|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
perdurable, -bla : permanent, -a (que dura un brave brieu) ; eternal, -a. La Vida perdurabla que finirà pas. perdurabletat nf (R. III, 91) [pop., veire perdurabilitat
sab., cf Ubaud Dicort] :
eternitat,
« perpétuité » TdF ‘perdurableta’. perdurar (v. intr.) : durar un brave brieu ; durar eternalament. Baste que perdurèsse aquel bèl temps mannat ! perdut, -uda (< pèrdre) part pas, adj e nm, cf Ubaud Dicort : « perdu,
ue ; t. injurieux » TdF jos ‘pèrdre’ Perdut per perdut, perdu pour perdu. A còrs
perdut,
à corps perdu. A fons perdut, à fonds perdu. A temps perdut, à temps perdu. (v. Ubaud Dicort e TdF) pèredond nm, cf Ubaud Dicort : v. pè redond. peregrinacion nf, cf Ubaud Dicort :
« pérégrination » (Rapin) perejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, paresser, lanterner, lambiner » TdF (v. peresar) peremonia nf, cf Ubaud Dicort :
« péripneumonie »
TdF perempcion : anullacion per causa de prescripcion. peremptòri, -a adj : qu'admet pas la mendre discussion. Un ton peremptòri. Un òrdre peremptòri. peremptòriament : d'un ton o d'un biais peremptòri. perenga : colomb de ròca / colomb torrièr. perenguièira : filat per trapar de colombs ; airal que i se tròba tibat aquel filat. per enlà / per enlai (adv.) : cap enlà ; alaval / cap aval / acapval. perenne, -nna adj / perennant, -a (abs. Dicort) : que dura mai d'un an o un brieu o de contunh. Una sorga perenna. perennitat nf : qualitat de çò perenne. perennizacion : accion o resulta de perennizar. perennizar (v. tr.) : far venir perenne. per ensemble loc adv, cf Ubaud Dicort :
« ensemble » TdF Entreprene
una causa per ensemble, s’associer dans
une entreprise. (v. TdF) pereqüacion [ ~ perequacion] nf : reparticion a parts egalas. peresa : canha (manca d'enveja de trabalhar) (v. TdF ‘pereso’) peresar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr fam, flemmarder » (Laus). (v. pigrejar) peresina : doblet de pegaresina, de resina. peresós 1 nm (abs. TdF) : mamifèr d'America
centrala o d'America del sud que se desplaça fòrt lentament (Bradypus)
; (Cholpus), « paresseux » (Rapin) peresós 2, -osa adj e n : qu'a la canha (qu'a pas enveja de trabalhar, que trabalha tròp lentament) ; que met fòrça temps a fondre ; que met de temps a * fermentar (v. R. III, 317 ‘ferment’). Obrièr peresós. Nèu peresosa. Pasta peresosa. peresosament : amb canha ; fòrt lentament. peresosas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« bouts d’ivoire ou de buis, dans lesquels les tricoteuses
fixent le bout des aiguilles, quand elles cessent de travailler » TdF peret nm, cf Ubaud Dicort :
« petit poirier » (Per Noste) pereta nf : « petite poire, v. peròta ; courge pyriforme, v. cocorda » ; açana / açanèla (frucha de l'albespin), « v. acina » (v. TdF) peretièr (plt.) : albespin (Crataegus monogyna) ; (C. ruscinonencis) ; (C. oxyacanthoides) perfach 1 (< perfach 3) nm , cf Ubaud Dicort : passat compausat. Soi estat un pauc malautís. perfach 2 / perfait adj (los 2, abs. Dicort) : mannat, -ada /
perfècte, -a. (v. perfièch) perfach 3, -a part pas de perfar, cf Ubaud Dicort : « parfait, aite,
achevé, ée » (v. perfaire) perfaire / perfar (R. III, 270) (v. tr.) : « parfaire, achever », plan definir (acabar quicòm plan coma cal) (v. TdF ‘perfaire’). perfeccion (R. III, 270) : qualitat de çò mannat. perfeccionaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« perfectionneur, -euse » (Laus) perfeccionament nm : accion de perfeccionar o de se... perfeccionar (v. tr.) : melhorar (t.a.) perfeccionar (se) : se melhorar (t. a.) perfeccionat, -ada : mannat, -ada ; bravament melhorat, -ada. Una maquina bravament perfeccionada. perfeccionisme : desir excessiu de perfeccion. perfeccionista adj e n (m. e f.) : persona que cèrca totjorn la prefeccion. perfèctament adv (abs. Dicort) : d'un biais mannat. (v. perfièchament) perfècte, -a (abs.
