pesar (v. tr. e intr. ) : mesurar lo pes d'un còrs ; èsser pesuc (t. a.) ; estudiar lo per e lo contra.

Pesar lo pan.

Un paquet que pesa.

Lo repais de miègjorn m'a pesat.

Aquel secret me pesa bravament. (per ‘secret’ v. L. 337)

M'a ben calgut pesar ma decision.

pesaron nm, cf Ubaud Dicort : « petit galetas » (v. TdF)

pesaròta (abs. Dicort) : veça / pesòta (Vicia) (v. peseròta)

pesasiròp nm, cf Ubaud Dicort : « pèse-sirop » (v. Sèrras-Ess.) (v. sacarimètre)

pesassa nf / pesarassa (abs. Dicort) : pesenha / cabelh de peses. (v. peserassa)

pesat : mena de formatge.

pesatge 1 nm : accion de pesar quicòm.

pesatge 2 nm : « péage, droit qu’on percevait sur les chemins » TdF ‘pesage 2’

pesatgièr nm, cf Ubaud Dicort : « péager, receveur du péage » TdF ‘pesagié’

pesau (far -) loc verb, cf Ubaud Dicort : « aller avec les bas sans autre chaussure » TdF

pesavin : aparelh per pesar l'alcoòl del vin.

pesca : accion de pescar ; çò pescat.

Avètz facha bona pesca ? - Entre pauc e mens.

pesca bòrnia (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. mantasta (a la -))

pesca bernat [pescabernat 1 nm, cf Ubaud Dicort] : bernat pescaire (Ardea cinerea)

pescabernat 2 nm (v. TdF), -ada : cambalong, -a (persona de las cambas longas)

pescada : drech de pescar.

pescadoira nf : airal que i se pesca ; femna de pescador.

pescador 1 nm : pescaire de profession.

pescador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « servant à la pêche » (L. 292)

Lo temps es pas pescador, le temps n’est pas favorable à la pêche. (v. TdF ‘pescadou’)

pescagaulha (m. e f.) [pescagaulhas nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pesco-gaulho’)] : persona que camina dins un fangàs.

pescaire, -aira [~ -airitz] n : persona que pesca en general.

pescaire, -aira [~ -airitz] de linha n : persona que pesca amb una linha

pescairòl (m.) : alauseta de mar (peis) (Scolopax africana)

pescairòla nf : galinela (Gallinula chloropus) ; cavèca de mar (aucèl) : (Tringa pugnax) ; nom d'autres aucèls que vivon de pesca : (Tringa interpres) ; (Tringa pugnax) ; (Chariadrus hiaticula) ; (Totanus glotis) ; (Pelidna variabilis) ; (Machetes torquatus)  (pels 3, v. çai jos)

pescairòla bèla nf : « Gròssa pescairòla : chevalier à gros bec (Totanus glottis) » (v. TdF jos ‘pesqueirolo’)

pescairòla berreta nf : « alouette de mer à collier (Pelidna variabilis) » (v. TdF jos ‘pesqueirolo’)

pescairòla del pitre negre nf : « combattant plastron  (Machetes torquatus) » (v. TdF jos ‘pesqueirolo’)

« pescajon » (Basic ; non preconizat Dicort) : v. pascajon.

pescaluna (adj. e subs.) : trucaluna.

Pescaluna n pr : (escais dels abitants de Lunèl, 34),  cf Ubaud Dicort

pescament nm, cf Ubaud Dicort : « pêche » (L. 292)

pescaminas (abs. Dicort) : aparelh per amassar las minas.

pescamona adj e n (m. e f.) : avar, -a. v. mona.

pesca peis [pescapeis] nm : aranha d'aiga. (Hygrotrechus conformis)

pescapibalas (abs. Dicort) : persona que pesca d'anguilas pichonas.

pescar (v. tr.) : trapar de peis e lo sortir de l'aiga ; sortir quicòm de l'aiga ; traversar un riu a pè ; caminar dins l'aiga.

Aquí, i teniam pescadas de bravas trochas.

Pescar a la linha, al filat, a la mantasta.

(s.f.) Pescar en aiga trebola.

Pescar una entresenha

Aquò’s un pescar bòrnhe, c’est un profit certain, une chose bien facile. (v. TdF jos ‘pesca’)

pescariá : peissonariá ; pescadoira (airal que i se pesca).

