|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
petanca 1 nf desformacion de « pè tancat » (pè clavat sul pelsòl) : « pétanque » (Laus, Lèbre), jòc de bòlas tipicament occitan, inventat a La Ciotat en 1910. Las còlas de jogaires devon lançar lors bòlas de metal lo pus prèp possible d'una pichona bòla de fust sonada lec (del gallés LECCA : pèira plana). Los que se sarran mai del lec marcan un punt. Un jogaire que se sarra del lec a lo tocar dison que teta lo lec. Alara, los jogaires de l'autra còla puntan lors bòlas sus la bòla que teta per la desplaçar. v. tet. petanca 2 nf : (niaisa, bavarda), cf Ubaud Dicort. petancaire, -aira : persona que jòga a la petanca. Es un petancaire de primièira borra : ... de flor. petangoira ~ petangola nf, cf Ubaud Dicort : « vessie de cochon, vessie de
poisson » TdF jos
‘petangouiro’ petant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cassant, ante » TdF petaoctet nm : (informatica)
« pétaoctet » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 163) petapèl (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Rire a petapèl,
rire à crever » TdF ‘peto-pèu’ petar (v. intr.) : far un pet ; espetar ; explosar ; se rompre. (v. TdF ‘peta’) petarafa nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, hache non coupante » TdF petarafar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de marine, caréner avec la petarafa » (v. TdF) petard : espet / explosion ; mècha (R. VI, 360) de foet ; canonièira / petabala (l. p.) de sambuc ; montet de petada (cròtas de fedas o figada de bestial cavalin) ; brave emplastre / brave carpan ; cuol blanc (mena d'aucèl) (Saxicola) petarda nf, cf Ubaud Dicort :
« loup, jouet d’enfant, v. bronzidor » (v. TdF) petardar / petardejar (v. intr. e tr.) : petarradar ; far espetar un petard, una mina o una bomba ; bombardar ; tirar de còps de fusil. petardèla : piqueta (vin de raca ; vin marrit). Per beure de petardèla, ni mai ni mens ! petardièira : femna cuolgròssa (v. bas de p. 19) ; cropièira de sèla o d'arnesc. petardièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘petardié 1 e 2’) : mena d'aucèl (Emberiza miliaria) ; canonièira / petabala (l.p.) de sambuc ; avion que larga de bombas [v. bombardièr] ; òme cuolgròs. petarèl nm : pruna salvatja / prunèla ; bigarrèu ; airal que i cagan los conilhs ; tafanari / cuol ; cendrièr de forn ; mècha (R. VI, 360) de foet ; candèla de resina ; drolleta ; motocicleta, « cyclomoteur » (Rapin) ; flor de sèrp (plt.) : (Lychnis dioïca) petarèla nf : flor de
genèst que los dròlles fan espetar ; canonièira /
petabala (l. p.) de sambuc ; botariga d'animal ; lagrema de veire ;
arboç (plt.) : (Arbutus unedo) ; (Arbutus uva-ursi) ; (Arbutus
alpina) ;
« mèche d’un fouet, v. chassa » (v. TdF suppl) petarelista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort (v. petarèl) :
« cyclomotoriste » (Sèrras-Ess.) petarengueta nm : petabard / petard de fanga. petariá nf, cf Ubaud Dicort :
« tympanite » TdF petarina : galeta (R. III, 419) de farina de blat negre. petarocin nm : v. peta rossin. peta ròssa [petaròssa, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Centaurea jacea) peta rossin [veire petarocin, v. Ubaud Dicort
Errata web] nm (plt.) :
(Erythraea centaurium) petarosta nf, cf Ubaud Dicort :
« trouille » (Brun Glossari
Oc-Fr) petarra [petarre nm, cf Ubaud Dicort p. 156] : canonièira / petabala (l. p.) de sambuc. petarrada nf : seguida de pets o d'espets ; bruch d'una motocicleta ; « déjection de crottin » TdF. petarradar (v. intr.) : far un bruch de petarrada. petarradís
nm, cf Ubaud Dicort :
(v. petarrada) petarradon
nm, cf Ubaud Dicort :
« pétard, v. petard, garròt 1 » TdF petarranha : quantitat granda de figada de caval o de cròtas. petarrar (v. intr.) : far una petarrada. petarre nm, cf Ubaud Dicort : v. petarròt. petarrin, -a : escais d'una persona del Segalar (en Roergue) petarron nm, cf Ubaud Dicort :