Dicort) : mannat,
-ada (plan definit, -ida) (v. perfièch) perfectibilitat nf : estat de çò perfectible. perfectible, -bla : que pòt èsser perfeccionat, -ada. perfèit / perfèch / perfièt [los 3, veire perfièch, cf Ubaud Dicort] / perfièch, -a : mannat, -ada. perfèitament [veire perfièchament, cf Ubaud Dicort] : d'un biais mannat / perfèctament. perfendre (v. tr.) : asclar (fendre) de part en part. perfèri nm : infirmitat ; desaise ; desaïci / defèci / desplaser. perferiment : accion o resulta de perferir. perferir (v. tr.) : rebocar / perbocar (emplastrar amb de mortièr) perfialar (non preconizat Dicort)
: doblet de perfilar. « perfielar » : v. perfialar. perfid [ / perfide], -da adj : traite, -a / caïn, -a / judàs, -assa / traïdor, -oira. perfidament : amb perfidia. perfidia : vici de çò perfid ; çò perfid. Una perfidia que se pòt pas dire. perfiditat nf, cf Ubaud Dicort : v. perfidia. (v.
TdF jos ‘perfidio) perfièch, -a adj, cf Ubaud Dicort : « parfait » (Rapin)
(v. perfèit) ;
« qui tient tout en ordre, économe, rangé,
ée » TdF |
|
perfièchament adv :
« parfaitement » (Rapin) ; « d’une
manière économique, sans rien gâter, avec
ordre » TdF perfil nm : contorn de la cara de q.q. vista de costat ; aspècte exterior de quicòm ; ensemble de critèris per jutjar l'aptitud d'una persona a un mestièr, a una carga. perfil (de -) (loc. adv.) : vist de per costat. perfila nf, cf Ubaud Dicort :
« bordure » (L. 289) perfiladura : accion o resulta de perfilar ; galons vièlhs d'aur o d'argent perfilar (v. tr.) : entremesclar, en teissent una estòfa o un galon, de fils (fials) d'una matèria o d'una color diferentas ; adornar quicòm de fils daurats, o d'una autra matèria o d'una autra color ; relatar / contar. perfilat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« parfilé, ée, tissu avec des fils d’or ;
effilé, ée » TdF jos ‘perfiela’ perfin nf : fin darrièira. A la perfin : fin finala. per fin de / per tal de : per. Per fin d'acabar de nos far mancar, me mentiguèt. per fin que / per tal que / per que (loc. conj.) : « afin que » (Alibert) Per fin que venguèsse al pus lèu, li telefonèri sulcòp. perfoliat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
perfolié, -e » (Laus) perforable, -bla : que pòt èsser perforat, -ada. perforacion : accion o resulta de perforar. perforadoira nf, cf Ubaud Dicort :
« perceuse ; perforatrice ; perforeuse ; (machine)
foreuse ; fam. chignole » (Laus) perforador, -rairitz [, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : persona [v. perforaire] o maquina que perfòra, « adj, perforateur, trice » (Laus). Una maquina perforairitz [perforadoira]. perforaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
perfore » TdF perforant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« perforant, -e » (Laus) perforar (v. tr.) : traucar de part en part ; vironar. perforatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « perçant,
ante » TdF perforçar (se) : far lo perqué (forçar lo mai possible per far quicòm) ; s'esperforçar ; s'afrabar (se far mal) de tròp forçar. performança nf, cf Ubaud Dicort : « performance » (Rapin) performant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« performant, -e » (Sèrras) performatiu nmt , cf Ubaud Dicort : « (ling.)
