|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
pesquièira 1 nf :
cambatge de pòrta ;
« seuil » ; pompidor, peiron (Alibert < Vayssier). pesquièira 2 nf : veire
tesquièira (v. Ubaud Dicort e TdF) pesquièr : paissièira ; sèrva de peisses. I a un pesquièr asagador dins cada brave prat. Cada molina a son pesquièr. pesquiu nm, cf Ubaud Dicort :
« droit de pêche (vieux) » TdF « pèssa » 1 nf : v. pèça. pèssa 2 nf, cf Ubaud Dicort / pessada (abs. Dicort) : racion del bestial. pessabata (abs. Dicort) : bon airal que noirís son
bestial v. pessar. (v. pè--sabata) pessada (abs. Dicort e Alibert) : racion del
bestial. (v. pèssa
2) « pessament » : v. pensament. pessar (v. TdF jos ‘pensa 2’) [veire pensar 2, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far manjar un nenon, un aucelon, lo bestial. pessar (se) (abs. TdF) : s'avidar / se noirir. pessatge nm [(Alibert) ; veire pensatge] : accion de balhar a manjar
al bestial. « pessega » : v. pressega (non preconizat Dicort) e persega, cf Ubaud Dicort. « pessègre » : v. presseguièr e persèc (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pessègue’). « pessic » : v. pecic. pessimisme : biais de véser o de pensar d'una persona que
dins la vida o vei tot en negre. D'ont mai anava, d'ont mai lo pessimisme lo ganhava. pessimista (adj. e subs. m. e f.) : que vei quicòm o la vida en general amb pessimisme. Siái (soi / som) pas jamai estat pessimista. « pessugar » : v. pecigar. pèsta 1 nf : epidemia (R. III, 132) fòrt grèva que, autres còps, afrabava las populacions ; persona insuportabla. Aquel dròlle es una pèsta ! pèsta ! 2 mala pèsta ! interj,
cf Ubaud Dicort : « peste, malepeste, sortes
d’exclamation ». (v. TdF jos
‘pesto’) pestar (v. intr.) : protestar contra quicòm o contra q.q., « pester » (v. TdF). pestèl : verrolh de sarralha ; verrolh en general ; pilon. pestèla : pèile de sarralha. pesteladura : peiladura (accion o resulta de pestelar) pestelar (v. tr.) : clavar ; verrolhar. « pestelièira » : v. peselièira. pesticida adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort :
« pesticide » (Rapin) pestiferat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« pestiféré, -e » (Sèrras-Ess.) pestiléncia (R. VI, 418) : pudesina (pudor fòrta). pestilencial, -ala adj (R. IV, 528) : que deslarga una sentor que pudís. pestilent, -a adj (R. IV, 528) : doblet de pestilencial, -a. pestor nm, cf Ubaud Dicort :
« boulanger, v. fornièr » (v. TdF) pestoressa n, cf Ubaud Dicort :
« boulangère, v. fornièira ;
pétrisseuse » (v. TdF) pestridor nm (non preconizat Dicort) (arc.) : prestidor / mag. (v. prestidor) pestrin nm, cf Ubaud Dicort :
v. prestin. pestrir (v. tr.) (arc.) (R. IV, 451) (non preconizat Dicort) : v. prestir. pesuc, -uga : que fa fòrça pes ; (s.f.) : que tusta fòrt. Lo papà aviá, de còps, la man plan pesuga ! pesugament : d'un biais pesuc. pet : gas que sortís de l'anus (lat.) en fasent de bruch ; espet / explosion ; petard ; persona pichonèla. pet d'anhèl : mena de campairòl (Lycoperdon bovista) ; (Lycoperdon gigantea) pet d'ase (plt.) : (Onopordon acanthium) pet de lèbre : mena de campairòl (Lycoperdon clatum) pet de lop : mena de campairòl (Lycoperdon gemmatum) pet de monja nm (abs. Dicort) : « pet de nonne » (Laus, Fettuciari). (v. pet de vièlha) pet de vièlha nm / pet de monja (v. pet de monja) : mena de pastisson sucrat, « pet-de-nonne, pâtisserie soufflée » TdF jos ‘pet’. peta : crotada ; cròta ; femsa ; estront ; mèrda. peta d'anhelon : crotarèla. peta d'ase, de muòl o de caval : figa / figatada. peta de conilh nf o de lapin : cròta de conilh o de lapin ; micocola (frucha del micocolièr) peta de feda o de lèbre : pecòla. peta de garri nf : regalécia apecilhada (copada a trocilhons). peta de manhan : cagaròta. peta de mosca : cagada / cagarèla. peta de rat : petola. petabala (abs. Dicort) :
canonièira de sambuc per lançar de balas de papièr
banhat, d'estopas... o per getar d'aiga. (v. petador) petabard : petard de fanga que fan los dròlles per s'amusar. petabàs [nf, cf Ubaud Dicort p. 156], -assa: tèrme de mesprètz en
parlant de q.q. « ... en parlant
d’une femme ou d’une fille, trousse--pète » (v.
