permanent, -a adj e n : que perdura sens cambiar, que demòra dins lo meteis estat pendent un temps ; que s'arrèsta pas ; membre d'un partit, d'un sindicat... per s'ocupar a temps plen de cargas administrativas.

Una exposicion permanenta.

Un vai-e-vèni permanent.

permanenta nf : biais de trabalhar lo pel per que demòre ondejant un brave temps.

Sa permanenta, ni mai una princessa...

permanentament : en permanéncia / d'un biais permanent.

permanganat nm : (quimia) « permanganate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 391)

permanganic adj m, cf Ubaud Dicort : « permanganique » (v. Per Noste)

Acid(e) permanganic, acide permanganique.

permeabilitat nf : qualitat de çò permeable.

permeabilizacion : accion o resulta de permeabilizar.

permeabilizar (v. tr.) : far venir permeable, -a.

permeable, -bla : que s'embeu aisidament de liquid o de gas.

Una tèrra calquièira es bravament permeabla.

permegir / permejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire attention, prendre garde, prendre ses précautions, rémédier à » (v. TdF jos ‘permeja’). permegir / permejar : v. primejar.

permenada nf, cf Ubaud Dicort : « promenade » (v. TdF)

permenadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite promenade » TdF

permenador nm, cf Ubaud Dicort : « promenoir, v. cors, liça 2 » (v. TdF)

permenaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « promeneur, euse » TdF

permenar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, promener » TdF. permenar e derivats : v. passejar.

permenar (se) v pron : « se promener » TdF jos ‘permena’.

permenejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, promener, se promener çà et là » TdF

permenejar (se) v pron : « commencer à se promener » TdF jos ‘permeneja’

Enfant que se permeneja, enfant qui se promène à la lisière. (v. TdF)

permés 1, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « permis, ise, licite » TdF jos ‘permetre’

permés 2 nm / permís (abs. Dicort) : permission escricha.

Permés de bastir.

Permés de caça.

Permés de menar.

Permés de pesca.

permetre (v. tr.) : autorizar / donar a q.q. l'autorizacion de far quicòm ; empachar pas de far quicòm.

La manifestacion l'an permesa ça que la.

Lo temps o permet pas : lo temps o ditz pas.

permetre (se) : prene la libertat de far quicòm.

Me soi permés de vos escriure.

permian, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (géol.) permien, -enne » (Laus)

permís (abs. Dicort) / permés : v. pus naut (permés 2).

permissibilitat (abs. Dicort) : qualitat de çò permissible.

permissible , -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser permés, -esa.

Tot es pas permissible.

permission : autorizacion ; accion de permetre.

permissionari, -ària : persona qu'a la permission de quitar l'armada per qualques jorns.

permissiu, -iva : que fa pròva d'una granda tolerància pels comportaments non-conformistas

Societat permissiva.

permissivament : d'un biais permissiu.

permissivitat nf, cf Ubaud Dicort : « permissivité » (Rapin)

permutabilitat nf, cf Ubaud Dicort : « permutabilité » (Rapin)

permutable, -bla : que pòt èsser permutat, -ada.

permutacion : accion o resulta de permutar.

permutador nm, cf Ubaud Dicort : « permuteur » (Rapin, Laus)

permutaire, -aira n (R. VI, 414) : persona que permuta.

permutar 1 (v. tr.) : substituir una causa a una autra.

Permutar doas chifras dins un nombre.

permutar 2 (v. intr.) : escambiar un pòste (una carga, una fonccion)

Ai permutat de pòst amb un collèga.

permutatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « permutatif, ive » (Fettuciari)

pèrna 1 nf : anciana còfa de femna del pòble ; borrassa de nenon ;

pèrna 2 nf : verdola (brota de vim, de castanhièr... qu'es estada asclada) ;

pèrna 3 nf : cuèissa ; camba ; patèrla ; cambajon penjat al ponde naut ; nogalhon de nose ; gran de cabòça d'alh ; tròç de quicòm.

Las pèrnas : cuèissas e cambajons.

Una pèrna de poma : un tròç de poma.

pèrnabatre (v. intr.) : arpatejar (se debatre de las cambas) ; far las espèrras (arpatejar abans morir)

pèrnabatut, -uda adj : tombat, -ada de cuols, « renversé sur le dos » TdF jos ‘perno-batre’.

pernada (abs. Dicort e TdF) : arpatejada.

pernador : cotèl de panieiraire per asclar las verdolas.

pernar (v. tr.) : asclar en long un rol ; fendasclar una verdola, una poma... ; copar a tròces (v. TdF ‘perna’).

Cal pernar las verdolas per far un panièr.

pernar (se) : se fendre ; se fendasclar ; s'asclar.

pernassada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : ancada (còps sus las pèrnas, sus las ancas)

pernat, -ada : fendasclat, -ada.

Lo topin es pernat, le pot est fêlé. (v. TdF jos ‘perna’)

perneta : anciana còfa de femna del pòble ; borrassa de nenon. (v. TdF ‘perneto’)

 

 

perniciós, -osa (R. IV, 521) : nosible, -a / dangieirós, -osa.

Conselh perniciós.