performatif, ive » (Per Noste) perfornir (v. tr. e intr.) : provesir en entièr ; téner / endurar entrò a la fin. perfum : nolor (sentor agradiva) ;
çò utilizat per perfumar. perfumada nf, cf Ubaud Dicort :
« parfum répandu, fumigation, v. estubada » (v. TdF) perfumaire, -aira : persona que fa o vend de perfums. perfumar (v. tr.) : impregnar d'un perfum. perfumar (se) : s'impregnar d'un perfum. perfumariá : industria o comèrci de perfumar ; botiga que i se fa o i se vend de perfums. perfumet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit parfum, v. sentor » (v. TdF) perfusion nf, cf Ubaud Dicort :
« perfusion » (Per Noste, Basic) pèrga nf : « perche » ; lata / timon de carri ; anciana mesura de superficia, « ayant 10 mètres de côté, en Rouergue ». (v. TdF e Vayssier ‘pergo 2’) Es una pèrga : es un òme fòrt grand. La pèrga de la salsissa. pergada : çò penjat a una pèrga. Pergada de salsissa. pergaire nm, -a : canejaire / arpentaire / destraire / pagelaire, -a. pergam 1 nm : pèl de feda, de cabra, de vedèl... afachada (aprestada) per i escriure dessús ; papièr aprestat per revertar de pergam ; document sus pergam. pergam 2 (talhadís) nm, cf Ubaud Dicort : « bois
taillis qui a plus de quatre ans, dont les pousses forment des
perches » TdF
‘pergan’ pergamèla : letra mandada. pergamin : pergam v. pus naut. pergaminar (v. tr.) : far revertar de pergamin. pergaminariá : fabrica que i s'afacha (s'aprèsta) de pergamin. pergaminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« parcheminé, ée » TdF pergaminièr nm, -ièira : persona qu'afacha o que vend de pergamin. pergamtejar / pergaminejar (v. intr.) (los 2, abs. Dicort)
: far un bruch de pergam, « bruire comme
le parchemin » [Rapin :
pergantejar]. pergant nm (abs. Dicort) : galhostada (blaquièira) de quatre ans que sas brotas balhan de pèrgas. (v. pergam 2) pergar (v. tr.) : mesurar amb la pèrga ; canejar / arpentar / destrar / pagelar. pergardar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, regarder, visiter » (L. 290) pergòla nf, cf Ubaud Dicort :
« pergola » (Rapin) pergon / pergòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. pergueta) pergueta(v. pèrga) : pèrga pichona. perguista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « perchiste » (Sèrras-Ess.) PERI- : forma prefixada del grèc peri (a l'entorn de) perialpin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« périalpin, -e »
peri-anal, -a (v. p. 20,N.B.2) (perianal, v. CLO § 11.3.7.d [abs. Dicort, mas v. ‘perialpin’]) adj : a l'entorn de l'anus (lat.). periant (m.) : ensemble de pèças floralas non sexuadas qu'enròdan las estaminas e lo pistil d'una flor. periarteriti (f.) : inflamacion dels teissuts qu'envolopan una artèria. periarticular, -a : a l'entorn d'una articulacion. periartriti (f.) : inflamacion dels teissuts qu'envolopan una articulacion. peribòl nm, cf Ubaud Dicort :
(archit., antiq.) « péribole » (Rapin) pericardi nm : membrana serosa qu'envolopa lo còr. pericardic, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al pericardi, « péricardique » (Per
Noste). pericardiectomia : excision parciala o totala del pericardi. pericarditi (f.) : inflamacion del pericardi. pericarpi [pericarp, cf Ubaud Dicort] (m.) : partida de la frucha qu'envolopa las granas. pericicle nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) péricycle » (Laus) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|