perpresa nf : entrepresa / manòbra ; encinta / encencha ; barri.

per quant a (prep.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘pèr’) : quant a [v. quant a].

Per quant a ieu, pòdi pas venir.

perque (conj.) : per çò que.

Perqué te sèses ? - Perque siái (soi / som) las !

perqué ? (adv. inter.) : consí / « cossí » / per quina rason ?

Perqué te ploras, sause ploraire ?

Perqué pas ? pourquoi pas. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Perqué non ? pourquoi non ? (v. Ubaud Dicort e TdF)

perqué (subs. m.) : ben / fortuna / riquesa ; çò necessari.

Fa bon far quand òm a lo perqué.

Far lo perqué : far çò necessari per.

perquerir (v. tr.) (L. 291) (abs. Dicort) : cercar / recercar / furgar.

per quinaicí loc adv, cf Ubaud Dicort : « par ici » (Brun Glossari Oc-Fr)

per quinaquí loc adv, cf Ubaud Dicort : « environ, à peu près, plus ou moins » (Brun Glossari Oc-Fr)

perquisicion : escorcolh (cèrca / recèrca facha per la polícia)

perquisicionar (v. tr.) : far una perquisicion.

perquisitor nm, -tritz : persona que perquisiciona.

perre nm : v. perro.

perrè (Alibert) [pèrrè, cf Ubaud Dicort] nm : reveréncia (salutacion amb un pè enrè)

Far lo perrè : saludar en rebalant un pè enrè.

perrec : pelha / pelhòc.

perrecada nf, cf Ubaud Dicort : « quantité, chargement de chiffons » (Palay)

perrecaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ramasseur de chiffons, v. patiaire, pelharòt » (v. TdF) ; « qui se plaît dans les perrecs » (Palay)

perrecalha nf, cf Ubaud Dicort : « les chiffons, loques, guenilles ; au fig, gens de peu, les gueux » (Palay)

perrecar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, ramasser des chiffons » TdF

perrecariá nf, cf Ubaud Dicort : v. perrecalha. (v. Palay)

perrecàs nm, cf Ubaud Dicort : « vilaine, sale guenille » (Palay)

perrecassejar v, cf Ubaud Dicort : « péjoratif de perrequejar » (Palay)

perregir (v. tr.) : abalir, elevar, avidar (noirir), entreténer ; gardar (far pàisser)

perregir (se) : s'avidar / se noirir / manjar.

perreguièr nm, -ièira : pelhaire, -a / pelharòt, -a.

perrequejar v, cf Ubaud Dicort : « ramasser des chiffons » (v. Palay)

perrequet, -a n, cf Ubaud Dicort : « chiffonnier, v. patiaire » (v. TdF) ; « marchand de bric à brac » (Palay)

perret : bet / corrias / lach de femna qu'espèra (de familha)

perro / perre (subs. m.) : can en general ; can mai aimat ; coquinàs ; ric ; avar ; calinhaire / cortejaire ; cambafin.

« perròquia » : v. parròquia.

perròt : canhòt.

perruca nf : pel / cabel artificial [v. parruca] ; « réprimande ; cuscute, plante » (v. TdF)

Ieu me cargar una perruca, jamai !

perrucada nf, cf Ubaud Dicort : « longue suite de paroles, longue réponse, kyrielle » TdF

perrucar ~ emperrucar v, cf Ubaud Dicort : « coiffer d’une perruque »   (v. Palay)

perrucariá nf, cf Ubaud Dicort : « boutique de perruquier, en style plaisant ; les cheveux » (v. Palay)

perruqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite perruque » TdF

perruquièr, -ièira : persona que còpa lo pel. (v. TdF)

pèrs, -a  (adj.) : blau que tira sul verd.

pèrsa 1 (teissut) nf :, cf Ubaud Dicort, « perse » (Per Noste)

pèrsa 2 nf : v. persada.

