perdurable, -bla : permanent, -a (que dura un brave brieu) ; eternal, -a.

La Vida perdurabla que finirà pas.

perdurabletat nf (R. III, 91) [pop., veire perdurabilitat sab., cf Ubaud Dicort] : eternitat, « perpétuité » TdF ‘perdurableta’.

perdurar (v. intr.) : durar un brave brieu ; durar eternalament.

Baste que perdurèsse aquel bèl temps mannat !

perdut, -uda (< pèrdre) part pas, adj e nm, cf Ubaud Dicort : « perdu, ue ; t. injurieux » TdF jos ‘pèrdre’

Perdut per perdut, perdu pour perdu.

A còrs perdut, à corps perdu.

A fons perdut, à fonds perdu.

A temps perdut, à temps perdu. (v. Ubaud Dicort e TdF)

pèredond nm, cf Ubaud Dicort : v. pè redond.

peregrinacion nf, cf Ubaud Dicort : « pérégrination » (Rapin)

perejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, paresser, lanterner, lambiner » TdF (v. peresar)

peremonia nf, cf Ubaud Dicort : « péripneumonie » TdF

perempcion : anullacion per causa de prescripcion.

peremptòri, -a adj : qu'admet pas la mendre discussion.

Un ton peremptòri.

Un òrdre peremptòri.

peremptòriament : d'un ton o d'un biais peremptòri.

perenga : colomb de ròca / colomb torrièr.

perenguièira : filat per trapar de colombs ; airal que i se tròba tibat aquel filat.

per enlà / per enlai (adv.) : cap enlà ; alaval / cap aval / acapval.

perenne, -nna adj / perennant, -a (abs. Dicort)  : que dura mai d'un an o un brieu o de contunh.

Una sorga perenna.

perennitat nf : qualitat de çò perenne.

perennizacion : accion o resulta de perennizar.

perennizar (v. tr.) : far venir perenne.

per ensemble loc adv, cf Ubaud Dicort : « ensemble » TdF

Entreprene una causa per ensemble, s’associer dans une entreprise. (v. TdF)

pereqüacion [ ~ perequacion] nf : reparticion a parts egalas.

peresa : canha (manca d'enveja de trabalhar) (v. TdF ‘pereso’)

peresar v, cf Ubaud Dicort : « v intr fam, flemmarder » (Laus).  (v. pigrejar)

peresina : doblet de pegaresina, de resina.

peresós 1 nm (abs. TdF) : mamifèr d'America centrala o d'America del sud que se desplaça fòrt lentament (Bradypus) ; (Cholpus), « paresseux » (Rapin)

peresós 2, -osa adj e n : qu'a la canha (qu'a pas enveja de trabalhar, que trabalha tròp lentament) ; que met fòrça temps a fondre ; que met de temps a * fermentar (v. R. III, 317 ‘ferment’). 

Obrièr peresós.

Nèu peresosa.

Pasta peresosa.

peresosament : amb canha ; fòrt lentament.

peresosas nf pl, cf Ubaud Dicort : « bouts d’ivoire ou de buis, dans lesquels les tricoteuses fixent le bout des aiguilles, quand elles cessent de travailler » TdF

peret nm, cf Ubaud Dicort : « petit poirier » (Per Noste)

pereta nf : « petite poire, v. peròta ; courge pyriforme, v. cocorda » ; açana / açanèla (frucha de l'albespin), « v. acina » (v. TdF)

peretièr (plt.) : albespin (Crataegus monogyna) ; (C. ruscinonencis) ; (C. oxyacanthoides)

perfach 1 (< perfach 3) nm , cf Ubaud Dicort : passat compausat. Soi estat un pauc malautís.

perfach 2 / perfait adj (los 2, abs. Dicort) : mannat, -ada / perfècte, -a. (v. perfièch)

perfach 3, -a part pas de perfar, cf Ubaud Dicort : « parfait, aite, achevé, ée » (v. perfaire)

perfaire / perfar (R. III, 270) (v. tr.) : « parfaire, achever », plan definir (acabar quicòm plan coma cal) (v. TdF ‘perfaire’).

perfeccion (R. III, 270) : qualitat de çò mannat.

perfeccionaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « perfectionneur, -euse » (Laus)

perfeccionament nm : accion de perfeccionar o de se...

perfeccionar (v. tr.) : melhorar (t.a.)

perfeccionar (se) : se melhorar (t. a.)

perfeccionat, -ada : mannat, -ada ; bravament melhorat, -ada.

