pesquièira 1 nf  : cambatge de pòrta ; « seuil » ; pompidor, peiron (Alibert < Vayssier). 

pesquièira 2 nf : veire tesquièira (v. Ubaud Dicort e TdF)

pesquièr : paissièira ; sèrva de peisses.

I a un pesquièr asagador dins cada brave prat.

Cada molina a son pesquièr.

pesquiu nm, cf Ubaud Dicort : « droit de pêche (vieux) » TdF

« pèssa » 1 nf : v. pèça.

pèssa 2 nf, cf Ubaud Dicort / pessada (abs. Dicort) : racion del bestial.

pessabata (abs. Dicort) : bon airal que noirís son bestial v. pessar.  (v. pè--sabata)

pessada (abs. Dicort e Alibert) : racion del bestial. (v. pèssa 2)

« pessament » : v. pensament.

pessar (v. TdF jos ‘pensa 2’) [veire pensar 2, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far manjar un nenon, un aucelon, lo bestial.

pessar (se) (abs. TdF) : s'avidar / se noirir.

pessatge nm  [(Alibert) ; veire pensatge]  : accion de balhar a manjar al bestial.

« pessega » : v. pressega (non preconizat Dicort) e persega, cf Ubaud Dicort.

« pessègre » : v. presseguièr e persèc (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pessègue’).

« pessic » : v. pecic.

pessimisme : biais de véser o de pensar d'una persona que dins la vida o vei tot en negre.

D'ont mai anava, d'ont mai lo pessimisme lo ganhava.

pessimista (adj. e subs. m. e f.) : que vei quicòm o la vida en general amb pessimisme.

Siái (soi / som) pas jamai estat pessimista.

« pessugar » : v. pecigar.

pèsta 1 nf : epidemia (R. III, 132) fòrt grèva que, autres còps, afrabava las populacions ; persona insuportabla.

Aquel dròlle es una pèsta !

pèsta ! 2 mala pèsta ! interj, cf Ubaud Dicort : « peste, malepeste, sortes d’exclamation ». (v. TdF jos ‘pesto’)

pestar (v. intr.) : protestar contra quicòm o contra q.q., « pester » (v. TdF).

pestèl : verrolh de sarralha ; verrolh en general ; pilon.

pestèla : pèile de sarralha.

pesteladura : peiladura (accion o resulta de pestelar)

pestelar (v. tr.) : clavar ; verrolhar.

« pestelièira » : v. peselièira.

pesticida adj (dels dos genres) e nm, cf Ubaud Dicort : « pesticide » (Rapin)

pestiferat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « pestiféré, -e » (Sèrras-Ess.)

pestiléncia (R. VI, 418) : pudesina (pudor fòrta).

pestilencial, -ala adj (R. IV, 528) : que deslarga una sentor que pudís.

pestilent, -a adj (R. IV, 528) : doblet de pestilencial, -a.

pestor nm, cf Ubaud Dicort : « boulanger, v. fornièr » (v. TdF)

pestoressa n, cf Ubaud Dicort : « boulangère, v. fornièira ; pétrisseuse » (v. TdF)

pestridor nm (non preconizat Dicort) (arc.) : prestidor / mag. (v. prestidor)

pestrin nm, cf Ubaud Dicort : v. prestin.

pestrir (v. tr.) (arc.) (R. IV, 451) (non preconizat Dicort) : v. prestir.

pesuc, -uga : que fa fòrça pes ; (s.f.) : que tusta fòrt.

Lo papà aviá, de còps, la man plan pesuga !

pesugament : d'un biais pesuc.

pet : gas que sortís de l'anus (lat.) en fasent de bruch ; espet / explosion ; petard ; persona pichonèla.

pet d'anhèl : mena de campairòl (Lycoperdon bovista) ; (Lycoperdon gigantea)

pet d'ase (plt.) : (Onopordon acanthium)

pet de lèbre : mena de campairòl (Lycoperdon clatum)

pet de lop : mena de campairòl (Lycoperdon gemmatum)

pet de monja nm (abs. Dicort) : « pet de nonne » (Laus, Fettuciari). (v. pet de vièlha)

pet de vièlha nm / pet de monja (v. pet de monja) : mena de pastisson sucrat, « pet-de-nonne, pâtisserie soufflée » TdF jos ‘pet’.

peta : crotada ; cròta ; femsa ; estront ; mèrda.

peta d'anhelon : crotarèla.

