periclada : auratge ; tempèsta ; tròns (còps de tròn)

periclar (v. intr.) : belejar (liuçar) e tronar.

pericle : prigol / troneire / fólzer / tròn / tron (L. 374).

periclitar (v. intr. ) : èsser en perilh. v. perilhar.

pericòndri nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) périchondre » (Rapin)

pericrani nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) péricrâne » (Rapin)

periculós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « périlleux, malencontreux, euse » TdF

peridèrma nm : sisa generatritz segondària de las plantas dicotiledònias.

peridilha nf, cf Ubaud Dicort : v. pelalha. (v. Couzinié ‘peridilios’)

peridor, -doira adj : que pòt perir, « qui doit périr » (L. 290).

peridòt nm, cf Ubaud Dicort : « (minér.) péridot » (Laus)

peridura : taca.

peridural, -a adj : a l'entorn de la duramaire.

Anestesia peridurala.

peridurala nf, cf Ubaud Dicort : « péridurale » (Sèrras) (v. çai sus)

perieirada nf / perieirat nm, cf Ubaud Dicort : « charge d’un poirier ; rejetons d’un poirier ; poirier sauvage » TdF jos ‘perierado’

perièli nm, cf Ubaud Dicort : « (astr.) périhélie » (Rapin ; TdF perihèli’)

perielia nf (v. Ubaud Dicort) : punt de l'orbita d'una planeta pus vesin del solelh. (v. perièli)

perièr 1 nm : mena d'arbre fruchièr (Pirus communis)

perièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « proyer, oiseau » TdF ‘perié 3’

periferia : contorn d'una figura curvilinha ; contorn o superficia exteriora d'un còrs.

periferic, -a : relatiu, -iva a la periferia.

perifrasaire, -aira : persona que parla per perifrasis.

perifrasar (v. intr.) : parlar per perifrasis.

perifrasi (f.) : circomlocucion.

perifrastic, -a : qu'es una perifrasi ; relatiu, -iva a una p...

Tempses perifrastics dels vèrbs.

perifrasticament : per perifrasis.

perigèu (m.) : punt de l'orbita, aparenta o reala, pus vesin de la Tèrra.

periglaciari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « périglaciaire » (Per Noste)

perigol nm, cf Ubaud Dicort : « foudre [v. pericle] » (Alibert ‘prigol’). (v.  prigol)

« peril » : v. pedil.

perilh : malparat / dangièr.

perilha nf, cf Ubaud Dicort : « pelure, v. peladilha ; pomme de terre, v. trufa » (v. TdF ‘perilho’).  (v. perilhas)

perilhar (v. intr.) : riscar ; periclitar / èsser en perilh.

perilhas (f. pl.) (v. perilha) : trufas / trufets / tartifles / patanons.

perilhon nm, cf Ubaud Dicort : « poire de petite espèce, sauvage » (Per Noste)

perilhonièr nm, cf Ubaud Dicort : « poirier sauvage » (Carrasco)

perilhós, -osa : dangieirós, -osa.

perilhosament : d'un biais perilhós.

periment : pèrdia ; arroïna ; destruccion ; passidura / taca.

perimètre : contorn d'una figura ; linha qu'atermena un espaci ; zòna que s'espandís a l'entorn d'un airal.

Lo perimètre d'un camp.

Lo perimètre de Tolosa.

perimir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, périmer » (Alibert)

perimir (se) (v. pron.) : venir caduc.

Ai laissat mon passapòrt se perimir.

perimit, -ida adj : « périmé, -e » (Lagarde, Basic)

Remèdi perimit.

Bilheta perimida.

perinatal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « périnatal, -e » (Sèrras-Ess.)

perinatalitat nf : « périnatalité » (Per Noste)

perinèu nm : airal entre las partidas sexualas e l'anus (lat.)

peringla nf, cf Ubaud Dicort : « mésange, v. mesenga » TdF

peringleta : mesenga pichona.

perinqueta / perlinqueta : perlinca / baudufa. (v. TdF jos ‘perinqueto’)

periòde (m.) : pontanada (porcion de temps limitada) ; menstruas (R. IV, 214).

Un periòde geologic.

Un periòde de caumatge.

Periòde d’un pendula, d’una onda, période d’un pendule, d’une onde. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 265)

periodic 1 (m.) : publicacion periodica.

periodic 2, -a adj : que torna a intervals regulars ; relatiu, -iva a un periòde.

Movement periodic d'un pendul.

periodicament : d'un biais periodic.

periodicitat nf : qualitat de çò periodic.

periòsti (m.) : membrana qu'enròda los òsses.

periostiti (f.) : inflamacion del periòsti.

peripatetician, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (philos., selon Aristote) péripatéticien, -enne » (Per Noste)

peripateticiana nf, cf Ubaud Dicort : « (puta de carrièra) péripatéticienne » (v. Rapin)

peripatetisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) péripatétisme [. peripatetician] » (Rapin)

peripatetic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « péripatétique » (Laus) (v. çai sus)

peripecia : càmbiament subit dins la situacion d'un personatge de teatre o de roman ; eveniment imprevist.

Las peripecias d'una negociacion.

periple (m.) : navigacion a l'entorn d'una mar, d'un país, d'una partida del mond ; viatge / virada / randonada / escorreguda bèla.

De periples ne faguèt sa vida tota !

periptèr adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (arch.) périptère » (Rapin)

perir (v. intr.) : morir ; periclitar / deperir ; far naufragi.

Ela, periguèt dins un accident ; el, periguèt en mar.