Una maquina bravament perfeccionada.

perfeccionisme : desir excessiu de perfeccion.

perfeccionista adj e n (m. e f.) : persona que cèrca totjorn la prefeccion.

perfèctament adv (abs. Dicort) : d'un biais mannat. (v. perfièchament)

perfècte, -a (abs. Dicort) : mannat, -ada (plan definit, -ida) (v. perfièch)

perfectibilitat nf : estat de çò perfectible.

perfectible, -bla : que pòt èsser perfeccionat, -ada.

perfèit / perfèch / perfièt [los 3, veire perfièch, cf Ubaud Dicort] / perfièch, -a : mannat, -ada.

perfèitament [veire perfièchament, cf Ubaud Dicort] : d'un biais mannat / perfèctament.

perfendre (v. tr.) : asclar (fendre) de part en part.

perfèri nm : infirmitat ; desaise ; desaïci / defèci / desplaser.

perferiment : accion o resulta de perferir.

perferir (v. tr.) : rebocar / perbocar (emplastrar amb de mortièr)

perfialar  (non preconizat Dicort) : doblet de perfilar.  

« perfielar » : v. perfialar.

perfid [ / perfide], -da adj : traite, -a / caïn, -a / judàs, -assa / traïdor, -oira.

perfidament : amb perfidia.

perfidia : vici de çò perfid ; çò perfid.

Una perfidia que se pòt pas dire.

perfiditat nf, cf Ubaud Dicort : v. perfidia. (v. TdF jos ‘perfidio)

perfièch, -a adj, cf Ubaud Dicort : « parfait » (Rapin) (v. perfèit) ; « qui tient tout en ordre, économe, rangé, ée » TdF

 

 

 

 

perfièchament adv : « parfaitement » (Rapin) ; « d’une manière économique, sans rien gâter, avec ordre » TdF

perfil nm : contorn de la cara de q.q. vista de costat ; aspècte exterior de quicòm ; ensemble de critèris per jutjar l'aptitud d'una persona a un mestièr, a una carga.

perfil (de -) (loc. adv.) : vist de per costat.

perfila nf, cf Ubaud Dicort : « bordure » (L. 289)

perfiladura : accion o resulta de perfilar ; galons vièlhs d'aur o d'argent

perfilar (v. tr.) : entremesclar, en teissent una estòfa o un galon, de fils (fials) d'una matèria o d'una color diferentas ; adornar quicòm de fils daurats, o d'una autra matèria o d'una autra color ; relatar / contar.

perfilat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « parfilé, ée, tissu avec des fils d’or ; effilé, ée » TdF jos ‘perfiela’

perfin nf : fin darrièira.

A la perfin : fin finala.

per fin de / per tal de : per.

Per fin d'acabar de nos far mancar, me mentiguèt.

per fin que / per tal que / per que (loc. conj.) : « afin que » (Alibert)

Per fin que venguèsse al pus lèu, li telefonèri sulcòp.

perfoliat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) perfolié, -e » (Laus)

perforable, -bla : que pòt èsser perforat, -ada.

perforacion : accion o resulta de perforar.

perforadoira nf, cf Ubaud Dicort : « perceuse ; perforatrice ; perforeuse ; (machine) foreuse ; fam. chignole » (Laus)

perforador, -rairitz [, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : persona [v. perforaire] o maquina que perfòra, « adj, perforateur, trice » (Laus).