pèrsa (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en perce » (v. TdF e Rapin)

Metre la barrica en pèrsa. (Rapin)

pèrsaclau nm, cf Ubaud Dicort : « percerette,vrille pour les fûts » TdF ‘perso-clau’

persada / pèrsa nf (Alibert) (arc.) : pertusada / traucada. (v. pèrsa (en -))

pèrsafuèlha nf, cf Ubaud Dicort : « perce-feuille, buplèvre à feuilles rondes, plante » TdF ‘perso-fuieio’

persament (arc.) (TdF ; abs. Dicort) : accion de persar. (v. traucament, pertusatge)

pèrsamuralha nf, cf Ubaud Dicort : « pariétaire, v. traucamur » (v. TdF ‘perso-muraio’)

pèrsapèira nf, cf Ubaud Dicort : « pied-de-lion des champs, plante, v. morreporcin ; salicorne ligneuse, autre plante, v. engana 2 » (v. TdF ‘perso-pèiro’)

persar (v. tr. e intr. arc.) : pertusar / traucar. (v. TdF ‘persa’)

persec [persèc nm] / persega [persèga nf, cf Ubaud Dicort (los 2, v. Dicort p. 156)] : frucha del perseguièr.

persecucion : accion de perseguir, de secutar, de molestar.

persecutar (v. tr.) : secutar / molestar / perseguir.

persecutor, -tritz adj e n : persona que persecuta.

persecutòri, -a : relatiu, -iva a la persecucion.

Tissa (mania) persecutòria.

persega [persèga] / persec [persèc] (v. jos persèc) : frucha del perseguièr.

persegala nf, cf Ubaud Dicort : « variété de froment sans barbe, dont la tige haute et forte prend une couleur rouge à maturité, v. tosèla a camba roja » (v.TdF ‘pessegalo’)

persegaud, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « fou, folle, écervelé, ée » (v. TdF ‘pessegau’)

persegon nm, cf Ubaud Dicort : « petite pêche » TdF ‘pessegoun’

persègre (v. tr.) : perseguir / secutar / molestar ; perseverar.

Perseguir q.q.

Perseguir un projècte.

persegueire, -eira : persona qu'acotís, que secuta, que corsa quicòm o q.q.

perseguida : percaç / corsejada ; accion de perseguir.

Ai agudas perseguidas doas idèas al còp.

perseguièira : airal plantat de perseguièrs.

perseguièr nm / presseguièr [veire perseguièr, cf Ubaud Dicort] : arbre fruchièr (Prunus persica)

 

 

perseguièr bastard nm, cf Ubaud Dicort : « persicaire, plante, v. albergièr bastard, èrba de Sant Cristòl » (v. TdF ‘pesseguié-bastard’)

perseguir / persiègre (non preconizat Dicort) : v. persègre.

perset nm : estòfa blava d'autres còps, « pers, sorte d’étoffe bleu foncé » TdF.

Persèu : filh de Jupitèr ; constellacion septentrionala entremièg Taure e Cassiopèa.

perseveraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui persévère » TdF

perseverança (R. IV, 522) : accion de perseverar, de contunhar, de persistir a far quicòm.

La perseverança se crompa pas sus cap de fieiral.

perseverant, -a adj : que persevèra, que contunha, que persistís.

perseverar (v. intr.) (R. IV, 522) : contunhar, persistir a far quicòm o a se comportar de tal o tal biais.

Perseverar es pas donat a tota persona.

pèrsi (m.) : mena de pèira d'un blau verdós.

Pèrsia : ancian nom d'Iran.

persiana nf : mena de contravent metallic, « persienne, sorte de jalousie » TdF.

persic, -a : de Pèrsia ; relatiu, -iva a Pèrsia.

persicària (plt.) : èrba de la plaga (Polygonum persicaria)

« persil » (fr.) : v. jolverd e peiressilh, cf Ubaud Dicort.

persilhada (del fr. persil) [veire peiressilhada] nf : jolverd achiquetat amb d'alh per relevar un plat cosinat.

persilhat [peiressilhat] nm : formatge que comença de venir pèrs (verdós). (v. TdF ‘persilhat’)

persisténcia : accion de persistir ; qualitat de çò persistent.