 

 

perir (far -) (v. tr.) : gastar ; afrabar ; tuar ; deroïr / destruire.

Cal pas far perir l'argent, que còsta de ganhar.

perir (se) v pron : se gastar / se poirir.

Aquela poma se perís.

periscòpi (m.) : instrument optic de sosmarin per agachar al dessús de las aigas ; instrument optic que permet de véser per dessús un obstacle en general.

periscopic, -a : que permet de véser tot a l'entorn.

La cavèca a una vision periscopica.

perispèrma nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) périsperme » (Laus)

perissable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « périssable » TdF

perissoira (abs. Dicort) : nau fòrt estrecha, fòrt longa e perilhosa. (v. nègafòl)

peristaltic, -a adj : « péristaltique » (Rapin)

Un movement peristaltic es una contraccion dels intestins que buta lor contengut cap a l'anus (lat.).

peristaltisme : activitat peristaltica del tub digestiu.

peristil : galariá de colomnas (R. II, 439) a l'entorn d'un edifici o d'una cort.

perit, -ida adj : « abîmé, gâté, ée ; transi de froid ; d’une maigreur extrême » TdF jos ‘peri’

peritòni [peritonèu (v. Ubaud Dicort,  Laus, Rapin)] (m.) : tèla / tela / retial / railà (m.) / peritòni visceral.

Peritòni parietal.

Peritòni visceral.

peritoniti (f.) : inflamacion del peritòni.

Trapèt una peritoniti aguda septica.

(I a d'autres tèrmes medicals formats amb peri- que podèm pas enclaure aicí, que son tròp abondoses.)

pèrja [veire pèrga, cf Ubaud Dicort] nf : « perche, ancienne mesure, v. pèrga » ; crivèl pel cerealum, « v. dralh » (v. TdF ‘perjo’)

perjur [, -a] (adj. e subs.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘perjure’) : que manca al jurament donat. (# perjuri)

perjurament / perjuri nm (los 2, R. III, 603) : mancament al jurament donat.

perjurar (se) : mancar al jurament donat.

perjuri nm : v.  perjurament. (# perjur)

pèrla : concrecion nacrada que se forma entremièg lo mantèl e la cauquilha d'unes molusques ; boleta decorativa traucada, de veire o de plastic (t. a.) ; globilhon de liquid que revèrta una pèrla ; persona qu'a pas sa pariona per far quicòm.

S'èra cargada un polit pendentin de pèrlas.

Una pèrla d'aigatge (de rosal)

Aquel servicial es una pèrla.

La confitura fa la pèrla, es pro cuècha.

perlar 1 (v. tr.) : adornar amb de pèrlas, « arrondir en perle » (v. TdF) ; far quicòm a la perfeccion.

I s'entendiá mai que degun a perlar una brodariá.

perlar 2 (v. intr.) : gotejar, « perler, former des perles » TdF.

De gròssas lagremas perlavan a sos uèlhs.

Son front perlava de susor.

perlariá nf, cf Ubaud Dicort : « perles, tas de perles » TdF suppl

perlassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse perle ; t. de commerce, sorte de potasse blanche et pure » TdF

perlat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « cep dans une vigne plantée en quinconce, qui est en dehors de ce quinconce, ce qui existe dans les terres qui ne sont point parfaitement carrées » (v. TdF)

perlat 2, -ada adj : de la forma o de la color d'una pèrla ; estat d'unes legums despolhats de lor envolopa.

Dents perladas.

Ris perlat.

Òrdi perlat.

perlecar (se) : quitar pas de se lecar los dets o los pòts.

Mon cat quita pas de se perlecar.

perlejar (v. intr.) : brilhar coma una pèrla ; s'arredondir en pèrla.

La prada perlejava de rosal.

L'aiga perlejava sus la paret.

perlet / perlon nm / perleta (v. perleta) : pèrla pichona « t. d’amitié, petite perle, enfant charmant, enfant aimable et docile » (v. TdF jos ‘perlet’)

Engraissa-te, perlet, vaquí un ametlon, se dit à quelqu’un qui après de grosses pertes réalise un petit gain. Ce dicton a fait donner au mot perlet le sens d’avare. (v. TdF)

perleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite perle, jolie perle ; personne accomplie » TdF

« perlic » nf : v. perditz nf.

perlièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « perlier, -ère » (Laus)

Ustras perlièras, huîtres perlières (Rapin), « pintadines » (Laus)

Perlina : nom de canha de tropèl.

perlinca : perlinqueta / perinqueta / baudufa.

perlinqueta nf, cf Ubaud Dicort : v. perinqueta.

perlon nm : v. perlet.

Perlon : nom de can de tropèl.

perlongament nm : prolongacion (los 2, v. R. IV, 98).

perlongar (v. tr.) (R. IV, 99) : prolongar / far durar mai de temps.

Perlongar una convèrsa.

Perlongar un malaut.

perlongar (se) : s'esperlongar / durar mai de temps.

perlongat, -ada : que s'esperlonga.

Un badalhal perlongat.

Una secada perlongada.

perlongós, -osa adj : musardejaire / lambiardejaire, -a.

perlòta nf, cf Ubaud Dicort : « (seulement pour une fillette) mignonne » (Per Noste)

per ma fe ! (interj.) : « par ma foi » (Alibert)

Per ma fe, me'n dobtavi pas !

permanéncia : continuitat (R. V, 336) ; qualitat de çò permanent ; servici d'administracion permanent.

Trabalhar en permanéncia.

Èsser de permanéncia.