -a / repasimat, -ada ;

Aqueste còp soi pete ! (soi sadol)

pete 2 (subs.m) : sadol / sadolada (gròs repais) ; sadolament ; lassièira.

N'ai un brave pete de tu ! (n'ai un sadol de tu)

petega 1 ~ petelega nf, cf Ubaud Dicort  : « démangeaison, envie démesurée de dire ou de faire, grand désir, besoin immodéré, appétence » TdF jos ‘petego 1’

petega 2 nf : botariga ; afar embarrassós ; embestiament ; paur granda (v. TdF ‘petego 2’) ; prostata.

Aver la petega : aver la paur al ventre.

Èsser dins la petega : èsser dins un embarràs grand.

petegar (v. intr.) : petejar ; (s.f.) : s'esperforçar per se tirar d'afar. (v. TdF jos ‘peteja’)

 

 

petegue nm, cf Ubaud Dicort : « soupçon, v. dobte » (v. TdF)

petejadís nm, cf Ubaud Dicort : « pétillement, grésillement » (Laus)

petejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que peteja, que s'espeta, que fa d'espets.

Un fuòc petejaire. (v. petejant)

petejament : petonejadís (seguida d'espets pichons)

petejant, -a adj : p. present de petejar, « pétillant, ante » TdF.

petejar (v. intr.) : far una seguida d'espets pichons.

La lenha de castanhièr peteja fòrça quand crèma.

petejarèl, -a : que peteja dins lo fuòc.

petelar : doblet de petenar.

petelega 1 nf : enveja granda (v. petega 1) ; 

petelega (aver la -) : treslimar / tresfolir d'enveja de far quicòm per se tirar d'afar ; téner pas en plaça.

petelega 2 nf (abs. Dicort  e TdF) : doblet de petega 2, « vessie » (Alibert)

petelicat nm, cf Ubaud Dicort : « emplâtre de bétoine » TdF

petelièira : tèrra magra e rocalhuda ; terren plen de terebint ; catonièira.

petelin nm, cf Ubaud Dicort : « térébinthe, arbre ainsi nommé à cause du bruit que font les vésicules dont les feuilles sont quelquefois chargées, lorsqu’on les presse entre les doigts » TdF

petelon nm : pauquet.

Un petelon de rubarba sul pan fa plan mon afar.

petenaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui regimbe, qui rue » TdF

petenar / petelar (v. intr.) : trepejar (pompir d'impaciéncia o de colèra) ; « regimber, ruer, se dépiter ; pétiller » (v. TdF jos ‘petena’)

pet-en-l’èr nm, cf Ubaud Dicort : « pet-en-l’air, espèce de casaque de nuit ; espèce de jupe ; femme de mœurs légères » TdF jos ‘peto-en-l’èr’

petenviadura nf, cf Ubaud Dicort : « maussaderie, inquiétude, mauvaise humeur d’enfant gâté » TdF

petenviat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « maussade, renfrogné, rechigné, ée, en parlant d’un enfant gâté » TdF

pèterrós nm, -osa : escais pejoratiu per dire païsan.

petesca : susceptibilitat.

petescós, -osa adj : susceptible, -a (que s'enfusca per un pas res)

petet 1, -a (adj. e subs.) : qu'aima sos aises ; minhard, -a / delicat, -ada ; nenon al malhòl ; drollon.

petet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit pied, pied de menu bétail » TdF ‘petet 1’

peteta : monaca / tostona ; joventa.

pètge nm : pè / camba d'arbre. (# pèche)

peticion : accion de demandar quicòm per escrich a una autoritat.

Quantas n'avèm signadas de peticions !

peticionar (v. intr.) : presentar o signar una peticion.

peticionari, -ària : persona que signa o presenta una peticion.

petièira : escalapetada.

petièr 1 nm (plt.) : micocolièr / falabreguièr (Celtis australis) [v. peta de conilh] ; genèst de balaja (Genista scoparia) ; bèç (Betula alba) ; (B. pubescens)

petièr 2, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « péteur, péteux, euse » (v. TdF ‘petié 3’)

petifla : ampola / botiòla.

petiflar (v. intr.) : se botiolar (atrapar d'ampolas)

petilh : beluga (particula de fuòc que se despren d'un còrs en combustion) ; bulla de gas.

A ! los petilhs d'un brave galhac perlat !

petilhament nm, cf Ubaud Dicort : v. petejament. (v. TdF jos ‘petejamen’)

petilhant, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. petejant. (v. TdF jos ‘petejant’)

petilhar (v. intr.) : beluguejar (far de belugas) (s. p. e s. f.)

petilhon nm, cf Ubaud Dicort : « pain de noix ou de chanvre pour les bestiaux, ainsi nommé parce qu’il pétille au feu » TdF jos ‘petihoun’

petilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui pétille » TdF ‘petilhous

petimant, -a adj : delicat, -ada.

petimar (v. tr.) : minhardar / tolhorar / calinar / costosir.

Aquela dròlla es tròp petimada !

petimar (se) : se calinar / se calinejar.

petimós, -osa : que calina / que tolhora/ que costosís.

Una mamà petimosa.

petin (plt.) : tortoira (Cuscuta corymbosa) ; (Cuscuta epilinum) ; (Cuscuta trifolii)

Petit Joan : lingüista occitan sortit de Bordeu (1929-2003).

petit, -a adj e n : pichon, -a ; drollon ; aucelon ; petita / tostona.

petita nf : viston / nineta / pupilla (pruna / prunèla de l'uèlh) ; « paquet de tripes cuites, entortillé en forme de poupée » TdF. (v. petitas)

petitament : amb petitesa.

petitas 1 nf pl (v. petita) : paquetons de tripas aprestadas (tripons o trenèls)

Un parelhat de petitas, quin brave dejunar !

petitas ! petitas ! 2 / petits ! petits ! interj (v. Ubaud Dicort) : « mot dont on se sert pour appeler les poulets et les poules » TdF jos ‘petit’

petitesa : estat de çò petit ; mesquinariá (t. a.)

petitet, -a adj e : pichonèl, -a.

petitòia (de -) nf, cf Ubaud Dicort (v. L. 293 e Alibert) : « petite-oie, abatis de volaille » (v. TdF), menusas / tombadas d'auca.

petiton, -a adj e n : doblet de petitet, -a.

petits ! petits ! interj : v. jos petitas !

petjàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. pètge)

petnar (v. intr.) : petnejar ; reguitnar ; trepejar (pompir d'impaciéncia o de colèra) ; espingar ; se despieitar.

Aquel caval quita pas de petnar !

petnejada nf, cf Ubaud Dicort : « piétinement ; ruade » (Sèrras-Ess.)

petnejar / petnicar (v. intr. e tr.) : frequentatius de petnar, « piétiner, piaffer, gambiller, v. arpatejar ; fouler, parcourir, v. trepejar » (v. TdF jos ‘peneja’) ; «  ruer » (Alibert).

petniquejar (v. intr.) : trepejar (pompir de colèra o d'impaciéncia)

« petnotejar » : v. penotejar.

petòcha nf, cf Ubaud Dicort : « peur ridicule, poltronnerie » (v. TdF ‘petocho’)

petòfia : maldisença ; lànfia / mingana / comairatge (falsas novèlas o bagateletas) ; indiscrecions ; fatòrgas / sornetas ; cracas / messorgas / manèflas / farambulhas.