(v. petarròt) petarròt / petarre nm, cf Ubaud Dicort : « canonnière de sureau, jouet d’enfant » TdF jos ‘petarrot’. petarròt : v. petador / petardièr / petarra / petabala (los 2, abs. Dicort). petarrum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« tic, manie ou habitude de faire ou de dire » (v. TdF) petarufa 1 nf :
paur granda ; caponariá / coardiá ; èrnha ;
colèra. La petarufa lo trapèt : una paur granda lo ganhèt. Prene la petarufa : se metre en colèra. Aver la petarufa : aver las èrnhas. petarufa 2 (subs. m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : pauruc, -uga, « homme sans conséquence, v. bedigàs » (v. TdF jos ‘petarrufo’), « homme de rien » (Alibert). petàs 1 nm : « gros pied,
vilain pied » TdF. (# petaç) petàs 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« gros pet ; pétard » TdF ‘petas 2’. peta sauma [petasauma] nm : (plt.) : (Ranunculus bulbosus) petasec n inv, cf Ubaud Dicort :
« pète--sec » (v. Rapin) petassada nf, cf Ubaud Dicort :
« coup donné avec le plat de la main, soufflet » TdF. (# petaçada) petassal : nhòca / tustassal (brave còp). petatintin nm, cf Ubaud Dicort :
« marmite, v. ola » (v. TdF ‘peto-tintin’) petatrauc nm, cf Ubaud Dicort :
« jeu d’enfant avec des façonnages
d’argile » (Brun Glossari
Oc-Fr) petavanta n, cf Ubaud Dicort :
« vantard, arde, v. vanteta » (v. TdF ‘peto-vanto’) peta-venta nm, cf Ubaud Dicort :
(v. petavanta) peta vin [petavin] nm (plt.) : (Rubus caesius) (v. TdF ‘peto-vin’) pete 1, -ta (adj) : sadol, -a / repasimat, -ada ; Aqueste còp soi pete ! (soi sadol) pete 2 (subs.m) : sadol / sadolada (gròs repais) ;
sadolament ; lassièira. N'ai un brave pete de tu ! (n'ai un sadol de tu) petega 1 ~ petelega nf, cf Ubaud Dicort :
« démangeaison, envie démesurée de dire ou de
faire, grand désir, besoin immodéré,
appétence » TdF
jos ‘petego 1’ petega 2 nf : botariga ; afar embarrassós ; embestiament ; paur granda (v. TdF ‘petego 2’) ; prostata. Aver la petega : aver la paur al ventre. Èsser dins la petega : èsser dins un embarràs grand. petegar (v. intr.) : petejar ; (s.f.) : s'esperforçar per se tirar d'afar. (v. TdF jos ‘peteja’) |
|
petegue nm, cf Ubaud Dicort :
« soupçon, v. dobte » (v. TdF) petejadís
nm, cf Ubaud Dicort :
« pétillement, grésillement » (Laus) petejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que peteja, que s'espeta,
que fa d'espets. Un fuòc petejaire. (v. petejant) petejament : petonejadís (seguida d'espets pichons) petejant, -a adj : p. present de petejar, « pétillant, ante » TdF. petejar (v. intr.) : far una seguida d'espets
pichons. La lenha de castanhièr peteja fòrça quand crèma. petejarèl, -a : que peteja dins lo fuòc. petelar : doblet de petenar. petelega 1 nf : enveja granda (v. petega 1) ;
petelega (aver la -) : treslimar / tresfolir d'enveja de far quicòm per se tirar d'afar ; téner pas en plaça. petelega 2 nf (abs. Dicort e TdF) : doblet de petega 2, « vessie » (Alibert) petelicat nm, cf Ubaud Dicort :
« emplâtre de bétoine » TdF petelièira : tèrra magra e rocalhuda ; terren plen de terebint ; catonièira. petelin nm, cf Ubaud Dicort :
« térébinthe, arbre ainsi nommé à
cause du bruit que font les vésicules dont les feuilles sont
quelquefois chargées, lorsqu’on les presse entre les
doigts » TdF petelon nm : pauquet. Un petelon de rubarba sul pan fa plan mon afar. petenaire, -aira (~ -airitz) adj e n,
cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui regimbe, qui rue » TdF petenar / petelar (v. intr.) : trepejar (pompir
d'impaciéncia o de colèra) ;
« regimber, ruer, se dépiter ;
pétiller » (v. TdF jos ‘petena’) pet-en-l’èr nm, cf Ubaud Dicort : « pet-en-l’air,
espèce de casaque de nuit ; espèce de jupe ; femme de
mœurs légères »
TdF jos ‘peto-en-l’èr’ petenviadura nf, cf Ubaud Dicort :
« maussaderie, inquiétude, mauvaise humeur d’enfant