Lo meu ostal es a tocar de la pescariá.

pescasabla (m.) : aplech per desensablar un riu, una ribièira... ; aparelh per amassar la sabla d'una ribièira.

pescolhar (v. intr.) : caminar dins l'aiga ; se divertir dins l'aiga ; gafolhar / chimporlar (s'esbatre dins l'aiga).

Mainatges e rits s'agradan de pescolhar.

pescolhejar (v. intr.) (abs. Dicort) : frequentatiu de pescolhar.

pescorlejar v, cf Ubaud Dicort :  v intr, « barboter » (Alibert). « pescorlejar » : v. pescolhar

« pescorlhar » / « pescorlhejar » : v. pescolhejar (abs. Dicort) e pescolhar, cf Ubaud Dicort.

pescotejar (v. tr.) : pescar sens èsser un brave pescaire, « v. intr. et v. tr. pêcher par ci, par là ; attraper comme on peut » TdF.

Dròlles, pescotejàvem pas que de monas.

pès descauces (inv.) (abs. Dicort) : sens res als pès. v. pèdesçauç e descauç.

Caminar pès descauces.

pese nm : mena de legum (Pisum). (v. peses)

Veirà pas la flor dels peses : passarà pas l'ivèrn.

pese badasson nm, cf Ubaud Dicort : « pois cultivé à tige naine » TdF jos ‘pese’

pese banut nm, cf Ubaud Dicort : (v. pese becut)

pese becut (plt.) : (Cicer arietinum)

pese de camp (abs. Dicort (plt.) : (Pisum arvense) (v. pese salvatge)

pese d’aiga nm, cf Ubaud Dicort : « pesse commune, plante » TdF jos ‘pese’

pese de lop nm, cf Ubaud Dicort : « lupin » TdF jos pese’

pese galavard nm, cf Ubaud Dicort : « pois goulu, qu’on mange en cosse, pois mange-tout » TdF jos ‘pese’

pese golut (plt.) : pese galavard.

pese nanet (abs. Dicort) : pese nan / pese badasson (Pisum sativum caule nano) (v. pese badasson)

 

 

 

pese ponchut nm, cf Ubaud Dicort : v. pese becut. (v. TdF jos ‘pese’)

pese roge (plt.) : pese fèr (Lathyrus tuberosus)

pese salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « pois des champs, v. menuvilha » (v. TdF jos ‘pese’)

pese sec nm, cf Ubaud Dicort : « pois sec » TdF jos ‘pese’

pese senteire (plt.) : (Lathyrus odoratus) « pois de senteur » TdF jos ‘pese’

pesegada : pesada (marca laissada per un pè)

pesegòt nm : v. pesòt.

pesèl (abs. Dicort) : fils qu'estacan l'estòfa al mestièr ; començament o fin de trama (t. tecn. de teisseire) ; vestit vièlh que s'esfila, que se desfranja.(v. peselh)

peselau (TdF ;  abs. Dicort) : camp de peses après la culhida.

peselh ~ espeselh nm, cf Ubaud Dicort (v. Vayssier jos ‘espesél’) : « pène, bout de laine ou de fil qui reste attaché aux ensouples, quand l’étoffe ou la toile est levée de dessus le métier ; volettes, frange de cordelettes qui pend autour d’une émouchette ; guenille, habit en loques, v. pelhandra » (v. TdF jos ‘pesèu 1’)

peselièira nf, cf Ubaud Dicort [mas v. peselh e TdF ‘espesilhièro’ jos ‘peseliero’] : moscalh (filat per gandir de las moscas lo cap d'un parelh de buòus o de vacas al jo) ; franja.

pesenada : granissada (pluèja de peses de glaç)

Las pesenadas de març se sonan marcencadas.

pesenar (v. intr.) : granissar (plòure de peses de glaç)  De confondre pas amb « peiregar »

« Pesenàs » (Pesenàs) : v. Pezenàs (abs. Dicort).

pesenha : cabelh (fulhum) dels peses.

peserassa nf, cf Ubaud Dicort : « pois ronds ou pointus, légume grossier ; fane de pois » TdF

peseron (plt.) : pese cultivat. (Pisum sativum)

peseròta nf, cf Ubaud Dicort : « vesce, v. pesòta 3 plus usité » (v. TdF)

peses nm pl (abs. Dicort) : granissada / pesenada v. pus naut.

peses salvatges (plt.) (P. arvense) ; (P. elatius) ; (Lathyrus Aphaca) ; (L. Nissolia) ; (L. Ochrus) (L. Clymenum) ; (L. annuus) ; (L hirsutus) ; (L. Cicera) ; (L. latifolius) ; (L. silvestris)...