peta d'ase, de muòl o de caval : figa / figatada.

peta de conilh nf o de lapin : cròta de conilh o de lapin ; micocola (frucha del micocolièr)

peta de feda o de lèbre : pecòla.

peta de garri nf : regalécia apecilhada (copada a trocilhons).

peta de manhan : cagaròta.

peta de mosca : cagada / cagarèla.

peta de rat : petola.

petabala (abs. Dicort) : canonièira de sambuc per lançar de balas de papièr banhat, d'estopas... o per getar d'aiga. (v. petador)

petabard : petard de fanga que fan los dròlles per s'amusar.

petabàs [nf, cf Ubaud Dicort p. 156], -assa: tèrme de mesprètz en parlant de q.q. « ... en parlant d’une femme ou d’une fille, trousse--pète » (v. TdF jos ‘peto-bas’).

petaç / pedaç nm : farda vièlha / pelha / flòc d'estòfa ; pèça d'estòfa cordurada a un vestit ; borrassa de nenon ; filha o femna gorrina ; emplastre (persona embarrassosa) ; nèci, nècia.

petaça ~ pedaça nf, cf Ubaud Dicort : « (raccommodage) pièce » (Faure) ; « gouine, pétasse, débauchée » (Per Noste)

petaçable / pedaçable : que pòt èsser petaçat.

petacabra (abs. Dicort) : canonièira / petabala (l. p.) de sambuc. (v. petador)

petaçada ~ pedaçada nf, cf Ubaud Dicort : « lange plein d’ordure, maillot breneux ; grêle de coups » (v. TdF ‘pedassado’)

petaçaire ~ pedaçaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rapièce, ravaudeur, euse » TdF jos ‘pedassaire’

 

 

 

petaçal nm, cf Ubaud Dicort : « grand coup, coup bruyant, horion » (v. TdF jos ‘petassau’)

petaçalha ~ pedaçalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « gens rapiécés, gueusaille, canaille » TdF jos ‘pedassaio’

petaçar 1 / pedaçar (v. tr.) : cordurar un petaç sus un vestit, sus una estòfa, endacòm mai ; tirar q.q. d'embarràs ; « rectifier, justifier ; faire du remplissage, cheviller un écrit » TdF jos ‘pedassa’.

La mamà petaça los vestits de tota l'ostalada.

Te'n fagas pas, que t'aurai lèu petaçat aquò.

« Qui petaça, son temps passa. »

« En petaçant òm passa l'an. »

petaçar / pedaçar (se) : se tornar endevenir après se mancar ; trobar una solucion a un problèma, una dificultat, un afar...

Nos sèm tornats petaçar, fin finala.

Dins lo malur cadun se petaça coma pòt.

petaçar 2 ~ pedaçar nm : (accion de petaçar 1), cf Ubaud Dicort.

petaçariá ~ pedaçariá nf, cf Ubaud Dicort : « choses rapiécées ou à rapiécer ; choses de mauvaise qualité » TdF jos ‘pedassarié’

petaçat ~ pedaçat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « rapiécé ; tacheté, ée » TdF jos ‘pedassa’

petaçatge / pedaçatge : accion de petaçar o de se petaçar.

petacejaire ~ pedacejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. petacejar)

petacejar / pedacejar (v. tr.) : frequentatiu de petaçar, « rapiécer, ravauder ; chipoter, vétiller » (v. TdF jos ‘pedasseja’).

petacet ~ pedacet nm, cf Ubaud Dicort : « dossard » (Per Noste)

petach, -a adj : mostardenc, -a / irritable, -a / corrocenc, -a (que se monta coma lach sul fuòc)

petacha 1 nf, cf Ubaud Dicort : « peur, poltronnerie, v. petòcha » TdF

petacha 2 adj e n, cf Ubaud Dicort : « poltron, onne ; sobriquet des gens d’Avignon, v. petachin » (v. TdF ‘petacho 2’)

petachin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « poltron, onne ; sobriquet que le Provençaux donnaient aux Italiens de la garnison papale d’Avignon, et que l’on a donné par suite aux Avignonnais eux-mêmes » TdF

petachina nf, cf Ubaud Dicort : « poltronnerie ridicule » TdF  (v. çai sus)

petachós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « plein de poltronnerie, piteux, euse, v. petachin » TdF

petacièr nm, cf Ubaud Dicort : v. pedacièr.