TdF jos ‘peto-bas’). petaç / pedaç nm : farda vièlha / pelha / flòc d'estòfa ; pèça d'estòfa cordurada a un vestit ; borrassa de nenon ; filha o femna gorrina ; emplastre (persona embarrassosa) ; nèci, nècia. petaça ~ pedaça nf, cf Ubaud Dicort : « (raccommodage)
pièce »
(Faure) ; « gouine,
pétasse, débauchée » (Per Noste) petaçable / pedaçable : que pòt èsser petaçat. petacabra (abs. Dicort) : canonièira /
petabala (l. p.) de sambuc. (v. petador) petaçada ~ pedaçada nf, cf Ubaud Dicort : « lange plein d’ordure,
maillot breneux ; grêle de coups » (v. TdF ‘pedassado’) petaçaire ~ pedaçaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
rapièce, ravaudeur, euse » TdF jos ‘pedassaire’ |
|
petaçal nm, cf Ubaud Dicort :
« grand coup, coup bruyant, horion » (v. TdF jos ‘petassau’) petaçalha ~ pedaçalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « gens rapiécés,
gueusaille, canaille » TdF jos ‘pedassaio’ petaçar 1 / pedaçar (v. tr.) : cordurar un petaç sus un vestit, sus una estòfa, endacòm mai ; tirar q.q. d'embarràs ; « rectifier, justifier ; faire du remplissage, cheviller un écrit » TdF jos ‘pedassa’. La mamà petaça los vestits de tota l'ostalada. Te'n fagas pas, que t'aurai lèu petaçat aquò. « Qui petaça, son temps passa. » « En petaçant òm passa l'an. » petaçar / pedaçar (se) : se tornar endevenir après se mancar ; trobar una solucion a un problèma, una dificultat, un afar... Nos sèm tornats petaçar, fin finala. Dins lo malur cadun se petaça coma pòt. petaçar 2 ~ pedaçar nm :
(accion de petaçar 1),
cf Ubaud Dicort. petaçariá ~
pedaçariá nf, cf Ubaud Dicort :
« choses rapiécées ou à
rapiécer ; choses de mauvaise qualité » TdF jos ‘pedassarié’ petaçat ~ pedaçat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« rapiécé ; tacheté,
ée » TdF jos
‘pedassa’ petaçatge / pedaçatge : accion de petaçar o de se petaçar. petacejaire ~ pedacejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. petacejar) petacejar / pedacejar (v. tr.) : frequentatiu de petaçar, « rapiécer, ravauder ; chipoter, vétiller » (v. TdF jos ‘pedasseja’). petacet ~ pedacet nm, cf Ubaud Dicort : « dossard » (Per
Noste) petach, -a adj : mostardenc, -a / irritable, -a / corrocenc, -a (que se monta coma lach sul fuòc) petacha 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« peur, poltronnerie, v. petòcha » TdF petacha 2 adj e n, cf Ubaud Dicort : « poltron,
onne ; sobriquet des gens d’Avignon, v. petachin » (v. TdF ‘petacho 2’) petachin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « poltron,
onne ; sobriquet que le Provençaux donnaient aux Italiens de la
garnison papale d’Avignon, et que l’on a donné par suite
aux Avignonnais eux-mêmes » TdF petachina nf, cf Ubaud Dicort :
« poltronnerie ridicule » TdF (v. çai sus) petachós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « plein de poltronnerie,
piteux, euse, v. petachin »