peset nm, cf Ubaud Dicort : « petit pied » TdF

peseta 1 (plt.) : gèissa cultivada (Lathyrus sativus)

peseta 2 (cast.) : unitat de moneda espanhòla abans l'eurò.

pesièira : campat de peses.

pesilhada 1 : granissada de peses de glaç pichonèls.

pesilhada 2 ~ espesilhada nf, cf Ubaud Dicort : « trace de petits animaux » (v. TdF jos ‘pesihado’)

pèsis nm pl : v. espèsis.

pesola : mena de pes (t. tecn. de teisseire)

pesolh : nom de diferents insèctes pichons e sens alas que parasitan los mamifèrs, los aucèls o las plantas ;tua pesolhs (plt.) : (Colchicum autumnale) ; grana de rosèla (plt.) : (Papaver Rhas) ; grana de lamporda (plt.) : (Lappa major)

pesolh d'oliu : (Phlotribus oleæ) (Helesynus olaæ) ; (Psylla olaæ)

pesolh de bòsc nm, cf Ubaud Dicort : « psoque, genre d’insectes » TdF jos ‘pesou’

pesolh de cap : (Pediculus capitis)

pesolh de caulet : negrilh.

pesolh de fulham : babau que viu jos las fuèlhas dels arbres.

pesolh de gal (pol) : (Menopon pallidum)

pesolh de mar : mena de cauquilhatge.

pesolh del pelós (de la mata) : pesolh del pubis (lat.)

pesolh-nièira nm, cf Ubaud Dicort : « smynthure, podure, genres d’insectes aquatiques » TdF jos ‘pesou’

pesolh revengut nm, cf Ubaud Dicort : « gueux revêtu, terme de mépris que l’on adresse aux parvenus » TdF jos ‘pesou’

pesolha (plt.) : (Rhamnus cathartica) ; (R. infectoria) (R. saxatilis) ; (R. pumila turra) ; (R. alpina)

pesolhada : nisada de pesolhs.

pesolhàs : pesolh gròs ; tèrme insolentaire masculin.

pesolhassa : tèrme insolentaire feminin.

pesolhet 1 nm : pesolh pichon. (v. TdF ‘pesouiet 1’)

Faire pesolhet, faire de vains efforts pour se venger, se dépiter inutilement ; contester opiniâtrement et sans raison, allusion à un fabliau provençal, v. cachapesolhs ; commencer à se lever, en parlant d’un malade. (v. TdF)

pesolhet 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « entêté, ée, v. testard 2 » (v.  TdF ‘pesouiet 2’). (v. jos pesolhet 1)

pesolhetièr nm, cf Ubaud Dicort : « aubépine » TdF ‘pesouietié’

pesolhièr nm / pesolhièira (v. pesolhièira) : airal claufit de pesolhs ; « les Pléiades, constellation, v. Cloca, Polzinièira » (v. TdF ‘pesouié’).

pesolhièira nf, cf Ubaud Dicort : « pouillerie, pouillis, lieu où il y a des pous ; endroit habité par des mendiants, mauvaise auberge abondent, v. pesolhièr ; poulailler, v. galinièr » (v. TdF ‘pesouiero’)

pesolhin nm, cf Ubaud Dicort : « homme de néant, voyou » (v. TdF ‘pesoulin’)

pesolhina nf : pesolhs en general ; negrilhs ; « gens de néant, plèbe, canaille » ; branquilhas o brotilhas magencadas (podadas, copadas) (v. TdF ‘pesoulino’)

Avèm la vianda claufida de pesolhina.

pesolhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit pou » TdF ‘pesouioun’

pesolhós, -osa adj e n : persona plena de pesolhs.

peson 1, -a (R. IV, 471 « fantassin ») (abs. TdF) : persona que va a pè. (v. pedon)

peson 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit pois » TdF

pesona (plt.) : garota (Lathyrus cicera)

pesòt / pesegòt : camba d'arbre jove ; enbàs d'una camba d'arbre.

pesòta 1 nf : penejada ; accion de penejar 2.

pesòta 2 nf : accion de trepejar, de caupir, de pompir.

Far pesòta : trepejar, caupir, pompir.

pesòta 3 nf (plt.) : veça cultivada per far farratge.

pesòta blanca (plt.) : pese salvatge. v. peses.

« pesqueiròla » : v. pescairòla.