petaçon / pedaçon nm : « petit drapeau d’enfant, petit maillot » ; petaç pichon ; « molène, bouillon-blanc, plante lanugineuse » ; persona que petaça quicòm (t. a.), « ravaudeur, savetier, fripier ; arlequin ; mauvais garnement, vaurien, v. destruci 1 » (v. TdF jos ‘pedassoun’), tèrme afectiu donat a un nenon.

petaçum nm, cf Ubaud Dicort / pedaçum nm : petaçatge ; « guenilles » (v. TdF jos ‘pedassun’).

petada : pet ; espet / explosion / cataclac ; rosta / tanada ; brava gorjada de vin ; figada de caval ; paraula desplaçada.

petadís nm : airal que conilhs e lèbres i vau crotarelejar ; airal frequentat ; rendètz-vos suspècte ; repotegada / recriminacion.

petadissa nf, cf Ubaud Dicort : « claquement répété » TdF

petador nm   (v. Ubaud Dicort e Alibert) / petadoira (v. petadoira)  : petabala (l. p.) / canonièira / bombarda de sambuc ; arma que far fuòc ; anus (lat.) ; petabard (petard de fanga o d'argila) ; mecha (R. VI, 360) de foet ; capsula (R. II, 273) d'empeganta (Silene inflata)

petadoira nf : « pétoire » (Laus)

peta-en-gola nf, cf Ubaud Dicort : « jeu du monde renversé » TdF ‘peto-en-goulo’

Portar qualqu’un a la peta-en-gola, porter quelqu’un la tête en bas et le derrière sur le nez de celui qui est debout. (v. TdF)

peta figas (petafigas) (m. s.) : aucèl qu'espeta las figas (Muscipara parva)

peta foira (abs. Dicort) (plt.) : agranàs / argosièr (Hippophae rhamnoides) (v. petafoirier).

petafoira 1 nf, cf Ubaud Dicort : « fruit du saule épineux [ou argousier], qui s’écrabouille facilement sous les doigts » TdF ‘peto-fouiro’.

petafoira 2 (Alibert) nf : frucha de l'arboç (Arbutus unedo).

petafoira 3 (m. e f.) : pauruc, -uga ; « pauvre hère, homme de peu, v. petós » (v TdF jos ‘peto-fouiro’) ; « nf, (au fig.) un rien, une vilenie » (Azaïs)

petafoirier nm (Fettuciari) : « saule épineux, v. agranàs » (v. TdF ‘peto-fouirié’)

petafum nm, cf Ubaud Dicort : « (fam) vélomoteur » (Sèrras-Ess., Basic)

petagarròt nm, cf Ubaud Dicort : « canonnière de sureau, jouet d’enfant, v. petador » (v. TdF ‘peto-garrot’)

petainisme nm, cf Ubaud Dicort : « pétainisme (< Pétain) » (v. çai jos)

petainista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « pétainiste » (Sèrras-Ess.)

petaire 1 nm (plt.) : cracinèl / cracinèla (planta que los dròlles ne fan espetar lo calici) (Silene quadrifida) ; ( Veratrum album) ; negreta (mena de rasim negre) ; diferentas menas de peisses : (Mullus) ; (Serranus hepatus) ; topinambor (plt.) / tòpi (l.p.) (Helianthus tuberosus) ; anus (lat.)

petaire 2, -aira adj e n : persona que peta ; motocicleta.

petairòl : dessenteria / dessentèri (l.p.) / foira dels poletons ; èrba de cocut (plt.)  (Digitalis purpurea)

petairòla : airal que lo fil pus feble i se romp ; botariga ; flor en estug del petairòl que los dròlles se carran de far espetar.

petal (m.) : caduna de las pèças que forman la coròla de la flor.

Una flor, li cal pas desrabar los petals !

peta laganha [petalaganha] nf (plt.) : (Taraxacum dens-leonis) ; lachairon (Sonchus arvensis) ; (S. asper)... ; primadèla (Primula officinalis) ; (P. vulgaris)...

pet-al-diable nm, cf Ubaud Dicort : « Un pet-al-diable, un hurluberlu, un écervelé, un mauvais drôle » (v. TdF jos ‘pet’)

petalèbre nm : « lieu fréquenté par les lièvres » ; camp inculte. (v. TdF ‘peto-lèbre)

petaloïde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) pétaloïde » (Rapin)

petamela nf, cf Ubaud Dicort : « variété de froment, v. blat barbut » (v. TdF ‘petamelo’)