TdF petacièr nm, cf Ubaud Dicort : v. pedacièr. petaçon / pedaçon nm : « petit drapeau d’enfant, petit maillot » ; petaç pichon ; « molène, bouillon-blanc, plante lanugineuse » ; persona que petaça quicòm (t. a.), « ravaudeur, savetier, fripier ; arlequin ; mauvais garnement, vaurien, v. destruci 1 » (v. TdF jos ‘pedassoun’), tèrme afectiu donat a un nenon. petaçum nm, cf Ubaud Dicort / pedaçum nm : petaçatge ; « guenilles » (v. TdF jos ‘pedassun’). petada : pet ; espet / explosion / cataclac ; rosta / tanada ; brava gorjada de vin ; figada de caval ; paraula desplaçada. petadís nm : airal que conilhs e lèbres i vau crotarelejar ; airal frequentat ; rendètz-vos suspècte ; repotegada / recriminacion. petadissa nf, cf Ubaud Dicort :
« claquement répété » TdF petador nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / petadoira (v. petadoira) : petabala (l. p.) / canonièira / bombarda de sambuc ; arma que far fuòc ; anus (lat.) ; petabard (petard de fanga o d'argila) ; mecha (R. VI, 360) de foet ; capsula (R. II, 273) d'empeganta (Silene inflata) petadoira nf :
« pétoire » (Laus) peta-en-gola nf, cf Ubaud Dicort :
« jeu du monde renversé » TdF ‘peto-en-goulo’ Portar
qualqu’un a la peta-en-gola, porter
quelqu’un la tête en bas et le derrière sur le nez de
celui qui est debout. (v. TdF) peta figas (petafigas) (m. s.) :
aucèl qu'espeta las figas (Muscipara parva) peta foira (abs. Dicort) (plt.) :
agranàs / argosièr (Hippophae rhamnoides) (v. petafoirier). petafoira 1 nf, cf Ubaud Dicort : « fruit du saule
épineux [ou argousier], qui s’écrabouille facilement sous
les doigts » TdF ‘peto-fouiro’. petafoira 2 (Alibert) nf : frucha de l'arboç (Arbutus
unedo). petafoira 3 (m. e f.) : pauruc,
-uga ; « pauvre hère, homme
de peu, v. petós »
(v TdF jos ‘peto-fouiro’) ; « nf, (au
fig.) un rien, une
vilenie » (Azaïs) petafoirier
nm (Fettuciari) :
« saule épineux, v. agranàs »
(v. TdF ‘peto-fouirié’) petafum nm, cf Ubaud Dicort :
« (fam) vélomoteur » (Sèrras-Ess., Basic) petagarròt nm, cf Ubaud Dicort :
« canonnière de sureau, jouet d’enfant, v. petador » (v. TdF ‘peto-garrot’) petainisme nm, cf Ubaud Dicort :
« pétainisme (< Pétain) » (v.
çai jos) petainista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« pétainiste » (Sèrras-Ess.) petaire 1 nm (plt.) : cracinèl / cracinèla (planta que los dròlles ne fan espetar lo calici) (Silene quadrifida) ; ( Veratrum album) ; negreta (mena de rasim negre) ; diferentas menas de peisses : (Mullus) ; (Serranus hepatus) ; topinambor (plt.) / tòpi (l.p.) (Helianthus tuberosus) ; anus (lat.) petaire 2, -aira adj e n : persona que peta ; motocicleta. petairòl : dessenteria / dessentèri (l.p.) / foira dels poletons ; èrba de cocut (plt.) (Digitalis purpurea) petairòla : airal que lo fil pus feble i se romp ; botariga ; flor en estug del petairòl que los dròlles se carran de far espetar. petal (m.) : caduna de las pèças que forman la coròla de la flor. Una flor, li cal pas desrabar los petals ! peta laganha [petalaganha] nf (plt.) : (Taraxacum dens-leonis) ; lachairon
(Sonchus arvensis) ; (S. asper)... ; primadèla (Primula
officinalis) ; (P. vulgaris)... pet-al-diable nm, cf Ubaud Dicort :
« Un pet-al-diable, un hurluberlu, un
écervelé, un mauvais drôle » (v. TdF jos ‘pet’) petalèbre nm : « lieu fréquenté par les lièvres » ; camp inculte. (v. TdF ‘peto-lèbre) petaloïde, -da adj, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) pétaloïde » (Rapin) petamela nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de froment, v. blat barbut »
(v. TdF
‘petamelo’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|