Fèbre perniciosa.

perniciosament : d'un biais perniciós.

perniciositat nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) perniciosité » (Rapin)

pernièr nm, cf Ubaud Dicort : « fessier » (Sèrras-Ess.)

pernilh : bragas o camisa de dròlle.

pèroge nm, cf Ubaud Dicort : « chevalier aux pieds rouges, oiseau, v. cambet ; variété de raisin noir, v. còt, pè de perditz, ulhada [roja] ; renouée persicaire, plante, v. albergièr bastard » (v. TdF ‘pèd-rouge’)

peròl : laç / tendèla / tendilh / trapa / trapèla.

peron 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tronc, tige d’arbre » TdF ‘peroun 1’

peron 2 nm : pera pichona e redonda.

peron de can nm, cf Ubaud Dicort : « poire sauvage » TdF ‘peroun 2’

perona nf, cf Ubaud Dicort : « poire chétive, v. peròta » (v. TdF)

peronè (l.p.) [peronèu (v. Ubaud Dicort e Rapin)] nm : fibula (f.) : òs de la camba long e prim parallèl a la tíbia. v. fibula. (v. TdF ‘perounièu’)

peronièr : peirièr salvatge que balha de perons.

peroraire, -aira : persona que parla d'un biais emfatic e pretensiós.

perorar (v. intr.) : far un discors emfatic e pretensiós ; parlar coma dins un discors emfatic e pretensiós ; se conflar (s.f.)

perorason nf : conclusion emfatica d'un discors.

per os (loc. adv. latina) : de prene per la boca (remèdi)

« perosina » : v. pegarosina (abs. Dicort).

pèrosset nm, cf Ubaud Dicort : v. pè rosset.

peròt : pera salvatja ; pera pichona ; pera de Sant Joan ; anhèl d'un an a engraissar.

peròta : pera pichona.

perotièr : perièr de Sant Joan que fa de peras pichonas.

peroxid [ ~ peroxide] nm : nom generic dels oxids que contenon mai d'oxigèn que non pas los oxids normals.

perpal : palfèrre / alús (barra de fèrre per soslevar)

perpassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, influencer ; endoctriner » (Sèrras-Ess.)

« perpaus » : v. propaus (abs. Dicort) e prepaus, cf Ubaud Dicort.

« perpèlh » : v. parpèla e parpèl, cf Ubaud Dicort.

perpelhet nm, cf Ubaud Dicort : « cil, sourcil » (Palay)

perpendicular 1 (subs.) (abs. Dicort) : plomb / plombet. (v. plombet)

perpendicular 2, -a adj : a pic / d'escaire / que còpa a angle drech (en parlant d'una linha drecha, d'un plan... relativament a una autra drecha o un autre plan)

perpendiculara nf : (matematica) « perpendiculaire » (v. Ubaud Dict. scient. p. 111)

perpendicularament : d'un biais perpendicular.

perpendicularitat nf : qualitat de çò perpendicular.

perpensament nm, cf Ubaud Dicort : « pensée, intention » (L. 290)

perpensar (v. intr. e tr.) : calcular ; chifrar / soscar / pensar ; meditar.

Perpensar a la mòrt fa pas morir.

perpensós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pensif, -ive » (v. Rapin)

perperic nm  (v. Ubaud Dicort e TdF) : consir / soscadissa / pensament / preocupacion.

perpètia nf, cf Ubaud Dicort : « béguine, bigote, v. meneta » TdF

perpetracion nf, cf Ubaud Dicort : « perpétration » (Rapin)

perpetrar (v. tr.) : cometre.

Perpetrar un crim.

perpetuable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser perpetuat, -ada ; que se merita d'èsser perpetuat, -ada.

perpetuacion nf, cf Ubaud Dicort : « perpétuation » TdF

perpetual, -a : perdurable, -a per un temps illimitat.

Un aprendissatge perpetual, aquò's la vida.

perpetualament : a perpetuïtat.

perpetuar (v. tr.) : far perdurar pendent un temps illimitat.

Perpetuar lo sovenir d'un grand òme.

perpetuar (se) : perdurar perpetualament.

perpetuïtat [perpetuitat] nf : qualitat de çò perpetual.

Concession de cementèri a perpetuïtat.

perpinha (adj. e subs.(dels dos genres)) : rambalhièr, -ièira ; carpinhós, -osa / picanhaire, -a ; trichaire, -a ; cèrcabregas.

Perpinhan : nom de vila dels Pirenèus-Orientals.

Bòsc de Perpinhan, micocoulier. (v. TdF jos ‘Perpignan’) (v. çai jos)

perpinhan nm, cf Ubaud Dicort : « Foet perpinhan, fouet dont le manche est en bois de micocoulier » (v. TdF jos ‘Perpignan’)

perpinhanés, -esa [perpinhanenc, -a] adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : de Perpinhan ; relatiu, -iva a Perpinhan.

perpinson, -a adj : carpinaire / picanhaire, -a ; trufandièr, -ièira.

perplèx [perplèxe], -xa adj : embarrassat, -ada / que sap pas qué decidir.

perplèxament : amb perplexitat.

perplexitat nf : embarràs ; estat de q.q. de perplèx.

perponch nm, cf Ubaud Dicort : « pourpoint » (Lèbre, L. 291). (v. perpont)

perponcha nf, cf Ubaud Dicort : « courtepointe, couverture piquée ; pourpoint » (L. 291)

perponchièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de pourpoints » (L. 291)

perpont / perpunt [los 2; veire perponch, cf Ubaud Dicort] nm / perponta (R. IV, 599) [veire perponcha] nf : coletina / gipon (ancian vestit d'òme del còl a la cencha)

perprendre [veire perprene, cf Ubaud Dicort] (v. tr. arc.) : prene / sasir / ocupar un airal ; enjulhar / seduire / embelinar q.q. ; entreprene quicòm ; susprene ; comandar (programar un nenon)

perprés, -esa adj : enjulhat / embelinat -ada / susprés, -a.