perspicacitat nf : clarvesença ; sagacitat ; subtilitat.

A totjorn facha pròva de perspicacitat.

persuadir (v. tr.) : amodar q.q. a creire o a far quicòm.

A persuadits los jutges de sa bona fe.

persuadir (se) : s'imaginar ; èsser solid que...

S'èra persuadida qu'aviá rason.

persuasion : accion o poder de persuadir ; estat d'una persona persuadida.

La fòrça de la persuasion lo faguèt plegar.

persuasiu, -iva : qu'a lo poder de persuadir.

Un orator persuasiu.

Una femna persuasiva.

persum nm, cf Ubaud Dicort : « chose percée, trouée » TdF

Un persum de solelh, une échappée de soleil. (v. TdF)

persuta (fr. ?) nf, cf Ubaud Dicort : « poursuite » TdF. « persuta » : v. perseguida.

persutar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, poursuivre ; insister, soutenir, prétendre que » TdF

per tal de (loc. prep.) : per.

Per tal de m'enganar pas, ...

per tal que (loc. conj.) : per fin que.

Te balhi un conselh per tal que m'escotes.

pertanhedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartiendra, qui sera dû » (L. 291)

pertànher / perténer (abs. Dicort) (v. intr.) : aperténer / apertenir.

pertant adv, cf Ubaud Dicort : « pourtant, partant, par conséquent, cependant » (v. TdF)

per tant : (adv. arc.) : pr'aquò / ça que la / ni per tot. (v. pertant)

per tant de (loc. conj. arc.) : per / per fin de.

per tan(t) que : consí que.

Per tan plan que fagas seràs criticat.

Per tant que siá grand, si grand qu’il soit. (TdF jos ‘tant’)

Per tant que li diga, j’ai beau lui dire. (TdF jos ‘tant’)

pertenement nm (v. Ubaud Dicort e L. 291) : v. partenament ; « juridiction » (Lexic M. Roqueta)

pertenença nf, cf Ubaud Dicort : « appartenance, dépendance » (v. L. 291 jos ‘pertenement’)

pertèrra (m.) : pelsòl ; pelsòl de jardin public ; partida d'un teatre situada al sòtol (sul debàs)

pertesir 1 (v. tr.) : aperdesir / esmarrar / pèrdre q.q. o quicòm.

pertesir 2 (v. intr.) (Laus ; abs. TdF) : defuntar / morir.

pertinéncia : qualitat de çò pertinent ; qualitat d'una persona pertinenta.

pertinent, -a : que s'endeven plan amb çò en question.

Çò qu'avètz decidit es plan pertinent.

Remarca pertinenta.

Persona pertinenta.

pertinentament : amb pertinéncia.

pertirar (v. tr.) : tirar cap a se ; tirar fòrt.

pertocant, -a : que còrfalís, que còrferís prigondament ; patetic, -a.

De paraulas pertocantas.

pertocar (v. tr.) : còrfalir / còrferir / tocar prigondament.

Soi estat pertocat per la vòstra letra.

Soi pertocat per tant de misèria.

pertot (adv.) : en tot airal.

Que l'occitan se parle pertot !

En pertot, partout. (v. Ubaud Dicort e TdF)

D’en pertot, de toutes parts. (v. Ubaud Dicort e Faure)

pertrach 1 / pertrait [veire pertrach nm, cf Ubaud Dicort] nm : retrach (representacion d'una persona pel dessenh, per la pintura, la fotografia, la literatura...)

Aquel pertrach vos revèrta plan.

pertrach 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dépeint, einte, retracé, ée » TdF jos ‘pertraire

pertrachon nm, cf Ubaud Dicort : « petit portrait, photographie » TdF

pertractar (v. tr.) : tractar / negociar.

pertraire (v. tr.) (R. V, 404) : tirar / rebalar ; retraire / depénher / depénger / descriure.

Me podètz pertraire la situacion ?

pertrait nm (non preconizat Dicort) : v. pertrach.

per tu fas : aquò te regarda. (v. TdF ‘pèr-tu-fas’)

perturba nf, cf Ubaud Dicort : v. perturbacion. (v. TdF jos ‘perturbacioun’)

perturbable, -bla : que pòt èsser perturbat, -ada.

perturbacion (R. V, 442) : accion de perturbar o de se...

Perturbacions meteorologicas.

Perturbacions politicas.

perturbador, -airitz [, -doira adj  (v. Ubaud Dicort e Laus)] : que perturba.

Es perturbador de naissença.

perturbar (v. tr.) : trebolar ; enrambolhar (provocar confusion o desòrdre fisic o mental) ; amodar una irregularitat ; desvirar de son cors natural.

Soi estat perturbat aicisèm (bravament)

Es mentalament perturbat.

An perturbada mon intervencion.

Aquel auristre o a tot perturbat.

Las planetas perturban lo cors de las cometas.

perturbatiu, -iva (R. V, 442) : que perturba, « propre à troubler ; subversif, ive » TdF.

perturbator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « perturbateur, -trice » (Lèbre, Sèrras-Ess.)

pertús : trauc ; tuna / tunèl ; gorga ; pas estrech / còl.

Cura pertús [v. curapertús] (aucèl) : (Certhia muraria)  

Pertús : còl pirenenc entremièg Espanha e Occitània.