La persisténcia dels plujals ven catastrofica.

persistent, -a : que persista, que perdura.

Fuèlhas persistentas.

Pluèja persistenta.

persistentament (abs. Dicort) : amb persisténcia.

persistir (v. intr.) : durar / perdurar ; perseverar ; racar pas / téner bon.

Lo freg a persistit fins a la fin de març.

Persistís a dire qu'es pas colpable.

Aquela sentor persistís.

persiular v, cf Ubaud Dicort : « v tr, persifler, v. galejar » (v. TdF ‘persiéula’)

person nm, cf Ubaud Dicort : « amant, galant, v. calinhaire » (v. TdF)

persona : individú de l'espècia umana ; còrs uman ; èsser unic.

I aviá un centenat de personas.

Una fòrt polida persona.

Pagar de sa persona : se despensar.

Vos vendrai aculhir en persona.

Una persona juridica.

persona grata nf (lat.) : persona grasida (plan acceptada)

persona non grata nf (lat.) : persona indesirabla.

personal 1 nm : ensemble dels emplegats d'una entrepresa, d'una administracion...

personal 2, -a adj : que concernís una persona.

Ai de rasons personalas de me'n mesfisar.

Idèa personala.

Invitacion personala.

personalament : en persona ; per ieu / quant a ieu.

personalisme : doctrina filosofica qu'insistís sus la dignitat de la persona.

personalista (adj. e subs. m. e f.) : « personnaliste » (Per Noste). (v. çai sus)

Filosofia personalista.

personalitat nf : çò que caracteriza cada persona ; persona en vista.

A fòrça personalitat.

Es una personalitat.

personalizacion : accion de personalizar.

La personalizacion de las talhas.

personalizar (v. tr.) : balhar a quicòm un caractèr personal, original ; adaptar quicòm a una persona.

Ai personalizada mon autò.

personassa nf, cf Ubaud Dicort : « chétive personne, misérable personne » TdF

personat nm, cf Ubaud Dicort : « dignité ecclésiastique ; dignitaire ecclésiastique » (L. 291) ; « personnat, sorte de bénéfice » TdF

personatge : persona ; persona en vista ; persona de teatre o de roman.

Es un personatge pauc recomendable.

Es vertadièirament un personatge.

Lo personatge principal.

personatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, représenter » (L. 291)

personèla nf, cf Ubaud Dicort : (v. personeta)

personeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite personne ; corps de petit enfant, petit enfant » TdF

N’i a pas personeta, il n’y a pas un chat. (v. TdF)

personificable, -bla : que pòt èsser personificat, -ada.

personificacion : accion o resulta de personificar.

personificar (v. tr.) : representar coma una persona quicòm d'abstrach, un animal, una planta, una causa...

Òm personifica la mòrt amb un esquelèt e una dalha.

persòt nm : (drap lengadocian), cf Ubaud Dicort. (v. perset)

perspectiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « perspectif, -ive » (Laus)

perspectiva nf : art de representar sus una superficia plana o corba çò que l'òm vei ; dralha granda en linha drecha ; aspècte de çò vist de luènh ; vista ; biais de véser quicòm ; orientacion.

Las leis de la perspectiva las cal aprene.

Una perspectiva d'autostrada.

Una polida perspectiva.

Una perspectiva istorica.

Una perspectiva novèla.

perspectivisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) perspectivisme » (Rapin)

perspicaç, -a : que vei plan clar çò qu'escapa als autres.

Gasta pas d'èsser perspicaç dins la vida.

perspicaçament : d'un biais perspicaç.