Una maquina perforairitz [perforadoira].

perforaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui perfore » TdF

perforant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « perforant, -e » (Laus)

perforar (v. tr.) : traucar de part en part ; vironar.

perforatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « perçant, ante » TdF

perforçar (se) : far lo perqué (forçar lo mai possible per far quicòm) ; s'esperforçar ; s'afrabar (se far mal) de tròp forçar.

performança nf, cf Ubaud Dicort : « performance » (Rapin)

performant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « performant, -e » (Sèrras)

performatiu nmt , cf Ubaud Dicort : « (ling.) performatif, ive » (Per Noste)

perfornir (v. tr. e intr.) : provesir en entièr ; téner / endurar entrò a la fin.

perfum : nolor (sentor agradiva) ; çò utilizat per perfumar.

perfumada nf, cf Ubaud Dicort : « parfum répandu, fumigation, v. estubada » (v. TdF)

perfumaire, -aira : persona que fa o vend de perfums.

perfumar (v. tr.) : impregnar d'un perfum.

perfumar (se) : s'impregnar d'un perfum.

perfumariá : industria o comèrci de perfumar ; botiga que i se fa o i se vend de perfums.

perfumet nm, cf Ubaud Dicort : « petit parfum, v. sentor » (v. TdF)

perfusion nf, cf Ubaud Dicort : « perfusion » (Per Noste, Basic)

pèrga nf : « perche » ; lata / timon de carri ; anciana mesura de superficia, « ayant 10 mètres de côté, en Rouergue ». (v. TdF e Vayssier ‘pergo 2’)

Es una pèrga : es un òme fòrt grand.

La pèrga de la salsissa.

pergada : çò penjat a una pèrga. Pergada de salsissa.

pergaire nm, -a : canejaire / arpentaire / destraire / pagelaire, -a.

pergam 1 nm : pèl de feda, de cabra, de vedèl... afachada (aprestada) per i escriure dessús ; papièr aprestat per revertar de pergam ; document sus pergam.

pergam 2 (talhadís) nm, cf Ubaud Dicort : « bois taillis qui a plus de quatre ans, dont les pousses forment des perches » TdF ‘pergan’

pergamèla : letra mandada.

pergamin : pergam v. pus naut.

pergaminar (v. tr.) : far revertar de pergamin.

pergaminariá : fabrica que i s'afacha (s'aprèsta) de pergamin.

pergaminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « parcheminé, ée » TdF

pergaminièr nm, -ièira : persona qu'afacha o que vend de pergamin.

pergamtejar / pergaminejar (v. intr.) (los 2, abs. Dicort) : far un bruch de pergam, « bruire comme le parchemin » [Rapin : pergantejar].

pergant nm (abs. Dicort) : galhostada (blaquièira) de quatre ans que sas brotas balhan de pèrgas. (v. pergam 2)

pergar (v. tr.) : mesurar amb la pèrga ; canejar / arpentar / destrar / pagelar.

pergardar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, regarder, visiter » (L. 290)

pergòla nf, cf Ubaud Dicort : « pergola » (Rapin)

pergon / pergòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. pergueta)

pergueta(v. pèrga) : pèrga pichona.

perguista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « perchiste » (Sèrras-Ess.)

PERI- : forma prefixada del grèc peri (a l'entorn de)

perialpin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « périalpin, -e »

peri-anal, -a (v. p. 20,N.B.2) (perianal, v. CLO § 11.3.7.d [abs. Dicort, mas v. ‘perialpin’]) adj : a l'entorn de l'anus (lat.).

periant (m.) : ensemble de pèças floralas non sexuadas qu'enròdan las estaminas e lo pistil d'una flor.

periarteriti (f.) : inflamacion dels teissuts qu'envolopan una artèria.

periarticular, -a : a l'entorn d'una articulacion.

periartriti (f.) : inflamacion dels teissuts qu'envolopan una articulacion.

peribòl nm, cf Ubaud Dicort : (archit., antiq.) « péribole » (Rapin)

pericardi nm : membrana serosa qu'envolopa lo còr.

pericardic, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al pericardi, « péricardique » (Per Noste).

pericardiectomia : excision parciala o totala del pericardi.

pericarditi (f.) : inflamacion del pericardi.

pericarpi [pericarp, cf Ubaud Dicort] (m.) : partida de la frucha qu'envolopa las granas.

pericicle nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) péricycle » (Laus)