gâté » TdF petenviat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « maussade, renfrogné,
rechigné, ée, en parlant d’un enfant
gâté » TdF pèterrós nm, -osa : escais pejoratiu per dire païsan. petesca : susceptibilitat. petescós, -osa adj : susceptible, -a (que s'enfusca per un pas res) petet 1, -a (adj. e subs.) : qu'aima sos aises ; minhard, -a / delicat, -ada ; nenon al malhòl ; drollon. petet 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit
pied, pied de menu bétail » TdF ‘petet
1’ peteta : monaca / tostona ; joventa. pètge nm : pè / camba d'arbre. (# pèche) peticion : accion de demandar quicòm per escrich a una
autoritat. Quantas n'avèm signadas de peticions ! peticionar (v. intr.) : presentar o signar
una peticion. peticionari,
-ària :
persona que signa o presenta una peticion. petièira : escalapetada. petièr 1 nm (plt.) : micocolièr / falabreguièr (Celtis
australis) [v. peta de conilh] ; genèst
de balaja (Genista scoparia) ; bèç (Betula alba)
; (B. pubescens) petièr 2, -ièira adj e n,
cf Ubaud Dicort : « péteur, péteux,
euse » (v. TdF ‘petié 3’) petifla : ampola / botiòla. petiflar (v. intr.) : se botiolar (atrapar d'ampolas) petilh : beluga (particula de fuòc que se despren d'un còrs en combustion) ; bulla de gas. A ! los petilhs d'un brave galhac perlat ! petilhament nm, cf Ubaud Dicort :
v. petejament. (v. TdF jos ‘petejamen’) petilhant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
v. petejant. (v. TdF jos ‘petejant’) petilhar (v. intr.) : beluguejar (far de belugas)
(s. p. e s. f.) petilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« pain de noix ou de chanvre pour les bestiaux, ainsi nommé
parce qu’il pétille au feu » TdF jos ‘petihoun’ petilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort :
« qui pétille » TdF ‘petilhous petimant, -a adj : delicat, -ada. petimar (v. tr.) : minhardar / tolhorar /
calinar / costosir. Aquela dròlla es tròp petimada ! petimar (se) : se calinar / se calinejar. petimós, -osa : que calina / que tolhora/ que costosís. Una mamà petimosa. petin (plt.) : tortoira (Cuscuta corymbosa) ; (Cuscuta epilinum) ; (Cuscuta trifolii) Petit Joan : lingüista occitan sortit de Bordeu (1929-2003). petit, -a adj e n : pichon, -a ; drollon ; aucelon ; petita / tostona. petita nf : viston / nineta / pupilla (pruna /
prunèla de l'uèlh) ; « paquet
de tripes cuites, entortillé en forme de poupée » TdF. (v. petitas) petitament : amb petitesa. petitas 1 nf pl (v. petita) : paquetons de
tripas aprestadas (tripons o trenèls) Un parelhat de petitas, quin brave dejunar ! petitas !
petitas ! 2 / petits ! petits ! interj (v. Ubaud Dicort) :
« mot dont on se sert pour appeler les poulets et les
poules » TdF jos
‘petit’ petitesa : estat de çò petit ; mesquinariá (t. a.) petitet, -a adj e n : pichonèl, -a. petitòia (de -) nf, cf Ubaud Dicort (v. L. 293 e Alibert) : « petite-oie,
abatis de volaille » (v. TdF), menusas / tombadas
d'auca. petiton, -a adj e n : doblet de petitet, -a. petits !
petits ! interj : v. jos petitas ! petjàs nm, cf Ubaud
Dicort : (v. pètge) petnar (v. intr.) : petnejar ; reguitnar ; trepejar (pompir d'impaciéncia o de colèra) ; espingar ; se despieitar. Aquel caval quita pas de petnar ! petnejada nf, cf Ubaud Dicort :
« piétinement ; ruade » (Sèrras-Ess.) petnejar / petnicar (v. intr. e tr.)
: frequentatius de petnar,
« piétiner, piaffer, gambiller, v. arpatejar ; fouler, parcourir, v. trepejar » (v. TdF
jos ‘peneja’) ; « ruer » (Alibert). petniquejar (v. intr.) : trepejar (pompir de colèra o d'impaciéncia) « petnotejar » : v. penotejar. petòcha nf,
cf Ubaud Dicort : « peur ridicule,
poltronnerie » (v. TdF ‘petocho’) petòfia : maldisença ; lànfia / mingana / comairatge (falsas novèlas o bagateletas) ; indiscrecions ; fatòrgas / sornetas ; cracas / messorgas / manèflas / farambulhas. |
|
|
|
|
|
|