 

 

pertusaire, -aira [~ -airitz] : persona que pertusa.

pertusana : arma blanca d'autres còps.

pertusanièr : soldat d'autres còps armat d'una pertusana.

pertusar (v. tr.) : traucar ; perforar (R. III, 369) / trasforar / taravelar (traversar de part en part)

pertusàs : traucàs ; pertús bèl.

pertusat, -ada : perforat, -ada.

pertusatge : accion o resulta de pertusar.

pertuset nm, cf Ubaud Dicort : « petit trou, petite ouverture » (L. 291)

pertusòla : trauquilh (trauc pichon) ; pertús pichon. (v. TdF)

pertusolar (v. tr.) : trauquilhar (far de trauquilhs)

peruèlh nm : mal-te-vòli / malastrada / malefici (R. III, 273) ; sòrt / malsòrt / malediccion ; fèbre del lach ; pèrdia del lach.

Aver lo peruèlh : patir d'un mal-te-vòli.

Portar peruèlh : far patir d'un mal-te-vòli.

perús nm, cf Ubaud Dicort : « poire ronde ; poire sauvage, poire d’angoisse, poire d’étranguillon, v. perassa, estrangoliva ; poids sur l’estomac, v. codonh  » (v. TdF)

perússia nf : « petite poire sauvage ; baie d’aubépine » TdF ‘perùssi’

perussièira : airal plen de perièrs salvatges.

perussièr nm / perús (v. perús)  : perièr salvatge (Pirus communis) ; perièr ametlièr : (Pirus amygdaliformis) ; perier de la frucha redonda e pichona.

perusson nm, cf Ubaud Dicort : « petite poire sauvage» TdF

perussonièr nm, cf Ubaud Dicort : « poirier à fruit rond » TdF

pervalença nf, cf Ubaud Dicort : « valeur de quelque chose » (Honnorat)

Çò que plaidejan n’es pas de la pervalença d’un escut, l’objet de leur procès n’est pas de la valeur d’un écu. (v. TdF)

pervenca (plt.) : (Vinca minor) ; (V. media) ; (V. major)

pervenir (v. intr.) : arribar a destinacion ; capitar de far quicòm ; capitar dins la vida.

pervenquièira : airal plen de pervencas.

pervèrs, -a (adj. e subs.) : emmalit, -ida ; persona que son comportament sexual es anormal.

Es totjorn estat pervèrs que jamai.

pervèrsament : amb perversitat.

perversion : accion o resulta de pervertir o de se pervertir.

perversitat nf : vici d'una persona pervèrsa ; çò pervèrs.

A la perversitat dins l'ase.

pervertiment : desaviadura.

pervertir (v. tr.) : butar q.q. a far çò mal o a venir pervèrs.

pervertir (se) : s'emmalir ; venir pervèrs.

« pervesir » : v. provesir.

pes 1 nm : resulta de l'accion de la pesantor sus las moleculas d'un còrs ; çò que fa qu'una causa pesa ; solid que servís de mesura de massa ; esfèra metallica d'atletisme ; còrs pesuc penjat al mecanisme d'una pendula per l'amodar.

Lo pes d'un fais.

Lo pes d'un còrs.

Pes de romana.

Pes de pendula.

Lo pes dels ans.

Pes de las talhas.

Lo pes d'una paraula.

Fa pas lo pes : es pas capable.

Vendre al pes e non pas a l'uèlh.

pes 2 nm, cf Ubaud Dicort : « bouillie épaisse, v. papòla, pautròla » (v. TdF ‘pes 2’)

pesa nf, cf Ubaud Dicort : « paquet de chanvre d’un poids déterminé, trousseau qu’on divise en bleston ; premier brin de chanvre, la partie la plus longue » (v. TdF ‘peso’)

pè-sabata nm, cf Ubaud Dicort : « bonne position, place qui convient, qui donne de quoi vivre, qui chausse bien » (v. TdF ‘pèd-sabato’ [v. Vayssier ‘pessobato’])

pesable, -bla : que pòt èsser pesat, -ada.

pesada 1 nf : accion o resulta de pesar ; paquet de lana de tal o tal pes.

Après la venda ven la pesada.

pesada 2 nf : marca laissada per un pè, « v. piada ; foulée, piste ; t. de manège, pesade ; piétain, maladie des brebis » TdF ;  nautor d'una lòca d'escalièr (v. çai jos).

Pesada d’escalièr, giron [= largeur] d’une marche d’escalier. (v. TdF jos ‘pesado 2’)

Aquela lòca a una pesada anormala.

Las pesadas d'una lèbre dins la nèu.

pesador, -doira n : airal que i se pesa ; premsaformatge.

Pesador public.

Pesadoira publica.

pesaflòta nm : aparelh per pesar las madaissas de seda.

pesaire, -aira : persona que pesa quicòm pels autres.

pesal nm, cf Ubaud Dicort : « jeune chêne, jeune et bel arbre, beau pied d’arbre » TdF

pesaletras (m. s.) [pesaletra nm, cf Ubaud Dicort] : aparelh per pesar las letras.

pesalièira nf, cf Ubaud Dicort : « sablière, semelle, pièce de charpente qui porte le pied des chevrons » TdF

pesaliquor nm : aparelh per pesar l'alcoòl de las liquors.

pesament nm, cf Ubaud Dicort : « pesage, action de peser » (L. 291)

pesamost nm, cf Ubaud Dicort : aparelh per pesar lo most.

pesanenet nm, cf Ubaud Dicort : « pèse-bébé » (Rapin)

pesanha : garrelièira de las fedas. (De confondre pas amb pesenha)

pesant 1, -a adj : pesuc, -uga (que fa de pes)

pesant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ce que pèse une chose ; cauchemar, oppression que l’on sent sur la poitrine pendant le sommeil » TdF ‘pesant 2’

pesantament : d'un pas pesuc.

Caminar pesantament.

pesantar (v. tr.) : sospesar.

pesantor : qualitat de çò pesuc.

Las leis de la pesantor.

Pesantor del plomb.